Conjunció massa excloent?

Són unes quantes vegades les que en aquest bloc hem vist que la qüestió dels accents pot portar de corcoll a més d’una persona. Jo mateix he reconegut també que de tant en tant he de repassar les normes d’accentuació i que sovint sé com s’accentuen les paraules no tant per conèixer-les bé, aquestes normes, sinó més aviat perquè a força d’escriure i llegir, al final ja he memoritzat l’opció correcta: si porten accent, si no en porta, si és tancat, obert … I si tot i així el dubte no desapareix, sempre dic que és molt fàcil recórrer a Internet i consultar un dels nombrosos manuals que hi podem trobar, de tota mena i dirigits a qualsevol tipus de públic (p. ex. us enllaço aquest amb una orientació clarament escolar).

Si entrem una mica en detall del cas que ens ocupa aquí, veurem que la lletra “O” pot portar un accent obert o tancat, depenent dels casos, però mai s’accentua quan l’han deixada sola. En aquest cas es tracta d’una conjunció, és a dir, un nexe que uneix oracions o paraules, de tipus disjuntiu, que implica una elecció forçosa, ergo, o una cosa o una altra (podeu veure-ho en aquest enllaç). De fet, quan es tracta d’immboles, o bé els llogues o bé els compres però no es poden excloure les dues opcions alhora.

Tornem amb els maleïts pronoms

Comencem el juliol de la mateixa manera que vam acabar el maig (aquest blog va romandre “mut” durant el juny), parlant un cop més dels pronoms febles, una qüestió que com ja es comentava a la darrera entrada és, per a alguns (i jo no me n’excloc del tot), un mur infranquejable. De fet, si busqueu en aquest mateix bloc per l’etiqueta “pronoms” us sortirà una bona pila d’entrades, i unes quantes amb errades com la d’aquesta imatge. El que és curiós, però, és que podent recórrer a la traducció al castellà per tenir una mica més clar si hem de posar un o més pronoms, i quins, la gent no ho tingui en compte. M’explico: fixeu-vos en aquest anunci d’una agència immobiliària, la mateixa imatge i el mateix text a les dues cares del paper. Ara bé, mentre en la versió en castellà no sembla que hagi cap problema en saber quins dos pronoms s’hi han d’escriure, un de complement directe (CD, que es refereix al pis a vendre) i un altre d’indirecte (CI, que fa referència a la persona), en català això ja no funciona; tal com està escrit l’anunci falta, precisament, aquest complement directe que, malgrat tot, no ha tingut cap problema en aparèixer a l’altra versió.

D’acord amb les normes, el CI singular LI en combinar-se amb les 4 formes que pot adoptar el CD (la, el, les, els) acaba transformant-se en HI, i en el cas que ens ocupa la suma d’ambdós dona això: li + el -> l’hi. O traduït d’una manera més planera, és com si diguéssim: venem el pis al client -> l’hi venem. Tot plegat, i no m’hi estendré més perquè de ben segur que en algun moment o altre, l’erraré en l’ús d’algun pronom, per si voleu més informació sobre aquest món tan inescrutable podeu consultar entre molts altres, aquest enllaç a propòsit de la morfologia dels pronoms febles.

Sector immobiliari: definitivament va de baixa

Definitivament, si volíeu una prova fefaent que el sector immobiliari, col.loquialment anomenat del totxo o de la totxana (ambdues formes són correctes), aquí la teniu. Pocs pisos i altres propietats deuen vendre o llogar com per no fer calaix ni per canviar els cartells dels establiments. En aquesta fotografia -d’una oficina del c/ Bruc de Manresa- podeu veure el que sembla que ha estat un intent de catalanitzar el cartell original escrit en castellà. D’entrada la iniciativa l’hem de lloar, tot sigui dit, en un intent per normalitzar l’ús del català al carrer i en això, òbviament, no hi tindria res a dir, més aviat donar les gràcies als responsables. Ara bé, si això es confirma podem assegurar que han comès una petita espifiada. Potser pensant que n’hi hauria prou amb eliminar la vocal final “o“, atès que les dues paraules s’escriuen gairebé iguals, van esborrar-la del cartell i es van quedar tan amples. Ara bé, suposo que no devien adonar-se -i per suposat ningú va pensar en consultar un diccionari … per a què?- que en català aquesta paraula presenta una altra diferència respecte la seva homònima castellana, ja que “immobiliari” en realitat s’escriu amb dues “m” seguides i no amb la forma “nm“.

O és que potser, com es deia abans, no havia prou diners per encarregar un nou cartell? Però al cap i a la fi, deuen pensar també que molt poca gent sap d’aquestes foteses lingüístiques. Ara ja fa un temps que no és el cas però us ben asseguro que en plena època de la bombolla immobiliària -i d’això no en fan tants anys encara- aquest bloc hauria tingut un bon pretext per crear una secció específica dedicada al sector. I és que de la mateixa manera que abans tothom es veia capaç de vendre pisos i apartaments -la gent que s’hi havia dedicat tota la vida et deien que havia aparegut molt “paleta avantatjat”- també hi havia gent que escrivia de qualsevol manera. Bé, en això sí que hi ha una diferència, i és que d’aquesta encara n’hi ha, i molta, mentre que els manobres avui dia deuen ser una espècie en vies d’extinció de tan pocs que queden en circulació. I encara rai que en català la paraula “corredor” s’escriu igual que en castellà.