Category Archives: Miscel·lània

Soooooo!

En aquests darrers temps que en aquest país s’està apostant per una greu onada recentralitzadora des del punt de vista polític, per allò que l’estat central, és a dir Madrid i res més, recuperi competències de govern delegades a les comunitats autònomes (no ens enganyem, bàsicament per anul·lar les autonomies del País Basc i Catalunya), el tema de la llengua no és menor i ocupa una de les primeres pàgines de les agendes de certs partits polítics (PP, Ciudadanos i VOX); per exemple, ho podeu veure en aquest primer article de premsa, aquest segon i un tercer més. Doncs bé, sembla ser que ja s’hi hagin posat i començat per eliminar els anglicismes que tant invaeixen les nostres llengües llatines. De fet, si l’orgull patriota espanyol té una espina clavada al cul pel penyó de Gibraltar, és lògic que no es continuï admetent la “contaminació lingüística” de la llengua de Cervantes, seria com jugar a fubol contra la selecció anglesa i perdre en camp propi per golejada (bé, això ja va passar no fa gaire).

Doncs bé, no hi ha millor manera de fer veure a la gent què ja s’està fent feina que dur a terme iniciatives fàcils, barates i ben visibles, i heus aquí una: canviar els senyals de trànsit com es veu en aquest exemple. De fet, corre la brama que la idea inicial era canviar l’anglicisme “stop” per una veu tan espanyola i “cañí” com la de “so“, interjecció que segons el diccionari de la RAE s’utilitza per aturar les cavalleries. El que va passar és que els operaris van veure que els sobraven dues lletres i ja posats, devien decidir de pintar-les també. Ja ho veieu, en comptes d’avançar aquest país recula.

Anuncis

Deixa un comentari

Filed under Miscel·lània

Doc, posa-hi l’accent!

No fa gaires setmanes va ser notícia el 30è aniversari de l’estrena als cinemes de la primera pel·lícula de la famosa trilogia de “Regreso al futuro”, protagonitzada per en Michael J. Fox i Christopher Lloyd, i que de ben segur tothom ha vist més d’un cop de tant que l’han passat per televisió. I crec que deu ser una d’aquelles pel·lícules que mai ens cansarem de veure. Doncs bé, per si no ho recordàveu -i sinó, la premsa i les xarxes socials ja es van encarregar de fer-ho- a la segona entrega en Marty McFly viatjava al futur, més en concret al 21 d’octubre del 2015, és a dir, tot just fa un mes, i quedava astorat dels avenços tecnològics i invents que suposadament teníem en aquesta època: les vambes que es cordaven soles, caçadores autoeixugables*, cotxes voladors, skates que llisquen per l’aire i uns quants més, alguns dels quals encara són ficció i uns altres que ja estan entre nosaltres. Per cert, per aquelles mateixes dates vaig veure un reportatge del canal Discovery Max en què el director (Robert Zemeckis) i el guionista (Bob Gale) explicaven això mateix i confessaven que no van saber preveure un invent que indefectiblement és tan habitual avui dia com imprescindible per a molta gent: el telèfon mòbil (no recordo que esmentessin Internet i per si de cas ja ho faig jo).

12144943_1682504688651587_5195089690903460243_nDoncs bé, perquè veieu que hi ha gent amb molta imaginació i temps per perdre (o que es deu avorrir molt), en un mur de Facebook vaig trobar aquesta imatge ben curiosa que reproduïa una piulada i en què es veu com en Marty s’equivoca: fa un temps la Real Academia Española (RAE) va aconsellar (eps! però no era cap proposta normativa) la supressió dels accents diacrítics a l’adverbi “solo” i als pronoms demostratius, però tot i així encara som molts els que els continuem posant. Per tant, en aquest cas preferim no seguir el consell i pel que sembla, és aquest un tema que genera un cert debat entre autors, editors i acadèmics; d’entrada no m’imagino com deu ser una reunió entre els membres de l’Academia per debatre si cal introduir una nova paraula al diccionari (un exemple), o com deu ser formar part de l’equip que revisa definicions de les ja incloses, però qui sap si ens sorprendrien a tots plegats per l’elevat to de les seves discussions, l’acarnissament entre uns i altres, etc. El que sí està clar és que en Marty McFly i en Doc no van saber preveure que hi ha coses de la llengua que no es toquen, que la tradició val més que qualsevol argument i que si a l’escola ens castigaven fent escriure a la pissarra 100 vegades la paraula “sólo” (amb accent), i us ho dic per experiència pròpia, era per algun motiu …

Marty i Doc, estigueu tranquils perquè llevat dels que no tenen ni idea del tema dels accents, hi haurà gent que com jo, seguirà accentuant “sólo”: no voldria generar cap mena de confusió si mai he d’escriure un missatge com aquest (del sexe), ni tampoc tenir-la si hagués de veure aquesta pel·lícula sense saber de què va i si l’adverbi no estigués accentuat en el seu títol: si es tracta de sexe, no és el mateix dir “només una nit” que “estar sol una nit” (en el primer cas potser no en tindré prou i en el segon potser m’hauré de dutxar amb aigua freda).

accents_1

solo-una-noche-cartel1

(*). Per cert, a la pel·lícula hi ha una escena on en Marty cau dins un estany i just sortir-ne tot xop la seva jaqueta s’eixuga automàticament. Doncs bé, sabeu la diferència entre els verbs “assecar” i “eixugar?

1 comentari

Filed under Castellà, Miscel·lània

12-O: per la bona salut del castellà

Ahir es va celebrar el 12 d’octubre, per a molts el “Dia de la Hispanidad” o de la “Fiesta Nacional” i per a molts altres un dia de nefast record pel que va suposar amb el pas del temps en aquells territoris que suposadament van descobrir els espanyols i després conquerir, rapinyar, etc. Les interpretacions són diverses i no és cosa meva, ni aquí, ficar-m’hi (p. ex. aquí teniu l’editorial del diari La Razón i en aquest altre enllaç un fantàstic text d’un bloc que val la pena seguir). En el meu cas, i com a català que en els darrers anys ha adoptat una postura clarament sobiranista (en tant que sóc un naçi declarat a més de nord-coreà, chavista, xenòfob, feixista, estalinista, etnicista, etarra i no sé quantes maldats més), no m’he sentit aquesta diada com a meva. De totes formes, com a “bon” català que em considero també vaig fer festa perquè … que coi! un dia és un dia: atès que és una festa imposada, no li girem la cara i aprofitem allò que tingui de positiu. Ara bé, no us penseu que hagi perdut ni un segon del meu preuat temps en veure la desfilada militar sinó que a casa vam optar per fer cas de les peticions del nen i vam acabar veient les aventures d’en Nobita i Doramon.

Malgrat aquesta actitud d’oposició no us penseu que no tingui un cert “carinyu” per a tot allò que faci referència a España; al cap i a la fi, i fins que no canviï la situació, de moment porto gairebé mig segle de vida amb un DNI i passaport d’aquest país i no m’ha sortit cap èczema a la pell quan he d’ensenyar algun d’aquests dos documents, ni ho faig amb fàstic ni res per l’estil: m’ho agafo de la mateixa manera com ho faig amb el carnet de la biblioteca o el del bàsquet, sense amagar-ho però tampoc sense presumir-ne ni fent-ne bandera. D’altra banda, és curiós que se’ns titlli de “nacionalistes” que ens amaguem darrera una estelada quan ells fan de la seva bandera un símbol també nacionalista: és clar que no se n’adonen (o no volen) perquè aleshores haurien d’aplicar-se els mateixos insults que ens diuen a nosaltres. Però no ens desviem del tema i anem al gra: perquè vegeu que estic molt content per dominar, també, el castellà -tot i adoctrinat per TV3 i el pèrfid de l’Artur Mas- ja heu vist en algunes entrades d’aquest bloc que a més del català, l’inquisidor lingüístic que porto dins meu també es preocupa per la bona salut del castellà: quina millor manera de confraternitzar amb l'”enemic” que ajudar-lo en aquesta tasca tan noble i sovint mai prou ben valorada.

11866318_1028305950527434_4112764238957163562_n

És per això que adjunto aquesta imatge que vaig trobar en un mur de Facebook que crec, modestament, ho “clava” pel fet que reflecteix molt bé les errades més habituals que comet molta gent quan ha d’escriure en castellà certes paraules amb una combinació de les lletres H, L, LL, Y, B i V. El nombre de possibilitats d’espifiar-la és, certament, gran i encara hi podríem afegir alguna altra (que no existeix) com per exemple “yave”; si el català té les seves “coses” amb l’ortografia (pronoms febles, ela geminada, accents oberts i tancats, etc.), el castellà tampoc es queda curt. I com a reflex del que deia abans del meu interés per la seva bona salut, us deixo uns quants enllaços a entrades anteriors d’aquest bloc on també evidencio algunes d’aquestes pífies: 1º de Mallo, Valla golfa y se pintan ballasHaber murciano y Pendrive. Tot plegat, ja sabem que la incultura és un mal molt estès al nostre país (poseu-hi les fronteres allà on vulgueu) però és clar, no deixo de trobar mostres arreu que ho deixen ben palès i que donen peu a dir que, malauradament, encara hi ha molta gent que prefereix passar una tarda en una plaça de toros (per allò de la festa nacional?) que no pas en una … posem pel cas, biblioteca? Per tant, i si fèssim menys desfilades militars, deixéssim que la cabra pasturi tranquil·lament per la caserna i fomentéssim més la cultura? Què voleu que us digui? m’estimo ser un adoctrinat una mica lletrat que no pas un analfabet funcional.

valdemoro

Deixa un comentari

Filed under Castellà, Miscel·lània, Política

Segueix la indesició “avortiva”

Recordeu aquesta entrada de l’agost del 2014 sobre les discrepàncies a l’hora d’escriure la paraula “decisió” en referència a un tema sempre tan polèmic com el de l’avortament? Que si hi afegim una lletra “S” de més, que si mostrem una mica de dislèxia intercanviant l’ordre de les consonants … Doncs bé, sembla ser que la persona encarregada d’empastifar parets i murs dels carrers de Manresa amb el seu missatge tan reivindicatiu segueix fent de les seves. I menys mal que rere seu en deu venir una altra que, diccionari a la ma, li va corregint les seves errades ortogràfiques, que no “desviacions ideològiques”. Per a gent com l’administrador d’aquest modest bloc és una sort que hagi persones que més enllà de les seves inquietuds feministes, procuri fer-nos arribar les seves reivindicacions sense cap “màcula”. O qui sap si per contra, potser la correcció de la segona imatge és obra d’un escamot antifeminista, antiavortista, ultracatòlic i no sé quants prefixos més amb la “sagrada missió” d’evidenciar les llacunes ortogràfiques d’aquelles dones que no deuen tenir cap altra cosa a fer que avortar dia sí i dia també.

Desicio

Sigui com sigui, en el context actual del nostre país ja us podeu imaginar que tot allò que es demani i porti al davant la paraula “decisió” (ben escrita) o l’infinitiu “decidir”, farà sonar totes les alarmes del govern espanyol, que immediatament donarà instruccions als tribunals de justícia, Suprem, Constitucional, de la Haia, etc. perquè ho avortin a base de recursos. I és que ja veiem que aquí la divisió de poders del baró de Montesquieu, típica de qualsevol país que presumeixi de democràtic, no és que s’hagi eliminat sinó que fins i tot, hom té la impressió que mai ha existit del tot. I d’altra banda, us recordo que vosaltres (les dones) podreu decidir però uns altres us hem de corregir els missatges. De la mateixa manera que els CAP poden dispensar la píndola avortiva també fóra bo que amb la capsa incloguessin un manual bàsic d’educació sexual i també un diccionari. Per cert, i ja que ho acabo d’esmentar, si no recordeu la diferència entre “capsa” i “caixa“, aquí la teniu.

Desicio_corregida

Deixa un comentari

Filed under Miscel·lània

Petards de Leonardo de Vinci?

Avui, diada de Sant Joan, encara puc sentir pel carrer alguns petards endarrerits de la nit anterior, ja sabeu, la més curta de l’any. Tot i ser la “meva” diada”, a casa no hem estat mai aficionats a això de comprar petards a aquestes casetes que un temps ençà, veiem a peu d’algunes carreteres o un pèl allunyades de llocs habitats, i que anuncien la venda de pirotècnia diversa. Però enguany hem volgut fer una excepció i ens hem fet amb un petit arsenal, res de l’altre món però el suficient com perquè el nen comenci a acostumar-s’hi (curiosament, en qüestió de foc, té més experiència “patumaire” que no pas en els petards). I vés a saber si per casualitat però a la primera ocasió que se’m va presentar em vaig topar amb això que us ensenyo tot seguit:  una banderola que anunciava “PEDARDS“. I us asseguro que aquesta errada no era un fet puntual sinó que la podíeu trobar a les banderoles de les altres casetes de la mateixa companyia.

Pedards

La casualitat també ha fet que durant aquests dies estigui llegint el número que la revista Muy historia ha dedicat a la biografia de Leonardo da Vinci; entre altres coses, m’assabento que un dels trets característics de qui va ser un dels genis del Renaixement italià, era la seva escriptura especular, d’esquerra a dreta i que només es podia llegir com qui mira un objecte reflectit en un mirall, si fa o no fa com els “pedards” d’aquestes banderoles. Ja sabem que aquest personatge va ser un polifacètic i que va tocar molt bé moltes tecles: pintura, medicina, enginyeria, inventor, compositor musical, organitzador de festes i qui sap si també va ser un expert en explosius. De totes formes, ja us dic que alguns dels nostres petards van fer figa, com qui va fabricar també la banderola.

Deixa un comentari

Filed under Miscel·lània

Com anem d’apòstrofs? fatal!

L’apòstrof és aquella petita ratlleta que reflecteix en l’escriptura l’elisió d’un so en una llengua parlada i el seu signe consisteix en una coma volada (‘) i no pas en un accent (´), com passa sovint i també sovint passa inadvertit (de la mateixa manera que amb el punt volat de l’ela geminada). No ens posarem ara i aquí a recordar les situacions que en català cal usar aquest signe i quan ens hem d’estar de fer-ho, ja que per això hi ha un munt de manuals i webs que en parlen. Només us vull mostrar uns quants exemples del carrer que en fan un mal ús o, simplement, no l’utilitzen. En el fons, una mostra més de com no estem gaire al cas d’allò que escrivim i publicitem després. En el primer, l’entranyable circ Raluy s’inventa, literalment, un nou espectacle ortogràfic afegint l’apòstrof allà on no n’hi ha hagut mai i parteix la contracció de la forma “de + els”. I l’apòstrof que aquí és sobrer hagués fet molta falta a la tercera imatge, on potser de tant petit que és l’obsequi que es diu que acompanyen les peces (de pernil), se’ls va passar per alt (per cert, aquest és el mateix establiment que fa temps va cometre aquest altre nyap del “pùblic”).

Presentación1

Presentación1

Pel que fa a les imatges del costat dret, l’hotel en qüestió topa amb el complicat món dels pronoms i tot i que apunta maneres i dedueix per on va la cosa, algú podria haver-se informat millor de com s’escriu correctament aquesta forma verbal seguida d’un parell de pronoms, d’on posar el guionet i l’apòstrof entre un i altre. Ho confesso, jo tampoc ho sé del cert sempre, en tots els casos, però per això és bo recórrer als manuals i a una norma que no sé si és d’aplicació universal però que funciona bastant bé: l’apòstrof, millor com més cap a la dreta. Per tant, què tal si ho substituïm per “informa-te’n”? I per acabar, una de dentistes, un àmbit professional que sempre m’ha fet una mica de respecte (i és que el simple fet que em remenin les dents em provoca basarda, més o menys com al conegut Mr. Bean en aquesta mítica escena). Doncs bé, estem veient com les clíniques dentals proliferen a tort i a dret i també com algunes presumeixen que els seus dentistes fan milers i milers d’intervencions, gairebé com a xurros, però alhora són incapaces d'”implantar” un apòstrof allà on més convé: i és que haurien de saber que aquest signe també s’ha d’aplicar sempre davant d’aquelles xifres, tant aràbigues com romanes, que es llegeixen amb vocal inicial; per tant, posats a fer bandera, fem-ho per més d’1 milió d’implants. Per cert, amb el nivell cultural tan baix que hi ha arreu, no sé jo si tothom que llegeixi aquest anunci sabrà l’equivalència d’aquests sis zeros. Digueu-me exagerat però no deixo de ser, en aquest sentit, un pessimista, és a dir, un realista ben informat.

Postdata: ja no comento res de la “ç” de les peces de pernil. Tractant-se d’una de les meves escasses debilitats gastronòmiques, la passo per alt: el palet de la “c” ja me’l cruspiré amb una bona ració d’ibèric.

Deixa un comentari

Filed under alimentació, Miscel·lània, Restauració, Serveis personals

Stop 101 a Manresa

Ja sabeu que una de les fonts que nodreixen aquest bloc són les imatges de pintades i grafits que trobo pels carrers de la ciutat per on em moc habitualment, i davant dels quals sovint m’aturo per mirar-los i comprovar si inclouen alguna errada digna de ser “retratada” en aquest espai. De proves n’hi ha unes quantes que m’estalviaré de recordar-vos-les ara i aquí. De fet, la intenció d’aquesta entrada no és comentar cap nova imatge urbana ortogràficament errònia sinó fer una reflexió sobre aquesta inestimable font i la contradicció “interna” (o com diria aquell cantant, sentiment de “corasón partío”) en què em trobo. M’explico. L’estiu del 2012 l’Ajuntament de Manresa va aprovar una ordenança de civisme i com era d’esperar, una de les seves mesures “estrella” és la penalització per fer grafits a les parets dels immobles de la ciutat. Poc temps va passar fins que van aparèixer les primeres veus en contra de dita ordenança, sent el col·lectiu de l’Assemblea Llibertària del Bages el que sembla que es fa veure més. De totes formes, regirant pel web també he trobat informació en una tal “Coordinadora de la Transformació Social, el Capitalisme i el Patriarcat”, de nom tan llarg que potser té més lletres que membres (aquí teniu el seu enllaç), així com a la revista llibertària El Pèsol Negre (el núm. 63 de la seva revista -de gener i febrer d’enguany- inclou un article que en parla). Resumint-ho una mica, i perquè la gent se situï, amb el nom d'”STOP 101″ s’anuncià la programació de 101 accions simbòliques de desobediència contra l’ordenança, amb una referència clara al nombre d’articles que s’hi inclou. I dit i fet, de seguida ens vam trobar la ciutat “decorada” o “empastifada” (segons qui ho miri) amb grafits com el de la primera imatge.

STOP_101_Manresa_1

No entro a valorar aquí la naturalesa d’aquests diferents col·lectius que s’hi oposen i els motius per fer-ho (de ben segur que en algun aspecte trobaríem algun punt de coincidència però sospito que en molts altres no). Més aviat, i com deia abans, palesar la sensació de divisió interna: d’una banda, em considero una persona força cívica en el meu comportament com a ciutadà i alhora molt crítica amb la imatge de certa deixadesa (desordre, brutícia, etc.) que observo de fa temps pels carrers de Manresa. Fins i tot confesso que tinc una sensació d’enveja quan en altres ciutats trobo un entorn molt més agradable per passejar, passar el dia, etc. (i em demano també què redimonis es fa amb els impostos que pago com a bon contribuent que sóc). I per descomptat que en aquesta qüestió hi entren en joc les pintades, grafits i cartells enganxats. Per tant, des d’aquest punt de vista podria mostrar-me a favor de l’ordenança de civisme perquè, deixant de banda molts altres dels seus articles, aquest en concret vetllaria per una ciutat més neta i que és el que aquí estaria reivindicant. En certa forma aquesta postura es veu reflectida en aquesta segona imatge que vaig trobar en un carrer del nucli antic, en què algú va decidir desobeir l’ordenança i després algú altre hi va afegir la queixa que ja està bé de guixar les parets i es demana l’aplicació immediata de la polèmica ordenança.

STOP_101_Manresa

D’altra banda, però, això últim no deixa de ser contradictori amb el que deia a l’inici de l’entrada, en la línia de no mossegar la ma que et dóna de menjar o si es vol, de no queixar-me per tot allò que serveix per nodrir de material aquest bloc. I és que com sabeu, els grafits són com un mannà diví (a més del fet que també em serveixen per a les meves classes a la Universitat). Així doncs, no sé què dir-vos: per un costat de vegades penso que hi ha gent molt porca que bé mereixeria que els obliguessin a netejar les seves accions de “guerrilla urbana” amb un cubell i fregall a mode d’escarn públic; però d’un altre no puc deixar de pensar que de vegades et topes amb grafits fets amb molt gust artístic, enginyosos i/o amb un missatge que ens hauria de convidar a reflexionar. No ho sé, és com aquella típica escena dels dibuixos animats, quan davant un dilema tens l’àngel i el dimoni a banda i banda del teu cap dient-te tots dos què has de fer i que no facis cas del que digui l’altre.

Per cert, no em surt al diccionari la paraula “guixarada” i en canvi sí que s’accepta “guixada”. Així doncs, queixem-nos però fem-ho correctament.

1 comentari

Filed under Miscel·lània, Reflexió

Discrepàncies sobre l’avortament?

Dir que el tema de l’avortament sempre suscita polèmica, aquí i arreu, és començar l’entrada amb una més que fefaent obvietat. Dir que, com sempre, hi ha molta gent que opina sense tenir-ne ni p*** idea i ho fa més amb les vísceres que amb el cap, també ho és. I dir que acostuma a haver-hi una clara divisió entre els partits polítics d’un costat i un altre seria una tercera obvietat. Per tant, m’estalviaré aquí de pronunciar-me perquè suposo que a poca gent li deu interessar què n’opino jo. És més, ja dic de bon principi que aquest tema no m’ha tret mai la son i que no he anat més enllà del que suposa fer-me’n una idea -que repeteixo, me la guardo per mi- a partir del poc que he llegit i escoltat en alguns mitjans de comunicació. Potser pel fet d’haver nascut com a home (demano perdó per aquesta tara de naixement) i no poder viure en primera persona el dilema, potser perquè és un tema tan delicat que si mous fitxa en un sentit ja tens les altres en contra, o potser perquè mai m’he trobat (amb les meves parelles) en una disjuntiva d’aquesta naturalesa … No ho sé, però sigui pel que sigui és una qüestió de la qual sempre he procurat ser reservat i girar pàgina. Potser no actuo correctament, potser aquesta actitud de no fer res és de covards … Tant se val, no estem aquí per parlar de mi.

D’altra banda, també és cert que en aquest maleït país que ens ha tocat viure no és fàcil prendre postura perquè com en altres temes cabdals (p.ex. l’educació), el de l’avortament també hauria de ser de país, es a dir, que hom procurés arribar a un gran acord entre partits polítics i que no es canviïn les regles del joc quan canvia l’inquilí del Palau de la Moncloa. Però com Spain is different, això aquí no passa: estem més que acostumats a veure com una de les primeres tasques a fer per part del nou president de torn i del seu equip de ministres és, justament, desfer el que han fet els predecessors en els respectius càrrecs. Deu ser que els ibèrics portem a la sang un ADN que ens guia vers l’autodestrucció.

Cos_i_decissio_1

Cos_i_decissio_2

Arran la proposta de reforma (una més …) de la llei d’avortament del ministre Alberto Ruíz Gallardón (que per alguns passava abans per ser el ministre més “progre” d’en Rajoy i ara és vist com el més “carca”, fins i tot per damunt d’en Wert), s’ha encetat de nou el debat, tot i que res no impedirà que la “Ley de Protección de la Vida del Concebido y los Derechos de la Mujer Embarazada” s’aprovi amb la majoria absoluta del Partit Popular (és el que tenen les majories als parlaments, que quan calen són veritables corrons). De totes formes, si com dèiem abans aquest és un tema que inevitablement encén els ànims d’alguns sectors, fóra bo que els col·lectius que es mostren a favor de la despenalització de l’avortament i que també sigui lliure, gratuït i no sé quantes coses més, facin un esforç per unificar els eslògans amb què fer paleses les seves inquietuds.

Així doncs, fixeu-vos en aquestes dues imatges que inclouen el mateix text reivindicatiu (tot i que en aquesta darrera un pèl “difosa”) i com a la primera hi ha una errada d’aquelles de manual bàsic d’ortografia en català. Potser el fet que sobri una de les dues “esses” a la decisió no és més que un missatge subliminal per dir que també sobre en Gallardón i ja posats, tot el govern que l’acompanya, amb el president al capdavant. És clar, però, que potser és tan subliminal que ningú s’hi deu haver adonat encara. O també podríem pensar que el seu autor estava tan capficat en el caràcter del missatge (allò que en diuen “contingut”) que no va parar gaire atenció en el seu “continent”. Tot plegat, ara em ve al cap la coneguda frase de “Nosaltres parim, nosaltres decidim”; ni hi trec ni tampoc afegeixo raó però que es tingui en compte que “altres corregim”. Sense voler fer de tot això una broma fàcil, cada cop més tinc clar que hi ha més gent que té el diccionari més que “avortat”.

Per cert, i casualitats de la vida, demà diumenge (24 d’agost) tornen a emetre el documental “Avortament, dret a decidir?” del “30 minuts” de TV3. Com sempre quan es parla d’aquest programa, del tot recomanable.

1 comentari

Filed under Miscel·lània, Universitat

Fartografia, de guàrdia per vacances

Veient aquest cartell fotografia fa pocs dies i a pocs metres de casa meva, entendreu que Fartografia es vegi obligat a organitzar un servei de guàrdia o de reforç durant les vacances. Ja sabem que per aquesta època de l’any tot i tothom es relaxa i pel que sembla, les bones formes en l’ús de la llengua no en poden quedar al marge. M’estalviaré de fer un dels meus comentaris habituals de les altres entrades perquè com ja podreu suposar, qualsevol cosa que pugui dir estaria de més. Aquest matí l’he tornat a veure i havien arrencat el tros de paper de “Ve …” i alguna ànima caritativa havia corregit la preposició “asta” afegint-li l’hac inicial corresponent. És clar que potser volien dir que tanquen per vacances perquè se’n van a fer … “vejaciones” amb la cornamenta (o banyam) d’un bou o un cérvol, una llança o el pal d’una bandera. I és que hi ha gent molt bèstia.

Cerrado_por_vecaciones

Com us deia a l’inici, Fartografia farà bé en muntar un cos de guàrdia per a situacions tan clamoroses com aquesta (que no “glamoroses”). Ja veieu que una lletra de diferència pot fer molt de mal. Així doncs, que tingueu bones vacances, jo continuaré vetllant perquè la gent faci un bon ús del català. De fet, però, aquest tipus de situacions ridícules no són una excepció, i com a mostra, aquí en teniu una.

Deixa un comentari

Filed under Castellà, Miscel·lània

Llogo plaça de pàrquing i de regal, un diccionari

Encara recordo no fa gaires anys, en comprar el pis que ara ocupo, la insistència del promotor del bloc perquè em quedés una segona plaça de pàrquing amb l’argument que això revaloraria, encara més, la meva inversió. Per sort, en un dels pocs moments de lucidesa que de tant en tant tinc, vaig declinar l’oferiment contraargumentant que ja tenia un segon pàrquing molt a prop. I perquè veieu de quines xifres estem parlant, heu de saber que durant un temps, en aquell mateix carrer podies veure uns quants anuncis enganxats als fanals demanant la gens menyspreable xifra de … 24.000€ per una plaça. Total, si et pares a pensar amb calma es tracta només de dues línies de color groc pintades al terra. I és que en aquells anys de bombolla immobiliària espaterrant, alguna gent feia autèntics disbarats, tant a l’hora de vendre propietats com, sobretot, de comprar-les. Per sort, la crisi està contribuint a posar una mica les coses al seu lloc -malgrat els “cadàvers” que deixa al seu pas- i de fa un temps estem assistint a la caiguda dels preus dels habitatges, així com també el de les places d’aparcament. L’oferta d’aquestes darreres supera amb escreix la demanda actual, potser també la gent s’ho rumia dues vegades a l’hora de comprar un segon cotxe (per la inversió i el cost de mantenir-la), i tot això es fa notar en els preus de venda.

Sigui com sigui, perquè veieu com de baix ha caigut el mercat immobiliari, us adjunto dues imatges de sengles cartells que anuncien el lloguer d’una plaça de pàrquing: la primera, escrita mig en català i mig en castellà (tot i alguna errada d’aquelles que criden al cel), em sembla prou divertida però no compto que l’autor del cartell opini el mateix perquè es queixa que algú li està robant les xinxetes (en aquell moment ja eren quatre cops). I és que avui dia la gent és capaç de robar qualsevol cosa. Potser que a canvi del robatori, el lladregot li deixi una nota amb el text correctament escrit.

Cartell_parquing_1

I pel que fa a la segona -gentilesa d’una seguidora del bloc i antiga estudiant meva, l’Anna Madrid- no hi ha gaire cosa a dir: de la forma verbal “llogue”, potser el seu autor és de les Terres de Ponent (ja sabeu que allà les vocals neutres les pronuncien com una “E”) i respecte aquesta “Ç”, confesso que del meu estat d’astorament, fins i tot vaig consultar el diccionari francès no fos cas que aquesta paraula fos correcta en la llengua dels gals (per allò que també té aquesta lletra), però no ho és pas. En previsió que se us passi pel cap de trucar al seu autor i oferir-li un diccionari, m’he estimat més amagar el telèfon de contacte. Esperem, però, que la caiguda del mercat de places de pàrquing no sigui un fenòmen paral·el al descrèdit que hom mostra sovint pel català. Per cert, jo també llogo una plaça, ideal per a un cotxe de mida mitjana, us la deixaria a bon preu i en condicions molt avantatjoses … i de regal, un diccionari. Eps, no és cap broma (em refereixo a això del meu lloguer).

Cartell_parquing_2

Deixa un comentari

Filed under Castellà, Miscel·lània