La “seguratat” d’en Manuel Valls

Les xarxes socials no deixen de ser un reflex del que som, hi publiquem allò que ens ve de gust, allò que pensem que interessarà a altra gent (i moltes vegades ens equivoquem), allò que ja sabem que acabarà creant polèmica, etc. També és cert que avui dia, com gairebé tothom és present en una o altra, és el mitjà que fa servir la gent que té alguna responsabilitat política, o que voldria tenir-la, per dir-hi la seva. Per tant, les xarxes han esdevingut en l’altaveu per dir qualsevol declaració, bajanada, etc. I per descomptat, des del moment que s’ha d’escriure el text que volem que després es publiqui, aquí és on apareix la principal virtut de les xarxes socials a efectes de la funció d’aquest blog: la de deixar al descobert el grau de desconeixement de la llengua amb què s’escriu: així, aquí teniu un exemple per part d’un parell de mindundis catalanòfobs, aquí un altre d’un dels economistes televius de referència que cada vegada que parla en català destrossa l’idioma (en Bernardos) i, finalment, uns quants més de gent que està, o estava ficada, en política: el líder messiànic de Cs, en Rivera, l’oblidat Pere Navarro, antic Primer Secretari del PSC i Pablo Iglesias, el de Podemos, no confondre amb el fundador del PSOE.

Doncs bé, aquí teniu un altre exemple de, ni més ni menys, que en Manuel Valls, una primera espasa de la política francesa per haver estat Ministre d’Interior (2012-2014) i també Primer Ministre (2014-2016) i actualment regidor a l’Ajuntament de Barcelona encapçalant la candidatura Barcelona pel Canvi-Ciutadans. Tot i el nom, ha passat de ser el fitxatge estrella de Ciudadanos a divorciar-se’n del tot, coses de la política (enllaç), encara que ja se sap que deu ser molt incòmode haver de compartir focus mediàtic amb en Rivera (per allò de dos galls al mateix galliner). Pel que es veu en Valls va fer seu el missatge que va transmetre la militància del PSOE al Sr. Sánchez després d’haver guanyat les darreres eleccions generals, “con Rivera no“.

Però deixem-nos de cabòries polítiques i anem al tema: fixeu-vos en aquesta piulada que va fer fa uns dies a propòsit de la crisi d’inseguretat que està vivint Barcelona a les darreres setmanes: o bé en Valls té el seu català una mica oxidat (recordem que té orígens catalans) o bé és el seu CM (Community Manager) qui no ha fet els deures. També podria ser que el seu francès sigui tan sui generis que el confonin amb el català (vídeo molt bo). En tot cas, segur que la paraula “seguratat” no delata una errada sinó més aviat l’accent xava del català que es parla a Barcelona (primeres pàgines d’aquest article).

Mossos: insultem-los correctament

Tenint en compte que l’anterior entrada anava de presumptes anarquistes detinguts pels Mossos d’Esquadra, en el marc de l’operació “Pandora”, anem a contrarestar-ho i dedicarem ara unes quantes línies a la policia catalana. A banda d’això, darrerament també han estat el centre d’atenció per saber quin paper assumirien en el cas que el parlament català decidís tirar pel dret i, curt i ras, declarés la independència, si obeirien les ordres del Ministeri d’Interior -per entendre’ns, Jorge Fernández Díaz i la seva trepa- o pel contrari, es mantindrien “fidels” al govern. La veritat és que no m’agradaria estar en el lloc dels agents quan se suposa que aquests reben ordres d’uns superiors i estan sotmesos a una estructura jeràrquica. El temps acabarà dient-nos què passarà però sigui com sigui, ja sabem que els Mossos, pel simple fet de ser un cos policial, crec que no han gaudit mai de molta simpatia entre la gent. I m’imagino que això mateix es pot aplicar a la Policia Nacional i la Guàrdia Civil espanyoles, la Gerdamerie francesa, els Carabinieri italians, la Policia de Segurança Pública portuguesa, etc. Tot i la bona tasca que deuen fer uns i altres en mantenir un cert nivell de seguretat als seus respectius països, també se’ls deu associar amb conductes més criticables com ara abús en l’ús de la força, corrupció i una altra que ens afecta de més a prop (a la butxaca) i més sovint, com és el de les multes de trànsit (per cert, sabeu la diferència entre “trànsit” i “tràfic”?).

Qui no ha tingut mai un mal pensament vers una patrulla de mossos quan ens han clavat una multa, després de sortir retratat amb un radar camuflat? De ben segur que més d’un penjament hem deixat anar com a teràpia momentània per la ràbia que sentim en veure la “recepta” i que se’ns acomiadin amb un “que tingui un bon dia”. Per tant, posats a insultar-los, fem-ho bé. Aquesta imatge que us adjunto compliria aquesta norma només en part ja que la paraula “pamplines” és una paraula castellana que indica una cosa insubstancial o un engany petit: és a dir, a més d’un castellanisme l’autor de la pintada comet l’error d’aplicar malament un suposat insult i a més no deu saber que en català tenim expressions equivalents tan maques com “ximpleries“, “poca-soltades“, “bestieses“, “camàndules” o “falòrnies” (per gentilesa d’en Magí Camps i del seu consultori lingüístic al diari La Vanguardia).

Per cert, la present no és la primera entrada dedicada als Mossos d’Esquadra ja que fa més d’un any també vaig publicar aquesta altra, a propòsit de la visió que té molta gent sobre aquest cos i de com sembla que la seva funció principal sigui només la de recaptar diners a través de les multes.

Per Reis, un manual d’ortografia?

No és habitual que aquest bloc faci referència a cap “heretgia lingüística” sobre les preposicions, és a dir, aquelles paraules invariables que introdueixen elements nominals o oracions subordinades substantives fent-los dependre  d’alguna paraula anterior. Suposo que són tan poca cosa que fins i tot un ull tan perspicaç i agut com el de Fartografia, les passa per alt perquè deu pensar que no val la pena perdre-hi el temps (de fet, en aquest enllaç trobareu les dues úniques entrades sobre les preposicions d’aquest bloc). De totes formes, i tenint en compte que just ahir es van celebrar a moltes ciutats les cavalcades dels Reis d’Orient, no estaria de més que algú pensés en incloure a la llista de regals un manual de gramàtica catalana específic sobre preposicions. Prova d’això és aquesta foto d’un senyal de circulació de la Policia Local de Manresa en què la preposició tònica i composta “des de” (per separat) apareix en la seva versió castellana (tot junt). És aquest un petit detall més del fet diferencial català. Per si serveix d’ajuda i alguna persona del cos policial ensopega de casualitat amb aquest escrit, li deixo un parell d’enllaços amb més informació detallada sobre el fascinant món de les preposicions (xtec i UOC).

Ara us deixo perquè no us voldria robar temps llegint aquest bloc i que no jugueu amb els vostres fills en un dia tan assenyalat com avui. Jo és el que vaig a fer: muntar un altre Playmobil que els Reis han deixat al balcó per al nostre fill; i és que a aquest pas tindrà tot el catàleg en pocs anys més i acabarà sent nomenat “client predilecte” de la multinacional alemanya.

Operació sortida … ortogràfica també?

Ja fa uns dies que oficialment es va donar inici a la tradicional operació sortida de vacances d’estiu, com si es tractés de la graella de sortida d’una prova del mundial de fórmula 1, i com si la gent que s’arrisca a anar-se’n de casa en aquestes dates per gaudir d’un merescut descans, no pogués fer-ho abans o després de l’agost. Tant se val, la gent que com jo agafem el cotxe perquè ens agrada anar de ruta i no ens importa gaire fer uns quants centenars de quilòmetres per arribar a la destinació, procurem no haver de destinar una part del pressupost vacacional per fer front a “sorpreses” desagradables que ens arribin en forma de notificació del Servei Català de Trànsit, un cop ja hem guardat el record de les vacances en el nostre racó de memòria (mental i del pendrive). Qui, de tant en tant, no ha rebut una “invitació” per contribuir a les arques públiques havent de pagar una multa de trànsit que creiem no ens mereixem, que pensem que potser sí ens la mereixíem però que no n’hi ha per a tant, etc. Eps, no voldria que ara penséssiu que jo em trobo en aquesta situació, ans el contrari, fa molt de temps que no me’n posen cap i toco fusta i creuo els dits perquè mantingui el meu historial gairebé net com una patena. Penso que ja em buiden prou les butxaques per altres conceptes com per a sobre, que me les hagi de regirar encara més per una qüestió com aquesta.

Molta gent pensa, i no seré jo qui els faci canviar d’opinió, que moltes de les multes es posen amb un esperit purament recaptatori i que no ajuden gaire a millorar la seguretat en les carreteres, quan suposadament aquest hauria de ser el seu principal i únic objectiu. Més aviat potser pot tenir l’efecte invers des del moment que els conductors poden estar més pendents de possibles radars (fixos i mòbils) que no pas del que hi ha a la carretera per on circulem. I suposo que per això, de tant en tant, algú que ha rebut la notificació que dèiem unes línies més amunt, agafa un esprai i expressa la seva indignitat i ràbia contra el cos policial. De totes formes, potser hauria d’haver rebut la multa -si és que és el cas- per caure en el parany d’un castellanisme tan típic com el de la imatge, atès que l’acció a què es refereix el missatge és RECAPTAR i no pas “RECAUDAR” i per tant qui l’exerceix és un RECAPTADOR.

I per acabar, una pregunta: qui infracciona els que posen infraccions? ho demano perquè si us fixeu en la segona imatge, a l’apartat anomenat tan pomposament “Fet constitutiu de la infracció” hi podeu veure un altre castellanisme. Així doncs, més aviat el seu autor/a hauria de REPRENDRE les classes de català. Es veu, doncs, que l’ús del bon català també ha fet la seva particular operació sortida però tot apunta que està allargant molt el seu retorn. I és que circular per les magnífiques autovies de les Castelles té això, que de tants quilòmetres que pots fer-hi sense trobar-te cap cotxe et dóna temps per practicar el castellà i barrejar-lo després amb el català, en una mena de “catañol”.