Category Archives: Reflexió

Reflexions postelectorals 20-D

Passades les eleccions del 20-D i després d’uns dies sentint opinions i comentaris sobre els seus resultats, m’afegiré a aquesta la llista de periodistes, economistes, politòlegs, sociòlegs, psicòlegs, parapsicòlegs … tertulians, creadors d’opinió i tots ells suposats entesos en la matèria, per dir també la meva. Al cap i a la fi, si ens fixem en el nivell d’uns quants d’aquests personatges més mediàtics, em sento del tot legitimat per no dir una ximpleria més gran que algunes de les que han deixat anar amb el micròfon obert. Així doncs, anem per parts:

Primer, ara hem descobert que España només es deixa governar quan un del dos partits d’àmbit estatal hegemònics fins ara, obté majoria absoluta o si no és el cas prou marge com per haver de pactar només amb un partit. No hem d’oblidar alguns governs del Sr. Felipe González i José María Aznar recolzats en partits nacionalistes, CiU i PNV, en aquella època quan els nacionalistes eren bons i no havien traspassat encara el costat fosc de la força, és a dir, abraçat obertament l’independentisme. Tot i això, després de quatre anys d’un (des)govern que s’ha dedicat més aviat a donar peixet al Polònia de TV3, la situació no és que sigui gaire millor que al 2011 i potser ens anirien millor les coses amb un govern en funcions, o per què no dir-ho, sense govern. De casos semblants no ens en falten i el dels belgues pot ser un bon referent: per tenir un president “plasma” i una cort de ministres nefasta, és millor no tenir res.

Pujol-Anazar-Gonzalez

Segon, en moments com aquest és quan es demostra la veritable talla d’un polític que aspira a ser president, és molt fàcil governar amb una majoria absolut i a cops de decret llei que no haver de trucar les portes d’altres partits perquè et donin suport o com a mínim, que no et facin gaire la murga durant la legislatura. És clar que això suposa haver de renunciar a voler dur a terme el teu programa electoral però tant se val: només cal repassar les promeses incomplertes del PP en aquest temps que ha aplicat el corró per adonar-se que això d’oblidar-se del que es diu en campanya electoral forma part de l’ADN dels polítics del nostre país. I posats a haver de buscar suports, només un recordatori: crec que fou en John F. Kennedy qui va dir que no es pot negociar amb una persona que creu que el que és seu és seu i el que és teu és negociable.

14498365788771

Tercer, però no només és responsabilitat del PP buscar una sortida a l’atzucac que es han deixat els resultats del comicis, els altres partits també han de moure fitxa, sobretot el PSOE, Podemos i Ciudadanos. Aquest darrer ja ha convidat els socialistes a no torpedinar la investidura d’en Rajoy, a avantposar els interessos del país abans que els dels partits, per evitar que es trenqui Espanya: això va pel que va dir Podemos de permetre un referèndum d’autodeterminació a Catalunya i que aquesta és una línia vermella del seu programa electoral (per cert, Albert, si no recordes allò que diuen “donde dije ‘digo’ digo ‘Diego'”, aquí tens un exemple?). D’entrada li diria al Sr. Rivera que no tingui por, que molts catalans que estem en aquesta ona no ens creiem aquesta promesa i que no val la pena insistir en aquest camí sinó buscar-ne un altre de més directe. També és curiós veure com canvien les coses en poc temps: després de les eleccions al parlament català del 27-S la seva becària … ains, com es diu … ah sí, l’Arrimadas, va afanyar-se a reclamar noves eleccions pel panorama d’ingovernabilitat que s’albirava i en canvi, ara, en una situació semblant el seu cap messiànic no fa el mateix. Tot sigui per al bé d’EspaÑa. I afegeixo, potser és perquè ha passat massa temps als platós de televisió i estudis de ràdio, ara aquí i ara allà, potser perquè viu en un món fet a mida com a la pel·lícula El show de Truman, però crec que en aquest país hi ha problemes més greus que afecten a molta gent i que això del respecte de la sobirania nacional, la Constitució i altres ximpleries semblants, no serveixen per pal·liar els desnonaments, la pobresa energètica, la manca de beques-menjador, d’ajudes a la dependència, els salaris rebaixats, les pensions, l’emigració dels nostres joves formats, etc.

albert-rivera-duda-entre-su-mujer-y-su-amante

Quart, seguim amb C’s, un dels partits a què li he dedicat més temps en aquest bloc; la relativa patacada que ha rebut crec que tindrà una conseqüència directa: enviar a l’atur uns quants interpretadors d’enquestes atès que els seus 40 diputats, que no és un mal resultat per a un primer cop, es queden un pèl lluny del que pronosticaven alguns sondejos. És clar que quan això no serveix ni per garantir un govern -per allò de l’interès nacional- i encara menys, per tenir-hi un cert marge d’influència, ha de ser per estar una mica fotut. Potser ha estat la seva excessiva presència mediàtica i que molta gent ja n’estigués tip de trobar-se el Rivera arreu i a tota hora, el que ha fet que en un moment de lucidesa veiessin que rere la seva façana no deu haver-hi gaires diferències amb el seu cosí germà, el PP. I ja se sap què escollir entre boig conegut i savi per conèixer o en versió bilíngüe de C’s, “entre loco conocido y sabio por conocer” …

Cinquè, fora de l’àmbit polític, ara es veu que perquè una majoria de gent no hagi donat suport a una opció o una altra i que tinguem problemes per investir un president i formar govern, és signe d’una societat que ha perdut el nord, el seny, malalta, degenerada … O això és el que es pot deduir del que va dir el bisbe de Sant Sebastià, en Munilla. La recerca del bé comú deu passar, segons designis divins, per no tenir maldecaps en moments com aquests, però s’oblida del que implica fer política: ser prou capaç, flexible, d’arribar a acords amb els adversaris i acceptant la renúncia d’alguns dels punts forts del programa amb què un s’ha presentat. És clar que com ell té un cap suprem que sempre hi ha estat (i hi serà), que no ha passat per cap congrés extraordinari de partit, una assemblea, primàries, etc. doncs alguna cosa se li deu haver empeltat. Qui sap si troba a faltar aquells temps d’un cap d’estat investit després d’una guerra civil i que va comptar amb el suport actiu de la jerarquia catòlica que ell representa. Potser els que s’han de regenerar és aquest colla de peder****s i hipòcrites que pregonen una cosa i després encara els has de demanar perdó per oferir-els l’esquena. I parlant de regeneració, estaria bé que comencessin a fer-ho pel canal 13TV.

titol_de_la_imatge_388893

I sisè i últim, tres breus apunts en clau catalana: primer, el partit més votat a Espanya és l’últim a Catalunya (dels que han obtingut diputats) per la qual cosa, es reafirma que agradi o no, existeix un clar fet diferencial; segon, sembla que l’electorat va llegir la meva entrada al bloc sobre UPyD i m’ha fet cas, tret de 7.897 persones que no es van donar per al·ludides. De fet, en el conjunt de tot l’Estat el PACMA va obtenir més vots que UPyD i VOX junts i això vol dir que la pèrfida de la Rosa Díez desapareix del mapa polític nacional. I tercerDuran i Lleida, que hi ets? crec que l’Hotel Palace de Madrid s’està rumiant de posar una placa amb el teu nom en una de les seves habitacions de luxe, en senyal d’agraïment per haver estat un client excel·lent durant tots aquests anys. De fet, només pel que vas dir en una entrevista amb la Mònica Terribas vas quedar ben retratat, de com per tu la política ha estat un medi de vida (i molt bona, per cert) i no tant (o gens) un servei per a la ciutadania. No nego que en altres temps hagis fet bona feina al Congrés, per allò d’establir ponts de diàleg entre Madrid i Catalunya, però en aquests temps de blanc o negre, has preferit quedar-te en un gris i així t’ha anat. Sigui com sigui, bon vent i barca nova!

Duran-1

Anuncis

Deixa un comentari

Filed under Política, Reflexió

UPyD, ei … que hi sou?

En la meva “creuada virtual” de campanya electoral d’aquests darrers dies contra partits als que de cap de les maneres penso votar, en falta un que de fet, gairebé és com si no hi fos: UPyD o com es diu als seus estatuts, “Unión, Progreso y Democràcia”, tot i que com es reflecteix molt bé en aquest vídeo crec que fa temps que deuen haver oblidat què vol dir la “D”, i ben mirat, tal i com ha estat la seva evolució interna dels darrers temps, més aviat han demostrat ser un partit molt desunit mentre que per a la seva gent, el significat de la paraula “progrés” és bastant peculiar. De fet, havent-se comportat com un partit molt personalista, és a dir, Rosa Díez i uns quants més, no se’n podia esperar res més: els altres noms més coneguts van decidir de plantar-la i buscar-se la vida en altres partits (el que en diuen “trànsfugues”): així, la Irene Lozano ha anat al PSOE després de tota la merda que durant temps els ha deixat anar mentre que Toni Cantó (abans suposat actor) s’ha passat a Ciudadanos. Aquest és un exemple bastant clar de la impressió general que hom té de com el Rivera s’ha acabat menjant bona part de l’electorat de UPyD, després que fracassessin les converses per a una aliança entre ambdós partits per a les eleccions municipals i autonòmiques del passat maig. De fet, potser aquest ha estat l’únic cop que ha succeït l’inrevés (molt divertit, per cert).

UPyD

En primer lloc, un partit que proclama que lluita a favor de la regeneració del sistema polític del nostre país no pot estar liderat per una persona que n’ha format part des de temps immemorials, primer amb el PSOE i des del 2007 amb UPyD, el SEU partit. Segon, i derivat de l’anterior, en aquests temps que sembla que el clàssic bipartidisme polític va de baixa per la puixança de nous partits, és lògic que dins un espai de l’electorat semblant, molta gent senti més simpaties per una cara nova, mes jove i que té darrere tot un aparell mediàtic que li està aplanant el camí per arribar a la Moncloa o com a mínim, perquè tingui un cert poder de decisió sobre qui ha de ser el seu futur inquilí. En altres paraules, el duel de “titans personalistes” Díez vs. Rivera se l’ha endut l’Albert, i de carrer. De fet, Rosa Díez ha deixat el lideratge del partit després del fracàs de les darreres eleccions municipals i autonòmiques i ara el cap visible és un tal Andrés Herzog, que a casa seva no el deuen ni conèixer, tot i que de vegades surt en alguna tertúlia televisiva. Si abans UPyD era conegut pel partit magenta de la Rosa Díez, ara no compto que molta gent l’identifiqui amb ningú en particular i quant a colors, potser amb el negre del dol, després que un cop es coneguin els resultats de demà es compleixin tots els pronòstics de les enquestes que auguren una gran patacada.

herzog-candidato-de-upyd-a-la-moncloa-al-lograr-el-apoyo-del-74-de-la-militancia

Dit això, per quins motius no votaria aquest partit? si un mira el seu programa electoral segur que trobaríem alguns punts de concordança (igual que passa amb altres partits) però bàsicament hi ha dos aspectes que per a mi suposen traspassar línies vermelles: primer, vol carregar-se el model d’immersió lingüística que s’aplica a Catalunya donat que segons UPyD el castellà pateix un “corralito” i és necessari el blindatge del seu ensenyament a les comunitats bilingües. Fixeu-vos també que al punt 7 del programa (en versió reduïda) es diu que el ciutadà ha de poder triar la llengua amb què vol comunicar-se amb els serveis i l’Administració pública, i tot seguit es diu també que lluitaran perquè ningú sigui rebutjat per poder treballar a l’Administració si no coneix una de les llengües oficials; aleshores, pregunta: què passa si jo demano que se m’atengui en català a Catalunya en un jutjat i em diuen que no és possible perquè el jutge no domina el català (un exemple)? o és que aquesta suposa elecció idiomàtica només funciona en un sentit? En el fons el que vol aquesta gent és anorrear el català, que el castellà sigui omnipresent i eliminar el model d’immersió; de fet l’imbècil del Toni Cantó ja el va qualificar de “feixisme lingüístic” i suposo que en boca d’ell em dec sentir un pederasta. En aquest sentit, res de diferent amb el partit de Ciudadanos i m’imagino que si com a actor ha estat un fracàs, doncs ara s’apunta al carro guanyador.

I el segon motiu per desitjar la desaparició d’UPyD del mapa nacional, segons el meu parer, és que no ha deixat de combatre el procés sobiranista que està vivint Catalunya, i ha estat un dels partits que més l’han comparat amb el nazisme, en un exercici miserable i canalla de banalització de la història europea del segle XX. A més, si fos per Díez i Herzog, el famós article 155 de la Constitució ja faria temps que s’hauria aplicat a Catalunya -segons ells, governada per colpistes- i en Mas, la Forcadell, en Junqueras i els grenyuts de la CUP estarien davant d’un escamot d’afusellament. De fet, i em sap greu dir-ho, però tinc la sensació que la Rosa deu trobar a faltar la violència d’ETA que segons ella, és perfectament aplicable a qualsevol moviment independentista, perquè aleshores no es poden justificar declaracions com aquestes. En el fons, i com es devia avorrir de no poder fer res per no tenir poder per fer-ho, sembla que hagi passat més temps als jutjats que a la seu del partit, posant una denúncia rere altra contra tot allò que faci tuf a català. Per tot això, i més, UPyD, aneu a pastar fang!

1 comentari

Filed under Política, Reflexió

EspaÑa amb seny, de debò?

Avui s’acaba la campanya electoral per al 20-D i una de les coses que perduraran per un temps més són els cartells que podem trobar penjats als fanals dels carrers (i en el meu hi trobo una representació variada d’uns i altres partits). Doncs bé, resulta que els del PP han cridat l’atenció del meu fill i em demana perquè la paraula “España” està escrita en castellà i en canvi la resta de l’eslògan és en català. D’entrada, adoneu-vos que amb 5 anys ja és capaç de distingir paraules depenent de l’idioma, malgrat estar “submergit” en un entorn familiar gairebé del tot català i que el Projecte Educatiu de la seva escola defensa el català com a llengua vehicular i d’aprenentatge. També és cert que a casa està habituat a fer zapping televisiu saltant de la família dels Súper 3 i les corredisses del Tom i el Jerry (en català), a les aventures submarines del Bob Esponja i els fogons de Masterchef Junior (ambdós en castellà).

c528x408_espanol

M’imagino que deu haver un sentit ben intencionat però a primer cop d’ull pot semblar curiós no veure la versió catalana del topònim, quan al nostre idioma -equiparable a qualsevol altre- tenim paraules per designar aquest país: o és que potser els polítics del PP diuen United Kingdom per referir-se al Regne Unit, la France per indicar França o Deutschland per designar l’Alemanya de la Merkel? oi que no? i menys encara quan el seu líder ha deixat mostres ben fefaents que quan surt a l’estranger ha quedat arraconat més d’un cop de les converses entre altres col·legues perquè deuen parlar en anglès, i ell no en sap ni un borrall. Com es diu en aquest bloc, sembla que es vulgui deixar de manifest que la idea que aquesta gent té d’EspaÑa sigui tan inalterable que ni tan sols aquest concepte no es pugui traduir, ni s’hagi de fer. És a dir, el que podria ser un exemple més de com EspaÑa es passa per allà on acaba l’esquena la pretesa diversitat lingüística existent dins el seu territori i que sigui dit de passada, no s’ha cregut mai.

És clar que també podríem pensar que amb aquest cartell el PP ha volgut fer una picada d’ullet a certs segments del catalanisme polític que tot i que no estar per la independència pura i dura, tampoc els agrada gaire, els “grinyoli”, veure escrit el mot “Espanya”, com si hagués de ser inassumible de pronunciar-lo en català. I posats a especular, per què no pensar també en la possibilitat d’un altre missatge subliminal vers Ciudadanos (Rivera i uns quants més) que tal i com surt retratat al programa Polònia de TV3, té un curiós sentit del bilingüisme.

CVVj1SiWUAAb4Rr

cartel-pp-elecciones-generales-20d

I ja que parlem d’eslògans de cartells electorals, és curiós també veure com no són ben bé igual en un i altre idioma. La paraula catalana “Seny” es tradueix al castellà com “juicio”, “cordura” o “sensatez”, i tenim expressions com “beure’s el seny”, “no tenir seny”, “perdre el seny”, “recobrar el seny” o “posar seny”; en canvi, la versió en castellà crec que es podria traduir perfectament com “EspaÑa de debò”. No entenc aquesta diferència entre les dues versions: és que potser fins ara el PP no s’ho havia agafat de debò, en això de governar el país, i aquests darrers quatre anys ha estat fent proves i experiments amb la ciutadania (com si fóssim conillets d’índies) per veure com sortir-se’n, de la crisi? O ens vol vendre la imatge que a Catalunya hi ha gent que ha perdut el seny (el “sano juicio”) per voler un país millor, un estat propi, i que sota el poder hipnotitzador de TV3 i les brigades d’adoctrinament que dia rere dia irrompen a les escoles, assisteix a les manifestacions multitudinàries per la Diada, com uns ramats de xais guiats pel pastor d’en Mas?

Mireu, senyors i senyores del PP, ni uns som tan bojos, radicals, ni uns altres són tan assenyats, centrats, com per donar-ne lliçons: la radicalitat democràtica pot ser tan assenyada com forassenyada la pretesa centralitat, el “seny”, que dieu representar. Al cap i a la fi, i mirant-ho objectivament, el vostre és el veritable partit antisistema: us esteu carregant el sistema públic de pensions, el sistema públic d’educació, el sistema públic de sanitat … I la gent anar-s’ho mirant. És clar que amb imatges com aquesta, un comença a entendre-ho millor: EspaÑa, tota ella, fa temps que ha perdut el nord, el seny.

CWXXzJhW4AAlR2P

Deixa un comentari

Filed under Castellà, Política, Reflexió

Rajoy també és roí, mesquí i miserable

Aquests darrers dies abans de les eleccions al congrés de diputats del 20-D està portant cua -per descomptat que molt alimentada pels mitjans de comunicació del grup A3media– el creuament de paraules que va haver-hi entre el candidat del PSOE, Pedro Sánchez i el president Rajoy en un moment del cara a cara (que no debat) del passat dilluns. El primer va acusar el segon de no ser una persona decent amb motiu dels casos de corrupció que han esquitxat el PP als darrers anys, mentre que aquest li va deixar anar que era un “ruin, mezquino y miserable”. D’entrada li recomanaria al Sr. Rajoy que de tant en tant actualitzi el seu diccionari d’insults perquè crec que avui dia en trobaríem uns altres de més moderns, especialment per als dos primers; tinc la impressió que vol imitar al personatge de la coneguda sèrie del canal FdF “La que se avecina”, Enrique Pastor, Concejal de Juventud y Tiempo Libre, que amb el seu vocabulari ell sol es va posant anys a sobre. En segon lloc, no seré jo qui el defensi per si s’ha sentit molest per aquest atac ja que darrera seu té tot un partit d’àmbit nacional i una bateria de mitjans de comunicació que ja li fan aquesta feina (un exemple del diari La Razón, ergo, el butlletí oficial del PP). I tercer, i sense que serveixi de precedent, potser aquest cop serà l’únic que coincidiré amb el Sr. Sánchez, és a dir, té raó quan acusa el president de no ser decent i a més, jo hi afegiria també els altres insults, que en català serien roí, mesquí i miserable, i ja per acabar de reblar el clau, un vil fill de p***.

1450109320_576816_1450144433_noticia_fotograma

Potser us demanareu el motiu del meu personal atac; no és ni molt menys el de la corrupció ja que el PSOE tampoc és cap partit com per anar donant exemple sinó un altre de molt diferent que crec no va sortir al debat (no el vaig veure) però que té a veure amb Catalunya, de la qual el moderador (gens actualitzat) en Manuel Campo Vidal, tant sí com no en va voler parlar mentre que els dos polítics van passar d’ell. Resulta que no fa gaires dies Rajoy va deixar anar al programa de la Maria Teresa Campos (Tele5) que als col·legis catalans no es pot parlar castellà. Que tot un president de govern faci aquesta afirmació sabent que no és veritat és de ser un MISERABLE, amb majúscules; sembla que hagi aprofitat un plató de televisió per recuperar l’arma llancívola de la llengua i la suposada discriminació del castellà amb la finalitat d’arreplegar uns quants vots que potser se li poden escapar cap a C’s, el líder messiànic del qual també té la barra de dir ximpleries semblants quan ell, justament, s’ha educat a Catalunya i demostra tenir un domini bastant bo del català i castellà.

Que el Sr. Rajoy s’hagi deixat portar per aquesta afirmació tan absoluta, a mes de roí, demostra també que deu pensar que la gent és tan ximple com ell … bé, segur que n’hi ha, i molta, perquè el votaran, però els que vivim a Catalunya, a banda de la nostra ideologia, sabem que això no és cert i que a més a més, dir-ho pot tenir l’efecte contraproduent de fer augmentar el nombre de persones que abracin l’independentisme. Mira Mariano, podríem intentar discutir de si a les escoles catalanes s’ensenya més o menys hores en castellà, tot i que de ben segur no t’hi avindries perquè ja tens a la teva ma els tribunals que decideixen per tu el percentatge d’hores que s’ha de fer en castellà, passant per alt el que poden ser els desitjos d’una majoria de pares que entestats, caparruts i adoctrinats per TV3 i el maligne d’en Mas, volen prioritzar el català. Ara bé, que diguis això en un programa de televisió que deu tenir la seva audiència per la teva pàtria estimada és menyspreable i una canallada. Al cap i a la fi, i com es diu en aquest fantástic bloc, l’única llengua que s’ha prohibit als col·legis catalans ha estat el català, de fet, l’única de la qual s’han fet debats artificials amb finalitats electorals i a més, cal recordar-te que cada cop que un parlamentari o senador vol parlar en català surt l’autoritat de torn de la cambra per prohibir-ho.

20080928manifestacion02

Mariano, ja que ara estàs de tour polític de ciutat en ciutat, et recomano que facis un volt per uns quants col·legis de Catalunya, si pot ser d’amagatotis, amb una gavardina, barret i ulleres fosques perquè no et reconeguin, i escolta quines llengües s’hi parlen quan entren i surten els alumnes i a l’hora del patí. Crec que si no et perds per algun racó de la Catalunya més profunda, comprovaràs amb gran delit que també sentiràs el castellà, juntament amb el català, el xinès, l’àrab i unes quantes més. Això sí, vés amb compte no sigui que amb aquesta pinta que acabo de descriure no et confonguin amb un pervertit que bavegi quan té menors al seu voltant. I de pas, procura que no vingui ningú i et foti un cop de puny al cap, com acabo de veure al telenotícies; segur que els “teus” media diran que això respon al clima de crispació que alguns han creat intencionadament durant la campanya electoral.

2 comentaris

Filed under Política, Reflexió

La tírria de C’s vers les (altres) llengües

Resten pocs dies perquè finalitzi la campanya electoral per a les generals del proper diumenge i fins ara el gestor d’aquest bloc no s’ha mullat gaire, com sí ho ha fet amb motiu d’altres comicis anteriors. I per què ara no? per manca de temps (no em paguen com a blocaire) i, sobretot, per estar una mica cansat de tanta precampanya i campanya. Eps! i ja veurem si al març no tornem de nou perquè no s’hagi pogut resoldre l’atzucac en què ens trobem amb el sí o no a la investidura d’en Mas. Temps al temps, suposo que ja ho veurem abans que acabi l’any i ara ocupem-nos d’un altre polític: n’Albert Rivera i els seus “Ciudadanos” (abans “Ciutadans” o en versió “floriana” “Siudatans”). La gent que segueix aquest bloc ja sap que jo i ell estem a les antípodes en molts aspectes i sobretot, en dos: el que es refereix al procés sobiranista que es viu a Catalunya i de retruc, en tot allò relacionat amb el model lingüístic (aquí teniu una mostra en forma d’entrada dirigida a ell en què m’autoinculpava de ser un “naÇi”, amb motiu de les passades eleccions catalanes del 27-S). I pel que sembla, la qüestió de la llengua l’acompanya allà on va (i és a tot arreu) i vagi on vagi crea polèmica.

12373401_1403129749712562_1678724877512415475_n

Resulta que fa uns dies es va celebrar el Dia Internacional de l’Eusquera en què es va retre homenatge als “euskaldunberris”, com un model a seguir per ser un exemple per a tothom pel que suposa de garantia per a la supervivència de l’idioma basc a la província d’Àlaba. Doncs surt Ciudadanos i no se suma a les altres forces polítiques a aquesta declaració argumentant, en primer lloc, que l’aprenentatge de l’eusquera es basa en la imposició i l’adoctrinament polític i segon, assegurant també que el seu estudi a les escoles té efectes perniciosos en l’adquisició de competències i coneixements dels estudiants. Mentre que pel que fa a la primera qüestió crec que cau dins el que seria una simple opinió política, la segona em sembla d’una paranoia total i absoluta vers allò que des del punt de vista lingüístic s’aparti un bri de la línia ideològica oficial del partit, marcada per gent que tothom ja deu conèixer (m’estic referint als noms de la columna de la dreta de la imatge superior, els de l’esquerra són els veritables “intel·lectuals”).

No m’estendré en debatre aquesta qüestió perquè ja ho fet en altres entrades anteriors referides al model lingüístic made in C’s a aplicar a les comunitats autònomes bilingües i que es resumeix en: prioritzar el castellà, apostar per una segona llengua -l’anglès- i reduir la tercera, l'”autonòmica” a l’àmbit familiar, casolà, folklòric o com digué aquella tòtila de les neurones fregides, Carolina Punset, la que tan sols serveix per tornar a l'”aldea” (només li hagués faltat dir allò tan cinematogràfic de “la reserva índia”). Com es veu, no hi ha manera que entenguin que l’aprenentatge de les llengües no és mai un obstacle per acabar dominant-ne unes altres, bé es faci de petit a les escoles o ja de gran en una acadèmia. I per descomptat no conceben que l’Administració ha de vetllar per la protecció de les llengües que es trobin en inferioritat de condicions i sense conèixer gaire a fons la realitat basca, diria que l’eusquera és la que té més les de perdre (sempre he pensat que a diferència del català, és una llengua que si no l’aprens de petit difícilment ho faràs de gran, més que res perquè no se sembla en absolut al castellà).

I per acabar de reblar el clau, un tercer argument de la banda d’en Rivera és el que diu que hi ha gent que ha perdut el seu lloc de feina per no saber eusquera i que ha hagut de marxar d’Euskadi vers altres llocs d’Espanya on no cal acreditar el domini d’aquesta llengua per poder exercir algunes professions; res de nou en l’horitzó, això també ho sabem aquí, a Catalunya: l’argument és que com els que parlem català també dominem el castellà (per això som bilingües), aleshores no s’entén perquè ens entestem a voler continuar parlant-ho, també en situacions tan habituals en l’àmbit d’alguns serveis públics com quan se’ns adrecen en castellà. Oi que estem en un territori bilingüe? doncs què menys que pugui parlar la meva llengua materna sense que això impliqui l’obligació del meu interlocutor que faci el mateix, només se li demanaria que l’entengui i no m’obligui a mi a haver de canviar de registre, si no vull. I d’altra banda, aquest argument entraria en contradicció amb el que deia la Punset sobre el valencià i la seva inutilitat per trobar feina: dominar una altra de les llengües pròpies d’aquells territoris que han tingut la dissort que la història hagi fet que n’hi hagi una segona, a més del castellà, sí pot servir per trobar feina, o per o mantenir-la. No és només una simple qüestió pràctica, laboral, també té molt a veure amb el respecte dels drets lingüístics que, fins i tot, les persones de l’esquerra de la imatge anterior podrien entendre (sempre i quan posin la seva neurona en mode “on”) … i que carai, és també una mostra d’educació.

CE8n2qrXIAAbI5I.jpg largeI parlant d’educació, què se’n pot esperar si uns dels fundadors o ideòlegs de C’s és l’Arcadi Espada, també ficat a la plataforma “Libres e iguales“? Amb frases com aquestes hom s’adona de quin peu coixeja aquesta gent de C’s. És clar que aquest imbècil no especifica el nombre final de llengües que s’haurien de mantenir ni tampoc quines caldria esborrar del mapa lingüístic mundial, però ja podem deduir algunes de les que per descomptat estarien de més i que actuarien com un “desgraciado factor de diversidad”. Ves per on, mai no hauria dit que la diversitat fos quelcom negatiu. Ja ho veieu, no ens movem d’aquell vell discurs (i sovint recuperat) de l'”España, una, grande, libre y SÓLO en español”. Per cert, si voleu sentir les seves ximpleries crec que és habitual de la tertúlia nocturna del canal 13TV, també l’he vist alguna vegada als programes matinals de la Susanna Griso (A3) i Ana Rosa Quintana (Tele5) i sempre el veureu amb aquesta cabellera despentinada (no melena), com si hagués sortit del camerino amb l’assecador de cabells posat. Escolteu-lo i de ben segur que riureu una estona: és com el Boadella, un altre bufó català que diu que s’ha hagut d’exiliar a Madrid perquè aquí hagués acabat a la foguera per les seves heretgies. Estigues tranquil, Albert, que com a catalans sabem què és això de la diversitat (de vegades imposada) i en som més partidaris que no pas vosaltres.

Postdata: m’assabento que ahir la plataforma dels que se senten lliures i iguals va retre homenatge al Boadella. Ja m’imagino que un aquelarre de bruixes i bruixots deu ser, al costat d’aquest acte, una trobada senyores jubilades per fer punta de coixí.

Deixa un comentari

Filed under Política, Reflexió

“H”echemos a los políticos … a molts!

Fa uns dies que hem entrat, de nou, en campanya electoral, aquest cop per a les eleccions generals del 20 de desembre, tot i que a Catalunya com ja estem més que acostumats en aquests darrers anys, ja no ens ve d’una més i de fet, crec que ja deuen formar part de la nostra vida quotidiana, com ho és el telenotícies, les tertúlies o els talls publicitaris d’A3 (“Volvemos en 6 minutos”). És com un bucle del qual no saps quan va començar ni tampoc quan acabarà: acostumat a veure els capítols repetits de la sèrie “La que se avecina”, crec que els actes electorals els haurien d’emetre pel canal Fdf i ara veuríem un míting de l’Iceta de les passades eleccions al parlament català del 27-S, abans d’un de l’Aznar per les generals del 1996 i després d’un altre del Guerra per unes europees de no sé quin any … i així anant repetint tots els capítols sense cap ordre ni criteri ad infinitum. Començo aquesta entrada amb aquesta referència electoral perquè just  he vist els cartells del PSC penjats dels fanals del meu carrer amb la cara del Pedro Sánchez i un eslògan, en castellà, que m’ha cridat l’atenció: “Echemos a Rajoy” (també hi ha l’equivalent al català de “Fem Fora Rajoy” amb la Carme Chacón).

Presentación1

D’entrada no compto que el PSC-PSOE siguin solució de res i més aviat, diria que són part del problema, oimés si no són capaços de desempallegar-se de rèmores i tòtiles polítiques com la Chacón, que alineant-se amb les tesis més naZionalistes espanyoles, ha deixat anar tot els seus vòmits que potser no va treure de petita quan se li ha demanat pel procés sobiranista de Catalunya. Però deixant de banda aquest “detall”, centrem-nos en el tema que ens ocupa aquí: el cartell en castellà conté un verb que sempre ha fet la punyeta, de si s’escriu amb o sense la lletra hac. I us ho dic per experiència pròpia ja que com també em passava amb l’accent a certes paraules (exemple), més d’un cop em quedava a classe a l’hora del pati castigat i havent d’escriure a la llibreta un munt de vegades aquesta expressió tan coneguda com la que se cita en aquest breu article, en què el conegut escriptor Arturo Pérez Reverte respon amb una piulada una pregunta d’un lector: “En el verbo echar lo primero que se echa es la ‘h’”.

66690_109215_captura-de-pantalla-2015-10-16-a-la-s-09-32-41_584_308

Com bé diu l’escriptor, el problema no és tant l’errada de la professora en voler corregir una paraula que ja era correcta sinó que més aviat el que falla és el sistema; un cop més topem amb un exemple de com sembla que aquest vulgui reproduir un dels defectes més estesos i alhora menys valorats en la societat d’avui dia: no tenir cura d’un bon domini de la llengua que, en aquest cas, se suposa que la persona en qüestió ha de dominar gairebé a la perfecció. Potser n’estem fent un gra massa i aquesta errada és només un lapsus d’algú que com jo, i molts més, sí procurem vetllar per la bona salut de la llengua (sigui quina sigui) però de totes formes, quan veig situacions com aquesta no deixo de pensar que el nostre sistema educatiu potser no fa aigües per tot arreu però sí que té molts forats per tapar. I un és aquest: la manca d’excel·lència en la formació d’aquells que després han de formar la gent. Ja ho deia jo mateix en aquesta entrada de fa uns mesos, sobretot a la segona conclusió.

Sigui com sigui, no m’estendré en aquesta altra qüestió i em quedaré aquí amb el pretext que ha donat peu a l’entrada: en castellà el verb “Echar” s’escriu sempre sense hac. De totes formes, potser que féssim més extensiva l’expressió abans citada i fem fora també del sistema molts polítics, sobretot aquells que conceben la política com un mitjà de vida i que no hi ha manera que deixin anar la poltrona perquè es deuen pensar que sense ells el país se’n va en orris (oi Duran i Lleida?). És clar que quan suposadament aquests es jubilen, passen a una millor vida, és a dir, al Senat.

Postdata: qui sap si aquesta professora sap tan poc d’ortografia castellana com de matemàtiques el professor d’en Nobita. O potser li té tírria …

humor,memes,madre analfabeta,profesor cabron,lo tenía bien,doraemon,nobita,mania

Deixa un comentari

Filed under Castellà, Política, Reflexió, Xarxes socials

A reflexionar, amb la solitud d’Unió

Amb motiu de les eleccions al Parlament català de demà, les darreres cinc entrades les he dedicades a criticar alguns partits polítics amb qui em trobo a les antípodes en molts aspectes ideològics, per descomptat també el lingüístic i més en concret pels atacs al model d’immersió en català que de fa anys s’està aplicant a Catalunya, així com també per fer de la llengua un arma contra el nacionalisme català. Per tant, com la resta de partits que es presenten no em consta que ho facin, ho deixo aquí. Us convido a llegir-les i espero que us agradin: no compto que siguin del gust dels votants i simpatitzants del PP, C’s i PSC però se’m fot. Aquest és el meu espai de reflexió i també de rèplica als insults amb què som titllats la gent que com jo, volem fer de Catalunya un altre país i millor, pensant en els nostres fills; i en aquest sentit, el repertori de l'”enemic” és molt ampli, tot i que “nazi” ha esdevingut moneda d’ús comú per insultar-nos. Així doncs, toca ara reflexionar i demà votar, abans que segon quins siguin els resultats ens enviïn els tancs per la Meridiana i la Guàrdia Civil per la Diagonal, es trobin a la Plaça Colón i facin via cap a la Plaça Sant Jaume. I és que això seria el millor que ens podria passar després de fer-nos fora de la Unió Europea, l’OTAN, el sistema solar, Eurovisión, la lliga espanyola de futbol, el Gran Hermano i no sé d’on més. Se’m fa estrany com sent tan dolents, cap diari “unionista” no ha publicat encara un informe que digui (no que ho demostri) que el Mas i la seva trepa de Junts pel Sí seran els responsables de la futura apocalipsi zombie que està al caure.

12027571_10207636513141337_6653701374365866410_n

Però no ens desviem del tema, com deia abans, és moment de reflexionar i que cadascú voti d’acord amb el grau d’adoctrinament que hagi rebut. I per ajudar-vos us deixo aquesta imatge que vaig trobar en un mur de Facebook i que és molt encertada perquè, honestament, crec que ho clava: quin millor lloc per a la reflexió que una seu d’Unió Democràtica de Catalunya? Al seu costat, qualsevol monestir de clausura semblaria un plató de Tele5 o una tertúlia amb presència d’en Marhuenda i Inda. I és que amb la ruptura de la coalició amb Convergència, Unió ha passat a ser un partit de quatre gats … literalment. De fet, la famosa (i de mal gust) foto d’en Duran a la seva habitació de l’hotel Palace de Madrid (hi deu estar empadronat) on sortia tot sol esmorzant i llegint el diari, ja va ser una bona premonició.

duran-palace

Deixa un comentari

Filed under Política, Reflexió

Camarada Susana, em vaig al gulag

Susana, et confesso d’entrada que no sóc un fidel acèrrim de cap partit polític perquè així no em puc sentir un “traïdor” quan deixo de votar-ne un i el canvio per un altre. Sí tinc clar a quins partits no continuaré votant mai (PP, C’s i altres de la mateixa índole) i pel que fa als altres, he anat evolucionant a mesura que creia que alguns partits no responien a les meves inquietuds ideològiques, o agafo una o altra papereta depenent de quines eleccions es tractin. Per què et dic això? doncs perquè el PSOE-PSC ja fa molt de temps que també va ingressar al grup d’opcions a descartar rotundament. I mira que quan era jove aquest era un partit que entrava a les meves travesses. Els temps, però, canvien, la gent també i perquè te’n facis una lleugera idea, en les nombroses oportunitats que he tingut per votar, he donat la meva confiança, a més d’un partit com el teu, a CiU, ERC i fins i tot a les darreres municipals ho he fet a la CUP … conservador, d’esquerra, més radical, etc. Ja ho veus, doncs, em moc d’un costat a un altre de l’espectre ideològic sense gaires miraments i amb una facilitat extraordinària. Eps, i amb la consciència molt tranquil·la, cosa que molts col·legues teus de partit dubto que puguin dir, si és que realment senten la política com el que hauria de ser -un servei a la comunitat- i no com crec jo que se la prenen -un medi de vida i “a vivir que son dos días”.

Fa temps que el teu va deixar de ser, per mi, un partit de referència per al que se sol dir, sovint massa a la lleugera, modern, renovador, regenerador, avançat, etc. i una altra etiqueta més que crec que hauríeu de guardar al calaix per sempre: “progressista”. Susana, saps què vol dir aquesta paraula? honestament diria que no. El diccionari de l’IEC defineix “progressisme” com un “conjunt d’idees socials i polítiques avançades, innovadores” mentre que el de la RAE lo hace como “dicho de una persona, colectividad, etc. con ideas avanzadas y con la actitud que esto entraña”. És a dir, no saps de què t’estic parlant perquè dubto que sàpigues a què fan referència realment aquesta i la resta d’etiquetes que us autoadjudiqueu: tu te les has empassades com si res, com si fos la “Bíblia” doctrinària del PSOE i de tant en tant les deixes anar, millor si és en un míting electoral perquè sempre queden millor davant un públic enfervorit, bandereta en ma, i tan obnubilat que també se les fa seves com qui estigués passant el rosari. Menys mal encara que ara heu descobert la vena balladora de l’Iceta i com ja es veu a venir la patacada del diumenge, deu estar fent punts per entrar al programa “Mira quién baila” sense haver de passar abans pels càstings: i és que sembla que estigui on fire i que no hi ha qui el pari, literalment (allò de Don’t stop me now).

titol_de_la_imatge_200433

Susana, has sortit del teu “cortijo andaluz” i desembarcat a Catalunya juntament amb altres pesos pesants del PSOE, per … no sé exactament a fer què: potser a ajudar al Miquel, tot i que com en el cas d’altres candidats a la Generalitat en aquestes eleccions, el pobre sembla que quedi sempre en un segon pla darrera dels líders estatals del partit? Potser per fer que el partit  quedi bé i compleixi la quota femenina? Potser per buscar parella de ball (en Miquel crec que seria perfecte)? O potser per insultar-nos i seguir amb els mateixos clixés de sempre, i que tant és que ho digui un del PSOE com del PP o Ciudadanos? No fa gaires dies en un míting a Mataró vas deixar a entreveure que comparaves el franquisme i l’independentisme, dient aquesta ximpleria tan absurda: “Van ser homes estrets de ment els que van prohibir part de la riquesa que era la vostra llengua. Ara no puc entendre que, amb tot el que es va patir, es pugui perdre part d’aquella riquesa, que ja no es pugui dir ‘te quiero’ i ‘t’estimo’“. És a dir, insinues que aquí prohibim que la gent parli en castellà, d’igual manera que abans passava amb el català. Com diria en Peyu, ¡ole tú! No sé quines històries us expliquen o ensenyen a Andalusia però has caigut en el mateix error que altres polítics que vénen a casa nostra, deixen anar la seva dosi d’insults de rigor i se’n tornen cap a les seves poltrones ben acomodades: sàpigues que això mateix ho hagués pogut firmar qualsevol líder de qualsevol altre partit d’arrel espanyola (o “trasplantat”) i que per atacar el sobiranisme català s’agafa a la llengua com una arma llancívola.

Carta_Junts_x_si

Susana, no sé si allà baix us arriben notícies del dia a dia de Catalunya, que abans no hagin passat pels filtres de La Razón, el Mundo, ABC o el País, i tampoc sé si més enllà del programa de Juan y Medio, veus altres canals de televisió. Però per si de cas, ja t’ho dic: a Catalunya parlem dues llengües sense cap problema, ens hem casat i format famílies amb qui hem estimat, sense demanar abans la seva procedència ni si tenia el carnet de persona “afecta al règim”, portem els nostres fills a un model d’escola que fa del català la llengua vehicular i sense que això suposi un domini inferior del castellà en acabar el procés ‘escolarització, i llevat de situacions puntuals relacionats amb processos immigratoris més recents, no ens ha importat gaire (o gens) si teníem veïns andalusos, murcians, extremenys … Més aviat t’hauries de fer la següent pregunta: per què van venir a Catalunya milers de conciutadans teus? doncs per guanyar-se una vida que la teva terra els hi estava denegant, i van passar de viure de la gana i la misèria a tenir un lloc on, col·loquialment, caure’s mort. Per tant, no ens vinguis ara amb aquest discurs “paternalista” de preocupar-se pels “teus” andalusos quan estic convençut que t’importen un rave. Al cap i a la fi estàs caient en el mateix error “etnicista” que va cometre el “Coletas” no fa gaires dies en un altre míting a Rubí. És curiós sentir de boca vostra un cop rere altre que aquí volem dividir els catalans i en el fons ho acabeu fent vosaltres en funció dels seus orígens, procedència i llengua. Fixa’t, Susana, la imatge superior és una carta publicada en un diari sobre el “miracle lingüístic” que s’ha donat a Catalunya: tots parlem castellà i som molts els que també som bilingües. A més, t’incloc dos enllaços per si entre cas de corrupció i cas de corrupció, tens temps de fer-hi una ullada: primer, la carta de resposta d’una persona que es va sentir ofesa pel que vas dir a Mataró; i segon, la web de l’associació “Súmate” on sembla que no els importen tant d’on ve la gent sinó cap a on va (allò que algú va dir que no hem votar pensant tant en els avis sinó més aviat en els nostres fills). No sé si això que vas dir va ser un moment de “sobreescalfament” típic d’un míting electoral, dubto que sigui per incultura (de fet, has arribat a ser Presidenta de la Junta de Andalusia) i per tant, m’inclino a pensar que com molts més de vosaltres, ho vas dir de mala fe.

I per acabar de reblar el clau, el Sr. González ha decidit desembarcar del seu iot, aixecar-se de la butaca del Consell d’Administració d’alguna de les empreses de l’IBEX-35 de què en forma part, i aconsellat pel seu psiquiatre, ha vingut aquí per deixar anar uns quants titulars: encara cueja la polèmica carta publicada a El País en què comparava el procés sobiranista amb moviments feixistes d’èpoques passades i vaticinava una mena d’Albània del segle XXI, i ara fa pocs dies ens ha comparat amb l’Stalin. Com li comentava al teu col·lega unionista Xavier García Albiol, quedo sorprès de la imaginació que teniu tots plegats a l’hora d’associar-nos a personatges malignes de la història. És clar que com no hi ha cap diferència entre l’antic líder soviètic i Hitler -l’altre referent de comparació- tant és un com l’altre: superioritat de la raça ària i dictadura dels soviets, camps de concentració, d’extermini nazis i gulags a la Sibèria més profunda, banderes amb l’esvàstica, la falç i el martell i … l’estelada. Tot al mateix sac, ben remogut i tindrem una Catalunya amb un líder que es deixarà bigotet, els nens entraran a les escoles a pas d’oca, abans de començar les classes hauran de cantar el virolai, per descomptat que el castellà acabarà anorreat, les persones sospitoses de tenir sang no catalana seran deportades, quan no traslladades directament en vagons de tren de Rodalies a camps de reclusió i començarem a armar un exèrcit per “recuperar” els territoris de parla catalana (la Franja de Ponent són els nostres Sudets, la Comunitat Valenciana l’Àustria annexionada per Hitler i les Balears seran com la Polònia d’abans). I tot això amb una bona dosi d’adoctrinament a càrrec de TV3 i els altres mitjans de la CCMA.

Presentación1

Tot plegat, veniu de fora a insultar-nos i a comparar-nos amb dictadors funestos per a la història mundial i nacional, mentre el titella de l’Iceta és incapaç de fer-vos callar, cosa que crec que hauria de fer ja no només per dignitat pròpia (que sembla que no en tingui) sinó per la dels seus conciutadans i votants que encara creuen -potser són il·lusos- en un PSC com abans. I així li va, avançat per la dreta i per l’esquerra, segueix difonent un missatge de “Fadaralisme” que aquí fa temps que ja no ens empassem i a Espanya mai s’ho han cregut. Ja ho veus, Susana, per venir de gira a insultar-nos val més que no perdis el temps i queda’t pel teu “cortijo” i de pas, si no és gaire demanar, treballeu una miqueta, que entre Fira d’Abril, Setmana Santa, PER, becaines i “tapeos”, no crec que tingueu temps per fer-ho. Ho reconec, això últim m’ha quedat molt populista i demano disculpes a la gent ofesa, però és la imatge tòpica que aquí es té de molts de vosaltres. Al cap i a la fi, però, si t’han d’insultar potser és preferible que et diguin gandul abans que nazi, no creus?

Presentación1

Postdata: ara et deixo perquè amb l’ajuda del Google Earth vaig a veure si trobo espai suficient per la geografia catalana per mirar de construir els gulags que, sens dubte, haurem de menester en una possible Catalunya independent. Paraula de González, el nou Josif Stalin. Per cert, que tal si els col·loquéssim als latifundis que teniu per allà baix?

 

Deixa un comentari

Filed under Castellà, Política, Reflexió

Albiol, ara sóc un nord-coreà!

A les anteriors entrades m’he “despatxat a gust” amb l’Albert Rivera i ara permet-me que ho faci amb tu, tot i que per motius de temps no em podré esplaiar tant com amb el teu col·lega d’insults. Per tant, crec que em quedaré amb aquesta única entrada … vés què hi farem! Ets el candidat a la Generalitat de Catalunya per un partit que de sempre ha estat a les antípodes del meu pensament ideològic però com sóc respectuós amb altres opcions polítiques, encara que sigui difícil de creure-ho, no en feia gaire cas: cadascú pel seu camí i quan convenia, a pactar amb el diable (allò tan “pujolià” de “peix al cove“). Ara bé, ja fa un temps que per atacar certs posicionaments tu i els teus col·legues, aquí i allà, no heu tingut cap mena d’escrúpol en fer de la llengua una arma d’enfrontament, generant i atiant un suposat conflicte que per a la gran majoria de la població catalana no existeix: el model d’immersió lingüística i l’escola pública a Catalunya no fa més que fomentar un nacionalisme i una ideologia contra Espanya. Encara rai que sembla que excloguis les escoles concertades i privades i que potser no hagis utilitzat la paraula “nazi”, que sembla que deu formar part del vocabulari bàsic a utilitzar quan s’està de campanya electoral. Sobre aquesta qüestió, i com li deia al Rivera, aquest model no és perfecte, per descomptat té errades i com al final de tot són les persones qui l’han d’aplicar, sempre trobaríem una poma podrida que fes de “comissari polític” i recriminés els nens que a l’hora del pati cometessin la blasfèmia de parlar en castellà. De totes formes, faries bé de respondre a la invitació de la CUP de passejar-te per les escoles i comprovar in situ això mateix que dius. I si resultés que tens raó aleshores tindries potser la legitimitat per aplicar arreu el teu eslògan electoral a l’alcaldia de Badalona a les darreres eleccions municipals: netegem l’escola de “catalufos” abans que ho facin ells amb nosaltres … heil!! Però si us plau, si trobes algun cas no magnifiquis la tragèdia: no elevis a categoria general el que potser és una anècdota.

00 El alcalde Albiol limpia Badalona.

Jo, que sóc una persona sensible a la qüestió del model lingüístic a l’escola, de vegades em sento una mica ofès o dolgut quan des de diferents plataformes i personalitats -crec que molt lletrades- llegeixo notícies d’actes i declaracions en què de cada tres paraules, dues són un insult a la gent que com jo, i no som pocs, pensem i volem fer d’una manera diferent. De fet, als darrers temps hom pot comprovar com la llista dels insults i desqualificacions s’ha ampliat força: p. ex. aquí tens una mostra del darrer acte celebrat per la Plataforma Libres e Iguales i que agrupa gent tan coneguda com Albert Boadella, Federico Jiménez Losantos, Carlos Herrera, Joaquín Leguina, José María Fidalgo, Arcadi Espada, etc. i fins i tot un Premi Nobel de Literatura com en Mario Vargas Llosa que tot i “perdre’s” ara per les interioritats de la Isabel Preysler, no ha perdut ni un bri de la seva ràbia contra tot allò que faci tuf a català. Ara que hi penso, també és una mica trist que havent-se presentat a les eleccions presidencials al seu país (Perú), fos derrotat per un “chinito” (en Fujimori). D’aleshores ençà tinc la impressió que va venir a España per descarregar la seva frustració.

Però retornem al tema dels insults: alguns catalans hem passat de ser insolidaris, egoistes, garrepes, “polacos” i altres coses per l’estil a veure com s’apujava de cop i volta uns quants esgraons en l’escala d’insults: els anteriors ja deuen formar part de l’ADN català i ara hem passat a ser xenòfobs, racistes, feixistes, etnicistes, etarres i ja el súmmum del que és més dolent i pervers per a la humanitat, nazis. Xavier, sàpigues que tu, els teus col·legues, mitjans de comunicació afins i altres partits heu fet de la paraula “nazi” una llicó de com banalitzar la història. No teniu de puta idea del que deu significar aquesta expressió i per començar, un exemple: compareu les grans manifestacions de la Diada de l’11 de Setembre dels darrers anys amb les que organitzava el partit nazi a l’Alemanya de Hitler (p. ex. l’exministra socialista Maria Antonia Trujillo i la resposta en aquest bloc). Jo crec que en el fons, quan veieu les imatges de la mobilització de tanta gent, de forma pacífica i cívica, deveu tenir enveja perquè estic més que convençut que el Partit Popular seria incapaç de fer el mateix un, posem per cas, 12 d’octubre, fins i tot comptant amb l’ajuda d’altres partits unionistes, el Banco de España, l’AEB i CECA, la “Santíssima Trinitat” (Obama, Cameron i Merkel), la Belén Esteban, l’arquebisbe de València, els mitjans de comunicació espanyols, etc. Us quedaríeu en evidència i faríeu el ridícul més espantós (fins i tot superant al del teu mateix president Rajoy, que amb les declaracions sobre la qüestió de la nacionalitat, demostrà que no té idea d’allò que diu defensar a capa i espasa: la Constitució). De totes formes, perquè vegis que la semblança amb el moviment nazi tampoc us queda gaire lluny, aquí et deixo un fotomuntatge que crec és bastant aclaridor: llàstima que a la foto on surt l’Aznar el seu bigoti tan típic hagi estat afaitat perquè aleshores sí que podria passar per l’altre personatge funest de la història mundial (reconec que la semblança física del Goebbles amb el Rajoy no se sosté per enlloc però sí és cert que ambdós han estat fidels escuders dels seus líders).

Diferencies_PP_nazis

La imaginació per afegir insults al catàleg és infinita i ara ja se’ns compara amb el règim nord-coreà, el chavisme i no amb no sé quines ximpleries més. Què vols que et digui, Albert? per molt tocat de l’ala que s’hagi tornat l’Artur Mas, no me l’imagino en els seus deliris tancat al Palau de la Generalitat amb un brigada sexual de dones per al seu entreteniment, ni canviant de fus horari perquè li vingui de gust, ni tampoc parlant al pati dels tarongers amb un ocellet que digui ser la reencarnació d’en Tarradellas. Per descomptat, les comparacions que feu amb un altre dictador que segur et deu ser més proper, en Franco, només són peccata minuta (Celia Villalobos). Per tant, en només una entrada en aquest bloc m’heu fet passar de ser un nazi a un seguidor acèrrim i obnubilat pel poder “MASsiànic” de Kim Jong-un; de fet, si compares les fesomies d’un i altre se’m fa estrany que no m’hagi adonat abans perquè ara que m’hi fixo, són ben clavats i podrien passar per bessons: és més, no sé què espereu per ordenar als diaris La Razón o El Mundo que publiquin una notícia sobre un lligam comú entre el català i coreà, en rebatejar el líder nordcoreà per “Joaquim” (o en un pla més familiar “Quim” o “Quimet”) o fins i tot, per acusar l’Alejandro Cao de Benós de ser un espia d’en Mas. Amb aquesta varietat desplegada d’associar-nos a personatges històrics de difícil justificació democràtica no sé com no hem anat encara a visitar un psiquiatre: amb tantes personalitats encabides dins un únic cos ni un guió d’en Tarantino ho podria superar.

Presentación1

Presentación2

Ara bé, el que realment és un veritable insult, a la intel·ligència, és el que heu fet al PP amb això d’inventar idiomes. D’entrada reconec que suposo que els catalans hem hagut de fer alguna cosa malament perquè als territoris de les comunitats limítrofes se’ns tingui ràbia, i m’estic referint a la franja amb l’Aragó i el País Valencià. Per exemple, segur que estarem d’acord tu i jo que aquesta idea dels Països Catalans (PPCC) no agrada a molta gent, a mi tampoc, i que pot ser vista com un intent de Catalunya d’annexionar-se’ls i expandir-s’hi, de nou emulant al nazisme com si estigués buscant el seu propi lebensraum (Conseller Germà Gordó). De totes formes, m’hauries d’explicar molt bé com podríem fer-ho si no disposem de cap exèrcit: potser enviant per terra la “infanteria” de les colles de castellers, desplegant les de bastoners per aire i les sardanístiques per mar? I tot això sota el comandament d’un Lluís Llach que en cas que el fessin presoner, no acceptaríem cap intercanvi. Com sembla que us surtin grans a la pell acceptar que les llengües no coneixen fronteres administratives i que el català també es parla més enllà de la Catalunya autonòmica, elimineu el problema canviant el nom o fins i tot negant qualsevol evidència científica d’un origen comú.

Des d’aquest punt de vista, el reconeixement oficial de la anomenada Lengua aragonesa propia del área oriental a la Ley 3/2013 de Lenguas de Aragón no és més que un circumloqui per evitar anomenar el català pel seu propi nom. Per descomptat l’acrònim de LAPAO és molt més divertit i posats a inventar noms, jo també me’n trec un de la butxaca: Llengua de l’antic llatí de les províncies occidentals de l’Imperi Romà (LALPOIR), és a dir, el castellà (o espanyol). Reconec que he de millorar la denominació però és un primer intent. En altres paraules, Xavier, tu creus que la gent de La Rioja diuen que parlen en “riojano” o que a Múrcia facin servir el “murciano”? Tampoc he sentit a dir que a Perú parlin en peruà (no ho sé, demana-li al teu amic d’insults, en Mario Vargas Llosa), que el Messi parli l’argentí (en boca seva un idioma molt diferent perquè t’asseguro que quan el sento no l’entenc de res), o que el Maduro conversi en veneçolà amb l’ocell d’en Chávez? Fins i tot crec que als Estats Units d’Amèrica diuen que parlen en anglès i no pas americà, i sense cap mania. És clar que és possible que aquest idioma se us escapi a bona part de la cúpula del partit, si ens atenem al domini demostrat pel vostre líder.

I ja posats, què me’n dius de la polèmica sobre si el valencià i català són la mateixa llengua? t’accepto que li diguis el nom que vulguis (el nom no fa la cosa) però les evidències científiques sembla que deixen molt clar un origen comú. Ara bé, que un partit com C’s distingeixi una o altra varietat a partir de paraules o formes que no coincideixin és com si jo digués que a l’Argentina no parlen castellà perquè el significat del verb “coger” és molt diferent que el que aquí li donem, o que aquí agafem “conchas” de la platja i allà se les “mengen”. De totes formes, per a la gent del teu partit més allà del riu Sènia no crec que els importi gaire, tenint en compte que els principals dirigents dels darrers anys (Camps, Fabra i Barberà) no s’han aplicat gaire a parlar en valencià, si més no del que em consta a mi en actes públics: potser segueixen l’antiga doctrina “aznariana” de parlar-lo en la intimitat o la més moderna de la Carolina Punset d’utilitzar-lo només quan van de visita a l'”aldea”.

La qüestió és crear conflictes allà on no n’hi ha o atiar alguna guspira que no aniria a més si no fos per treure’n rèdits polítics, presentar part dels catalans com els causants de tots els mals del país (no sé què espereu a portar-nos davant del Tribunal Europeu de Drets Humans). Com suposo que ja heu acceptat que mai us fareu amb el poder de la Generalitat per vies democràtiques, aprofitem el “tema català” per fer-ho a España, com si fóssim un punching-ball. Després resulta que quan convoqueu concentracions a Barcelona pel dia de la Hispanidad, només sou capaços d’emplenar la Plaça Catalunya, i amb clapes. És clar que sempre us podeu agafar a allò tan recorrent -que també forma part del vocabulari electoral- de la “Catalunya silenciada i silenciosa”. Per cert, com t’expliques que en aquestes concentracions sigui habitual també veure gent amb banderes preconstitucionals i saludant braç en alt? No havíem quedat que vosaltres sou els defensors de la Constitució espanyola i que això de saludar d’aquesta manera és propi de nazis, és a dir, de separatistes catalans? Xavier, ja no sé què pensar: no sé si sóc un nazi, un comunista nord-coreà o un revolucionari veneçolà de pa sucat amb oli que es deixa aconsellar per un ocell. Potser que faci una visita al psiquiatre …

dia-hispanidad-barcelona-2013

1 comentari

Filed under Castellà, Política, Reflexió

Albert, continuo sent un naÇi

Començo aquesta altra entrada com a continuació de l’anterior i com diuen sovint a la televisió, “En el capítol anterior …” reproduïa el titular d’una entrevista amb el Losantos sobre la teva intenció -si està a les teves mans- d’eliminar el model d’immersió lingüística. En primer lloc, deus pensar que els diferents governs de la Generalitat des de la seva restauració han fet de l’escola una eina d’adoctrinament i d’odi contra tot allò que faci tuf a “espanyol”, i que en comptes de contractar mestres devem tenir comissaris polítics que a l’hora del pati es van passejant pels gronxadors, pistes de bàsquet i camps de futbol per controlar que cap nen parli en castellà. De fet, ara que ho dic, ja fa anys que a la Facultat de Ciències de l’Educació de la UAB (em cau molt a prop d’on sóc) observo la presència d’uns personatges sinistres vestits amb caçadora negra de cuir i gorra militar (tipus nazi o comunista, tant se val) a les portes de les aules posant l’orella per esbrinar quines bajanades diuen els formadors de futurs mestres. I fins i tot, crec recordar haver-los vist de quan jo estudiava a l’antiga Escola Universitària de Formació del Professorat d’EGB. Sigui com sigui, no oblidis que el model d’immersió va rebre el suport de la majoria de forces polítiques representades al parlament català (és clar, C’s encara ni existia) i tampoc que ha servit perquè molta gent aprengui català, que bona falta en feia després d’unes quantes dècades sense poder-ho fer. I per l’edat que tens dedueixo que tu també te’n deus haver beneficiat i no veig pas que siguis una persona illetrada.

640_1365689374escola-catala-ara-sempre-slide

Tu ja deus saber perfectament que a Catalunya se surt de l’escola amb un domini similar en ambdues llengües i que els suposats perjudicis del model d’immersió caldria posar-los en quarantena (aquí te’n deixo uns quants). I si aquest domini no és equilibrat potser que en busquem altres causes: atribuir el fracàs escolar d’un estudiant al fet que se l’hagi “obligat” a estudiar en un idioma i no en un altre és una ximpleria tan gran que estic segur que tu tampoc te l’empasses. Què tal si anem una mica més enllà i comencem a criticar la qualitat del model educatiu en general, a tot l’estat espanyol, no només a Catalunya: o és que em faràs creure que els estudiants catalans acaben el batxillerat fent encara els clàssics quaderns Rubio, i en canvi els estudiants de qualsevol altra escola espanyola (“sotmesos” a una model d’immersió en castellà) surten de pet disparats cap el Premi Nobel de Literatura, el Cervantes i el Planeta, tots tres alhora? Òbviament, no hi ha res perfecte i crec que tu i jo podríem trobar errades en el model, de concepció, procediment, aplicació … Ara bé, desqualificar-lo tot ell perquè unes quantes peces no acabin d’encaixar em sembla una errada encara més gran, oimés després que hagi contribuït, crec jo que honestament, a la integració de molta gent a la realitat catalana. Però és clar, ja sabem que en aquest país el tema de les llengües fa temps que és complicat, objecte de polèmiques artificials (tu això ho deus saber molt bé) i alhora no deixa de ser contradictori: d’una banda molta gent encara té el xip que amb el castellà vas a tot arreu i t’obra totes les portes (potser amb aquests dos exemples t’adonaràs que no és ben bé així –Donald Trump i aquí es parla en angles) i de l’altra, és curiós que per ser president del país no s’exigeixi un certificat de domini de cap idioma estranger i en canvi sí per a moltes altres feines de no tanta “transcendència.

Idiomes

En segon lloc, aquesta noia que tens sempre en segon pla, l’Arrimades, deia que la immersió lingüística no té cap justificació pedagògica, que respon a un model ideològic i es mostrava en contra de separar els alumnes que estudien català dels que ho fan en castellà. I alhora tu dius de deixar en mans dels pares l’elecció de l’idioma d’escolarització dels seus fills. Aleshores, vejam si ho entenc … que potser no és ideològic voler un altre model educatiu diferent, com el que tu proposes? que no ho és introduir una assignatura de religió en comptes d’una altra d’educació cívica? que no ho és també desinvertir en l’escola pública a favor de la concertada, quan no directament privada? Potser no n’ets conscient però TOT està impregnat d’ideologia, també tu, el teu partit, votants, padrins, etc. Ningú és “asèptic” a certes qüestions com l’educació i com a España és impossible arribar a un acord d’estat en temes clau com ho és aquest, doncs a Catalunya vam decidir tirar pel dret i posar en pràctica (segons tu, “imposar”) un model concret en matèria lingüística. És clar que com la teva ideologia és la bona, la correcta, i la dels altres, sobretot la d’alguns, és la dolenta, doncs l’hem de combatre. I tens tot el dret a fer-ho però si us plau, no ens prenguis per ximples.

D’altra banda, i posant-nos en un pla pràctic, com se suposa que introduiries el teu model trilingüe sense que això erosionés els drets d’aquells pares que volen continuar amb el procés actual d’immersió en català i sobretot, sense que tu mateix acabis sent un naZi? M’explico: si dius de respectar el dret dels pares a escollir l’idioma d’escolarització i la teva “becària” Inés surt afirmant que està en contra de separar els alumnes en funció de l’idioma triat, aleshores què fem? i com? Si emparant-se en el dret que tu dius respectar uns pares s’entossudeixin en seguir amb el català la temptació és molt fàcil: arraconem l’Arrimades i anem cap a la segregació. Si els nazis ho feien respecte els jueus, gitanos, homosexuals i altres col·lectius i grups ètnics, que potser faries portar un braçalet que diferenciï els alumnes en castellà dels altres en català? És clar que en aquest cas quedaria per veure qui fa de nazi. I si pel que sigui aquesta jugada no et sortís bé sempre podries recórrer a la justícia espanyola, que tothom ja sap que és d’allò més objectiva i equànime en matèria lingüística, i augmentar el percentatge d’hores en castellà a petició d’un sol estudiant: d’això se’n diu imposició d’una minoria en contra de la majoria, preservar el dret d’uns en detriment dels altres. Ara bé, no havíem quedat que estaves per respectar l’elecció dels pares en matèria d’idioma d’escolarització dels fills? o és que això només funciona en una direcció? Et poso un parell d’enllaços a sengles notícies (Naciodigital i el PuntAvui) sobre el darrer cas que s’ha donat (a Balaguer), perquè vegis que la ideologia queda molt allunyada del sentit pragmàtic que imposa la realitat que un ha de gestionar quan després es té la responsabilitat de governar, i sense que això no suposi un cert cost o desgast.

Presentación1

L’estratègia de canviar un sistema que funciona -tot i que millorable- per un altre que encara que no ho reconeguis, també respon a un principi ideològic (només cal veure qui hi ha al darrera) no crec que quallés i acabaria provocant moltes més tensions de les que hi ha avui dia. I atès que tant tu com jo som persones raonables estaríem d’acord que volem el millor per als nostres alumnes, malgrat que això impliqui el risc de perjudicar uns quants en benefici d’un bé més ampli. Al cap i a la fi, i com ha gosat a dir no fa gaire en Gabriel Rufián (membre del col·lectiu “Súmate” i de l’Assemblea Nacional de Catalunya) en terreny enemic (ni més ni menys que al programa “La marimorena” de 13TV), l’idioma és l’últim dels problemes de Catalunya. Però com fora d’aquest territori l’idioma sí és percebut com a tal, et poso aquesta notícia (divorcis i el català) perquè potser t’he de donar la raó: el català perjudica seriosament la salut d’aquells nens que havent de passar pel tràngol d’un divorci dels seus pares, encara han de patir l’adaptació a un nou entorn que com tothom sap, és com si poséssim de cop i volta un esquimal a viure en una comunitat de boiximans en ple desert del Kalahari. Potser no es veu (o no es vol veure) que a Catalunya un pot fer una vida del tot normal sense la necessitat de parlar català (de Pedro a Peter), ja no dic d’entendre’l.

En definitiva, i per acabar aquesta entrada, t’adjunto aquest primer enllaç perquè comprovis el teu nivell de discriminació lingüística en català (és clar que com deriva de l’organització Plataforma per la Llengua segur que el deus considerar esbiaixat). I ja de pas, aquest altre amb una entrevista a l’historiador Borja de Riquer en què el subtitular crec que ho clava: molta gent, jo inclòs, hem arribat a una posició favorable a la independència per motius pràctics i, sobretot, per pur esgotament. En altres paraules, amb el model actual d’España no hi vull tenir res a veure i tampoc compto que la teva idea de regenerar-la casi amb el que a casa creiem que sigui millor per al nostre futur. Potser m’equivoco però crec que tot i les pors que tu i molts altres ens voleu posar al cos, pitjor no podem anar: ens divorciem i cadascú pel seu costat, tu per Madrid i nosaltres per aquest racó del nord-est de la Península Ibèrica. Eps, i sense acritud; sigui com sigui, no em facis pensar que encara conserves tics xenòfobs de què t’acusava la Rosa Díez (i que t’has acabant cruspint) i que si mai arribes al govern xalaries per saludar el teu auditori braç en alt i palmell de la ma ben estirat.

1 comentari

Filed under Castellà, Política, Reflexió