Category Archives: Restauració

Per treure la gana!

Gairebé cada dia faig una ullada a les edicions digitals dels principals diaris -per mi allò del paper ja s’ha acabat- tant per estar una mica al cas de l’actualitat d’una forma més immediata i amb format de “píndoles”, com també perquè de tant en tant hi trobo articles interessants per a les meves classes a la universitat. Això inclou diaris en català i castellà i de totes les línies ideològiques, ergo, La Vanguardia, El Periódico, El País, Público, ABC, La Razón, Ara, El Punt-Avui, El Confidencial i fins i tot … La Gaceta de Intereconomía (perdoneu per la gosadia però sempre és bo saber què pensa i diu l'”enemic”). Doncs bé, avui em faig ressò d’una fantàstica “perla” que es mereix un lloc al pòdium de les entrades publicades fins ara en aquest bloc: no és pas “meva” sinó que es una fotografia del menú del restaurant de l’Ateneu de Berga que va enviar una lectora (una tal Pilar Fernández) i que està escrit, com diu el peu de fotografia, “en català o alguna cosa semblant”. El text acaba suggerint que no li aniria malament passar-hi un corrector ortogràfic i jo hi afegiria també que, aprofitant la darrera reforma laboral aplicada pel govern -molt criticada perquè segons diuen, facilita més l’acomiadament que no pas la contractació- que facin fora la persona responsable d’aquest vil “assassinat ortogràfic”.

Menu-de-l-Ateneu-de-Berga_54374380611_53389389549_600_396

Si repasseu el menú, dels primers plats no se’n salva ni un, però és que ni un! Que si ara s’han “menjat” els accents (a “arros”, “entremes”, “melo” o “esparracs”), que si ara un apòstrof (“de arros”), que si paraules incorrectes perquè s’han escrit tal i com les deuen pronunciar (“formaxa” i no “formatge” o “esparracs” per “espàrrecs”) i la cirereta del pastís, paraules literalment inventades (els ous poden ser ferrats, en forma de truita, escaldats, crus, etc. i també “farcits” però en cap cap “rellens”). I en els segons plats, la cosa millora un pèl llevat del “pavo” (ains!! si encara ho haguessin escrit acabat amb “U” perquè sembli més català …) i confesso també que mai he menjat una “hemburgesa”: se’m passen pel cap unes quantes opcions d’escriure malament el que no deixa de ser una porció de carn picada, lleugerament premsada, de forma arrodonida i plana, que se serveix fregida o a la planxa, però en aquesta no hi havia caigut; encara rai que no s’han deixat la lletra “hac” que, com és muda, el més normal és que hagués desaparegut després de fer-ne una “esferificació” al més pur estil d’en Ferran Adrià. Per cert, un apunt: entenc que el “formaxa” deu ser un ingredient o acompanyament culinari diferent del “formacha”.

Tot plegat, i com diu el títol de la foto publicada al diari, és ben bé per treure la gana. Veient això penso que hi ha alguns restaurants que es mereixen ipso facto una visita d’en Chicote, aquest personatge que protagonitza el programa “Pesadilla en la cocina” (de La Sexta) i que va de cuina en cuina guanyant-se amics a tort i dret dient com de malament s’hi cuina. I tot just ahir nit vaig estar veient una estona aquest altre programa de cuina que emeten al primer canal de TVE i que es diu “MasterChef“. Malauradament, hi ha gent que hi deu posar tantes ganes i coneixements en intentar cuinar bé que després s’oblida de la presentació de la seva feina; i aquesta també inclou la de la carta o el menú dels plats. Al cap i a la fi, és el primer que veuen els clients quan entren en un restaurant. Tal faràs, tal trobaràs, tal escriuràs, tal cuinaràs, potser?

Anuncis

3 comentaris

Filed under Restauració

Noi, tu què fumes?

Dedico aquesta entrada a fer una altra “incursió” cap el castellà per fer-vos veure com pot ser de dolent el fumar i, sobretot, fumar segons quines substàncies. No seré jo qui des d’aquesta plataforma faci una “creuada” per evitar aquest mal vici i convèncer la gent que encara el té perquè ho deixi estar i si fos el cas, que s’enganxi a qualsevol altre que sigui més saludable o com a mínim, menys nociu. A tall d’exemple podria suggerir-ne uns quants: posar-se a córrer, agafar la bicicleta, fer bricolatge, passejar el gos, practicar sexe (amb qui sigui i amb precaucions), etc. Crec que tot això, i més, fet amb moderació és factible i saludable per a la salut. Fins i tot llegir! Jo fa molt temps que ho vaig deixar (el fumar, no pas el llegir) i crec que el meu cos m’ho està agraint, alhora que també la meva butxaca (només de pensar com s’ha posat de car el paquet de tabac crec que ja em vindrien ganes de rumiar-m’ho seriosament). Però bé, si aneu sobrats de diners i us podeu permetre diàriament un vici com aquest (sense haver de recórrer al trist acte de pidolar una cigarreta a un amic o al primer que passi pel carrer), aquí us deixo un altre motiu per començar el procés de desintoxicació “fumatòria”: escriure correctament i no deixar-se lletres pel camí.

Aquesta foto la vaig fer ja fa uns mesos quan passejant per Barcelona, em vaig topar de cop i volta amb la terrassa d’un bar i us asseguro que en veure el cartell, em va faltar temps de treure la càmera (en aquells moments no tenia un d’aquests mòbils que també permeten fer fotos i de fet, ara tampoc). Per aquella gent que veient l’avís escrit encara no se n’hagi adonat ja li dic que a la paraula “Proibido” li falta la lletra “H” intercalada. I és que és el que tenen aquestes paraules que inclouen lletres no sonores i la tendència, com més va més general, a escriure-les tal i com les pronunciem. Al respecte, hi ha errades ortogràfiques que superen el sentit comú més elemental ja que podem donar per acceptat que encara que no en sapiguem ben bé el motiu de perquè determinades paraules s’escriuen d’una forma o altra, formen part d’un pool de coneixements generals que tothom, amb dos dits de front, hauria de dominar. És clar que també en aquests temps de retallades generals per totes bandes, i ja posats, per què no retallem també el nostre abecedari?

Proibido

Tot plegat, dóna la impressió que qui va escriure el cartell no havia fet cas del seu propi missatge i es va passar la “proibició” per allà on acaba l’esquena. Entre l’efecte psicotròpic del “porro” (o substància que es devia fumar) i el fum que de ben segur li enterbolia la visió en el moment d’escriure a la pissarra, ja tenim doncs, els “ingredients” perfectes per deixar-nos al sarró l’hac. Encara sort que va tenir la lucidesa de no espifiar-la més i no substituir la “B” per una “V”. Confesso que no he vist mai escrita la paraula “Proivido” però vaja … temps al temps. I per cert, parlant de prohibicions, per què no prohibir les “heretgies ortogràfiques” com aquesta sota pena de multa o el que seria pitjor, sota l’obligació de deixar de fumar el que sigui? La salut (física i mental) i el decòrum del negoci ho agrairan.

Deixa un comentari

Filed under Restauració

Errades amb lletra petita

Suposo que si jo tingués un negoci i m’hagués de guanyar la vida faria el que s’acostuma quant a la captació de clients, el màrqueting, etc. I també procuraria no cometre errades ortogràfiques i d’altra mena si hagués de distribuir fulletons de les meves ofertes. I si no hi hagués més remei, com a mínim tindria la delicadesa que el text més visible -el que ha de captar l’atenció dels meus potencials clients- fos el correcte i deixar les errades per allò que tan sovint diem la “lletra petita”, la que és menys visible i que la gent no acostuma a fixar-s’hi. En aquest sentit, us poso dues imatges de sengles fulletons de dos sectors diferents que acompleixen aquesta regla: restauració (pizzeria) i mobiliari. La primera és l’adverbi “abans”, que en aquest cartell hi té una “t” afegida, com qui demana d’afegir un ingredient més a la pizza que està encarregant per telèfon. Ara bé, un hi ha de posar molt la vista per veure-ho perquè entre la mida de la lletra i la posició de la paraula a l’extrem inferior del full, un no s’adona, passa molt desapercebuda.

La segona imatge és l’anunci d’un creuer de regal per acollir-se a l’oferta de moblar el pis amb els mobles d’un determinat establiment que, casualment (o no), ja ha sortit en aquest bloc per un tema dels pronoms febles (veure entrada). D’una banda, l’adjectiu “gratuït” va amb dièresi, signe que aquí no hi és, tret que els dos asteriscs (que indicarien la recomanació de llegir les condicions per acollir-se a l’oferta) ho vulguin simbolitzar, que jo diria que no és el cas. I de l’altra, al costat esquerre del fulletó hi ha el verb (o tal i com està escrit, el participi) “embarcat” quan suposo que la forma correcta ha de ser “embarca’t” (en castellà, “embárcate” i no “embarcado”).

 En ambdós casos les errades están bastant dissimulades  però no per això deixen de ser errades igual de greus que a un li pugui semblar (poc o molt). Per acabar, que sàpiguen els i les responsables de qualsevol establiment comercial que hi ha gent tan rara com jo que, de vegades, ens fixem en la lletra petita. No per aquestes errades he de deixar de menjar pizzes amb l’ingredient “t” afegit o de moblar el pis amb o sense embarcament en un creuer, però tampoc és gaire difícil fer millor les coses, per petites que siguin.

1 comentari

Filed under Mobiliari-parament llar, Restauració

Restauració (2) i de basars

Qui estigui al cas d’aquestes qüestions ortogràfiques que donen sentit a aquest bloc ja sabrà que el món dels comerços regentats pel que, des d’un punt de vista del “políticament correcte” s’ha anomenat “nouvinguts” (curiosament no he sentit mai l’expressió “anticvinguts”), dóna per a molt, sobretot si ens fixem en els cartells exteriors, els que des del carrer són més grans i visibles per a tothom. Ja sabem també que si som lògics i una mica comprensius, amb el poc temps que porten entre nosaltres, no se’ls pot demanar que parlin i escriguin un català “pur” i immaculat; no tendría sentit si els que portem aquí tota la vida tampoc som capaços de fer-ho del tot. Per tant, no és estrany que en els seus cartells i anuncis varis hi trobem alguna que altra errada, tot i que de vegades no et deixes de sorprendre per la “qualitat” d’alguna. Aquí en teniu dues mostres: la primera és d’un basar xinès de prop de casa meva i que cada cop que hi passo per davant no puc evitar de fixar-me en la paraula “juguinas” ja que podríem dir que “oralment” seria correcte però quan la veus escrita … uff!! I això que la resta de paraules són correctes. No sé si pensar que aquest pot ser, més aviat, un exemple de la nova versió del català si continuen arribant més xinesos a casa nostra.

I la segona mostra correspon a la cara exterior d’un fulletó d’un restaurant indú on se’ls ha colat la paraula “manjar” en comptes de “menjar” (potser és que abans estaven instal.lats a Can Xava i ja sabem com parlen per aquelles contrades). I us asseguro que si feies una ullada a la carta dels plats i els seus ingredients, queies de cul a terra de les errades que hi havia (llàstima que no tinc la imatge que ho demostri). També és cert, val a dir-ho, que després vaig veure un altre fulletó del mateix restaurant i la cosa havia millorat molt. Potser és que algun client els ho va fer veure mentre pagava el compte. Tant se val, crec que com a mínim s’ha d’agrair l’esforç d’aquesta gent que amb prou feina parlen català i no gaire més el castellà.

Deixa un comentari

Filed under Basar, Restauració

Restauració (1)

És cert, ho confesso, aquest cartell és d’un restaurant xinès de la vila de Sitges i potser no hauríem de filar tan prim exigint als nouvinguts que demostrin tenir un domini del nostre idioma que ni el mateix Pompeu Fabra. Si no el tenen ni els i les catalanes que són de soca-rel … Així que ja em disculpareu però és que aquesta és una errada ortogràfica molt típica. I mira que és fàcil de no caure-hi si es fa servir la comparativa amb el castellà per resoldre el dubte. Per tant, per quina porta diuen que hem d’entrar? D’altra banda, no us perdeu l’agraïment en anglès. No sé què diria en Shakespeare (William per als amics) si aixequés el cap de la seva tomba!

3 comentaris

Filed under Restauració