Category Archives: Política

El valencià maltractat

No descobriré la sopa d’all si us dic que fa temps que el temà de si el català que parlen a les terres valencianes és el mateix que el que parlem a Catalunya, o no, aixeca polseguera entre certs partits polítics, bàsicament de la dreta extrema i l’extrema dreta (per entendre’ns, PP, Ciudadanos i altres). En el fons no deixa de ser una polèmica buscada i artificial perquè, per una banda, aquests polítics han utilitzat el tema com a arma llancívola contra tot allò que faci tuf a català, contra allò que han titllat de “pancatalanisme” (com si Catalunya tingués un exèrcit amagat no sé ben bé on preparat per conquerir i annexionar les terres al sud de La Sènia); de fet, tinc la sensació que justament l’anticatalanisme més furibund no prové de Madrid sinó de València. I per l’altra banda, és una polèmica també artificial perquè argumentar que el valencià i català són llengües diferents és com dir que el castellà d’Espanya no té cap lligam amb el castellà d’Argentina, Xile, Colòmbia, Bolívia, Mèxic, Costa Rica, etc. Deu ser que no té res a veure en això la conquesta i colonització d’aquestes terres per part de la corona hispànica durant uns quants segles, d’igual manera que el català de les terres valencianes no prové de l’expansió de la corona catalanoaragonesa que s’hi va produir encara fa uns quants segles més. En altres paraules, que el fet que siguin dues llengúes molt semblants separades només per una línia en un mapa és tan sols una casualitat (p. ex. podem recordar aquí el vincle no català que el PP valencià va atribuir al valencià o en aquest altre exemple del diari “La Razón”, gens sospitós de ser catalanista).

En això, són aquests partits polítics que defensen la no catalanitat del valencià els primers que quan tenen l’oportunitat d’utilitzar-la, fer-ne bandera i mostrar-se’n orgullós, la menystenen, l’arraconen i des del poder que puguin ocupar, la pretenen també eliminar de la vida pública (i si puguessin, també de la privada). I ni tan sols sembla que tinguin cura de voler parlar-la bé. I d’això aquí teniu un exemple: una piulada de la Mª José Català, política del Partit Popular, antigua alcaldesa de Torrent, que no és poc, diputada a les Corts i actualment candidata del PP a la alcaldia de València. Aquesta dona hauria de saber que en castellà el topònim “Valencia” no porta accent, MAI, i que en la llengua que diu que sempre defensarà va amb accent obert, VALÈNCIA. Potser deixant-se portar per l’ADN anticatalà que sempre ha caracterizat el PP valencià, pensa que és inadmissible que el valencià tingui accents oberts, com el català, i que si se n’ha de posar algún que sigui tancat, com al castellà. Sra. Català, ho pot comprobar vostè mateixa introduint l’entrada “Valencia” (castellà) en qualsevol traductor disponible a la xarxa (p. ex. aquest). D’altra banda, té collons la cosa que tractant-se d’aquest tema, aquesta dona es digui, precisament, “Català” … coses del destí.

Fins i tot, el partit que reuneix els “cuñaos” d’aquest país i que també ha estat sempre beligerant amb el tema de l’idioma, sembla que ho tingui bastant més clar com es desprèn d’aquest cartell de propaganda electoral: el “ciudadano” Toni Cantó, suposat actor que no fa gaire va dir que a Catalunya no podia fer teatre perquè parlava en espanyol (i per això va rebre aquesta clatellada), i que tampoc no es cansa d’afirmar que el castellà ha desaparegut (sic) de Catalunya (aquí), el podeu veure en primer pla amb el topònim de València ben escrit, en valencià o català, com vostès desitgin.

Anuncis

Deixa un comentari

Filed under Política

La importància d’un accent

En aquest bloc les entrades etiquetades al grup d’accents són unes quantes, un reflex que deu ser una qüestió bastant important des del punt de vista de les “heretgies” ortogràfiques que es pretén combatre des d’aquest espai. I el tema no és menor perquè depenent de quin sigui el context i de si una determinada frase es treu fora d’aquest, el significat del que es vol dir pot crear confusions i, el més important, interpretacions divertides. No entraré aquí en l’eterna discussió de si alguns accents diacrítics que s’han eliminat s’havien d’haver mantingut, no sóc filòleg i per tant no disposo de prou arguments com per mantenir una o altra postura. De fet, de vegades, quan escric paraules que van accentuades, ho faig perquè sè que s’han d’escriure d’aquesta manera, perquè ho diuen les normes, però no pas perquè les conegui del tot.

Bé doncs, anem al tema: en castellà ja fa un temps que l’accent de la paraula “solo” va ser eliminat del diccionari quan abans es posava per fer referència a l’adverbi i es podia substituir per “solamente”, amb la qual cosa “solo” (sense accent) indicava l’adjectiu (de persona solitària). Tot i així, aquesta decisió va generar una certa controvèrsia i aquí en teniu un bon exemple i us poso també una imatge que acompanyava una entrada passada que feia referència al tema.

No fa gaires dies, a propòsit del debat electoral dels principals caps de partit que s’ha de fer a A3 o a TVE, vaig trobar per la xarxa aquesta altra imatge que deixa molt clar el que es deia abans: que la manca de l’accent (en castellà, de la “tilde”) de la paraula “solo” pot generar confusions. Potser, i per curar-se en salut, la mateixa RAE va dir que en cas de risc d’ambigüitat amb l’adjectiu “solo” es pot escriure “sólo” (amb accent), com podeu comprovar aquí. Aleshores, pregunta: el candidat Sánchez acabarà debatent només amb si mateix perquè cap l’altre l’acompanyarà en el debat, és a dir, perquè estarà més sol que un mussol en el plató de TVE? O és que realment es vol dir que només assistirà a aquest i no al d’Antena 3? Les males llengües diuen que no vol anar a aquest darrer perquè no té ganes que el tallin ara sí i ara també amb allò de “Volvemos en 7 minutos” que, en opinió meva, hauria de ser el lema de la cadena.

I per acabar, perquè veieu la importància de posar o no l’accent, us passo aquesta imatge que també he trobat per la xarxa: com bé diu el meu col·lega Sebastià Altimiras aquest és un cartell digne de ser penjat a les portes de Neverland o de qualsevol bisbat.

Deixa un comentari

Filed under Política

El llogater de La Moncloa

Com altres vegades m'”apropio” d’una imatge trobada per les xarxes per fornir aquest bloc. Aquesta serveix per deixar en evidència els traductors automàtics que deuen fer servir els diaris amb doble edició, en castellà i català, alhora que també per evidenciar la mala praxi de la gent que ha de controlar la feina que fan les màquines: potser hi confiem massa, pensem que la faran millor que els humans i per tant, com ximples que demostrem ser, ens en despreocupem. En canvi, i com sovint recordo als meus estudiants quan han de fer un exercici redactat i pensen que els correctors del processador de text ja corregiran les seves nombrosoes mancances en aquest camp, l’ordinador només fa allò que algú abans li ha dit que ha de fer i si li ho diu malament, aleshores la màquina ho farà també malament. Però us confesso que costa molt d’inculcar aquesta idea en uns caparrons que han crescut i “madurat” en un entorn completament digital: no deixo de pensar que tot forma part d’un complot mundial en què la tecnologia acabarà per fer ximples i imbècils als humans, encara més.

Però deixem-nos de cabòries i anem al tema: poso al mà al foc per dir que en el titular en castellà devia aparèixer la paraula “inquilino” per a referir-se al Sr. President del Govern d’aleshores, en Mariano Rajoy, i en essència val a dir que no ho va deixar de ser en cap moment com també ho és ara el Sr. Pedro Sánchez, en tant que els presidents no són propietaris del palau on resideixen. Ara bé, és també cert que cap president del govern espanyol paga un lloguer per residir a La Moncloa (això ja deu anar amb el càrrec, faltaria més). Per tant, l’ús de la paraula “llogater” és incorrecte atès que el diccionari de la llengua catalana la defineix com una “persona que fa ús d’una casa, d’un pis, etc., pagant-ne lloguer” i s’hi indica que és sinònima d'”inquilí“, que en castellà té aquest significat segons el diccionari de la RAE.

Tot plegat, no sé quina formació deu tenir la persona que va redactar aquest titular, hem de suposar que és periodista, i si és així m’imagino que va oblidar una de les lliçons més bàsiques a l’hora de redactar noticies, com és la de no complicar-se la vida de forma innecessària, com en molts altres àmbits; s’hagués pogut substituir aquesta expressió per una de més normal que fes referència a la persona i/o al càrrec (Sr. Rajoy, president, etc.), sense haver d’esmentar el seu règim de residència. D’altra banda, tal i com s’està posant el tema dels lloguers a moltes ciutats espanyoles, amb uns bombolla que tard o d’hora esclatarà, per això en diuen “bombolla”, dubto molt que amb el sou de president del govern hi hagi prou per pagar el que costaria el lloguer de la Moncloa si es posés al mercat.

Deixa un comentari

Filed under Política, Premsa

Barrabassades unionistes

Un any i mig després de la darrera entrada, Fartografia torna a l’activitat, tot i que no sé si això serà flor d’un dia o tindrà una certa continuïtat. De totes formes ja podeu comprovar que la present entrada tampoc aportarà res que sigui gaire significatiu, tret que penseu que ho sigui el deixar en evidència les barrabassades ortogràfiques a què ens hem acostumat a veure en aquests darrers temps des del bàndol unionista, espanyolista, constitucionalista, dictatorial, fatxa, etc. (poseu-hi l’adjectiu que cregueu més idoni), arran el conflicte del “procés català”. Qui em segueixi pel Facebook (l’única xarxa social on hi trec el cap) ja deu conèixer el meu posicionament en aquest tema que per descomptat, està a les antípodes dels missatges de les imatges; per això encara amb més ganes em prenc l’objectiu iniciàtic d’aquest bloc. D’evidenciar les barrabassades lingüístiques que cometi la gent “indepe” ja s’encarregarà el meu homòleg de l’altre bàndol, si és que n’hi ha algú que s’hi dediqui.

Dit i fet, aquí teniu unes poques mostres de l'”analfabetisme funcional” de certes persones que a base de pals i hòsties ens volen fer combregar amb les seves rodes de molí. Rieu una estona ja que és una de les poques coses que podem fer davant la repressió i injustícia a tots els nivells (polític, judicial, econòmic …) que estem patint.

I per acabar, aquesta altra imatge d’en Rivera (àlies “Ahora digo que no pacto con VOX y mañana firmamos el acuerdo”) que serviria també d’exemple del gran perjudici que ha fet la immersió lingüística (en català). Ja se sap, és molt millor la immersió en castellà que de sempre s’ha estat fent a EspaÑa.

1 comentari

Filed under Política

Puntada antifeixista a l’ortografia

Aquest bloc està farcit d’entrades que reflecteixen l’elevat grau d’invasió de castellanismes que pateix el català i aquesta que llegiu n’es un altre exemple. També s’ha dit més d’una vegada que el campus universitari de la UAB és un “magnífic” camp de proves que demostra que una part del seu estudiantat, a banda d’estar molt conscienciat políticament i identificat amb determinades opcions ideològiques, presenta serioses mancances si ens referim a un domini del català que poguéssim qualificar d'”acceptable”. Sóc conscient, d’altra banda, que en qüestió de castellanismes n’anem tan servits que és impossible no caure en el parany en un moment o altre, per molt que vigilem de no dir-ne cap.

2016-06-17 07.50.57

La imatge correspon a una de tantes pintades que decoren regularment els murs de les facultats de la UAB, en aquest cas concret la de Ciències Polítiques i de Sociologia. Val a dir que no és actual i si no recordo malament va aparèixer durant les darreres mobilitzacions dels estudiants de fa uns mesos. Hi podeu observar, com dèiem abans, un dels castellanismes més recurrents a la llengua catalana en tant que la paraula “patada” s’hauria de substituir per altres com “puntada de peu” o “cop de peu” i si qui dóna la patada és un animal (que n’hi ha uns quants de bípeds pul·lulant per les facultats), aleshores millor referir-s’hi com “coça”, “bitzac” o “guitza”.

De totes formes, jo mateix reconec que és difícil no fotre patades lingüístiques al català, oimés si com aquesta en qüestió es troba molt interioritzada al català i en aquest sentit, combrego amb aquest article d’opinió. De fet, no m’estranyaria que en aquest text algú hi trobés algun castellanisme, per la qual cosa demano disculpes per endavant.

Deixa un comentari

Filed under Castellà, Política, Universitat

Ideologies que maten … l’ortografia

Fa temps que tant a Espanya com a Catalunya estem instal·lats en una situació política certament inestable i que dóna molt de joc als mass media. En un cas perquè després de fer-nos perdre el temps anant a votar el 20-D tenim un govern en funcions -per cert, algú ho ha notat?-, uns líders polítics incapaços d’assolir un pacte i un escenari de repetició de nous comicis electorals per al 26-J. I en l’altre cas perquè tot i haver-se arribat in extremis a un acord per formar govern després de les eleccions del 27-S, el panorama per al president Puigdemont és com el d’un malabarista intentant fer el seu número circense i amb els pallassos d’un i altre cantó fent-li la guitza. I ara tenim l’amenaça dels i les “cupaires” de tombar els pressupostos i per tant, el risc que tornem a unes altres eleccions. Sens dubte que aquests temps són també -i suposo que és una conseqüència de l’anterior- propicis perquè els candidats remarquin la seva fermesa en pro d’una determinada ideologia i alhora, la seva oposició a unes altres amb què ataquen, quan no insulten, els seus rivals. Així, tenim el Partit Popular que titlla de “comunistes” els líders dels partits d’esquerra (pacte Podemos-IU), acusació que també fa l’omnipresent Albert Rivera així que pot, que és molt sovint perquè no deixa de tenir un micròfon adherit al seu cos com si fos un apèndix més. En aquesta línea, no passa dia que no es vulgui relacionar Podemos i Pablo Iglesias amb el règim “populista” de Nicolás Maduro a Veneçuela, fins i tot en visites al país com si es tractés d’un messies (oi Albert?) o convocant reunions del Consell de Seguretat Nacional per tractar la situació que s’hi viu. Sembla ser que ara la màxima preocupació de la ciutadania és Veneçuela i jo sense saber-ho … Suposo que alguna cosa haurem fet malament en una vida anterior perquè se’ns castigui amb aquests polítics.

Communisme_mata_1

No em posaré aquí a advocar per una ideologia i denigrar d’una altra, però ja posats a estar més “ideologitzats” que ningú, per què no en reivindiquem una que defensi uns certs mínims ortogràfics en el moment d’agafar un esprai i fer una pintada a qualsevol mur? Ni sóc comunista ni tampoc un nazi (tot i que aquí ho sembli), totes dues tenen a les seves esquenes milions de morts (és el que té portar a l’extrem certs postulats ideològics) i si s’acusa algú de ser hereu d’un comunisme demodé també es podria dir el mateix d’aquells que són hereus d’un règim, franquista per a més senyes, que veia amb bons ulls el nazisme quan aquest semblava que s’havia de menjar el món. En la línia del que reivindico, us poso aquestes dues imatges: la primera(*) anunciant que el comunisme mata i si bé ja ho sabíem (o si més no s’ha fet en nom seu), el que potser desconeixíem és que en castellà aquesta paraula s’escrigui amb una doble “M”. La segona imatge és molt il·lustradora del que pensa molta gent: que bona part dels militants i simpatitzants dels partits d’ultradreta tenen poques neurones al cap, i sovint en mode off. Deixant de banda que s’ha de ser molt fill de puta per pensar això, és d’analfabet escriure-ho així; hi ha gent que presumeix de “nazi” i ni sap escriure correctament un dels distintius més recurrents d’aquesta ideologia: la salutació amb el braç amunt va acompanyada del crit “Heil” i no “hait” … gilipollas!! (**)

13339707_10208453470327383_4031228098865864047_n

(*). Val a dir que aquesta pintada estava al costat d’una altra que deia el mateix en anglès i en aquest idioma sí és communism.

(**). Sóc conscient que aquest insult no és correcte en català però sempre m’ha agradat. Potser hauríem de dir “carallot”.

Deixa un comentari

Filed under Castellà, Política

Contra la gentrificació: no tot s’hi val

La gent que segueix aquest bloc sap que el seu objectiu és aportar un minúscul granet de sorra a la millora del trist panorama de la situació del català escrit que trobem en uns quants àmbits de la nostra vida quotidiana: anuncis, cartells, propaganda, pintades als carrers, xarxes socials, etc. De tant en tant també fa “incursions” al castellà perquè com a bilingües que som, també val la pena tenir una mica més de cura quan utilitzem aquest idioma. Ara bé, no recordo que Fartografia hagi dedicat alguna entrada a l’anglès tot i que sí una al francès. Per tant, com mai és tard per fer-ho, aquí en teniu la primera: considereu-ho com si l'”inquisidor lingüístic” que porto dins hagués fet les amèriques per enriquir la seva, ja elevada, cultura ortogràfica. I com qui no vol la cosa, o casualitats de la vida, l’exemple toca de ple un dels conceptes que s’explica sovint a l’àmbit de la Geografia urbana, del qual no en sóc un especialista però com a geògraf que sóc, de tant en tant l’explico en alguna de les meves classes.

Gentrificacio

Per a tota aquella gent que no sàpiga què vol dir aquest concepte, en poques paraules es refereix al procés de transformació d’un barri degradat i empobrit i pel qual la seva població original es veu desplaçada per una altra de més poder adquisitiu, amb el que això implica d’alça del preus dels habitatges (de compra i de lloguer) i canvi en les relacions socials, en les activitats econòmiques, ús de l’espai urbà i una millora en els serveis: per exemple, això ha passat als barris del Raval i Poble Nou de Barcelona, l’Albaicín de Granada, el de Triana a Sevilla, Malasaña en Madrid o el cas molt més paradigmàtic de la ciutat nord-americana de Sant Francisco. Resumint-ho molt, i d’acord amb la imatge que adjunto, seria la substitució d’habitatges socials per apartaments per a yuppys, artistes, bohemis, hipsters i algunes “tribus urbanes” més d’aquestes que van apareixent de tant en tant, demostrant amb això que ens equivoquem en buscar vida intel·ligent en altres planetes quan encara està per veure que n’hi hagi al nostre.

Però no ens desviem del tema: fixeu-vos com l’autor de la pintada reivindicativa ha tingut un petit lapsus i s’ha deixat la lletra “r” al bagul. Potser estem assistint al naixement d’una nova tribu, la dels “grafiters analfabets” o si més no, un pèl despistats. Tot plegat, està bé lluitar contra aquest procés de gentrificació però fóra bo fer-ho també amb una mica de vista. Per cert, en aquesta entrada podeu comprovar que la paraula “grafiti” s’accepta en castellà, però en canvi al català no em surt per enlloc.

Postdata: ja que parlem d’aquest tema heu de saber que el mot “vivenda” és un castellanisme i que el correcte en català és “habitatge“; reconec que a mi quasi se’m cola en el text i que ho he hagut de consultar al diccionari, de fet, diria que el primer, però, és molt més habitual de sentir que el segon.

Deixa un comentari

Filed under Política

Reflexions postelectorals 20-D

Passades les eleccions del 20-D i després d’uns dies sentint opinions i comentaris sobre els seus resultats, m’afegiré a aquesta la llista de periodistes, economistes, politòlegs, sociòlegs, psicòlegs, parapsicòlegs … tertulians, creadors d’opinió i tots ells suposats entesos en la matèria, per dir també la meva. Al cap i a la fi, si ens fixem en el nivell d’uns quants d’aquests personatges més mediàtics, em sento del tot legitimat per no dir una ximpleria més gran que algunes de les que han deixat anar amb el micròfon obert. Així doncs, anem per parts:

Primer, ara hem descobert que España només es deixa governar quan un del dos partits d’àmbit estatal hegemònics fins ara, obté majoria absoluta o si no és el cas prou marge com per haver de pactar només amb un partit. No hem d’oblidar alguns governs del Sr. Felipe González i José María Aznar recolzats en partits nacionalistes, CiU i PNV, en aquella època quan els nacionalistes eren bons i no havien traspassat encara el costat fosc de la força, és a dir, abraçat obertament l’independentisme. Tot i això, després de quatre anys d’un (des)govern que s’ha dedicat més aviat a donar peixet al Polònia de TV3, la situació no és que sigui gaire millor que al 2011 i potser ens anirien millor les coses amb un govern en funcions, o per què no dir-ho, sense govern. De casos semblants no ens en falten i el dels belgues pot ser un bon referent: per tenir un president “plasma” i una cort de ministres nefasta, és millor no tenir res.

Pujol-Anazar-Gonzalez

Segon, en moments com aquest és quan es demostra la veritable talla d’un polític que aspira a ser president, és molt fàcil governar amb una majoria absolut i a cops de decret llei que no haver de trucar les portes d’altres partits perquè et donin suport o com a mínim, que no et facin gaire la murga durant la legislatura. És clar que això suposa haver de renunciar a voler dur a terme el teu programa electoral però tant se val: només cal repassar les promeses incomplertes del PP en aquest temps que ha aplicat el corró per adonar-se que això d’oblidar-se del que es diu en campanya electoral forma part de l’ADN dels polítics del nostre país. I posats a haver de buscar suports, només un recordatori: crec que fou en John F. Kennedy qui va dir que no es pot negociar amb una persona que creu que el que és seu és seu i el que és teu és negociable.

14498365788771

Tercer, però no només és responsabilitat del PP buscar una sortida a l’atzucac que es han deixat els resultats del comicis, els altres partits també han de moure fitxa, sobretot el PSOE, Podemos i Ciudadanos. Aquest darrer ja ha convidat els socialistes a no torpedinar la investidura d’en Rajoy, a avantposar els interessos del país abans que els dels partits, per evitar que es trenqui Espanya: això va pel que va dir Podemos de permetre un referèndum d’autodeterminació a Catalunya i que aquesta és una línia vermella del seu programa electoral (per cert, Albert, si no recordes allò que diuen “donde dije ‘digo’ digo ‘Diego'”, aquí tens un exemple?). D’entrada li diria al Sr. Rivera que no tingui por, que molts catalans que estem en aquesta ona no ens creiem aquesta promesa i que no val la pena insistir en aquest camí sinó buscar-ne un altre de més directe. També és curiós veure com canvien les coses en poc temps: després de les eleccions al parlament català del 27-S la seva becària … ains, com es diu … ah sí, l’Arrimadas, va afanyar-se a reclamar noves eleccions pel panorama d’ingovernabilitat que s’albirava i en canvi, ara, en una situació semblant el seu cap messiànic no fa el mateix. Tot sigui per al bé d’EspaÑa. I afegeixo, potser és perquè ha passat massa temps als platós de televisió i estudis de ràdio, ara aquí i ara allà, potser perquè viu en un món fet a mida com a la pel·lícula El show de Truman, però crec que en aquest país hi ha problemes més greus que afecten a molta gent i que això del respecte de la sobirania nacional, la Constitució i altres ximpleries semblants, no serveixen per pal·liar els desnonaments, la pobresa energètica, la manca de beques-menjador, d’ajudes a la dependència, els salaris rebaixats, les pensions, l’emigració dels nostres joves formats, etc.

albert-rivera-duda-entre-su-mujer-y-su-amante

Quart, seguim amb C’s, un dels partits a què li he dedicat més temps en aquest bloc; la relativa patacada que ha rebut crec que tindrà una conseqüència directa: enviar a l’atur uns quants interpretadors d’enquestes atès que els seus 40 diputats, que no és un mal resultat per a un primer cop, es queden un pèl lluny del que pronosticaven alguns sondejos. És clar que quan això no serveix ni per garantir un govern -per allò de l’interès nacional- i encara menys, per tenir-hi un cert marge d’influència, ha de ser per estar una mica fotut. Potser ha estat la seva excessiva presència mediàtica i que molta gent ja n’estigués tip de trobar-se el Rivera arreu i a tota hora, el que ha fet que en un moment de lucidesa veiessin que rere la seva façana no deu haver-hi gaires diferències amb el seu cosí germà, el PP. I ja se sap què escollir entre boig conegut i savi per conèixer o en versió bilíngüe de C’s, “entre loco conocido y sabio por conocer” …

Cinquè, fora de l’àmbit polític, ara es veu que perquè una majoria de gent no hagi donat suport a una opció o una altra i que tinguem problemes per investir un president i formar govern, és signe d’una societat que ha perdut el nord, el seny, malalta, degenerada … O això és el que es pot deduir del que va dir el bisbe de Sant Sebastià, en Munilla. La recerca del bé comú deu passar, segons designis divins, per no tenir maldecaps en moments com aquests, però s’oblida del que implica fer política: ser prou capaç, flexible, d’arribar a acords amb els adversaris i acceptant la renúncia d’alguns dels punts forts del programa amb què un s’ha presentat. És clar que com ell té un cap suprem que sempre hi ha estat (i hi serà), que no ha passat per cap congrés extraordinari de partit, una assemblea, primàries, etc. doncs alguna cosa se li deu haver empeltat. Qui sap si troba a faltar aquells temps d’un cap d’estat investit després d’una guerra civil i que va comptar amb el suport actiu de la jerarquia catòlica que ell representa. Potser els que s’han de regenerar és aquest colla de peder****s i hipòcrites que pregonen una cosa i després encara els has de demanar perdó per oferir-els l’esquena. I parlant de regeneració, estaria bé que comencessin a fer-ho pel canal 13TV.

titol_de_la_imatge_388893

I sisè i últim, tres breus apunts en clau catalana: primer, el partit més votat a Espanya és l’últim a Catalunya (dels que han obtingut diputats) per la qual cosa, es reafirma que agradi o no, existeix un clar fet diferencial; segon, sembla que l’electorat va llegir la meva entrada al bloc sobre UPyD i m’ha fet cas, tret de 7.897 persones que no es van donar per al·ludides. De fet, en el conjunt de tot l’Estat el PACMA va obtenir més vots que UPyD i VOX junts i això vol dir que la pèrfida de la Rosa Díez desapareix del mapa polític nacional. I tercerDuran i Lleida, que hi ets? crec que l’Hotel Palace de Madrid s’està rumiant de posar una placa amb el teu nom en una de les seves habitacions de luxe, en senyal d’agraïment per haver estat un client excel·lent durant tots aquests anys. De fet, només pel que vas dir en una entrevista amb la Mònica Terribas vas quedar ben retratat, de com per tu la política ha estat un medi de vida (i molt bona, per cert) i no tant (o gens) un servei per a la ciutadania. No nego que en altres temps hagis fet bona feina al Congrés, per allò d’establir ponts de diàleg entre Madrid i Catalunya, però en aquests temps de blanc o negre, has preferit quedar-te en un gris i així t’ha anat. Sigui com sigui, bon vent i barca nova!

Duran-1

Deixa un comentari

Filed under Política, Reflexió

UPyD, ei … que hi sou?

En la meva “creuada virtual” de campanya electoral d’aquests darrers dies contra partits als que de cap de les maneres penso votar, en falta un que de fet, gairebé és com si no hi fos: UPyD o com es diu als seus estatuts, “Unión, Progreso y Democràcia”, tot i que com es reflecteix molt bé en aquest vídeo crec que fa temps que deuen haver oblidat què vol dir la “D”, i ben mirat, tal i com ha estat la seva evolució interna dels darrers temps, més aviat han demostrat ser un partit molt desunit mentre que per a la seva gent, el significat de la paraula “progrés” és bastant peculiar. De fet, havent-se comportat com un partit molt personalista, és a dir, Rosa Díez i uns quants més, no se’n podia esperar res més: els altres noms més coneguts van decidir de plantar-la i buscar-se la vida en altres partits (el que en diuen “trànsfugues”): així, la Irene Lozano ha anat al PSOE després de tota la merda que durant temps els ha deixat anar mentre que Toni Cantó (abans suposat actor) s’ha passat a Ciudadanos. Aquest és un exemple bastant clar de la impressió general que hom té de com el Rivera s’ha acabat menjant bona part de l’electorat de UPyD, després que fracassessin les converses per a una aliança entre ambdós partits per a les eleccions municipals i autonòmiques del passat maig. De fet, potser aquest ha estat l’únic cop que ha succeït l’inrevés (molt divertit, per cert).

UPyD

En primer lloc, un partit que proclama que lluita a favor de la regeneració del sistema polític del nostre país no pot estar liderat per una persona que n’ha format part des de temps immemorials, primer amb el PSOE i des del 2007 amb UPyD, el SEU partit. Segon, i derivat de l’anterior, en aquests temps que sembla que el clàssic bipartidisme polític va de baixa per la puixança de nous partits, és lògic que dins un espai de l’electorat semblant, molta gent senti més simpaties per una cara nova, mes jove i que té darrere tot un aparell mediàtic que li està aplanant el camí per arribar a la Moncloa o com a mínim, perquè tingui un cert poder de decisió sobre qui ha de ser el seu futur inquilí. En altres paraules, el duel de “titans personalistes” Díez vs. Rivera se l’ha endut l’Albert, i de carrer. De fet, Rosa Díez ha deixat el lideratge del partit després del fracàs de les darreres eleccions municipals i autonòmiques i ara el cap visible és un tal Andrés Herzog, que a casa seva no el deuen ni conèixer, tot i que de vegades surt en alguna tertúlia televisiva. Si abans UPyD era conegut pel partit magenta de la Rosa Díez, ara no compto que molta gent l’identifiqui amb ningú en particular i quant a colors, potser amb el negre del dol, després que un cop es coneguin els resultats de demà es compleixin tots els pronòstics de les enquestes que auguren una gran patacada.

herzog-candidato-de-upyd-a-la-moncloa-al-lograr-el-apoyo-del-74-de-la-militancia

Dit això, per quins motius no votaria aquest partit? si un mira el seu programa electoral segur que trobaríem alguns punts de concordança (igual que passa amb altres partits) però bàsicament hi ha dos aspectes que per a mi suposen traspassar línies vermelles: primer, vol carregar-se el model d’immersió lingüística que s’aplica a Catalunya donat que segons UPyD el castellà pateix un “corralito” i és necessari el blindatge del seu ensenyament a les comunitats bilingües. Fixeu-vos també que al punt 7 del programa (en versió reduïda) es diu que el ciutadà ha de poder triar la llengua amb què vol comunicar-se amb els serveis i l’Administració pública, i tot seguit es diu també que lluitaran perquè ningú sigui rebutjat per poder treballar a l’Administració si no coneix una de les llengües oficials; aleshores, pregunta: què passa si jo demano que se m’atengui en català a Catalunya en un jutjat i em diuen que no és possible perquè el jutge no domina el català (un exemple)? o és que aquesta suposa elecció idiomàtica només funciona en un sentit? En el fons el que vol aquesta gent és anorrear el català, que el castellà sigui omnipresent i eliminar el model d’immersió; de fet l’imbècil del Toni Cantó ja el va qualificar de “feixisme lingüístic” i suposo que en boca d’ell em dec sentir un pederasta. En aquest sentit, res de diferent amb el partit de Ciudadanos i m’imagino que si com a actor ha estat un fracàs, doncs ara s’apunta al carro guanyador.

I el segon motiu per desitjar la desaparició d’UPyD del mapa nacional, segons el meu parer, és que no ha deixat de combatre el procés sobiranista que està vivint Catalunya, i ha estat un dels partits que més l’han comparat amb el nazisme, en un exercici miserable i canalla de banalització de la història europea del segle XX. A més, si fos per Díez i Herzog, el famós article 155 de la Constitució ja faria temps que s’hauria aplicat a Catalunya -segons ells, governada per colpistes- i en Mas, la Forcadell, en Junqueras i els grenyuts de la CUP estarien davant d’un escamot d’afusellament. De fet, i em sap greu dir-ho, però tinc la sensació que la Rosa deu trobar a faltar la violència d’ETA que segons ella, és perfectament aplicable a qualsevol moviment independentista, perquè aleshores no es poden justificar declaracions com aquestes. En el fons, i com es devia avorrir de no poder fer res per no tenir poder per fer-ho, sembla que hagi passat més temps als jutjats que a la seu del partit, posant una denúncia rere altra contra tot allò que faci tuf a català. Per tot això, i més, UPyD, aneu a pastar fang!

1 comentari

Filed under Política, Reflexió

EspaÑa amb seny, de debò?

Avui s’acaba la campanya electoral per al 20-D i una de les coses que perduraran per un temps més són els cartells que podem trobar penjats als fanals dels carrers (i en el meu hi trobo una representació variada d’uns i altres partits). Doncs bé, resulta que els del PP han cridat l’atenció del meu fill i em demana perquè la paraula “España” està escrita en castellà i en canvi la resta de l’eslògan és en català. D’entrada, adoneu-vos que amb 5 anys ja és capaç de distingir paraules depenent de l’idioma, malgrat estar “submergit” en un entorn familiar gairebé del tot català i que el Projecte Educatiu de la seva escola defensa el català com a llengua vehicular i d’aprenentatge. També és cert que a casa està habituat a fer zapping televisiu saltant de la família dels Súper 3 i les corredisses del Tom i el Jerry (en català), a les aventures submarines del Bob Esponja i els fogons de Masterchef Junior (ambdós en castellà).

c528x408_espanol

M’imagino que deu haver un sentit ben intencionat però a primer cop d’ull pot semblar curiós no veure la versió catalana del topònim, quan al nostre idioma -equiparable a qualsevol altre- tenim paraules per designar aquest país: o és que potser els polítics del PP diuen United Kingdom per referir-se al Regne Unit, la France per indicar França o Deutschland per designar l’Alemanya de la Merkel? oi que no? i menys encara quan el seu líder ha deixat mostres ben fefaents que quan surt a l’estranger ha quedat arraconat més d’un cop de les converses entre altres col·legues perquè deuen parlar en anglès, i ell no en sap ni un borrall. Com es diu en aquest bloc, sembla que es vulgui deixar de manifest que la idea que aquesta gent té d’EspaÑa sigui tan inalterable que ni tan sols aquest concepte no es pugui traduir, ni s’hagi de fer. És a dir, el que podria ser un exemple més de com EspaÑa es passa per allà on acaba l’esquena la pretesa diversitat lingüística existent dins el seu territori i que sigui dit de passada, no s’ha cregut mai.

És clar que també podríem pensar que amb aquest cartell el PP ha volgut fer una picada d’ullet a certs segments del catalanisme polític que tot i que no estar per la independència pura i dura, tampoc els agrada gaire, els “grinyoli”, veure escrit el mot “Espanya”, com si hagués de ser inassumible de pronunciar-lo en català. I posats a especular, per què no pensar també en la possibilitat d’un altre missatge subliminal vers Ciudadanos (Rivera i uns quants més) que tal i com surt retratat al programa Polònia de TV3, té un curiós sentit del bilingüisme.

CVVj1SiWUAAb4Rr

cartel-pp-elecciones-generales-20d

I ja que parlem d’eslògans de cartells electorals, és curiós també veure com no són ben bé igual en un i altre idioma. La paraula catalana “Seny” es tradueix al castellà com “juicio”, “cordura” o “sensatez”, i tenim expressions com “beure’s el seny”, “no tenir seny”, “perdre el seny”, “recobrar el seny” o “posar seny”; en canvi, la versió en castellà crec que es podria traduir perfectament com “EspaÑa de debò”. No entenc aquesta diferència entre les dues versions: és que potser fins ara el PP no s’ho havia agafat de debò, en això de governar el país, i aquests darrers quatre anys ha estat fent proves i experiments amb la ciutadania (com si fóssim conillets d’índies) per veure com sortir-se’n, de la crisi? O ens vol vendre la imatge que a Catalunya hi ha gent que ha perdut el seny (el “sano juicio”) per voler un país millor, un estat propi, i que sota el poder hipnotitzador de TV3 i les brigades d’adoctrinament que dia rere dia irrompen a les escoles, assisteix a les manifestacions multitudinàries per la Diada, com uns ramats de xais guiats pel pastor d’en Mas?

Mireu, senyors i senyores del PP, ni uns som tan bojos, radicals, ni uns altres són tan assenyats, centrats, com per donar-ne lliçons: la radicalitat democràtica pot ser tan assenyada com forassenyada la pretesa centralitat, el “seny”, que dieu representar. Al cap i a la fi, i mirant-ho objectivament, el vostre és el veritable partit antisistema: us esteu carregant el sistema públic de pensions, el sistema públic d’educació, el sistema públic de sanitat … I la gent anar-s’ho mirant. És clar que amb imatges com aquesta, un comença a entendre-ho millor: EspaÑa, tota ella, fa temps que ha perdut el nord, el seny.

CWXXzJhW4AAlR2P

Deixa un comentari

Filed under Castellà, Política, Reflexió