Category Archives: Roba-calçat

Sel·leccionem xalecs?

Vagi per endavant que aquestes dues imatges no són recents, les tenia guardades de fa temps, ni tampoc corresponen a la mateixa botiga però les poso juntes en una de sola perquè el sector del comerç proporciona molta “matèria primera” a aquest bloc. Quant al primer cas, l’errada de l’ela geminada és un dels “clàssics” dins l’ampli ventall d’errades ortogràfiques i reconec també que jo mateix he de consultar de tant en tant el diccionari per verificar si l’he de posar o no (p. ex. aquí). Això, però, no sembla que ho hagin fet els autors d’aquest cartell i en aquests casos insisteixo: no costa gaire consultar un diccionari si després no es vol que un “inquisidor de l’ortografia” com jo us deixi en evidència.

Pel que fa a la segona, dir que és un cartell d’una conegudíssima botiga de roba de Manresa de preus que fan treure la respiració i en què més d’un cop s’hi ha vist entrar algun que altre jugador del F.C. Barcelona (la gent que sigui de la ciutat no li serà gaire difícil esbrinar-ne el nom). Però no ens desviem del tema; sembla que els seus responsables no segueixen gaire l’actualitat internacional d’aquí a la vora, perquè no serà que els informatius de TV3 es van fer un fart de dir la paraula “armilla” per referir-se a tots els francesos que vestint “armilles grogues” protestaven i tallaven carreteres fa unes setmanes contra la política del seu president Emmanuel Macron. Curiosament allà no van ser titllats en cap moment de “terroristes”, com sí ho són aquí els CDR. Deuen ser els Pirineus, que eviten que arribin a les nostres contrades aires més propis del segle XXI.

Tot plegat, ja ho sabeu, si voleu formar part d’un CDR català vestiu una armilla groga i deixeu els “xalecs” per a uns altres. Si us han d’acusar de “terroristes”, “sediciosos”, “rebels”, “antipatriotes” … com a mínim que no se us titlli també de ser uns analfabets catalans.

 

 

Anuncis

Deixa un comentari

Filed under Roba-calçat

Ortografia rebaixada i trepitjada?

Fa uns dies, un antic estudiant meu a la Universitat -gràcies Oliver!- em va passar aquesta fotografia de l’aparador d’una sabateria de la capital del Vallès Oriental, Granollers. D’entrada, l’errada més clamorosa és l’ús de la “ç” davant la vocal i el primer que vaig pensar va ser que la persona que va escriure el text es va fixar en l’infinitiu -“llençar“- i per tant, si aquest porta aquesta lletra, què menys que escriure igual totes les altres formes verbals. Doncs no senyor, amb una simple consonant “c” n’hauria prou i ara no estaríem parlant d’aquest cartell. És clar que com aquests són els darrers dies de rebaixes als comerços i cal treure’s de sobre els saldos, au vinga, rebaixem encara més el preu o valor de l’ortografia fins a mínims gairebé mai vistos.

Llençen_els_preus

D’altra banda, confesso que tenia dubtes sobre la correcció d’aquest missatge atès que em semblava un calc literal del castellà “tiran los precios” (expressió que tampoc em resulta gaire familiar, tot sigui dit). Per això vaig fer la corresponent consulta al Magí Camps, del Consultori de La Vanguardia -una veritable troballa- i la resposta és aquesta: “Bé, si volen dir que tiren els preus a terra, amb el sentit que no poden ser més baixos, sí que s’ajusta al que diu el diccionari“. Per tant, no m’estendré gaire més en aquesta qüestió però de totes formes, permeteu-me un breu incís: no hagués estat més lògic aplicar la primera persona del plural de l’indicatiu, és a dir, “Llencem els preus”? De l’altra manera ens podríem demanar sobre qui ho està fent, si aquesta sabateria en qüestió, una altra o tot el gremi granollerí de sabaters.

Tot i això, crec que hi ha errades que no podem acceptar ni amb calçador … ja ho veieu, sóc molt dolent fent acudits però hi ha vegades que ens ho posen molt bé per deixar-ne anar un.

Deixa un comentari

Filed under Roba-calçat

Gal·licismes llestos per endur-se

Tant al català com castellà trobem com més va més paraules importades d’altres llengües que hem acabat incorporant i acceptant -i fins i tot “oficialitzant”- i m’imagino que una bona part deuen provenir de l’anglès, com a idioma que tot ho envaeix. No sóc filòleg i per tant no sé què opina la gent que sí ho és i aquella altra que no sent-ho també vetlla per la “puresa” de la llengua, però suposo que per no posar-se pedres al fetge -pel fet que deu ser quelcom inevitable- ho deuen acceptar com un mal menor. I qui sap si per “endolcir” la pena es prefereix argumentar-ho com una forma d’enriquir i rejovenir l’idioma “envaït”. D’entrada, cal saber que el manlleu de mots a altres llengües és un fenomen normal i fins a un cert punt necessari però d’altra banda, en un context de contacte constant amb altres llengües, convindria rebutjar, sempre que sigui possible, aquells manlleus que no siguin estrictament necessaris -que tinguin un equivalent viu en català o que siguin fàcilment traduïbles- i aquells altres que siguin difícils d’adaptar des del punt de vista de la fonètica, de la grafia o de la derivació.

Sigui com sigui, i independentment de la procedència d’un manlleu, la tendència de la llengua és assimilar-lo als seus propis trets i com a norma general, els manlleus no adaptats s’haurien d’escriure en cursiva o cometes (aquí, però, teniu algunes excepcions). I si no és demanar massa, escriure’ls també correctament! No estic gaire ficat en el món de la moda i de fet, m’avorreix molt però això no treu que n’estigui del tot absent i fins i tot sé el significat d’una expressió tan habitual com prêt-a-porter, d’origen francès i que s’utilitza per a designar la roba confeccionada de manera seriada, amb patrons que es repeteixen en funció de la demanda i que, textualment, vindria a voler dir: “roba preparada per emportar”. En altres paraules, és la moda que amb diferents qualitats i preus, un pot veure diàriament pel carrer. Fixeu-vos en aquesta imatge del cartell que anunciava la inauguració d’una botiga de roba, com entre dos anglicismes s’ha “colat” aquest gal·licisme tan conegut i alhora mal escrit. I és que l’autor del cartell hauria de saber que en francès, la vocal “a”, quan ha d’anar accentuada, sempre és amb accent obert, igual que al català. Es veu que això dels accents ja ha deixat d’estar de moda, de ser chic, que és una cosa antiga, demodé i que evidentment no cal que ens esforcem gaire per trobar un diccionari en una showroom.

Pret_a_porter

Bé, com aquesta imatge no dóna per gaire no cal que hi reflexionem més. De vegades, però, tinc la sensació que determinats manlleus es podrien substituir perfectament per paraules ben nostres però que els preferim per qüestions de moda, màrqueting, perquè el seu ús és més fashion, etc. En fi, cadascú és lliure d’expressar-se amb les ximpleries que cregui més adients però com a mínim, que ho faci bé.

Deixa un comentari

Filed under Roba-calçat

Gènere mal descomptat

Encara no fa gaire temps, i mentre anava en cotxe, vaig estar escoltant en un programa de ràdio un concurs entre escoles -crec que era al migdia a Catalunya Radio- i una de les proves em va incentivar a no canviar de dial: es tractava d’encertar el gènere (masculí o femení) de determinades paraules. Ja deveu saber que entre el català i el castellà alguns mots intercanvien els gèneres, com aquell que bescanvia cromos i postals, i com a botó de mostra, aquí en teniu un. I per descomptat, això no deixa de ser un altre factor que pot dificultar el correcte aprenentatge del català, si hom dóna per fet que encara es troba sovint, i en molts àmbits, en inferioritat de condicions respecte el castellà. Tot i així, de vegades sembla que els humans volguem entossudir-nos a afegir més dificultats de les que ja ens “imposa” la llengua per acabar dominant-la amb un nivell que podríem considerar com a força acceptable. I en aquest cas atribuint a una paraula un gènere diferent del que realment té, i el que és més sorprenent, quan en ambdós idiomes és el mateix, hi ha una plena coincidència. Per un cop que ens posem d’acord, ara va i una botiga ens vol buscar les pessigolles.

Descomptes

Fixeu-vos en aquesta imatge del cartell que fins fa unes setmanes es podia veure a l’aparador d’una coneguda botiga de roba infantil a Manresa i que per cert, sembla que li agradi això de sortir “retratada” en aquest bloc perquè ja va ser mereixedora d’una entrada anterior (aquesta sobre l'”esclavitud”). Tant en català com en castellà s’ha de descomptar en masculí i no pas en fememí. I fins i tot també en francès (décompte) i portuguès (desconto), per afegir dues llengües més properes a les nostres. Tindríem, doncs, una absoluta unanimitat idiomàtic de gènere. Per tant, l’autor d’aquest cartell no sé pas d’on devia treure aquest descompte canviat d'”orientació sexual”. És clar que avui dia, ben entrat el segle XXI, no tot és tan evident com pot semblar de bon principi, i quantes vegades hem pensat d’una persona que era carn i de la ben feta i després ens surt fet un peix bullit. I sinó, què me’n dieu d’aquesta imatge captada del mur del Facebook d’una antiga estudiant meva? No ho dic tant per si ser xinès implica tenir una inclinació sexual diferent de la resta d’habitants d’aquest planeta però si agrairia que algú m’expliquès què vol dir “otro”? Potser asexual? africà, indoeuropeu, amerindi?

orientació_sexual

 

Deixa un comentari

Filed under Roba-calçat

I si “arrangem” la llengua?

Recordeu aquesta anterior entrada de fa uns mesos sobre l’ús de les cometes? Si aneu a la part del final veureu les diferents aplicacions que té aquest signe ortogràfic: que sí per a una citació textual, delimitar el nom d’una publicació, indicar l’àlies o pseudònim d’una persona, donar un ús irònic o emfàtic a una paraula, delimitar un mot estranger i … també per escriure una paraula sabent que és incorrecta o inexacta però no som capaços de trobar cap altra de millor. Doncs bé, fixeu-vos en aquesta primera imatge que vaig prendre fent el badoc en una de les nombroses botigues de roba que trobareu pel carrer Major de Lleida -que per cert, passa per ser un dels eixos comercials més llargs d’Europa. Encara que sembli una mica masclista, ja us podeu imaginar que hi vaig entrar seguint la meva dona ja que ella sí que hi estava realment interessada. Però al que anàvem: em va cridar molt l’atenció veure entre cometes la paraula “arreglos” que tantes vegades diem -i jo el primer. A banda que en català és incorrecta -un cop més, és un típic castellanisme- vaig pensar que qui va escriure el cartell ja era conscient que estava cometent una “heretgia lingüística” i que va posar-hi les cometes com si estigués demanant disculpes. Si va ser amb aquesta intenció, disculpada queda i de fet, no he sabut veure en el cartell cap més errada.

Arreglos

De totes formes, li proposo a la persona en qüestió una altra paraula que sí és correcta en català i que no cal, per tant, que vagi entre cometes. Fixi-s’hi en aquesta segona imatge i veurà que els “arreglos” de roba són “arranjaments”, en el sentit de fer la vora d’uns pantalons, ajustar una peça de roba a les mides del client, sargir un forat, etc. Potser una de les poques coses bones que ens ha portat aquesta maleïda crisi que no hi ha manera que ens en desempalleguem, és que ara la gent aprofita més que abans la roba que té i en comptes de comprar-ne de nova al cap de pot emps, la fa durar més, bé reciclant-la o bé arranjant-la. D’aquí que veiem pel carrers locals dedicats específicament a aquest sector i que es recuperin oficis que ja es donaven per perduts o que havien quedat reclosos a l’àmbit familiar, com el de cosidora. Perquè us en feu una idea, en aquest enllaç podeu veure’n una mostra, extret del programa “Els matins” de TV3 de l’Helena Garcia Melero; de totes formes, si voleu que sigui sincer, no m’imagino aquesta mossa cosint un pedaç de cuir als pantalons dels seus fills (la veig massa “xic” com per fer-ho). Per cert, sapigueu que amb la quantitat de comerços que hi ha al carrer Major de Lleida, no en trobareu cap -si no se m’ha passat per alt- que es dediqui a fer arranjaments de la llengua.

2014-08-06 13.32.20

Postdata: casualitats de la vida, després de publicar aquesta entrada vaig ensopegar amb una altra botiga d'”arreglos” de roba. Deu ser que aquest castellanisme és tan vell com la iaia de l’aparador. Ara bé, fixeu-vos a la dreta el llistat de feines d’arranjament de roba que fa aquesta iaia: algun dia m’hi he de passar i demanar-li què vol dir “modernitzar”? potser entrar amb uns pantalons de pota d’elefant i sortir amb uns de “pitillo”?

Presentación1

2 comentaris

Filed under Roba-calçat

Fartografia és massa inquisitorial?

Pareu atenció a aquesta primera imatge que no fa gaire vaig trobar a l’aparador d’una sabateria de Manresa. Em va cridar molt l’atenció la paraula “cessació” i en el meu esperit més aferrissadament inquisitorial vaig pensar de totes totes que no era, en absolut, correcta, sinó que caldria haver escrit “cessament”. Així que ja m’estava preparant per a redactar una entrada com Déu mana quan se’m va passar pel cap de consultar el diccionari i per sorpresa meva, comprovo que estic equivocat i que és correcta: es refereix a l’acció de cessar, l’efecte (p. ex. la cessació d’hostilitats, la cessació del dolor, etc.). Teniu aquí, doncs, la prova, per una banda, de com fins i tot el zel per la vetlla del bon català ens pot portar a equivocar-nos i passar-nos de la ratlla. I de l’altra, i contràriament als antics inquisidors eclesiàstics, de com l’ortogràfic sap reconèixer les seves febleses humanes i admetre quan s’ha equivocat. Hagués pogut no fer cap referència a aquest cartell i ningú se n’hagués assabentat, però perquè vegeu que prefereixo fer prevaldre la dimensió correctora i educativa d’aquest bloc per sobre de la repressiva i sarcàstica, aquí em teniu per fer saber a la gent que la paraula “cessació” és correcta, igual que “cessament” (que va ser la que em va venir al cap en veure el cartell). Per això hi he afegit el símbol de “correcte”. En cap cas, però, haurem d’admetre un castellanisme tan habitual com “cese” (i en món del futbol en català es diu bastant sovint). De totes formes s’ha de reconèixer que per bé que vàlida, no crec que sigui gaire habitual; potser es deia més abans que no pas avui dia, en consonància amb l’antiguitat de la sabateria en qüestió.

Image

El cartell hagués estat perfecte si no fos per aquest petit “detall” de confondre la conjugació del verb “tancar” en la seva forma del participi. Tot i així, i perquè veieu que aquest és un error força habitual, us en poso la imatge d’un altre amb la mateixa badada, malgrat que els motius d’ambdós cartells són del tot diferents … o potser no tant: o és que una defunció no és un cessament absolut i irreversible de qualsevol signe de vida? Sigui com sigui, he de reconèixer que només per aquesta qüestió verbal no hagués fotografiat els cartells però ja posats, fem-ho. Sempre és bo aprendre dels propis errors, encara que siguin de pensament i no d’acte, i fer-ho extensiu perquè altri també se’n puguin beneficiar. Ja veieu que l’inquisidor no és tan dolent com alguns pensen i de vegades, fins i tot, pot ser una mica tou.

Image

1 comentari

Filed under Roba-calçat

De càrrecs públics i Twitter

De nou alguns mitjans de comunicació ideològicament de dretes (eps, res a criticar) es van fer ressò en les seves edicions digitals de fa uns dies d’una nova ficada de potes a la galleda “lingüística” (en castellà) per part d’un polític situat a l’altre extrem de l’espectre ideològic, i de nou, i de fons, en relació al model educatiu d’aquest país i, en primer pla, una al·lusió directa a les dolentes dades del darrer informe PISA per a la regió de Múrcia, de la qual la persona en qüestió és diputada al Congrés. Resulta que el passat 5 de desembre, el diari La Razón (entre altres) va publicar aquesta notícia en què feia mofa de com aquest diputat -de nom Pedro Saura- criticava els resultats de l’esmentat informe amb una piulada al seu compte de Twitter que incloïa una falta d’ortografia de les més típiques i tòpiques que molta gent comet en la llengua de Cervantes: fixeu-vos com la frase comença malament per haver confós el verb “Haber” amb la forma “A ver …”. Val a dir que si hi posem una mica d’atenció, a la segona frase potser faltaria una coma (entre “cemento” i la segona conjunció “ni”) i ja posats, també un parell de signes d’admiració (si no recordo de quan em van ensenyar gramàtica castellana, a l’antiga EGB, aquests signes es posen al principi i final de l’expressió que es vol emfasitzar). En aquest enllaç hi podeu veure uns quants errors més dels habituals.

psaura--647x231

Després que això sortís publicat el diputat es va afanyar en justificar l’errada atribuint-la a la immediatesa en escriure el missatge i al fet que el seu dispositiu és d’aquells tan “intel·ligents” que abans que s’acabi de teclejar totes les lletres de la paraula, ja et proposa unes quantes opcions semblants. No seré jo qui hagi d’afegir més llenya a aquesta petita foguera ja que la cosa no va anar més enllà i tampoc ens hem de passar tres pobles en les nostres crítiques per aquestes lleus “heretgies lingüístiques”. Resulta curiós veure que només em topo amb aquesta mena de notícies en diaris de dreta (o gairebé) criticant polítics d’esquerra (o semblants) però no a l’inrevés, com si tots els polítics dretans escrivissin correctament el castellà. Potser sí que al final els haurem de donar la raó quan critiquen els innumerables mals que ha provocat la LOGSE. Sigui com sigui, jo li demanaria el següent al Sr. Saura: era tan urgent publicar el comentari al seu compte de Twitter? Li anava la vida en fer-ho? Creia que era tan important com perquè la gent hagués de saber què pensava de l’educació a Múrcia amb tanta rapidesa? No crec que aquesta hagi de servir de disculpa o excusa per enviar a les xarxes socials un missatge, amb faltes d’ortografia, que critiqui el nivell educatiu de Múrcia. Seria com si jo em queixés de les mancances gramaticals i ortogràfiques dels meus estudiants (i en podria fer una enciclopèdia) i alhora els passés uns apunts que n’incloguessin unes quantes i després ho justifiqués dient que ha estat culpa del corrector del processador de textos.

Potser, doncs, que no ens deixem portar per un ritme de vida tan accelerat, que empeny tothom a haver de fer de tot i millor ahir que no demà, i ens ho agafem amb una mica de calma, més slow i no tant fast. Al cap i a la fi, Sr. Segura, a qui li pot importar què pensi? Val la pena reflexionar-hi una mica i abans de fer el ridícul i de demanar disculpes després (el “mal” ja està fet, però), repassi què ha escrit en el següent missatge i si està convençut que és correcte, aleshores premi el botonet de “piular”. Recordem que aquest no és l’únic cas de pífia lingüística d’un representant polític de què es fa ressò aquest bloc i aquí us en deixo un exemple (també d’un partit d’esquerres, vés per on).

Ja es veu, doncs, que en això del Twitter un ha d’anar amb peus de plom si no vol ser objecte de mofa dels seus rivals, sobretot si s’exerceix de polític. I si no, demaneu-li al Sr. Toni Cantó (un dels líders del partit UPyD, de Rosa Díaz); confesso que tant un com altra no són sant de la meva devoció (el partit en si mateix no ho és tampoc) però pel que fa al primer (crec que abans era actor, perquè veieu com de baix ha caigut el cinema espanyol), potser recordareu que de tant en tant ha estat font de crítiques per algunes opinions publicades al seu compte, i que després s’ha afanyat a retirar-les, matisar-les, etc. en veure la pedregada que li queia sobre (en aquest enllaç en podeu veure unes quantes). Si voleu un exemple molt més recent, el teniu aquí: una suposada piulada d’en Pere Navarro (líder -per dir-ho d’una manera- del PSC) al seu Twitter en referència a l’entrevista que li van fer a TV3 al Molt Honorable Artur Mas aquest passat dilluns. Ha de quedar molt clar que la que va crear la polèmica no va ser obra d’ell sinó del seu “community manager”, és a dir, una persona encarregada de gestionar les xarxes socials d’una empresa, d’algú altre, etc. Vés per on, jo pensava que això era més aviat propi de personatges molt famosos (cantants o esportistes) però no d’un polític de segona fila (més que res perquè dubto que més enllà de l’Ebre i els Pirineus sàpiguen qui és).

Sigui com sigui, el Sr. Navarro faria bé de tenir també un “language manager” que controlés les piulades publicades al seu compte, bé siguin pròpies o per compte aliena. Així, a la primera imatge crida molt l’atenció la paraula “algo”, que en català no és admesa, tot i que es diu molt en el llenguatge col·loquial. I per acabar-ho d’adobar, en el missatge d’aclariment (el tercer de les imatges), el seu autor obvia una lletra tan catalana com l’ela geminada ja que l’adverbi “ilegítimament” és incorrecte. Potser sí que tenen raó els que opinen que amb tota la polèmica sobiranista, el PSC s’està comportant com una secció espanyolista del PSOE. Sort que després el Pere Navarro ho va solucionar amb una piulada escrita per ell mateix (la segona de la imatge, firmada amb les inicial PNM). Algú diria que escriu millor que no pas fa política.

n-TUIT-PERE-NAVARRO-large570

1387297095464navarro-fotogalc4

En el fons aquests dos casos, i segur que en vindran més, reflecteixen el problema de molts polítics amb aquesta xarxa social, quan han de ser aquests els qui gestionen els seus comptes, i un comentari fet en un grup d’amics o seguidors pot tenir sentit però no quan es diu a micròfon obert o, per a ser més precís, a Twitter obert. Com diu el titular d’aquesta breu entrevista a l’entrenador de futbol Joaquín Caparrós, “si beus, no piulis”. I posats a parlar de fer piulades, fixeu-vos en el text d’aquesta imatge d’una botiga de roba de Manresa i com s’utilitza malament el verb en qüestió: no sóc jo un expert en paraules importades d’altres idiomes però després de fer una ullada a algunes fonts, diria que les formes més correctes per indicar l’acció de fer una piulada són “puilar” o “tuitar” (per contra, sembla que “tuitejar” no ho seria). Tant se val, la forma “twitea” no seria pròpia del català i per a més informació detallada, consulteu aquest enllaç. Per cert, tot i que no té a veure amb aquest qüestió, el cartell inclou dues errades més: una, la forma verbal de “rebre” és “rep” en comptes de “reb“; i dues, el darrer mes de l’any és el deSembre, llevat que aquesta botiga segueixi un altre calendari que inclogui un mes anomenat “deCembre”.

Tuitear

Postdata: acabo de trobar aquesta notícia en algunes edicions digitals de premsa sobre una web creada amb el curiós objectiu de recuperar per a la memòria col·lectiva, les piulades de polítics que després de ser publicades als seus comptes, han estat esborrades. Aquella coneguda frase que diu que les paraules se les enduu el vent potser ha passat ara a la història. Tot queda registrat, tothom està fixat … el Gran Germà sempre estarà amb nosaltres.

4 comentaris

Filed under Castellà, Reflexió, Roba-calçat, Xarxes socials

Qüestió d’esses: ens posem d’acord?

En aquest bloc hi ha més d’una entrada sobre la, de vegades, delicada qüestió de la lletra essa i jo mateix he reconegut més d’un cop que no sóc el més indicat per fer una lliçó magistral de quan s’ha d’escriure’n una o dues, perquè confesso que moltes vegades sé com fer-ho a base d’haver llegit molt i per tant, de veure escrites moltes vegades les paraules que en tenen una o dues. Així doncs, vagi per endavant que les següents imatges que incloc en aquesta entrada no són tant per criticar l’errada ortogràfica en qüestió sinó més aviat per la no consulta d’una eina tan reivindicada en aquest espai com és el diccionari. I també, val a dir-ho, per una certa manca de coherència, com veureu tot seguit. Així, en primer lloc teniu una pintada en un mur criticant determinades marques de roba prêt-a-porter i cridant al boicot als seus productes -m’imagino que per fabricar-los en països tan empobrits on la gent gairebé es veu obligada a treballar per uns quants xavos, i encara gràcies. O és que  potser ja no recordem l’incendi d’una fàbrica tèxtil a Bangladesh de l’abril passat que treballava per a Zara, amb més d’un miler de morts? De totes formes, poc ressò deu tenir aquesta acció boicot quan les botigues d’aquestes marques estan plenes de gom a gom, oimés ara que s’acosten dates clau per fer regals. I les que vindran aviat amb les rebaixes. I qui sap si la persona que va escriure aquest missatge hi devia estar ja pensant perquè observeu que ella  mateixa va “rebaixar” una essa a la paraula “assassins”: els assassins “assassinats”, mutilats, escapçats …?

Imatge

I ja que els assassins han vist perduda una de les seves esses, per què no rescatar-la de les brases? Fixeu-vos com de vegades la gent pot ser una mica incoherent i escriure malament una paraula i al costat la correcta. Les dues següents imatges corresponen a un restaurant situat a peu de la més que transitada carretera C-55, a l’alçada de Castellgalí, i val a dir que tot i passar-hi molt sovint, fins fa poc no m’havia adonat que la braseria del restaurant anunciat potser està massa carregada de brases ja que li sobra una essa. Curiosament, a pocs metres del cartell hi trobem el local i aquí sí tenen clar la quantitat de brasa amb què s’ha de cuinar la carn. Potser el seu responsable no sap que “braseria” deriva de la paraula “brasa” i per tant, si aquesta s’escriu amb una essa és lògic pensar que l’altra també. És clar que també podria ser que els dos cartells hagin estat fets per dues empreses diferents i una tingués el diccionari a ma i l’altra ni sabés què és això. Encara rai que tot i la proximitat (no dels productes sinó dels cartells), una de les dues esses s’ha esvaït com per art de màgia i qui sap si va camí de trobar-se amb els “assasins” mutilats del sector tèxtil.

Imatge

Imatge

Per acabar aquesta entrada tan “ssss”onora, us poso una quarta imatge captada a la Plaça Cívica de la UAB, indret que regularment apareix farcit de pintades reivindicatives en contra de lleis educatives en concret, del sistema capitalista en general, etc. No em voldria estendre més en això per no afegir més llenya al foc (o a les brases!) i encetar possibles debats estèrils que aquí no són adients. Ara bé, de la mateixa manera que les associacions d’estudiants que les fan deuen tenir grups d’acció, encarregats de tasques diverses, potser que algú es plantegi també la necessitat d’incorporar al seu organigrama un comitè, secció o cèl·lula revolucionària que vetlli per la puresa lingüística dels missatges que difonen. Les iniciatives per millorar la societat són sempre lloables, vinguin d’on vinguin, però una cosa no treu l’altra: “lo cortés no quita lo valiente”.

Vet aquí que aquella essa que s’ha escapolit de la braseria potser ara tindrà un gran dilema: si posar-se del bàndol dels “assasins” del tèxtil o agafar un tren amb destinació UAB; i és que en català, com som un poble molt integrador -malgrat el que diguin- assimilem estrangers però no pas extrangers.

Imatge

1 comentari

Filed under Restauració, Roba-calçat, Universitat

¡Siéntate, guapa! Ponte cómoda y sexi

Una de les coses bones que té una professió com la meva és que si se’t dóna una mica bé i estableixes un bon feeling amb els estudiants, aquests també acaben responent i se’n recorden de tu, bé sigui per demanar-te opinió del que sigui, convidar-te a sopars i festes, o bé per voler contribuir a nodrir blocs com aquest. Així és, la foto que dóna peu a aquesta entrada me la va enviar no fa gaires dies en Víctor Salinas (un antic estudiant meu que encara circula per la Facultat), que a la seva vegada la va rebre d’una amiga seva i a qui li va faltar temps per publicar-la al seu bloc (aquí teniu la seva adreça). Hi explica com passejant per Portaferrissa de Barcelona va topar amb l’aparador d’una botiga de roba interior femenina bastant coneguda i hi va veure una errada tan “nostra” com és la d’algunes conjugacions de verbs errònies. Per descomptat no sé qui va escriure el missatge a l’aparador però el primer que em va venir al cap en veure el verb en qüestió és el següent: la forma “senta’t” prové del verb “seure” (p. ex. en una cadira) i en canvi “senteix-te” deu ser l’imperatiu del verb “sentir” (o “sentir-se” en la seva forma pronominal). Ara bé, si féssim l’equivalent al castellà veuríem que no és el mateix dir “SIÉNTETE guapa, cómoda y sexi” que “SIENTÁTE, guapa, qué eres muy cómoda y estás muy sexi”.

senteix-te

Deixant de banda aquesta errada en la conjugació d’un verb en una botiga de roba -si fos només això, encara- el que m’ha cridat més l’atenció són dues qüestions: primera, com efectivament, el paper de les xarxes socials pot ser efectiu per difondre situacions com aquesta amb una gran immediatesa i la interacció que s’estableix entre usuaris.  En aquest cas s’ha de reconèixer la voluntat de la botiga en corregir l’errada amb una certa rapidesa (al cap i a la fi entenc que això també deu formar part d’una estratègia de màrqueting). Com diu la mateixa autora del bloc, ha repercutit i se sent com l’enyorat personatge de TV3, el Capità Enciam (ara de l’ortografia) quan deia allò que els que tenim una certa edat recordem de que els petits canvis són poderosos (això i també el rastreig dels community managers, val a dir-ho).

I la segona qüestió que m’ha xocat és comprovar que no hi ha millor opció de no tornar a cometre una altra errada que eliminar el dubte que la pugui generar; dit en altres paraules, si accediu al bloc veureu que els responsables de la botiga s’han limitat a esborrar la pífia i … “punto y pelota”. No han substituït el “Senteix-te” per la forma verbal correcta (per cert, sabríeu dir quina és?). Potser és allò de “muerto el perro, se acabó la rabia” i fora problemes. De totes formes, cal recordar també que una bona opció per no cometre errades com aquesta és buscar expressions sinònimes i de les quals no poguem dubtar ni un moment; per exemple, què us sembla aquesta: “Posa’t guapa, còmoda i sexy cada dia”?

És clar que també podria ser que fent joc amb el nom de la botiga (Women’secret), hi hagués darrera d’això un missatge subliminal, secret, dirigit només al gènere femení i que s’escapi a tota lògica masculina (per descomptat, sempre un pèl curta). Sigui com sigui, i seguint el consell del bloc, no ens posarem primmirats i tampoc obrirem la porta a crítiques que provinguin dels sectors feministes més tancats, per això últim que acabo de dir. D’altra banda, estaria bé que a través de les mateixes xarxes socials algú fes arribar un altre missatge amb la versió correcta del text.

Deixa un comentari

Filed under Roba-calçat

Torna l’esclavitud?

Quan era petit, i els de la meva generació se’n deuen recordar, va tenir molt d’èxit una coneguda sèrie de TV (en aquells anys només hi havia 2 canals i encara no era habitual un invent tan còmode com el comandament a distància) anomenada “Raíces” (en anglès Roots). Molt breument, el seu argument es basava en les peripècies d’una família d’esclaus vinguts de l’Àfrica cap els Estats Units i els seus descendents -el primer va ser el famós Kunta Kinte- fins l’època moderna i el que té més mèrit de tot, estava basada en fets reals, novel.lats per en Alex Haley. Malgrat que afortunadament l’esclavitud ja fa temps que s’ha abolit, de tant en tant ens arriben notícies de com en certs països subdesenvolupats les condicions laborals de bona part de la seva població s’assemblen a un cert estat de semi-esclavitud (quant a horaris, salaris, drets, salut, etc.). Jo no em vull entrar ara en un debat sobre aquesta qüestió perquè no és el cas ni aquest l’espai més idoni; però sí voldria fer-vos veure com potser això que estic dient no l’hem de circumscriure a països molt llunyans, empobrits, d’aquells que si un sap una mica de geografia, sabria dir-ne uns quants. Per això us convido a veure aquesta fotografia, presa en una botiga de roba infantil en un carrer cèntric i comercial de la ciutat de Manresa: el noiet de color (¿?), que tan bona cara fa i tan ben vestit que ens l’han posat … té preu!! Sí senyor! no us enganyo! Com si fos una subhasta d’esclaus ens l’ensenyen amb tan bon aspecte (o look) que un no es pot resistir a agafar la cartera i pagar els només 17,95€ que demanen per ell. Si és que fa tan bona cara que ningú es podria resistir a comprar-lo! I a més, no caldria ni que ens rumiéssim el nom perquè aquest ja ve incorporat al lot donat que el nen es diu “Pol“.

Doncs bé, si busqueu al diccionari el significat de la paraula “Pol”, a banda d’un nom propi de persona, trobaríeu moltes entrades però cap relacionada amb una peça de roba: l’extremitat de l’eix d’una esfera, el punt en què l’eix de rotació d’un astre talla la seva superfície, el pol celeste, el d’il·luminació, el de l’eclíptica, el d’una pila elèctrica, el magnètic d’un imant, un pol de desenvolupament, etc. Així que ja ho sabeu, quan compreu un “pol” penseu que potser esteu afavorint al manteniment d’una pràctica tan execrable com l’esclavitud. De totes formes, dubto sobre com s’ha de dir realment aquesta peça de roba ja que al diccionari no surt com a “Polo” però sí surt en altres pàgines web sobre vestimenta. Algun suggeriment? Gràcies per endavant.

3 comentaris

Filed under Roba-calçat