Category Archives: Política

La “seguratat” d’en Manuel Valls

Les xarxes socials no deixen de ser un reflex del que som, hi publiquem allò que ens ve de gust, allò que pensem que interessarà a altra gent (i moltes vegades ens equivoquem), allò que ja sabem que acabarà creant polèmica, etc. També és cert que avui dia, com gairebé tothom és present en una o altra, és el mitjà que fa servir la gent que té alguna responsabilitat política, o que voldria tenir-la, per dir-hi la seva. Per tant, les xarxes han esdevingut en l’altaveu per dir qualsevol declaració, bajanada, etc. I per descomptat, des del moment que s’ha d’escriure el text que volem que després es publiqui, aquí és on apareix la principal virtut de les xarxes socials a efectes de la funció d’aquest blog: la de deixar al descobert el grau de desconeixement de la llengua amb què s’escriu: així, aquí teniu un exemple per part d’un parell de mindundis catalanòfobs, aquí un altre d’un dels economistes televius de referència que cada vegada que parla en català destrossa l’idioma (en Bernardos) i, finalment, uns quants més de gent que està, o estava ficada, en política: el líder messiànic de Cs, en Rivera, l’oblidat Pere Navarro, antic Primer Secretari del PSC i Pablo Iglesias, el de Podemos, no confondre amb el fundador del PSOE.

Doncs bé, aquí teniu un altre exemple de, ni més ni menys, que en Manuel Valls, una primera espasa de la política francesa per haver estat Ministre d’Interior (2012-2014) i també Primer Ministre (2014-2016) i actualment regidor a l’Ajuntament de Barcelona encapçalant la candidatura Barcelona pel Canvi-Ciutadans. Tot i el nom, ha passat de ser el fitxatge estrella de Ciudadanos a divorciar-se’n del tot, coses de la política (enllaç), encara que ja se sap que deu ser molt incòmode haver de compartir focus mediàtic amb en Rivera (per allò de dos galls al mateix galliner). Pel que es veu en Valls va fer seu el missatge que va transmetre la militància del PSOE al Sr. Sánchez després d’haver guanyat les darreres eleccions generals, “con Rivera no“.

Però deixem-nos de cabòries polítiques i anem al tema: fixeu-vos en aquesta piulada que va fer fa uns dies a propòsit de la crisi d’inseguretat que està vivint Barcelona a les darreres setmanes: o bé en Valls té el seu català una mica oxidat (recordem que té orígens catalans) o bé és el seu CM (Community Manager) qui no ha fet els deures. També podria ser que el seu francès sigui tan sui generis que el confonin amb el català (vídeo molt bo). En tot cas, segur que la paraula “seguratat” no delata una errada sinó més aviat l’accent xava del català que es parla a Barcelona (primeres pàgines d’aquest article).

Anuncis

Deixa un comentari

Filed under Política, Policia-cossos de seguretat, Xarxes socials

¡Tia bona! Com em poses! Mmm!

Què en fa de temps que no sento aquesta expressió dita per uns obrers de la construcció que, enfilats dalt d’una bastida, cridaven cada cop que passava pel carrer una senyora o senyoreta de bon veure, o d’altres de semblants, més cursis, boniques, belles (llistat) o pel contrari, de més mal gust, barroeres, grolleres, potineres, etc. De motius d’aquesta “absència” dels “piropos” en trobaríem uns quants i jo us n’apunto tres: el primer, perquè d’obrers ja no se’n veuen gaires pel carrer, en paral·lel a uns cicles econòmics que han provocat la seva gairebé desaparició del mapa laboral; segon, perquè els temps canvien, evolucionen, i tinc la impressió que més aviat això és quelcom passat de moda; i tercer, perquè agradi o no, estem en un context en què s’imposa allò que anomenen sovint de “políticament correcte”. És probable que quan algú llegeixi això pensarà que entronca amb les tesis de partits com VOX, que tenen en el seu punt de mira qualsevol conducta sospitosa, per a ells, d’un supremacisme feminista o quelcom per l’estil (aquí teniu un exemple i també aquest altre). Val a dir que res més lluny de la meva intenció i bé sigui en forma de micro o de macromasclisme, hi estic totalment en contra: en aquesta qüestió i suposo que en moltes més, VOX és un retorn a l’edat mitjana, un llop disfressat de xai.

Faig aquesta introducció perquè després d’aquesta entrada molt recent de nou hem topat amb un altre barbarisme en forma de castellanisme, abans molt habitual i que reconec, he hagut de comprovar abans al diccionari si la paraula en qüestió era o no acceptada. Doncs bé, quan tinguem una primera cita amb algú i vulguem donar-li una primera bona impressió, fer-li envermellir una mica, no haurem de dir-li cap “piripo” perquè si ho fem en català, aleshores haurem de recórrer a una “galanteria“, “floreta” o “amoreta“. Com a mínim fem que el col·lectiu de feministes més radicals i conscienciades amb la causa ens critiqui per no parlar correctament el català però no pas per ser un masclista.

Deixa un comentari

Filed under Política

Les altres no són pas dones?

Us poso en context, Festa Major Alternativa (FMA) de Manresa que es fa en paral·lel a la festa major “tradicional” de la capital del Bages, i que se celebren la darrera setmana d’agost. Aquesta FMA és organitzada per un seguit de col·lectius i entitats, més en concret, Arran, Ateneu La Sèquia, CUP, La Gatzara-Fot-li foc!, PAHC i Escola Popular i si doneu una ullada al seu programa veureu de quin pal va. A més, tal i com reivindica la seva web, “és un espai lliure d’agressions masclistes. Si et sents agredida i necessites ajuda, vés al punt de gestió d’agressions o a les barres”. Per descomptat que estic totalment d’acord amb això últim, faltaria més, i per descomptat també que personatges com en Bertín Osbone o tota la tropa de VOX no hi serien mai benvinguts, llevat que s’oferissin voluntaris per participar en un debat sobre les feminazis, el supremacisme feminista d’esquerres i comunista, chavista, bilduetarra i separatista, sobre la negació del canvi climàtic, o, encara millor, presentar-se per pujar a un escenari i deixar-se estomacar pels assistents jugant al punching ball. Però bé, feta aquesta introducció anem al tema, no sigui que la FMA faci seves aquestes propostes i em convidin a mi.

Ja sabem que darrerament, i per desgràcia, a qualsevol acte festiu multitudinari, o també anant sola pel carrer, moltes dones són víctimes d’agressions masclistes, bé només verbals o ja no tan verbals. Hom té la sensació que de “manades” no només existeix la de Pamplona del 2016 sinó que ara treuen el cap unes quantes més (exemple), i sense anar més lluny a Manresa també n’ha aparegut alguna; potser és la derivada d’un “efecte crida” o també perquè els seus membres deuen tenir la sensació que poden actuar amb una certa impunitat (i això no ho hem de desvincular de la presència de VOX en l’escenari polític NAZIonal). Sigui com sigui, trobo molt encertada tota iniciativa dirigida a augmentar la seguretat de les possibles víctimes davant d’un atac de qualsevol fill de puta d’aquesta mena.

Ara bé, també seria bo que la difusió de dites iniciatives es fes correctament: encara que no es vegi gaire bé, per la mida del text en el cartell, fixeu-vos com en aquest taller d’autodefensa sembla com si les lesbianes i les trans no fossin unes dones com altres. I és que humilment crec que o bé es puntualitza a quines altres dones es dirigeix el taller (hem de deduir que es refereix a les heterosexuals), o bé si aquestes no són incloses, aleshores la coma està de més. Des d’aquí, doncs, crido a la correcció ortogràfica i si cal també a incloure en el taller una katana a l’estil de les pel·lícules de Kill Bill i només quan la situació ho requereixi, fer cas del missatge que es pot llegir en aquesta pintada (cantonada c/ Sabateria amb c/ Sant Miquel, de Manresa):

1 comentari

Filed under Espectacles, Política

Barbarisme que no passa de moda

No són poques les entrades en aquest bloc referides a la qüestió dels barbarismes i castellanismes (p. ex. aquesta i aquesta altra); de fet busqueu per aquestes dues etiquetes i us en sortiran unes quantes més. S’entén per “barbarisme” una expressió, paraula o construcció que no es considera assimilada a la llengua pròpia i alhora és vista com un empobriment d’aquesta, un situació que és molt habitual en territoris bilingües. Per la seva banda, un “castellanisme” seria l’exemple més clar d’un barbarisme en el català, tot i que hi ha castellanismes admesos igual que hi ha també gal·licismes, italianismes o anglicismes. Ara bé, i tal com diu Joan Miravitlles en el seu Diccionari general de barbarismes i altres incorreccions, “no és cap pecat que les llengües llatines estiguin tan emparentades i que molts cops es corresponguin tan íntimament. Però això provoca una contaminació que, si bé de vegades és inevitable i no sempre perniciosa, sovint és innecessària, perquè el català disposa de paraules i expressions tan adequades o més, que les manllevades a altres llengües”.

Faig aquesta introducció perquè aquí teniu un altre exemple de castellanisme, d’aquells tan estesos que ni ens adonem que no són correctes. En aquest cas en comptes d'”embusteru” l’autor de la pintada hagués pogut escriure formes més correctes com “mentider“, la més habitual i suposo que utilitzada, o també sinònims com “farsaire“, “falsari“, “falsiós“, “enganyós“, etc. Malgrat això, i tractant-se del personatge a qui fa referència la pintada, molt em temo que l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) acabarà per claudicar i acceptar finalment aquesta forma (faltaria per veure si escrita com a “embuster” o “embusteru“). I és que tractant-se d’un membre de la classe política del país (i això és extensiu a tota Espanya) gairebé serà inevitable parlar de “mentider” o “embuster” com a sinònim de “polític” (en el sentit de persona que es dedica a la política). És a dir, un barbarisme que mai passarà de moda. Per acabar, posats a insultar algú, recomano abans de consultar un llistat d’insults, que en català en tenim un munt i alguns de molt curiosos (heus aquí un exemple) i que podrien haver estat aplicats en aquests dos casos de titulars de premsa que us poso. Adoneu-vos com en el primer el Sr. Albiol, en una mena de pirueta lingüística, fa servir la forma correcta i la incorrecta com a sinònims.

Deixa un comentari

Filed under Política

La coma i variants del castellà

Fa cosa d’unes 5 setmanes que vaig publicar aquest escrit a propòsit del signe gramatical de la coma, després de veure per la xarxa una piulada que em va semblar molt idònia, divertida, i que juntament amb aquestes altres dues que ara afegeixo aquí, fan pensar que malgrat pot semblar una cosa molt insignificant, la coma dona molt de joc. D’altra banda, estic descobrint unes quantes variants de la llengua castellana, o de l’espanyol, que desconeixia. Ja sabem que una de les qüestions que tenen entre cella i cella tota aquella gent que està en contra d’una major presència del català, a Catalunya, en molts més àmbits que els actuals, es treuen del barret uns “nous” idiomes, com el valencià, el mallorquí, etc. amb l’argument que no tenen res a veure amb el català i negant d’aquesta manera la seva unitat en un espai territorial que va més enllà de la Catalunya estrictament autonòmica. Per descomptat que aquí també hauríem d’entonar un mea culpa i reconèixer que alguna cosa des de Catalunya s’ha estat fent malament durant molt de temps per haver arribat a aquesta situació (p. ex. aquesta idea tan “romàntica” com caduca dels “països catalans“). De totes formes, com som prou intel·ligents com per no caure en el mateix error, no diem que els murcians parlen “murcià” ni tampoc que hi ha un idioma que es remunta a uns quants mil·lennis en el temps, anterior al naixement del castellà, i que anomenem “castellanomanxec”.

Ara bé, potser sí que no existeixen unes noves versions del castellà que haguem descobert ara i que s’identifiquin amb un territori concret però sí que haurem d’acceptar que n’estan apareixent unes altres que es poden atribuir a un cert grup de persones que es pot identificar fàcilment per seguir la doctrina del “estás en España, habla español” o “enano, habla castellano”, entre altres de similars. Així, fixeu-vos en aquestes dues imatges i descobrirem que a més del “castellano imbécil” de l’anterior escrit, també podem aprendre el “español subnormal” i el “castellano paleto”. Llàstima que encara no haguem vist cap indici d’un castellà “Premi Nobel”, un de “científic”, etc.

En el fons, i venint de qui ve, en aquests dos exemples estic segur que la coma no falta, més aviat sobraria. M’ensumo que deuen provenir de gent que quan surt el tema lingüístic diu que no cal aprendre cap altra llengua perquè amb l’espanyol s’arriba a tot arreu (però després quan van a l’estranger i no els entenen parlen com un indi de les pel·lícules, poc a poc, i també cridant, com si l’altre fos sord). Sol ser la mateixa gent que afirma que ser monolingüe és millor que bilingüe (però després a les comunitats autònomes amb una cooficialitat de llengües ens demanem que també siguem trilingües). Tot plegat, amb gent d’aquest nivell és difícil no donar la raó a la Inés Arrimades i sentir-se una miiiiiica superior, és a dir, un “supremacista”. En tot cas, mai ens n’hauríem de fotre, prou pena tenen.

Deixa un comentari

Filed under Política, Xarxes socials

Posa-hi la coma, imbècil!

La coma, aquella petita ratlla que de vegades hom posa entre dues paraules, és un signe gràfic que com a norma general indica una pausa breu dins una oració i que se separa del caràcter següent amb un espai en blanc. Les situacions en què s’ha de col·locar són unes quantes i si voleu alguns exemples, aquí us deixo un parell d’enllaços web on trobareu informació més detallada i millor explicada del que ho pugui fer jo mateix (el Servei Lingüístic de la UOC i el Gabinet de Llengua Catalana de la UAB). En el meu cas, i després d’haver fet una ullada a aquests documents, he de reconèixer que tinc una certa tendència a posar més comes del compte, potser perquè mostro preferència per voler emfasitzar certs aspectes, destacar-los, etc. Per tant, vagi per endavant les meves disculpes si en aquesta entrada penseu que sobre algunes comes. D’altra banda, en aquest bloc no són gaires les entrades que he dedicat a aquesta qüestió, per exemple, podem destacar aquesta (inclou una fantàstica reflexió de l’escriptor Julio Cortázar) i aquesta altra; així doncs, ja es veu que per insignificant que ens pugui semblar aquest signe de puntuació té la seva importància, i no poca, ja que pot fer variar el significat d’allò que estàs dient o escrivint.

Una de les situacions que reclama la coma és, com s’indica en els documents que he enllaçat, abans i després d’un vocatiu. El vocatiu és un tipus de cas gramatical (i aquí ja ens endinsaríem en el camp de la lingüística, que ni de lluny és el meu fort) que s’utilitza per a identificar el nom amb què hom s’adreça directament a una persona o cosa personificada. I com acabo de dir, no posar la coma en un vocatiu porta a situacions com aquesta que us il·lustro. Val a dir que la imatge l’he trobada en el fantàstic blog Societat anònima, del qual en altres ocasions ja he extret material i que no em cansaré mai de recomanar-vos.

Sense voler ofendre, d’entrada, cap persona que es consideri espaÑola i molt espaÑola, unionista, constitucionalista i bla, bla, bla, trobo que aquesta frase de tan sols 10 paraules resumeix molt bé la impressió que de vegades tinc jo del país on m’ha tocat viure. No em justificaré perquè penso d’aquesta manera i si alguna persona creu que estic caient en l’insult gratuït li diré que posat a ser insultat, prefereixo que em titllin d'”imbècil” abans que em diguin “racista”, “xenòfob”, “etnicista”, “terrorista”, “proetarra” (allò tan clàssic de “nazi” ha acabat sent una pantalla superada de tants cops que s’ha banalitzat) i “supremacista”, el darrer insult que s’ha afegit a la llista, pel simple fet de ser independentista i voler que Catalunya sigui un estat. Humilment, penso que des d’un punt de vista polític, social, econòmic, mediàtic, etc. l’España d’avui dia és un país amb molts imbècils (i també que molta altra gent no independentista pensa el mateix), que aquesta imatge se l’està guanyant a pols, alhora que també estic convençut que hi ha gent molt maca amb qui no tindria cap problema en conviure-hi.

Tot plegat, usuari de Twitter @Perxis_9, si has de fer bandera de la bandera d’España (valgui la repetició) pensa en les comes, si no vols acabar fent una mica el ridícul.

1 comentari

Filed under Política, Xarxes socials

MH President Puigdemont, l’hi o li

Ha començat la campanya, una més, per a les elecciones europeas i municipals, és ben bé que no sortim d’una que ja hi som en una altra. Qui segueixi el tema ja estarà al cas de la polèmica d’aquests darrers dies al voltant de la resolució de la Junta Electoral Central (JEC) de retirar la candidatura del President Puigdemont i els consellers Comín i Ponsatí (aquí), de la rectificació posterior per part de la justícia espanyola (imagineu com de prevaricada deuria ser la decisió de la JEC) (aquí) i del “zasca” que han rebut en Casado i Rivera, després que el Tribunal Constitucional (TC) ha rebutjat sengles recursos presentats (aquí). De respostes i opinions sobre aquesta darrera decisió, que m’imagino és definitiva i sense possibilitat de recórrer, n’hi ha per a tots els gustos i colors, i per descomptat que jo me n’alegro. I tant de bo que si surt escollit en Puigdemont pugui presentar-se en territori espanyol per recollir l’acta de diputat i gaudint de total immunitat. Crec que molta gent que se sent molt pero que molt espanyola, aquella que posa la bandereta per damunt de qualsevol altra cosa, s’afanyaria per demanar asil polític a Portugal, Andorra o el Marroc.

Deixant de banda les meves cabòries, crec que el donar suport al Sr. Puigdemont s’hauria de fer amb un cert rigor ortogràfic, sigui quin sigui el canal i plataforma utilitzada. Així, en aquesta imatge que he trobat al grup de Facebook anomenat Catalans for yes Group podeu veure algunes errades clamoroses; d’entrada, i començo pel final, l’autor del text no sembla tenir gaire clar el tema dels accents atès que el pronom “TU” no en porta (en castellà sí) i sí el pronom “QUÈ” però obert, no pas tancat (això seria també en castellà). I sense moure’ns de l’àmbit dels pronoms, aquest “L’HI” fa molt mal d’ulls en aquest cas; m’explico: la forma correcta seria “Li” perquè és el pronom de tercera persona que substitueix un complement indirecte (CI) o si ho preferiu, és el datiu singular del pronom de tercera persona ell. El Sr. Puigdemont és el CI perquè respondria a les preguntes “A qui li han tret el càrrec?” i “A qui li han tret el títol de President?” i “A qui li han tret el sou?”.

Val a dir que la forma “L’HI” existeix, és correcta, però en altres situacions. No seré jo qui us doni una lliçó de combinacions possibles de pronoms febles ja que no és el meu fort, però en aquest cas hi ha una regla bàsica: cal tenir en compte si es vol substituir un complement o dos: “LI” correspondria a un complement indirecte i “L’HI” a dos, un de directe i un altre d’indirecte (o també val un de circumstancial de lloc) (vegeu-ne alguns exemples). En tot cas, qui ho tenia sempre molt clar era el Molt Honorable President de la Generalitat José Montilla quan era imitat al programa “Polònia” de TV3, com ja ho comentava en aquesta entrada de … l’octubre de 2013. I és que tempus fugit.

Deixa un comentari

Filed under Política, Xarxes socials

Una essa empresonada

D’ençà un temps que aquests són uns temps convulsos, valgui la repetició, per a la política nacional, tant en clau espanyola com catalana. Tot el que s’ha derivat del “procés” gairebé acapara les portades dels diaris, tertúlies en televisió, ràdio i bars, xarxes socials, etc. oimés si encara continua al Suprem el judici contra els líders empresonats i la darrera decisió judicial -permetre que els exiliats Puigdemont, Comín i Ponsatí es puguin presentar a les elecciones europees- ha fet encendre encara més els ànims d’alguns partits polítics. Per descomptat que jo, en tant que independentista, m’alegro molt per aquesta darrera decisió i també per la riallota que ha provocat el fet que s’hagin passat la patata calenta d’una instancia a una altra. I espereu, que el tema no ha acabat atès que el líder (¿?) del Partit Popular, Pablo FRAcasado, ja ha anunciat que ho recorrerà al Tribunal Constitucional (aquí). És ben bé que hi ha polítics que els hi treus de l’agenda el tema català i no saben que dir, oi Albert Rivera?

En això, he de dir que jo considero que la Junta Electoral Central (JEC) està fent un flac favor a la democràcia i justícia en aquest p*** país, amb resolucions que més d’una vegada m’han fet pensar que la gent d’aquest òrgan deu creure que els votants som uns ximples i analfabets (bé, m’imagino que alguns de VOX, PP  i Cs sí ho deuen ser). Per tant, i en contra de la resolució que prohibeix l’exhibició de certes pancartes i eslògans en edificis públics, i dir certes expressions en mitjans de comunicació públics, jo m’hi cago a sobre i dic amb veu ben alta que en aquest país HI HA PRESOS POLÍTICS, que són diferents dels polítics presos, dels quals el mateix PP en té uns quants a la garjola.

I tot i que no és motiu d’engarjolament, potser sí que s’hauria de castigar d’una manera o altra l’autor d’aquesta frase que ja s’ha fet gairebé viral: el plural de “PRES“, entès com una persona privada de llibertat, tancada a la presó, s’escriu amb una sola essa, no amb dues. I ja que parlem de “càstigs”, podríem obligar l’autor d’aquesta errada a copiar correctament la frase cent vegades, tal com va fer el centurió romà amb el Brian quan el va enxampar escrivint malament en un mur “romans, marxeu-vos cap a casa“. Sigui com sigui, les esses sobrants, de pet cap a la presó!

Deixa un comentari

Filed under Política

Cometes ideològiques

La darrera entrada d’aquest bloc la vaig dedicar a la persona de Cayetana Álvarez de Toledo, a propòsit dels seus pèssims resultats electorals a Catalunya i després de la tensió que va generar la seva visita de fa unes setmanes al Campus de la UAB, organitzada per l’associació “S’ha acabat” (Joves per la Defensa de la Constitució), una escissió de “Societat Civil Catalana” (pel que sembla a uns quants d’aquesta darrera no els devia semblar encara prou espanyolista i van decidir de donar un pas més cap a la dreta). Bé, tant se val, ja sabeu que la UAB és una universitat on amb una certa regularitat es produeixen situacions de cert conflicte, entre col·lectius d’estudiants que es qualifiquen d'”antifeixistes” i altres que organitzen actes, conferències, etc. de persones d’una determinada afinitat política i ideològica: aquí teniu una primera mostra, també aquesta segona, (ambdues sobre SCC), aquesta tercera de Rosa Díez (UPyD) i fins i tot, una altra de signe contrari (a l’exlehendakari Juan José Ibarretxe).

Sigui com sigui, per molt antifeixista que hom se’n consideri també caldria ser una mica curós a l’hora de demostrar-ho i deixar-ho per escrit. Quan vaig veure fa pocs dies això escrit en un mur, just a l’accés a la Facultat de Filosofia i Lletres de la UAB, d’entrada no vaig copsar el seu significat, em va semblar una frase desordenada, sense sentit, i després d’uns segons hi vaig caure: feia referència a l’associació que abans he citat. Ara bé, demanaria al seu autor que per a una altra ocasió pensi en posar el signe de les cometes (), aquell que d’acord amb el diccionari de la llengua catalana es posa, en parella amb un altre, l’un al principi i l’altre a la fi, per a marcar determinats mots o frases, per a encloure un passatge dins un text, per a indicar el significat d’un mot o d’una expressió, etc. (exemple: Fora S’ha acabat de la UAB!). Una altra opció possible és la d’escriure el nom de l’associació en cursiva però si no es té traça amb un esprai potser acabaria sent pitjor el remei que la malaltia.

En definitiva, col·lectius d’estudiants de la UAB que voleu demostrar la vostra oposició entre vosaltres, penseu també en les cometes quan hagueu d’escriure els eslògans, bé siguin antifeixistes, constitucionalistes, espanyolistes, republicans, independentistes, animalistes, ecologistes, taurins, vegans …

Deixa un comentari

Filed under Política, Universitat

Hail Cayetana!

El passat dijous 11 d’abril va tenir lloc al campus de la UAB, on jo treballo, un boicot a un acte de la candidata al Congrés de Diputats del Partit Popular per la circumscripció de Barcelona, la Sra. Cayetana Álvarez de Toledo (àlies “.CAT”), i que va ser organitzat pel col·lectiu “S’ha acabat“, escissió de Societat Civil Catalana (SCC). Per descomptat que la cosa no va anar gaire bé i van haver-hi incidents (vídeo), d’altra banda magnificats pels mitjans de comunicació del bloc 155, és a dir, gairebé tots els espanyols i alguns de catalans. D’entrada, i ja vaig dir-ho en el meu mur de Facebook, estic totalment en contra d’aquests boicots a qualsevol formació política, sigui del color que sigui, i fins i tot els feixistes de VOX tindrien la meva porta oberta perquè puguessin dir totes les seves mentides i ximpleries (això sí, després les hi tancaria als morros). D’haver depès de mi, i coneixent l’espai on es va fer l’acte, crec que hagués estat millor fer una mena de “Tortosa” o un gran passadís a la Plaça Cívica engalanat de llaços grocs, esteleades i eslògans antifeixistes, antiespanyols, prorepublicans, etc. per on hagués de passar la comitiva. Però como jo no tinc cap poder de decisió i per alguns dels seus col·lectius la UAB és un espai declarat antifeixista, doncs va passar el que hom ja havia pressuposat.

Així doncs, aprofito aquest fet encara fresc a la memòria de la gent i la relaciono amb una imatge inclosa en una altra entrada sobre ideologies polítiques, per fer les meves pròpies reflexions després dels resultats de les eleccions al congrés de diputats de Madrid i haver estat ella la gran derrotada a Catalunya:

  1. Com he vist per les xarxes, tens en el DNI més cognoms que diputats del PP per Catalunya al congrés.
  2. Ets una persona que potser pel teu pedigrí aristocràtic, emanes tanta supèrbia que fa com si sempre estiguessis mirant per sobre de l’espatlla de tothom. De fet, i com també he vist per aquests “móns virtuals”, després del referèndum de l’1-O Espanya va voler enviar un submarí per fer tasques d’espionatge i de moment, només ha pogut enviar-hi el seu periscopi.
  3. Tens tanta supèrbia que ni et molestes en parlar el català i tractes la gent d’aquí com simples “colons”. Tot i així, imagino que en algun moment has hagut de veure que aquesta tampoc era una bona estratègia perquè en els debats i entrevistes has passat de demanar la traducció simultània (aquí), a generar una polèmica artificial (aquí) per, finalment, entendre el català perfectament per obra i gràcia divina en el darrer debat electoral (aquí).
  4. Amb aquests resultats tan pobres no cal ser gaire il·lustrat per adonar-se que ni els teus t’han votat; i què esperaves després d’amenaçar amb tancar TV3, eliminar el model d’immersió de l’escola catalana, intervenir en els mossos, insultar, amenaçar amb l’aplicació del famós article 155 de la “sacrosanta” Constitució espanyola i vaticinar gairebé la fi del món? Tu, una persona que estic segur que no ha vist mai TV3 ni ha estat educada en l’escola catalana. Saps què passa, Cayetana? que aquest discurs ja és tan recorrent que ningú te’l compra, durant anys l’hem estat sentint en boca de Ciudadanos que ja no ens ve de nou.
  5. Justament et van posar aquí per ser l'”AntiArrimadas” i ho has fet molt bé en el paper de “NAZIonalista” espanyola, de disputar-li a la Inés el paper de veure qui la deia més grossa. Al final, però, ni a tu ni a ella no us ha funcionat gaire bé aquesta estratègia ja que els vostres dos partits han perdut molts vots respecte les darreres eleccions. I el teu ara a Catalunya és un partit, com diria l’antiga vicepresidenta Soraya Sainz de Santamaria, en liquidació (aquí) o si ho prefereixes, una altra empresa que se’n va de terres catalanes a causa del procés sobiranista.
  6. Vaig sentir les teves declaracions d’ahir nit després d’aquesta hecatombe electoral i com a mínim se t’ha de reconèixer la valentia en acceptar-ho (el Pablo FRACasado va trigar bastant més). Un cop recuperada t’aconsello que deixis el partit i fundis el teu de propi; entre les escorrialles del PP i la gent que puguis reclutar de la Fundació FAES i el moviment “Libres e Iguales” segur que trobaràs gent que et donarà suport (podries incloure-hi també la Rosa Díez que sembla que com no té gaire feina, el gat pentina i des del seu altaveu del twitter es dedica a desqualificar els resultats, en una mostra de ple civisme democràtic). Segur que t’anirà millor, pujar al cavall perdedor no ha estat mai una bona estratègia en cap cursa, bé sigui d’hípica o electoral.
  7. I a propòsit d’això últim, et suggereixo un nom per al teu nou partit: “Hail Cayetana” (però ben escrit, no pas com ho va fer l’imbècil de la foto); o si en vols un altre de no tan provocador, què et semblaria aquest: “CAT”, aprofitant les inicials del teu aristocràtic nom. De fet, aquesta idea no és nova atès que temps enrere el polèmic Jesús Gil, que en pau descansi, ja va fundar el seu propi partit amb l’original nom de GIL, Grupo Independente Liberal. Esclar que un partit com el teu que es digués “CAT” seria com si VOX es rebategés amb el nom d'”ABASCAL” (“Asociación BAScoCAtalana Libre”).
  8. Postdata: Cayetana, si em permets un altre suggeriment, què et semblaria aquest edifici com a seu del nou partit? espaiós, amb bones vistes i sembla ser que pròximament en traspàs.

Deixa un comentari

Filed under Política, Universitat