Category Archives: Universitat

I si us botem?

Se suposa que la universitat ha de ser un “temple de la saviesa” en què la gent que hi entra i després en surt ha d’haver adquirit un conjunt de coneixements, habilitats, competències … amb què afrontar després els reptes de la vida, que és molt dura tota ella. Esclar que això sovint es diu de l’alumnat però no pas de la gent que hi treballa, que també és molta i hi podem trobar perfils i nivells molt diferents. Aleshores, amb quina cara podem demanar als nostres estudiants que facin correctament allò que se li demana si després nosaltres tampoc som un exemple a seguir? I aquí en teniu una mostra, una més perquè en aquest bloc ja hi ha altres entrades anteriors que reflecteixen que la universitat, en general, també va coixa en alguns àmbits (per exemple, aquí i també en aquesta llarga reflexió).

D’altra banda, i anant al tema, ja sabem que en català la qüestió dels pronoms febles és, per a alguns (i jo no me n’excloc del tot), un mur infranquejable amb què es topa dia sí i dia també. Ho reconec, és un món no exempt de dificultats i si busqueu en aquest mateix bloc per l’etiqueta “pronoms”, us sortirà una bona pila d’entrades, algunes amb errades com la d’aquesta imatge (que val a dir que no és meva, la vaig trobar en el mur de Facebook d’un antic estudiant meu que ara exerceix a la Universitat Rovira i Virgili, de Tarragona).

Fixeu-vos que es tracta d’una de les errades més “clàssiques” en aquest àmbit i ara mirarem d’aclarir-la: d’entrada, els pronoms s’escriuen darrere del verb (dits també “enclítics”) quan van amb un infinitiu, gerundi o imperatiu i van separats del verb amb un guió o apòstrof; segon, si el verb acaba en vocal els pronoms EM, ENS, ET, ES, LA, EL, ELS, EN s’apostrofen, prenent la forma reduïda i aquí teniu uns quants exemples: “dóna’m”, “compra’t”, “mengi’s”, “mira’l”, “troba’ns” o també “VOTA’NS“. És a dir, la forma apostrafada “NS” correspon al pronom “ENS” (“vota a nosaltres”), allò que en castellà seria “VótaNOS“. Si voleu podeu consultar aquest enllaç o veure també aquest vídeo de l’Empar Moliné amb el seu estil sempre tan peculiar (que, ho reconec, a mi em cansa molt).

Tot plegat, potser que en comptes de votar-los els botem (en el sentit de treure fora algú, de despatxar-lo).

Anuncis

Deixa un comentari

Filed under Universitat

Les rates no portaran accent

Avui, dijous 9 de maig, hi ha una jornada de vaga a les universitats públiques convocada per la plataforma ILP Universitats -que està formada per sindicats d’estudiants, assemblees, joventuts de partits i entitats socials- per reclamar allò que fa temps es ve reclamant: la rebaixa de les taxes universitàries per abaixar el preu de la matrícula. D’entrada em sembla un molt bon motiu per protestar i la vaga és una manera de fer-ho; jo, que treballo a la Universitat Autònoma de Barcelona, d’ençà un temps em trobo estudiants que després d’haver començat (hi faig docència a 1r curs de Grau) em diuen que ho han de deixar estar, si mes no temporalment, perquè estudiar els resulta més car del que havien previst (al cost de la matrícula s’han d’afegir altres despeses com per exemple, el transport), se’ls ha denegat la beca i s’han de posar a treballar del que sigui i on sigui per arribar a final de mes. I ja no parlem de nivell de Màster, on hi ha gent que ja ni ho contempla perquè els preus de la matrícula són encara més elevats (tret que siguis en Pablo Casado i te’l regalin). Per tant, benvingudes totes aquelles accions que vagin encaminades a facilitar la vida d’estudiant en el seu trànsit per la universitat, que encara que molta gent pugui pensar el contrari, ja us dic que no és gens fàcil ni còmode.

Ara bé, aquesta solidaritat no hauria d’excloure la crítica quan una determinada acció no s’ha fet correctament, en aquest cas des del punt de vista ortogràfic; aquesta imatge l’he trobada al compte de twitter del Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans – UAB i correspon a una pancarta penjada a la Facultat de Dret. De forma gràfica i alhora despectiva es titlla la gent que vol fer classe de “rates” (que no comparteixo); ara bé, algú altre podria titllar l’autor del text d’analfabet perquè les rates podran fer el que puguin fer però en tot cas no PODRAN mai posar l’accent a la tercera persona del plural del temps futur del verb PODER. Si fos en castellà sí (accent tancat) però no en català, deu ser allò del fet diferencial entre rates catalanes i rates espanyoles.

Deixa un comentari

Filed under Universitat

Cometes ideològiques

La darrera entrada d’aquest bloc la vaig dedicar a la persona de Cayetana Álvarez de Toledo, a propòsit dels seus pèssims resultats electorals a Catalunya i després de la tensió que va generar la seva visita de fa unes setmanes al Campus de la UAB, organitzada per l’associació “S’ha acabat” (Joves per la Defensa de la Constitució), una escissió de “Societat Civil Catalana” (pel que sembla a uns quants d’aquesta darrera no els devia semblar encara prou espanyolista i van decidir de donar un pas més cap a la dreta). Bé, tant se val, ja sabeu que la UAB és una universitat on amb una certa regularitat es produeixen situacions de cert conflicte, entre col·lectius d’estudiants que es qualifiquen d'”antifeixistes” i altres que organitzen actes, conferències, etc. de persones d’una determinada afinitat política i ideològica: aquí teniu una primera mostra, també aquesta segona, (ambdues sobre SCC), aquesta tercera de Rosa Díez (UPyD) i fins i tot, una altra de signe contrari (a l’exlehendakari Juan José Ibarretxe).

Sigui com sigui, per molt antifeixista que hom se’n consideri també caldria ser una mica curós a l’hora de demostrar-ho i deixar-ho per escrit. Quan vaig veure fa pocs dies això escrit en un mur, just a l’accés a la Facultat de Filosofia i Lletres de la UAB, d’entrada no vaig copsar el seu significat, em va semblar una frase desordenada, sense sentit, i després d’uns segons hi vaig caure: feia referència a l’associació que abans he citat. Ara bé, demanaria al seu autor que per a una altra ocasió pensi en posar el signe de les cometes (), aquell que d’acord amb el diccionari de la llengua catalana es posa, en parella amb un altre, l’un al principi i l’altre a la fi, per a marcar determinats mots o frases, per a encloure un passatge dins un text, per a indicar el significat d’un mot o d’una expressió, etc. (exemple: Fora S’ha acabat de la UAB!). Una altra opció possible és la d’escriure el nom de l’associació en cursiva però si no es té traça amb un esprai potser acabaria sent pitjor el remei que la malaltia.

En definitiva, col·lectius d’estudiants de la UAB que voleu demostrar la vostra oposició entre vosaltres, penseu també en les cometes quan hagueu d’escriure els eslògans, bé siguin antifeixistes, constitucionalistes, espanyolistes, republicans, independentistes, animalistes, ecologistes, taurins, vegans …

Deixa un comentari

Filed under Política, Universitat

Hail Cayetana!

El passat dijous 11 d’abril va tenir lloc al campus de la UAB, on jo treballo, un boicot a un acte de la candidata al Congrés de Diputats del Partit Popular per la circumscripció de Barcelona, la Sra. Cayetana Álvarez de Toledo (àlies “.CAT”), i que va ser organitzat pel col·lectiu “S’ha acabat“, escissió de Societat Civil Catalana (SCC). Per descomptat que la cosa no va anar gaire bé i van haver-hi incidents (vídeo), d’altra banda magnificats pels mitjans de comunicació del bloc 155, és a dir, gairebé tots els espanyols i alguns de catalans. D’entrada, i ja vaig dir-ho en el meu mur de Facebook, estic totalment en contra d’aquests boicots a qualsevol formació política, sigui del color que sigui, i fins i tot els feixistes de VOX tindrien la meva porta oberta perquè puguessin dir totes les seves mentides i ximpleries (això sí, després les hi tancaria als morros). D’haver depès de mi, i coneixent l’espai on es va fer l’acte, crec que hagués estat millor fer una mena de “Tortosa” o un gran passadís a la Plaça Cívica engalanat de llaços grocs, esteleades i eslògans antifeixistes, antiespanyols, prorepublicans, etc. per on hagués de passar la comitiva. Però como jo no tinc cap poder de decisió i per alguns dels seus col·lectius la UAB és un espai declarat antifeixista, doncs va passar el que hom ja havia pressuposat.

Així doncs, aprofito aquest fet encara fresc a la memòria de la gent i la relaciono amb una imatge inclosa en una altra entrada sobre ideologies polítiques, per fer les meves pròpies reflexions després dels resultats de les eleccions al congrés de diputats de Madrid i haver estat ella la gran derrotada a Catalunya:

  1. Com he vist per les xarxes, tens en el DNI més cognoms que diputats del PP per Catalunya al congrés.
  2. Ets una persona que potser pel teu pedigrí aristocràtic, emanes tanta supèrbia que fa com si sempre estiguessis mirant per sobre de l’espatlla de tothom. De fet, i com també he vist per aquests “móns virtuals”, després del referèndum de l’1-O Espanya va voler enviar un submarí per fer tasques d’espionatge i de moment, només ha pogut enviar-hi el seu periscopi.
  3. Tens tanta supèrbia que ni et molestes en parlar el català i tractes la gent d’aquí com simples “colons”. Tot i així, imagino que en algun moment has hagut de veure que aquesta tampoc era una bona estratègia perquè en els debats i entrevistes has passat de demanar la traducció simultània (aquí), a generar una polèmica artificial (aquí) per, finalment, entendre el català perfectament per obra i gràcia divina en el darrer debat electoral (aquí).
  4. Amb aquests resultats tan pobres no cal ser gaire il·lustrat per adonar-se que ni els teus t’han votat; i què esperaves després d’amenaçar amb tancar TV3, eliminar el model d’immersió de l’escola catalana, intervenir en els mossos, insultar, amenaçar amb l’aplicació del famós article 155 de la “sacrosanta” Constitució espanyola i vaticinar gairebé la fi del món? Tu, una persona que estic segur que no ha vist mai TV3 ni ha estat educada en l’escola catalana. Saps què passa, Cayetana? que aquest discurs ja és tan recorrent que ningú te’l compra, durant anys l’hem estat sentint en boca de Ciudadanos que ja no ens ve de nou.
  5. Justament et van posar aquí per ser l'”AntiArrimadas” i ho has fet molt bé en el paper de “NAZIonalista” espanyola, de disputar-li a la Inés el paper de veure qui la deia més grossa. Al final, però, ni a tu ni a ella no us ha funcionat gaire bé aquesta estratègia ja que els vostres dos partits han perdut molts vots respecte les darreres eleccions. I el teu ara a Catalunya és un partit, com diria l’antiga vicepresidenta Soraya Sainz de Santamaria, en liquidació (aquí) o si ho prefereixes, una altra empresa que se’n va de terres catalanes a causa del procés sobiranista.
  6. Vaig sentir les teves declaracions d’ahir nit després d’aquesta hecatombe electoral i com a mínim se t’ha de reconèixer la valentia en acceptar-ho (el Pablo FRACasado va trigar bastant més). Un cop recuperada t’aconsello que deixis el partit i fundis el teu de propi; entre les escorrialles del PP i la gent que puguis reclutar de la Fundació FAES i el moviment “Libres e Iguales” segur que trobaràs gent que et donarà suport (podries incloure-hi també la Rosa Díez que sembla que com no té gaire feina, el gat pentina i des del seu altaveu del twitter es dedica a desqualificar els resultats, en una mostra de ple civisme democràtic). Segur que t’anirà millor, pujar al cavall perdedor no ha estat mai una bona estratègia en cap cursa, bé sigui d’hípica o electoral.
  7. I a propòsit d’això últim, et suggereixo un nom per al teu nou partit: “Hail Cayetana” (però ben escrit, no pas com ho va fer l’imbècil de la foto); o si en vols un altre de no tan provocador, què et semblaria aquest: “CAT”, aprofitant les inicials del teu aristocràtic nom. De fet, aquesta idea no és nova atès que temps enrere el polèmic Jesús Gil, que en pau descansi, ja va fundar el seu propi partit amb l’original nom de GIL, Grupo Independente Liberal. Esclar que un partit com el teu que es digués “CAT” seria com si VOX es rebategés amb el nom d'”ABASCAL” (“Asociación BAScoCAtalana Libre”).
  8. Postdata: Cayetana, si em permets un altre suggeriment, què et semblaria aquest edifici com a seu del nou partit? espaiós, amb bones vistes i sembla ser que pròximament en traspàs.

Deixa un comentari

Filed under Política, Universitat

Privilegis univerCitaris?

De nou faig ús d’una imatge trobada per la xarxa fa un temps per reactivar aquest bloc. D’entrada no em va cridar l’atenció tant el “delicte” en si mateix com el fet de deduir que s’havia “comès” a la UAB i per l’experiència que tinc d’haver-hi estudiat fa molt de temps, aquesta pintada està (o estava) en un dels murs de l’antiga Escola de Professorat d’EGB (m’imagino que ara deu ser la Facultat de Ciències de l’Educació). En aquest mateix bloc ja m’he fet ressò d’altres pífies ortogràfiques, pròpies o alienes, que he pogut trobar en un espai universitari, només cal que busqueu per l’etiqueta “universitats” i us sortiràn unes quantes entrades. Amb aquesta altra, que estic convençut que no serà la darrera, queda de manifest un cop més que la Universitat ha deixat de ser ja fa un temps, aquell “temple” de la saviesa que en general hom pensava que era. I si a més a més les “heretgies lingüístiques” provenen, com em penso, d’un dels llocs que ha de vetllar perquè no es produeixin ni mai ni enlloc, doncs és allò de tenir una mala peça al teler.

D’altra banda, segur que amb això hi ha gent que pensarà que no és més que el reflex d’un sistema educatiu que com més va més empitjora, en molts aspectes i també en aquest de més bàsic. Sigui com sigui, o bé l’autor d’aquest pintada té un petit problema de pronunciació entre les consonants “S” i “C” o bé més d’una persona segur que s’està demanant com redimonis ha arribat aquí, quin filtre previ s’ha saltat i de quin privilegi ha gaudit. Definitivament, la universitat ja no és el que era.

Deixa un comentari

Filed under Universitat

Mala peça al teler universitari

Sovint en el món universitari els professors ens queixem de l’escassa, i dolenta, formació en general amb què arriba bona part de l’estudiantat, per descomptat també en aquells aspectes que tenen a veure amb la naturalesa d’aquest blog. Sobre això mateix, de vegades també s’ha comentat el dilema que podem tenir sobre si hem de dedicar part del nostre temps a esmenar errades en qüestions que suposadament han de tenir ja dominades, o passar de tot i fer-l’orni, pensant que això ja no és de la nostra competència; dit en altres paraules, en algun cas m’he demanat com redimonis ha pogut arribar a la universitat alguns estudiants que al meu més modest parer, no reunien uns certs mínims. De fet, la Facultat de Filosofia i Lletres ja fa uns quants anys que va decidir que tothom, a 1r curs, i a banda de la titulació que estigués cursant, havia de fer l’assignatura “Expressió oral i escrita” (a triar català o castellà). És a dir, una mena de curs propedèutic, semestral, de 6 crèdits i passant per caixa.

De totes formes, valdria més que no ens queixéssim tant i mirar-nos més el melic en tant que de vegades nosaltres no som tampoc un bon exemple de prèdica. Prova d’això són alguns escrits que provenen de diferents òrgans de la mateixa universitat i que podeu trobar en aquests sengles enllaços del bloc d’en Xavier Villalba: el primer és un fragment de la guia docent oficial d’un mòdul d’un màster, mentre que el segon és a propòsit de l’atac informàtic massiu del virus Wanacry de fa unes setmanes i del missatge que apareix en la pantalla dels ordinadors connectats a la xarxa de la UAB quan els connectem.

Certament, reconec que algunes d’aquestes errades detectades són d’un nivell elevat, que poden ser un pèl difícil de detectar. Però de totes formes, això no treu que un centre educatiu superior no hagi de mostrar una cura lingüística de tot allò que comunica, sigui qui sigui qui ho faci. I és clar, després ens trobem que els nostres estudiants no dominen gaire la llengua, ni la pròpia ni la primigènia, el llatí. I això ho podem trobar a la Facultat de Filosofia i Lletres; aquí us deixo la fotografia d’una pintada que hom va fer a l’entrada del seu Deganat amb motiu de la darrera vaga d’estudiants, i on es pot llegir aquesta expressió que vindria a significar “tot és comú” o “tot és de tothom”. No sóc gaire destre en llatí però després de buscar en diferents webs he arribat a la conclusió que “comunia” s’ha d’escriure amb dues emes. De totes formes, si algú m’ha de corregir li prego que ho faci: sempre és bo aprendre dels errors.

 

2 comentaris

Filed under Universitat

Puntada antifeixista a l’ortografia

Aquest bloc està farcit d’entrades que reflecteixen l’elevat grau d’invasió de castellanismes que pateix el català i aquesta que llegiu n’es un altre exemple. També s’ha dit més d’una vegada que el campus universitari de la UAB és un “magnífic” camp de proves que demostra que una part del seu estudiantat, a banda d’estar molt conscienciat políticament i identificat amb determinades opcions ideològiques, presenta serioses mancances si ens referim a un domini del català que poguéssim qualificar d'”acceptable”. Sóc conscient, d’altra banda, que en qüestió de castellanismes n’anem tan servits que és impossible no caure en el parany en un moment o altre, per molt que vigilem de no dir-ne cap.

2016-06-17 07.50.57

La imatge correspon a una de tantes pintades que decoren regularment els murs de les facultats de la UAB, en aquest cas concret la de Ciències Polítiques i de Sociologia. Val a dir que no és actual i si no recordo malament va aparèixer durant les darreres mobilitzacions dels estudiants de fa uns mesos. Hi podeu observar, com dèiem abans, un dels castellanismes més recurrents a la llengua catalana en tant que la paraula “patada” s’hauria de substituir per altres com “puntada de peu” o “cop de peu” i si qui dóna la patada és un animal (que n’hi ha uns quants de bípeds pul·lulant per les facultats), aleshores millor referir-s’hi com “coça”, “bitzac” o “guitza”.

De totes formes, jo mateix reconec que és difícil no fotre patades lingüístiques al català, oimés si com aquesta en qüestió es troba molt interioritzada al català i en aquest sentit, combrego amb aquest article d’opinió. De fet, no m’estranyaria que en aquest text algú hi trobés algun castellanisme, per la qual cosa demano disculpes per endavant.

Deixa un comentari

Filed under Castellà, Política, Universitat

Visca l’anarquia lingüística!

En el marc d’una operació policial anomenada “Cas Pandora” no fa gaires dies els Mossos d’Esquadra van fer un seguit de detencions i escorcolls en uns quants domicilis de Manresa i Barcelona, relacionats amb l’organització GAC (Grupos Anarquistas Coordinados), de qui se sospita que està al darrera de diversos atemptats amb explosius de fabricació casolana durant el 2012 i 2013 en caixers automàtics i oficines bancàries. D’entrada, fora bromes perquè la cosa és seriosa però ja que aquest bloc, a mes de crític contra les “heretgies lingüístiques”, vol ser també ser també una mica irònic (potser es queda només en la intenció), permeteu-me dos apunts a mode de preguntes: una, qui és l’encarregat de batejar les operacions dels cossos policials ja que als darrers anys, i malauradament, ens hem hagut de familiaritzar amb alguns que són ben curiosos (enllaç)? I la segona pregunta, també és ben curiós que un grup d’anarquistes s’autoqualifiqui de “coordinat”. Potser vaig errat però sempre havia associat la ideologia anarquista amb un cert deix de desorganització, descoordinació, que cadascú pugui fer la seva, etc. perquè al cap i a la fi, no sé jo com es pot organitzar una societat sense normes, jerarquies, autoritat, govern … Segur que entre les idees d’anarquistes tan reputats com Piotr Kropotkin, Lev Tolstoti, Pierre-Joseph Proudhon, Max Stirner, Mijail Bakunin, Emma Goldman, etc. hi ha molt més que aquests tòpics que acabo de dir però si voleu que us sigui sincer, no veig pas avui dia, ja entrat al segle XXI, cap col·lectiu humà gaire predisposat a no deixar-se governar per una autoritat i amb un conjunt de normes establertes. Acuseu-me, si voleu, de tenir el complex de ser un vedell en mig d’un ramat conduït per un pastor, però tampoc compto que amb aquesta postura estigui pixant fora de test i qui sap si potser són els anarquistes els que ho estan fent i encara no se n’han adonat.

Montatges_policiales_1

Montatges_policiales_2

Sigui com sigui, fixeu-vos en les dues primeres imatges que de fet correspondrien a una de sola si no fos que el missatge era un pèl llarg com perquè la meva càmera el captés sencer. Encara el podeu trobar al passadís que connecta el pàrquing de la Facultat de Filosofia i Lletres de la UAB amb l’accés als seus diferents edificis i va aparèixer després de les detencions policials dels presumptes anarquistes. En aquest bloc ja ha quedat retratada l'”anarquia” de molts estudiants (no estic dient que abracin aquesta ideologia) quan han de palesar les seves reivindicacions en una paret, i en aquest cas concret l’autor del missatge, d’una banda demostra un cert domini idiomàtic de l’anglès, castellà i català que faria feliç als ideòlegs de l’anomenat “Tractament integral de llengües” (TIL) aprovat per l’anterior govern del PP a les Balears. Ara bé, i d’altra banda, després s’observa una certa “dispersió” ja que els suposats “montatges” només existeixen en la ment d’una persona que no deu saber que aquesta paraula no existeix en català (i en canvi, sí “muntatges”), i després es passa al castellà per fer referència a la policia. Com es pot veure, una “anarquia lingüística” en tota regla en només 5 paraules; deu ser obra d’un agent policial infiltrat per desacreditar el moviment anarquista. I sort encara que en aquest deu haver-hi també militants que vetllen perquè l’anarquia no s’apoderi també d’un mínim rigor exigible en la qualitat ortogràfica: un botó de mostra seria la imatge inferior (també captada a la mateixa Facultat) en què el missatge sí apareix correctament escrit.

Anarquia_vs_democracia

 

1 comentari

Filed under Universitat

El FEU abusa a la UAB!

En anteriors entrades d’aquest bloc ja he demostrat que el campus de la UAB és un camp abonat perquè l’inquisidor lingüístic que porto dins meu faci de les seves i evidenciï aquells missatges que de tant en tant hi apareixen, en forma de cartells, pintades, etc. i que inclouen alguna “heretgia”. Per exemple, en aquesta entrada criticava l’abandó de l’apòstrof, aquí ho feia sobre l’oblit dels accents “divins” i aquí em fotia dels accents “clitorians”, en aquesta altra una deficient “organització” dels estudiants i per acabar aquest recordatori, en aquest cinquè enllaç us mostro els dubtes sobre les assemblees (si busqueu en aquest bloc per l’etiqueta “Universitat” us sortiran uns quants exemples més). Doncs bé, fa pocs dies vaig topar-me amb aquest cartell a la mateixa entrada de la Facultat de Filosofia i Lletres on es veu que aquesta darrera paraula està sobrevalorada. I és que ja sabem que el nivell mig de bona part dels estudiants que accedeixen a un grau universitari és, per norma general i cada cop més, francament millorable i poc podem fer nosaltres després per redreçar la situació quan el pal de paller de l’educació en aquest país -les etapes de primària i secundària- està més tort que recte, i les diferents polítiques educatives aplicades -ara una, ara una altra- no ajuden, precisament, a redreçar-lo. Per això no és estrany veure missatges com aquest que, amb poques paraules, es carrega un concepte clau de l’estadística.

Mitja

I és que per si no ho sabeu, en català no existeix una nota “mitja” sinó que direm la nota “mitjana”, com el quocient que resulta de dividir la suma de valors d’un conjunt entre el nombre d’elements que el formen. És a dir, allò que en castellà s’anomena “media”. Per tant, heus aquí un clar castellanisme de caire estadístic. I cal anar amb compte de no confondre-ho amb la “mediana”, que es refereix a la dada situada al centre d’un conjunt de valors estadístics, ordenats de menor a major, i que té el mateix nombre de dades tant per sobre com per sota. O sigui, allò que en castellà també s’anomena … “mediana”. Per tant, demanaria als membres d’aquest Front Estudiantil Unitari que tinguin més cura del seu vocabulari ja que si estan criticant que la universitat pública està en un procés d’elitització, sembla que ells vulguin “vulgaritzar-la” encara més del que ho està. I si no es demanar gaire, que no n’abusin, amb una sola “S”. Encara rai que algú es va adonar d’aquest “abús” i ho va corregir, se’m va avançar.

Però no deixo de banda aquest Front, associació d’estudiants de la qual reconec que no en tenia coneixement i no em sona que s’hagi prodigat gaire per aquesta Facultat als darrers cursos. El passat dijous va convocar una vaga sobre la qual no entraré a discutir si tenen o no motius per fer-ho -per a uns quants estudiants sempre n’hi ha i per a la majoria sembla que no n’hi ha per tant ja que un cop més, la vaga no va tenir gaire seguiment. Sigui com sigui, per la Facultat podies recollir un volant (en castellà diem “octavilla”) com el que us adjunto i on s’explicava el perquè de la vaga: doncs bé, suposo que la persona o equip que el va redactar no deu conèixer la funció de la barra espaiadora del teclat d’un ordinador ja que les 17 línies del text (totes tret de la darrera) pateixen d’aquest “oblit”. D’això sí que en podem dir un veritable abús: potser ara ser “elitista” deu voler dir transgredir una de les normes més bàsiques d’un redactat.

Manifest_FEU

 

Deixa un comentari

Filed under Universitat

Quan ensenyar l’art del bon escriure?

Per aquells que no ho sapigueu, abans de ser llicenciat i després doctor (a la nostra família som dos, de doctors, jo i el de veritat ja que el meu germà és metge), em vaig diplomar en professorat d’Educació General Bàsica. És una d’aquelles coses del meu currículum formatiu que quan l’explico la gent queda un tant sorpresa per no esperar-s’ho i alhora vindria a demostrar que això de la docència, en el meu cas, em ve de lluny. Ja fa anys que estic instal·lat al darrer esgraó de la formació reglada -la universitària- però vaig començar canviant bolquers en una llar d’infants (abans en deien “guarderia”), he passat per uns quants cursos de primària (3r, 6è i 8è) i un de C.O.U. quan estava estudiant per obtenir l’antic Certificat d’Aptitud Pedagògica (C.A.P.). I us asseguro que entre els primers i aquest últim no vaig trobar gaires diferències!! Bromes a banda, sempre he pensat que fer de professor, i sobretot en etapes inicials i mitjanes, més que un ofici ha de ser una vocació; és a dir, sense voler menysprear qualsevol altre, això de tenir la responsabilitat de ser part del procés d’aprenentatge d’un grup d’alumnes crec que atorga un cert plus de diferenciació que altres feines no tenen. I a més, o t’agrada molt la docència o val més que ho deixis córrer perquè no hi ha res més frustrant (per a un mateix i també per al propi alumne) que posar-se davant un auditori i estar predicant per a les parets, esperant que arribi l’hora d’acabar la classe i tornar cap a casa amb el cap cot i la sensació d’un altre dia perdut.

teaserbox_42261200

D’aquí el que deia abans de la vocació ja que aquesta qualitat és la que fa que un professor vocacional, si es vol, motivat, sigui capaç de superar les amargors, queixes i desencís que d’ençà uns quants anys mostren moltes persones que s’hi dediquen i que potser no ho haurien d’haver fet mai. Per descomptat que això últim no és cap crítica per aquells que s’hi puguin sentir identificats, ja que no nego d’entrada que una certa inquietud devien de tenir per escollir la docència com a mitjà de vida. Segurament, després han descobert que no és ben bé el que es pensaven i, sobretot, que el context actual no està ajudant gens a mantenir viva aquesta inquietud; de totes formes, sempre he pensat que si una feina ha deixat d’agradar-te el millor que pots fer és plegar i buscar-ne una altra. Al cap i a la fi hem de recordar que si per cansament, desídia, frustració, ineptitud, etc. no som capaços d’ensenyar bé, amb prou feines aconseguirem alimentar la pedrera de futurs professors ben formats i amb veritables ganes de ser-ho. Com diu l’antiga ministra socialista Ángeles González-Sinde, en un article d’opinió de l’edició digital de El Periódico del 6 de juliol, i en referència als professors d’institut, no gaudeixen del prestigi social dels seus col·legues d’universitat però quan un té fills adolescents t’adones de com són d’importants perquè a les seves mans està la iniciació de moltes possibles vocacions i opcions professionals futures.

profesores_educacion

Faig aquesta llarga reflexió inicial perquè no fa gaires dies vaig llegir aquesta notícia del mateix diari abans citat, i de la qual en trec tres conclusions: primera, si ho he entès bé, es diu que els alumnes de batxillerat obtenen millors resultats a la selectivitat que els de FP en la prova específica d’accés als estudis d’Educació Infantil i de Primària. Per tant, podríem pensar que aquella vella segregació entre estudiants “bons” i “dolents” encara no ha desaparegut del tot, en el sentit que abans, a la meva època, ens deien que qui servia per estudiar havia de fer BUP i la resta, posar-se a treballar o fer una “Maestria” (ergo, aprendre un ofici). En el fons, els temps no han canviat tant i tampoc hem de pretendre que tothom arribi a graduar-se d’uns estudis universitaris, quan està més que demostrat que això tampoc és la panacea que hagi de guarir tots els mals d’una societat. Una altra cosa ben diferent, i en això sí que hem avançat -malgrat les retallades en beques i l’augment de les taxes universitàries- és que un país avançat sí ha de poder garantir l’accés universal a aquest nivell d’estudis.

La segona conclusió es refereix al nivell mínim que demanem als nostres futurs professors i aquí sí que he de lamentar molt la miopia dels nostres governants o com se’n desprèn del text, haver cedit a les pressions de les universitats: fixar una puntuació de només 5 (suposo que sobre un total 10) en la prova de domini de llengües és, al meu modest parer, un greu error. D’entrada em sembla lògic establir una barrera com és la de l’aprovat lingüístic perquè això va en la línia de fer que els mestres assoleixin unes aptituds comunicatives, orals i escrites, i per tant, què menys que demanar que cometin les mínimes errades ortogràfiques possibles! Al cap i a la fi, se suposa que aquesta ha de ser una competència bàsica de la professió. Ara bé, si es reconeix el caràcter bàsic, fonamental, d’aquesta competència, aleshores per què ens hem de limitar a exigir només un 5? Aquest filtre és massa permissiu i això no evita que accedeixin als estudis alumnes amb mancances més que serioses en aquestes qüestions. Per descomptat que un professor ha de fer moltes més coses, no tot el seu aprenentatge s’ha de reduir a escriure i expressar-se correctament i d’entrada, ha de conèixer la matèria que explica, l’ha de saber explicar, comunicar i motivar els alumnes, però també és lògic que escriure sense faltes d’ortografia, de sintaxi i amb coherència gramatical haurien de ser requisits que complissin tots els estudiants de Magisteri.

frase-un-buen-maestro-tiene-esta-constante-preocupacion-ensenar-a-prescindir-de-el-andre-gide-175272

Derivat de l’anterior, la tercera conclusió no sé si és un brindis al sol en tant que estem parlant de competències que s’han d’assolir en un aprenentatge previ d’uns quants anys. De la mateixa manera que ningú neix ensenyat, que aprendre a escriure correctament no es fa d’un dia per l’altre, tampoc hem d’esperar que la millora sigui molt significativa un cop s’ha accedit a la universitat: si amb 18 anys (l’edat més habitual de començar un grau) encara no has après a escriure com Déu mana, ja fas tard, atès que el més és lògic és que els estudis d’Educació hagin de centrar-se a ensenyar-te com ensenyar i no pas a explicar-te les normes ortogràfiques. Us imagineu un estudiant de 1r curs del grau de Matemàtiques que amb prou feines sàpiga les operacions bàsiques sense haver de recórrer a una calculadora? O un de Física i Química que et demani a quin equip de futbol juga un tal Einstein o que confongui la taula periòdica dels elements amb la taula d’abdominals del gimnàs? I ja que hem començat aquesta entrada fent referència al veritable doctor que tenim a la família, us imagineu un metge de capçalera que falli en els seus diagnòstics més que una escopeta de fira?

Si voleu una mostra de tot això que estic dient, passeu-vos per algunes facultats de la UAB (m’imagino que també passarà a altres universitats) i veureu anuncis de cursos propedèutics (que introdueixen al coneixement d’un art o ciència) en alguns dels seus estudis, cosa que això no passava fa uns quants anys. I per reblar el clau, bona part dels graus de la Facultat de Filosofia i Lletres (UAB) inclouen als seus Plans d’estudis una assignatura obligatòria d'”Expressió escrita”. Les preguntes són immediates: per què? no hem fet tard, ja? hem de ser nosaltres, els professors universitaris, els encarregats d’esmenar mancances d’anteriors etapes d’aprenentatge? I ja us podeu imaginar també la cara que se’m posa de no saber què dir quan els meus estudiants em demanen pel sentit d’aquesta assignatura.

10438563_10152343123061619_3045015565741675085_n

Per cert, acabo aquesta llarga entrada amb un article que acabo de trobar a l’edició digital de La Vanguardia, que va en la línia de tot això amb què us he “taladrat” el cap: la detecció, en avaluacions de primària i secundària, de greus mancances entre els alumnes en l’àmbit de l’expressió escrita: frases inacabades, manca de coherència, faltes d’ortografia, vocabulari pobre, etc. Per sort, l’article acaba amb un bon llistat de propostes per esmenar-les. En qualsevol cas, i com diu un col·lega meu de la UB, la universitat s’està “batxilleritzant”, heretant i reproduint els errors d’aquesta etapa formativa, també en aquesta qüestió tan cabdal com l’assoliment d’una bona competència en expressió oral i escrita: roda el món i torna al Born.

3 comentaris

Filed under Reflexió, Universitat