Category Archives: Serveis personals

L’error importa, el “tamany” … també

Són nombroses les entrades que en aquest bloc he dedicat a la qüestió dels castellanismes i tot i així, no me’n cansaré de continuar fent-ho. Malgrat que molts estiguin tan interioritzats dins el català més normatiu, que molta gent no se n’adoni o fins i tot que t’ho neguin quan fas l’observació pertinent, és una batalla que crec que no s’hauria de perdre llevat que arribi un dia que l’Institut d’Estudis Catalans ens digui que obre la porta a certes paraules que avui dia les qualifiquem de “castellanismes”, “barbarismes”, cas en el qual ja no podríem parlar d’un o altre sinó de “manlleus” o “estrangerismes”, com és el cas de molts neologismes la majoria d’ells provinents de l’anglès (anglicismes) o el francès (gal·licismes). No m’estendré gaire més en aquesta qüestió ja que ni en sóc un gran expert -reconec que sense voler jo mateix en deixo anar algun que altre, de castellanisme- ni tampoc em vull repetir més que la sopa d’all. Ara bé, això no vol dir que quan vegi algun pel carrer o directament me’l trobi a la bústia no hi hagi de ficar cullerada, oimés si són d’aquells tan habituals com alhora clamorosos, que fan obrir els ulls de bat a bat.

De fet, i només a tall de recordatori, aquí us deixo els enllaços a tres entrades anteriors que tracten el tema (estètica, mobiliari i finançament) i també, tot seguit us presento dos exemples més de castellanismes “clàssics” que fins i tot aquí ja hem tractat en més d’una ocasió. Més que res per donar també sortida al material que tinc recollit de fa temps i que em serveix de pretext per intentar reactivar aquest bloc, que ja fa uns mesos que està “mort”.

 

financiacio

El primer exemple torna a tractar la qüestió de si “financiem” o “financem” i veient això potser valdria més que algunes clíniques dentals oferissin als seus clients mentre esperen a ser atesos manuals d’ortografia en comptes de números endarrerits de revistes del cor, motor, salut o del que sigui (de fet, diria que això va a menys veient que ara tothom ja fa ús del seu mòbil per fer temps). Per la seva banda, aquest segon exemple passa per alt, tot i les grans ulleres del gos de l’anunci, que el que importa és la “mida” i no pas el “tamany“. I efectivament, com més gran sigui la pífia, més visible és.

tamany_si_importa

 

Anuncis

Deixa un comentari

Filed under Òptica, Serveis personals

Ens hem passat amb l’exfoliació?

Aquí ja s’ha dit més d’un cop que el món de l’estètica, perruqueria, perfumeria i altres àmbits més o menys afins són proclius a aparèixer-hi, i no és perquè l’administrador d’aquest bloc hi estigui renyit ja que més aviat no els freqüenta gaire, llevat d’una visita bimensual a la perruquera perquè posi una mica d’ordre al seu cuir cabellut que, sigui dit de passada, fa patxoca per l’edat que té tot i que també seria digne de sortir en un anunci del Just for men. Més aviat aquesta presència recorrent al bloc és ben merescuda perquè sense voler entrar-hi en els motius, és bastant habitual trobar alguna que altra errada ortogràfica digna de ser “retratada”. Per tant, a aquestes alçades de la pel·lícula hauríem de parlar de “clàssics”. Així doncs, fixeu-vos en les dues imatges que us adjunto, una al costat de l’altra (no us confongueu, pertanyen a comerços diferents): en primer lloc, la “destrucció de les capes superficials de l’epidermis” que és el que en realitat seria una “eXfoliació”, potser ha anat una mica més enllà del que seria desitjable i s’ha “cruspit” la lletra X. O qui sap si ha quedat molt dissimulada després que s’hi hagi aplicat el mateix “tiny” que a les pestanyes, quan m’imagino que més aviat s’hi hauria d’haver aplicat un “TINT“. És clar que si en català tenyim peces de roba, draps, teles, cabells, pestanyes i no sé quantes coses més, què menys que posar-hi un “tiny”, oi que sí?

Sembla que això ho tinguin més clar en el segon establiment al qual correspon la imatge de la dreta, amb aquesta noia tan bufona, pentinada, tenyida, hidratada, exfoliada i amb el cabell ben remogut després d’un bon massatge. Llàstima, però, que aquesta claredat no sigui la mateixa pel que fa a l’ela geminada atès que “capilar” du aquesta lletra. O també podria ser que el massatge fos amb final feliç i l’ela s’esvaís en un món de sensacions “capil·lars” fins aleshores mai vistes.

Fotos_estetica

Però perquè veieu que l'”inquisidor lingüístic” que sóc jo també és humà, us poso aquesta tercera imatge amb el símbol de correcte. I potser us en demanareu el motiu? doncs ben fàcil: cliqueu en aquest enllaç de fa uns mesos i comprovareu com sembla que el personal de la mateixa botiga hagi anat a un curs intensiu de català perquè el maquillatge, ara sí, apareix correctament escrit en el cartell. Per tant, i actuant amb lògica, si aquesta perfumeria sortia abans al bloc per haver comès una “heretgia”, torna a fer-ho ara després que fos cremada a la pira dels “heretges”. No compto que la correcció del cartell respongui al fet d’haver vist aquest bloc, tot i que confesso que m’agradaria … què voleu que us digui, tothom és una mica vanitós.

Maquillatje_esmenat

 

Deixa un comentari

Filed under Estètica-perfumeria, Serveis personals

Fartografia en campanya electoral

S’acosten les eleccions municipals (en alguns casos també autonòmiques) i després de dues setmanes de campanya, i de moltes més de precampanya (tinc la sensació que aquest país on ens ha tocat viure sempre està pensant en clau electoral), sabrem qui ha guanyat (ja veureu que qui més qui menys, tothom), perdut (ningú ho reconeixerà), si les enquestes ho hauran encertat o pel contrari, fallat més que a les darreres eleccions per escollir el primer ministre britànic, possibles pactes entre partits (altrament dit, el repartiment de cadires), etc. Sigui com sigui, per a molta gent haurà acabat aquest suplici i en canvi altres voldríem que hagués continuat per més temps. I encara que us sembli una mica estrany, jo m’inclouria en aquest darrer grup. El motiu: no paro de fer-me un tip de riure amb el munt de notícies que es publiquen i que malgrat estan relacionades amb les eleccions, aquestes no deixen de ser una qüestió de segon ordre. Per ser una mica més concret: mítings un pèl accidentats (una mostra), llistes retirades a cuita-corrents (un exemple), llistes “fantasmes” de gent sense cap vincle amb el municipi on es presenta (un tast), altres que no existirien si no incloguessin imputats per delictes de corrupció (el més habitual), declaracions altisonants de gent que no pensa abans de parlar i que de fet, no pensa mai (Marianico el corto), més declaracions de candidats que deuen pensar que una bona part de l’electorat és tan imbècil com ells (l’Esperanza Aguirre contra Podemos, el PP contra “Siudatans” o VOX contra Podemos), gent inclosa en llistes sense ni saber-ho (pobres jubilats!), polítics de primera fila que recorren a dinosaures de la política perquè veuen a venir una patacada (Cospedal i Aznar), candidats que encara s’imaginen que anar a un mercat a encaixar mans i petonejar uns quants nens és rendible (Rita Barberà), insults sense cap mena de mirament (Susana Díaz o Soraya Sáenz de Santamaría) … I així podríem anar fent perquè és un no parar de notícies que, quan les llegeixes, no pots deixar de riure (potser per no plorar?). I si voleu riure de veritat, aquí teniu dos enllaços més que trobo molt divertits: el que potser sigui el pitjor vídeo electoral de la història espanyola i un altre de com la passió en un debat pot fer perdre l’oremus, i la dentadura també.

26

De totes formes, més enllà d’aquestes notícies molt més mediàtiques, també en trobem d’altres que no ho són tant i que tenen una relació molt més estreta amb l’objectiu d’aquest bloc. En primer lloc, ja sabem que abans d’unes eleccions els partits en el govern s’afanyen a inaugurar el que sigui, més que res perquè la gent vegi que alguna cosa fan. Doncs bé, en primer lloc teniu un exemple més de com algunes autoritats de la Comunitat Valenciana s’entossudeixen a demostrar que no tenen cap mena de respecte pel que diuen és el seu propi idioma, el valencià, que per descomptat no té res a veure amb el català: la inauguració a finals de març d’un monòlit a la ciutat d’Alzira i que inclou 30 errades ortogràfiques i de puntuació en només 22 línies (notícia). Deu ser que encara es noten els efectes del “caloret faller” de la Rita Barberà perquè ni de lluny ens hem de creure que el valencià sigui tan diferent del català com per haver comès aquest “genocidi lingüístic” en pedra. És clar que si es defensa que aquesta llengua es remunta a l’època dels íbers … doncs és com creure que la Terra és plana, que el sol gira al seu voltant i que la Belén Esteban és una escriptora mereixedora del Nobel. Ja ho diu un col·lega blocaire -en Francesc Xavier Villalba- al seu bloc, “analfabets provats i presumptes delinqüents!”

Tot seguit teniu aquest altre exemple de mal gust, tant per a l’oïda (pels insults) com per la vista; i és que us confesso que això de “valla” per voler referir-se a l’expressió “vaya” (interjecció) no ho havia vist mai. Potser el “golfo” és, més aviat, el sr. José Antonio López i el dia que a l’escola tocava aprendre la diferència entre les consonants “ll” i “y” devia estar al bar que, d’altra banda, tractant-se d’un polític i a Andalusia, no seria gens estrany. O potser, tot i sent del PP, és un ferm partidari de les vagues de l’1 de maig i ara hem descobert l’autor d’aquesta pintada. És clar que si ens fixem en la darrera imatge i l’atribuíssim al mateix personatge, seria un perfecte exemple de com el canvi de partit en què un decideix militar pot acabar provocant confusions mentals entre “vallas”, “vayas”, “ballas” i ja posats també “bayas”. I és que cal ser molt curós i “celoso” en allò que s’escriu i es difon després.

susana_diaz.php

Ballas_i_celosia

1 comentari

Filed under Política, Reflexió, Serveis personals, Xarxes socials

On hi ha pèl … també hi ha nyaps

Ja s’ha dit aquí unes quantes vegades que els àmbits professionals de l’estètica, maquillatge, perruqueria i similars solen ser un camp adobat perquè Fartografia trobi algun que altre nyap lingüístic (sense haver d’anar més lluny, us recordo aquesta entrada encara recent). No m’estendre gaire per comentar les imatges incloses però quan veig la primera no deixo de pensar en una oferta del servei de depilació adreçat específicament a persones de nacionalitat anglesa i brasilera; si la persona que ha escrit aquest cartell volgués rectificar els nyaps, li afegeixo la tercera imatge que inclouen, correctament escrites, les dues paraules que fan referència a sengles part del cos: que sàpiga que la “ingle” és aquella en què s’ajunten les cuixes amb el ventre, altrament dit, ENGONALS. Per cert, estic encuriosit per saber en què es basa la diferència de preu en el pit masculí, aquests 16/19€: potser si la persona en fa de més o de menys, si està cobert de més o menys pèl, o si aquest és resisteix a l’acció depilatòria, si és llis o rinxolat (*) … i és que reconec que aquest és un món al qual no estic gaire avesat, tot sigui dit.

Ingle_axila

Per això últim, potser que em matriculi a una escola. És clar que segons on ho faci no sé si serà pitjor el remei que la malatia, ja que si ens anunciem malament i no fem honor al que se suposa ha de ser una escola -un centre d’aprenentatge de certs coneixements i tècniques- no crec jo que sigui aquest un bon començament. I ja posats en aquesta segona imatge, dubto de fins a quin punt en aquest cas l’acció d’informar-se exigiria del pronom feble “en”, és a dir, “Informa-te’n”. De totes formes, no m’hi fico gaire perquè ja sabeu que el dels pronoms és per mi un món complicat i ple de dubtes que requereixen de la consulta al manual. Així que ho deixaré estar no fos cas que la meva acció “inquisitorial” se’m girés en contra.

Escoles_maquillatje

Axil·la_engonal

Postdata(*): dubto de si l’expressió “cabell rinxolat” és correcte. Alguna ajuda?

3 comentaris

Filed under Estètica-perfumeria, Serveis personals

Perruqueria versus ortografia o …

Aliens versus Predator! perdoneu pel títol però és que no fa gaire em vaig adormir veient aquesta pel·lícula i ara el meu subconscient m’ho ha recordat. Anem, però, al tema; són molts els àmbits professionals que, malauradament, estan renyits amb un ús correcte del català als seus anuncis i altres plataformes utilitzades per promocionar els seus serveis. Gairebé estan a matar, com els dos espècimens de la pel·lícula abans citada. Sembla ser que el fet de remenar el cap i el cuir cabellut amb xampús, colònies i altres potingues, o de socarrimar el cabell a altes temperatures amb l’assecador i la planxa deu desorientar les neurones i deixar-les amb tanta poca esma com per ni tan sols, voler assegurar-se després que allò que s’anuncia està ben escrit. Aquí us deixo dues mostres extretes de la revista Totoci, una publicació gratuïta farcida d’anuncis de restaurants, bars, altres comerços i serveis personals i que de tant en tant em cau a les mans.

A la primera imatge la perruqueria en qüestió potser sí que et podrà assessorar de com deixar-te barba però en cap cas t’ho farà bé si es deixen pel camí les dues esses que falten al verb. Jo no sé si la barba està o no de moda però el que és ben cert és que l’ortografia (correcta) ja fa molt de temps que sí ho va deixar de ser. Per cert, aprofito l’avinentesa per dir que a mi, personalment, això que ara es porta entre els homes i que anomenen “barbes hipster” sempre m’ha semblat una mica deixat, per dir-ho clarament, brut. I quedi clar que jo tampoc m’afaito del tot malgrat que sí em passo la “moto” regularment. Una altra cosa és que la gent que se les deixa li agradi donar aixopluc a la microfauna bacteriana … (notícia); en aquest cas, segurament alguna que altra bactèria s’haurà cruspit les esses que li falten al verb. Per cert, si voleu uns consells sobre com arribar a ser un bon hipster (no és només qüestió de barba ja que també se’n pot ser dona, tot i que ara mateix no m’imagino una dona barbuda), aquí en teniu uns quants.

Asesorament_barba

I la segona imatge no és que destaqui per contenir errades d’aquelles que clamen al cel però si parlem de núvies, ens estarem referint a un casament i sempre es diu que aquest ha de sortir perfecte, rodó. Doncs bé, no comença bé l’assumpte si la perruquera que ha pentinar la núvia ens ofereix un anunci amb un petit desori ortogràfic quants als accents. Potser és allò que en algun cas les tisores han tallat més del compte i en algun altre s’han deixat un manyoc (o bolic) de cabells. I és que de radiant no ho sé però segur que en aquest món no hi ha res que sigui perfecte i pel que vaig observant, encara menys en l’àmbit de les perruqueries, serveis d’estètica i altres per l’estil. I la propera entrada en serà una altra bona prova.

nuvia_i_perruquers

Per cert, quan visiteu la perruqueria perquè tingueu ganes de deixar enrere els cabells llargs i que us els tallin, aneu amb compte en com ho demaneu; si teniu la sort de topar-vos amb un/a perruquer/a que entre client i client es dediqui a fullejar el diccionari català i no les revistes del cor, potser us mirarà amb una certa estranyesa si li demaneu que us talli la melena (i aquí teniu l’explicació).

Deixa un comentari

Filed under Estètica-perfumeria, Serveis personals

Com anem d’apòstrofs? fatal!

L’apòstrof és aquella petita ratlleta que reflecteix en l’escriptura l’elisió d’un so en una llengua parlada i el seu signe consisteix en una coma volada (‘) i no pas en un accent (´), com passa sovint i també sovint passa inadvertit (de la mateixa manera que amb el punt volat de l’ela geminada). No ens posarem ara i aquí a recordar les situacions que en català cal usar aquest signe i quan ens hem d’estar de fer-ho, ja que per això hi ha un munt de manuals i webs que en parlen. Només us vull mostrar uns quants exemples del carrer que en fan un mal ús o, simplement, no l’utilitzen. En el fons, una mostra més de com no estem gaire al cas d’allò que escrivim i publicitem després. En el primer, l’entranyable circ Raluy s’inventa, literalment, un nou espectacle ortogràfic afegint l’apòstrof allà on no n’hi ha hagut mai i parteix la contracció de la forma “de + els”. I l’apòstrof que aquí és sobrer hagués fet molta falta a la tercera imatge, on potser de tant petit que és l’obsequi que es diu que acompanyen les peces (de pernil), se’ls va passar per alt (per cert, aquest és el mateix establiment que fa temps va cometre aquest altre nyap del “pùblic”).

Presentación1

Presentación1

Pel que fa a les imatges del costat dret, l’hotel en qüestió topa amb el complicat món dels pronoms i tot i que apunta maneres i dedueix per on va la cosa, algú podria haver-se informat millor de com s’escriu correctament aquesta forma verbal seguida d’un parell de pronoms, d’on posar el guionet i l’apòstrof entre un i altre. Ho confesso, jo tampoc ho sé del cert sempre, en tots els casos, però per això és bo recórrer als manuals i a una norma que no sé si és d’aplicació universal però que funciona bastant bé: l’apòstrof, millor com més cap a la dreta. Per tant, què tal si ho substituïm per “informa-te’n”? I per acabar, una de dentistes, un àmbit professional que sempre m’ha fet una mica de respecte (i és que el simple fet que em remenin les dents em provoca basarda, més o menys com al conegut Mr. Bean en aquesta mítica escena). Doncs bé, estem veient com les clíniques dentals proliferen a tort i a dret i també com algunes presumeixen que els seus dentistes fan milers i milers d’intervencions, gairebé com a xurros, però alhora són incapaces d'”implantar” un apòstrof allà on més convé: i és que haurien de saber que aquest signe també s’ha d’aplicar sempre davant d’aquelles xifres, tant aràbigues com romanes, que es llegeixen amb vocal inicial; per tant, posats a fer bandera, fem-ho per més d’1 milió d’implants. Per cert, amb el nivell cultural tan baix que hi ha arreu, no sé jo si tothom que llegeixi aquest anunci sabrà l’equivalència d’aquests sis zeros. Digueu-me exagerat però no deixo de ser, en aquest sentit, un pessimista, és a dir, un realista ben informat.

Postdata: ja no comento res de la “ç” de les peces de pernil. Tractant-se d’una de les meves escasses debilitats gastronòmiques, la passo per alt: el palet de la “c” ja me’l cruspiré amb una bona ració d’ibèric.

Deixa un comentari

Filed under alimentació, Miscel·lània, Restauració, Serveis personals

Les eternes indecissions

Ja sabem que en català hi ha paraules que a diferència del castellà, s’escriuen amb una doble essa i per descomptat, això ha portat de corcoll a més d’un -jo inclòs- per saber quina de les dues opcions és la correcta, si només una o dues. I és que hem de reconéixer que la diferenciació entre una i altra, entre l’essa sorda i la sonora és complicat, fins i tot per a gent que ha parlat català tota la vida (que no implica que ho hagi estat fent bé des de sempre). Jo mateix no recordo totes les normes de com escriure una o altra, i llevat d’excepcions que ja conec a força d’anar escrivint i llegint, és aquesta una de les situacions en què més sovint he de consultar el … DICCIONARI (en qualsevol format, paper o virtual). Altrament dit, la qüestió de les “esses” és una de les més clàssiques alhora d’aplicar-hi el bolígraf vermell de correcció, però potser també una de les més fàcils de no caure-hi perquè amb qualsevol diccionari ens en podríem sortir. Com dic sovint, l’objectiu d’aquest bloc no és ridiculitzar les persones que no escriuen correctament el català (en aquest cas hauríem de començar per mi mateix), sinó més aviat riure’m AMB elles de les errades que podem cometre i, sobretot, fer veure que disposem de mitjans molt senzills com per no haver de sortir “retratats”. I és que us ben asseguro que em faria un fart de fotografiar cartells, anuncis, fulletons, etc. en què aquesta “indecissió” surt reflectida, però tampoc és qüestió de fer de reporter fotogràfic les 24 hores del dia per una qüestió com aquesta que, al cap i a la fi, no hauria d’ocupar un lloc tan preeminent dins el rànquing de les heretgies lingüístiques en català.

Així doncs, aquí us poso un parell d’exemples (en teniu més en aquest primer i segon posts) que pertanyen a àmbits molt diferents, la qual cosa demostraria també que la qüestió de l’essa és transversal. El primer correspon al cartell d’un servei de consulta i/o assessorament psicològic que es veu perfectament a peu de carrer, i per on hi passo sovint. Tard o d’hora me n’havia d’adonar i aquí el teniu: ja sabem que els professionals de la psicologia estan per orientar la gent i resoldre situacions d’una certa gravetat personal, familiar, etc. (eps, no confondre amb els i les psiquiatres). Això ha de voler dir, per descomptat, tractar amb situacions d’incertesa, dubte i d’indecisions però amb UNA SOLA ESSA, no pas amb dues. No compliquem encara més la vida de la gent i fem que tinguin més problemes dels que realment pateixen. Tret, és clar, que el procés de prendre una decisió s’eternitzi i com més es retardi, més esses anem afegint-hi.

Imatge

En aquest segon cas es tracta d’un cartell que ja es veu s’ha fet d’una manera un pèl matussera i que va ser “capturat” a la porta d’un local de copes de Manresa -de fet, és conegut també per ser un karaoke. No sóc jo una persona que li doni gaire a la beguda d’espirituals i més aviat, l’únic alcohol que el meu cos agraeix amb delit és una bona cervesa o vi (bo o dolent, tant se val). Però quan el veig no puc deixar de pensar que si l’escriuen com ho han fet, no sé jo com els deu sortir el “xupito” i si és de marca o de “garrafón” (com diríem col·loquialment). Potser és que si va amb dues esses enlloc d’un got de mida petita per beure d’un sol glop, t’ofereixen una gerra sencera. Per cert, tinc un dubte: la paraula “xupito” és correcte en català o potser s’hauria de substituir per “xarrup”? De totes formes, si aquesta segona opció és realment la bona, dubto jo que molta gent sabés realment què vol dir ja que com en altres casos, la paraula incorrecta (repeteixo, si és que en aquest cas ho és) acaba sent la més utilitzada.

Imatge

Sigui com sigui, com els dos locals es troben molt a prop un de l’altre, qui visiti el psicòleg i no surti encara gaire decidit sempre podrà passar pel de copes i després d’unes quants “xupitos”, tindrà molts números de sortir-ne envalentonat. Potser la millor solució als problemes psicològics sigui la beguda? Valga’m Déu, espero i confio que no.

Deixa un comentari

Filed under Restauració, Serveis personals