Una essa empresonada

D’ençà un temps que aquests són uns temps convulsos, valgui la repetició, per a la política nacional, tant en clau espanyola com catalana. Tot el que s’ha derivat del “procés” gairebé acapara les portades dels diaris, tertúlies en televisió, ràdio i bars, xarxes socials, etc. oimés si encara continua al Suprem el judici contra els líders empresonats i la darrera decisió judicial -permetre que els exiliats Puigdemont, Comín i Ponsatí es puguin presentar a les elecciones europees- ha fet encendre encara més els ànims d’alguns partits polítics. Per descomptat que jo, en tant que independentista, m’alegro molt per aquesta darrera decisió i també per la riallota que ha provocat el fet que s’hagin passat la patata calenta d’una instancia a una altra. I espereu, que el tema no ha acabat atès que el líder (¿?) del Partit Popular, Pablo FRAcasado, ja ha anunciat que ho recorrerà al Tribunal Constitucional (aquí). És ben bé que hi ha polítics que els hi treus de l’agenda el tema català i no saben que dir, oi Albert Rivera?

En això, he de dir que jo considero que la Junta Electoral Central (JEC) està fent un flac favor a la democràcia i justícia en aquest p*** país, amb resolucions que més d’una vegada m’han fet pensar que la gent d’aquest òrgan deu creure que els votants som uns ximples i analfabets (bé, m’imagino que alguns de VOX, PP  i Cs sí ho deuen ser). Per tant, i en contra de la resolució que prohibeix l’exhibició de certes pancartes i eslògans en edificis públics, i dir certes expressions en mitjans de comunicació públics, jo m’hi cago a sobre i dic amb veu ben alta que en aquest país HI HA PRESOS POLÍTICS, que són diferents dels polítics presos, dels quals el mateix PP en té uns quants a la garjola.

I tot i que no és motiu d’engarjolament, potser sí que s’hauria de castigar d’una manera o altra l’autor d’aquesta frase que ja s’ha fet gairebé viral: el plural de “PRES“, entès com una persona privada de llibertat, tancada a la presó, s’escriu amb una sola essa, no amb dues. I ja que parlem de “càstigs”, podríem obligar l’autor d’aquesta errada a copiar correctament la frase cent vegades, tal com va fer el centurió romà amb el Brian quan el va enxampar escrivint malament en un mur “romans, marxeu-vos cap a casa“. Sigui com sigui, les esses sobrants, de pet cap a la presó!

Anuncis

Deixa un comentari

Filed under Política

A rostir les targes!

A qui no li ve de gusta un bon pollastre a l’ast acompanyat d’una ració de patates fregides o al caliu, unes costelletes de xai amb el seu suquet regalimant o uns saborosos peus de porc? Segur que no si ets vegetarià o vegà però si formes part del col·lectiu de carnívors que portes tota la setmana menjant poc i malament o en el pitjor dels casos, verduretes i cremetes perquè estàs fent règim, aleshores segur que ets dels que perden l’oremus el cap de setmana per uns plats com aquests. Doncs per gent com tu aquests negocis, que són de tota la vida, sembla que ara estiguin reviscolant ja que com més va més en veig de nous pels carrers. I me n’alegro, és positiu que hagi gent emprenedora que s’arrisca a obrir un negoci en un país com el nostre, que la té més que maltractada, i en un context com l’actual, ple d’incerteses.

Ara bé, el que no hauria de ser una incertesa és redactar correctament l’anunci amb què publicitar-se, atès que disposem de les eines per evitar-la. Si us fixeu en aquesta imatge veureu dues errades que, d’altra banda, són força habituals: una és escriure tal com pronunciem i l’altra és confondre conceptes d’un significat semblant. Pel que fa a la primera, certament, acostumem a pronunciar l’animal “conill” amb “U” quan s’escriu amb “O” (aquí teniu un primer exemple habitual i aquí un altre). Pel que fa a la segona qüestió, cal diferenciar entre “tarja” i “tarjeta“; la primera té uns significats molt específics (escut militar medieval de forma rectangular, placa rectangular o ovalada on hi ha escrit un nom, una indicació o obertura practicada a la part superior d’una paret o envà). En canvi, per al sentit més usat, quan volem referir-nos a un petit full de cartolina o plàstic que serveix per identificar-nos, acreditar-nos o “fidelitzar-nos”, aleshores fem servir una TARGETA (aquí també serveix la de crèdit).

Tot plegat, rostim les targes, portem la nostra targeta de punts, fem la comanda i paguem amb la targeta de crèdit. I bon profit! Per cert, sabíeu que un sinònim de “rostisseria” és “rostidoria”? No? doncs ja sabeu una cosa més.

1 comentari

Filed under Restauració

Cometes ideològiques

La darrera entrada d’aquest bloc la vaig dedicar a la persona de Cayetana Álvarez de Toledo, a propòsit dels seus pèssims resultats electorals a Catalunya i després de la tensió que va generar la seva visita de fa unes setmanes al Campus de la UAB, organitzada per l’associació “S’ha acabat” (Joves per la Defensa de la Constitució), una escissió de “Societat Civil Catalana” (pel que sembla a uns quants d’aquesta darrera no els devia semblar encara prou espanyolista i van decidir de donar un pas més cap a la dreta). Bé, tant se val, ja sabeu que la UAB és una universitat on amb una certa regularitat es produeixen situacions de cert conflicte, entre col·lectius d’estudiants que es qualifiquen d'”antifeixistes” i altres que organitzen actes, conferències, etc. de persones d’una determinada afinitat política i ideològica: aquí teniu una primera mostra, també aquesta segona, (ambdues sobre SCC), aquesta tercera de Rosa Díez (UPyD) i fins i tot, una altra de signe contrari (a l’exlehendakari Juan José Ibarretxe).

Sigui com sigui, per molt antifeixista que hom se’n consideri també caldria ser una mica curós a l’hora de demostrar-ho i deixar-ho per escrit. Quan vaig veure fa pocs dies això escrit en un mur, just a l’accés a la Facultat de Filosofia i Lletres de la UAB, d’entrada no vaig copsar el seu significat, em va semblar una frase desordenada, sense sentit, i després d’uns segons hi vaig caure: feia referència a l’associació que abans he citat. Ara bé, demanaria al seu autor que per a una altra ocasió pensi en posar el signe de les cometes (), aquell que d’acord amb el diccionari de la llengua catalana es posa, en parella amb un altre, l’un al principi i l’altre a la fi, per a marcar determinats mots o frases, per a encloure un passatge dins un text, per a indicar el significat d’un mot o d’una expressió, etc. (exemple: Fora S’ha acabat de la UAB!). Una altra opció possible és la d’escriure el nom de l’associació en cursiva però si no es té traça amb un esprai potser acabaria sent pitjor el remei que la malaltia.

En definitiva, col·lectius d’estudiants de la UAB que voleu demostrar la vostra oposició entre vosaltres, penseu també en les cometes quan hagueu d’escriure els eslògans, bé siguin antifeixistes, constitucionalistes, espanyolistes, republicans, independentistes, animalistes, ecologistes, taurins, vegans …

Deixa un comentari

Filed under Política, Universitat

Hail Cayetana!

El passat dijous 11 d’abril va tenir lloc al campus de la UAB, on jo treballo, un boicot a un acte de la candidata al Congrés de Diputats del Partit Popular per la circumscripció de Barcelona, la Sra. Cayetana Álvarez de Toledo (àlies “.CAT”), i que va ser organitzat pel col·lectiu “S’ha acabat“, escissió de Societat Civil Catalana (SCC). Per descomptat que la cosa no va anar gaire bé i van haver-hi incidents (vídeo), d’altra banda magnificats pels mitjans de comunicació del bloc 155, és a dir, gairebé tots els espanyols i alguns de catalans. D’entrada, i ja vaig dir-ho en el meu mur de Facebook, estic totalment en contra d’aquests boicots a qualsevol formació política, sigui del color que sigui, i fins i tot els feixistes de VOX tindrien la meva porta oberta perquè puguessin dir totes les seves mentides i ximpleries (això sí, després les hi tancaria als morros). D’haver depès de mi, i coneixent l’espai on es va fer l’acte, crec que hagués estat millor fer una mena de “Tortosa” o un gran passadís a la Plaça Cívica engalanat de llaços grocs, esteleades i eslògans antifeixistes, antiespanyols, prorepublicans, etc. per on hagués de passar la comitiva. Però como jo no tinc cap poder de decisió i per alguns dels seus col·lectius la UAB és un espai declarat antifeixista, doncs va passar el que hom ja havia pressuposat.

Així doncs, aprofito aquest fet encara fresc a la memòria de la gent i la relaciono amb una imatge inclosa en una altra entrada sobre ideologies polítiques, per fer les meves pròpies reflexions després dels resultats de les eleccions al congrés de diputats de Madrid i haver estat ella la gran derrotada a Catalunya:

  1. Com he vist per les xarxes, tens en el DNI més cognoms que diputats del PP per Catalunya al congrés.
  2. Ets una persona que potser pel teu pedigrí aristocràtic, emanes tanta supèrbia que fa com si sempre estiguessis mirant per sobre de l’espatlla de tothom. De fet, i com també he vist per aquests “móns virtuals”, després del referèndum de l’1-O Espanya va voler enviar un submarí per fer tasques d’espionatge i de moment, només ha pogut enviar-hi el seu periscopi.
  3. Tens tanta supèrbia que ni et molestes en parlar el català i tractes la gent d’aquí com simples “colons”. Tot i així, imagino que en algun moment has hagut de veure que aquesta tampoc era una bona estratègia perquè en els debats i entrevistes has passat de demanar la traducció simultània (aquí), a generar una polèmica artificial (aquí) per, finalment, entendre el català perfectament per obra i gràcia divina en el darrer debat electoral (aquí).
  4. Amb aquests resultats tan pobres no cal ser gaire il·lustrat per adonar-se que ni els teus t’han votat; i què esperaves després d’amenaçar amb tancar TV3, eliminar el model d’immersió de l’escola catalana, intervenir en els mossos, insultar, amenaçar amb l’aplicació del famós article 155 de la “sacrosanta” Constitució espanyola i vaticinar gairebé la fi del món? Tu, una persona que estic segur que no ha vist mai TV3 ni ha estat educada en l’escola catalana. Saps què passa, Cayetana? que aquest discurs ja és tan recorrent que ningú te’l compra, durant anys l’hem estat sentint en boca de Ciudadanos que ja no ens ve de nou.
  5. Justament et van posar aquí per ser l'”AntiArrimadas” i ho has fet molt bé en el paper de “NAZIonalista” espanyola, de disputar-li a la Inés el paper de veure qui la deia més grossa. Al final, però, ni a tu ni a ella no us ha funcionat gaire bé aquesta estratègia ja que els vostres dos partits han perdut molts vots respecte les darreres eleccions. I el teu ara a Catalunya és un partit, com diria l’antiga vicepresidenta Soraya Sainz de Santamaria, en liquidació (aquí) o si ho prefereixes, una altra empresa que se’n va de terres catalanes a causa del procés sobiranista.
  6. Vaig sentir les teves declaracions d’ahir nit després d’aquesta hecatombe electoral i com a mínim se t’ha de reconèixer la valentia en acceptar-ho (el Pablo FRACasado va trigar bastant més). Un cop recuperada t’aconsello que deixis el partit i fundis el teu de propi; entre les escorrialles del PP i la gent que puguis reclutar de la Fundació FAES i el moviment “Libres e Iguales” segur que trobaràs gent que et donarà suport (podries incloure-hi també la Rosa Díez que sembla que com no té gaire feina, el gat pentina i des del seu altaveu del twitter es dedica a desqualificar els resultats, en una mostra de ple civisme democràtic). Segur que t’anirà millor, pujar al cavall perdedor no ha estat mai una bona estratègia en cap cursa, bé sigui d’hípica o electoral.
  7. I a propòsit d’això últim, et suggereixo un nom per al teu nou partit: “Hail Cayetana” (però ben escrit, no pas com ho va fer l’imbècil de la foto); o si en vols un altre de no tan provocador, què et semblaria aquest: “CAT”, aprofitant les inicials del teu aristocràtic nom. De fet, aquesta idea no és nova atès que temps enrere el polèmic Jesús Gil, que en pau descansi, ja va fundar el seu propi partit amb l’original nom de GIL, Grupo Independente Liberal. Esclar que un partit com el teu que es digués “CAT” seria com si VOX es rebategés amb el nom d'”ABASCAL” (“Asociación BAScoCAtalana Libre”).
  8. Postdata: Cayetana, si em permets un altre suggeriment, què et semblaria aquest edifici com a seu del nou partit? espaiós, amb bones vistes i sembla ser que pròximament en traspàs.

Deixa un comentari

Filed under Política, Universitat

Soooooo!

En aquests darrers temps que en aquest país s’està apostant per una greu onada recentralitzadora des del punt de vista polític, per allò que l’estat central, és a dir Madrid i res més, recuperi competències de govern delegades a les comunitats autònomes (no ens enganyem, bàsicament per anul·lar les autonomies del País Basc i Catalunya), el tema de la llengua no és menor i ocupa una de les primeres pàgines de les agendes de certs partits polítics (PP, Ciudadanos i VOX); per exemple, ho podeu veure en aquest primer article de premsa, aquest segon i un tercer més. Doncs bé, sembla ser que ja s’hi hagin posat i començat per eliminar els anglicismes que tant invaeixen les nostres llengües llatines. De fet, si l’orgull patriota espanyol té una espina clavada al cul pel penyó de Gibraltar, és lògic que no es continuï admetent la “contaminació lingüística” de la llengua de Cervantes, seria com jugar a fubol contra la selecció anglesa i perdre en camp propi per golejada (bé, això ja va passar no fa gaire).

Doncs bé, no hi ha millor manera de fer veure a la gent què ja s’està fent feina que dur a terme iniciatives fàcils, barates i ben visibles, i heus aquí una: canviar els senyals de trànsit com es veu en aquest exemple. De fet, corre la brama que la idea inicial era canviar l’anglicisme “stop” per una veu tan espanyola i “cañí” com la de “so“, interjecció que segons el diccionari de la RAE s’utilitza per aturar les cavalleries. El que va passar és que els operaris van veure que els sobraven dues lletres i ja posats, devien decidir de pintar-les també. Ja ho veieu, en comptes d’avançar aquest país recula.

Deixa un comentari

Filed under Miscel·lània

El valencià maltractat

No descobriré la sopa d’all si us dic que fa temps que el temà de si el català que parlen a les terres valencianes és el mateix que el que parlem a Catalunya, o no, aixeca polseguera entre certs partits polítics, bàsicament de la dreta extrema i l’extrema dreta (per entendre’ns, PP, Ciudadanos i altres). En el fons no deixa de ser una polèmica buscada i artificial perquè, per una banda, aquests polítics han utilitzat el tema com a arma llancívola contra tot allò que faci tuf a català, contra allò que han titllat de “pancatalanisme” (com si Catalunya tingués un exèrcit amagat no sé ben bé on preparat per conquerir i annexionar les terres al sud de La Sènia); de fet, tinc la sensació que justament l’anticatalanisme més furibund no prové de Madrid sinó de València. I per l’altra banda, és una polèmica també artificial perquè argumentar que el valencià i català són llengües diferents és com dir que el castellà d’Espanya no té cap lligam amb el castellà d’Argentina, Xile, Colòmbia, Bolívia, Mèxic, Costa Rica, etc. Deu ser que no té res a veure en això la conquesta i colonització d’aquestes terres per part de la corona hispànica durant uns quants segles, d’igual manera que el català de les terres valencianes no prové de l’expansió de la corona catalanoaragonesa que s’hi va produir encara fa uns quants segles més. En altres paraules, que el fet que siguin dues llengúes molt semblants separades només per una línia en un mapa és tan sols una casualitat (p. ex. podem recordar aquí el vincle no català que el PP valencià va atribuir al valencià o en aquest altre exemple del diari “La Razón”, gens sospitós de ser catalanista).

En això, són aquests partits polítics que defensen la no catalanitat del valencià els primers que quan tenen l’oportunitat d’utilitzar-la, fer-ne bandera i mostrar-se’n orgullós, la menystenen, l’arraconen i des del poder que puguin ocupar, la pretenen també eliminar de la vida pública (i si puguessin, també de la privada). I ni tan sols sembla que tinguin cura de voler parlar-la bé. I d’això aquí teniu un exemple: una piulada de la Mª José Català, política del Partit Popular, antigua alcaldesa de Torrent, que no és poc, diputada a les Corts i actualment candidata del PP a la alcaldia de València. Aquesta dona hauria de saber que en castellà el topònim “Valencia” no porta accent, MAI, i que en la llengua que diu que sempre defensarà va amb accent obert, VALÈNCIA. Potser deixant-se portar per l’ADN anticatalà que sempre ha caracterizat el PP valencià, pensa que és inadmissible que el valencià tingui accents oberts, com el català, i que si se n’ha de posar algún que sigui tancat, com al castellà. Sra. Català, ho pot comprobar vostè mateixa introduint l’entrada “Valencia” (castellà) en qualsevol traductor disponible a la xarxa (p. ex. aquest). D’altra banda, té collons la cosa que tractant-se d’aquest tema, aquesta dona es digui, precisament, “Català” … coses del destí.

Fins i tot, el partit que reuneix els “cuñaos” d’aquest país i que també ha estat sempre beligerant amb el tema de l’idioma, sembla que ho tingui bastant més clar com es desprèn d’aquest cartell de propaganda electoral: el “ciudadano” Toni Cantó, suposat actor que no fa gaire va dir que a Catalunya no podia fer teatre perquè parlava en espanyol (i per això va rebre aquesta clatellada), i que tampoc no es cansa d’afirmar que el castellà ha desaparegut (sic) de Catalunya (aquí), el podeu veure en primer pla amb el topònim de València ben escrit, en valencià o català, com vostès desitgin.

Deixa un comentari

Filed under Política

La importància d’un accent

En aquest bloc les entrades etiquetades al grup d’accents són unes quantes, un reflex que deu ser una qüestió bastant important des del punt de vista de les “heretgies” ortogràfiques que es pretén combatre des d’aquest espai. I el tema no és menor perquè depenent de quin sigui el context i de si una determinada frase es treu fora d’aquest, el significat del que es vol dir pot crear confusions i, el més important, interpretacions divertides. No entraré aquí en l’eterna discussió de si alguns accents diacrítics que s’han eliminat s’havien d’haver mantingut, no sóc filòleg i per tant no disposo de prou arguments com per mantenir una o altra postura. De fet, de vegades, quan escric paraules que van accentuades, ho faig perquè sè que s’han d’escriure d’aquesta manera, perquè ho diuen les normes, però no pas perquè les conegui del tot.

Bé doncs, anem al tema: en castellà ja fa un temps que l’accent de la paraula “solo” va ser eliminat del diccionari quan abans es posava per fer referència a l’adverbi i es podia substituir per “solamente”, amb la qual cosa “solo” (sense accent) indicava l’adjectiu (de persona solitària). Tot i així, aquesta decisió va generar una certa controvèrsia i aquí en teniu un bon exemple i us poso també una imatge que acompanyava una entrada passada que feia referència al tema.

No fa gaires dies, a propòsit del debat electoral dels principals caps de partit que s’ha de fer a A3 o a TVE, vaig trobar per la xarxa aquesta altra imatge que deixa molt clar el que es deia abans: que la manca de l’accent (en castellà, de la “tilde”) de la paraula “solo” pot generar confusions. Potser, i per curar-se en salut, la mateixa RAE va dir que en cas de risc d’ambigüitat amb l’adjectiu “solo” es pot escriure “sólo” (amb accent), com podeu comprovar aquí. Aleshores, pregunta: el candidat Sánchez acabarà debatent només amb si mateix perquè cap l’altre l’acompanyarà en el debat, és a dir, perquè estarà més sol que un mussol en el plató de TVE? O és que realment es vol dir que només assistirà a aquest i no al d’Antena 3? Les males llengües diuen que no vol anar a aquest darrer perquè no té ganes que el tallin ara sí i ara també amb allò de “Volvemos en 7 minutos” que, en opinió meva, hauria de ser el lema de la cadena.

I per acabar, perquè veieu la importància de posar o no l’accent, us passo aquesta imatge que també he trobat per la xarxa: com bé diu el meu col·lega Sebastià Altimiras aquest és un cartell digne de ser penjat a les portes de Neverland o de qualsevol bisbat.

Deixa un comentari

Filed under Política

El llogater de La Moncloa

Com altres vegades m'”apropio” d’una imatge trobada per les xarxes per fornir aquest bloc. Aquesta serveix per deixar en evidència els traductors automàtics que deuen fer servir els diaris amb doble edició, en castellà i català, alhora que també per evidenciar la mala praxi de la gent que ha de controlar la feina que fan les màquines: potser hi confiem massa, pensem que la faran millor que els humans i per tant, com ximples que demostrem ser, ens en despreocupem. En canvi, i com sovint recordo als meus estudiants quan han de fer un exercici redactat i pensen que els correctors del processador de text ja corregiran les seves nombrosoes mancances en aquest camp, l’ordinador només fa allò que algú abans li ha dit que ha de fer i si li ho diu malament, aleshores la màquina ho farà també malament. Però us confesso que costa molt d’inculcar aquesta idea en uns caparrons que han crescut i “madurat” en un entorn completament digital: no deixo de pensar que tot forma part d’un complot mundial en què la tecnologia acabarà per fer ximples i imbècils als humans, encara més.

Però deixem-nos de cabòries i anem al tema: poso al mà al foc per dir que en el titular en castellà devia aparèixer la paraula “inquilino” per a referir-se al Sr. President del Govern d’aleshores, en Mariano Rajoy, i en essència val a dir que no ho va deixar de ser en cap moment com també ho és ara el Sr. Pedro Sánchez, en tant que els presidents no són propietaris del palau on resideixen. Ara bé, és també cert que cap president del govern espanyol paga un lloguer per residir a La Moncloa (això ja deu anar amb el càrrec, faltaria més). Per tant, l’ús de la paraula “llogater” és incorrecte atès que el diccionari de la llengua catalana la defineix com una “persona que fa ús d’una casa, d’un pis, etc., pagant-ne lloguer” i s’hi indica que és sinònima d'”inquilí“, que en castellà té aquest significat segons el diccionari de la RAE.

Tot plegat, no sé quina formació deu tenir la persona que va redactar aquest titular, hem de suposar que és periodista, i si és així m’imagino que va oblidar una de les lliçons més bàsiques a l’hora de redactar noticies, com és la de no complicar-se la vida de forma innecessària, com en molts altres àmbits; s’hagués pogut substituir aquesta expressió per una de més normal que fes referència a la persona i/o al càrrec (Sr. Rajoy, president, etc.), sense haver d’esmentar el seu règim de residència. D’altra banda, tal i com s’està posant el tema dels lloguers a moltes ciutats espanyoles, amb uns bombolla que tard o d’hora esclatarà, per això en diuen “bombolla”, dubto molt que amb el sou de president del govern hi hagi prou per pagar el que costaria el lloguer de la Moncloa si es posés al mercat.

Deixa un comentari

Filed under Política, Premsa

Privilegis univerCitaris?

De nou faig ús d’una imatge trobada per la xarxa fa un temps per reactivar aquest bloc. D’entrada no em va cridar l’atenció tant el “delicte” en si mateix com el fet de deduir que s’havia “comès” a la UAB i per l’experiència que tinc d’haver-hi estudiat fa molt de temps, aquesta pintada està (o estava) en un dels murs de l’antiga Escola de Professorat d’EGB (m’imagino que ara deu ser la Facultat de Ciències de l’Educació). En aquest mateix bloc ja m’he fet ressò d’altres pífies ortogràfiques, pròpies o alienes, que he pogut trobar en un espai universitari, només cal que busqueu per l’etiqueta “universitats” i us sortiràn unes quantes entrades. Amb aquesta altra, que estic convençut que no serà la darrera, queda de manifest un cop més que la Universitat ha deixat de ser ja fa un temps, aquell “temple” de la saviesa que en general hom pensava que era. I si a més a més les “heretgies lingüístiques” provenen, com em penso, d’un dels llocs que ha de vetllar perquè no es produeixin ni mai ni enlloc, doncs és allò de tenir una mala peça al teler.

D’altra banda, segur que amb això hi ha gent que pensarà que no és més que el reflex d’un sistema educatiu que com més va més empitjora, en molts aspectes i també en aquest de més bàsic. Sigui com sigui, o bé l’autor d’aquest pintada té un petit problema de pronunciació entre les consonants “S” i “C” o bé més d’una persona segur que s’està demanant com redimonis ha arribat aquí, quin filtre previ s’ha saltat i de quin privilegi ha gaudit. Definitivament, la universitat ja no és el que era.

Deixa un comentari

Filed under Universitat

“Lleixiu literari”

Val a dir, d’entrada, que aquesta fotografia no és meva sinó que la vaig trobar no fa gaire per aquest món de les xarxes socials. L’aprofito, doncs, per afegir més llenya al foc de les “heretgies lingüístiques”. En primer lloc, i al respecte del cartellet, sóc conscient que de vegades és complicat llegir bé una paraula que inclogui les lletres “ll” i “x” gairebé una al costat de l’altra, fins i tot ho és per a mi mateix i m’hi d’esforçar per pronunciar-la correctament. Segon, no és la primera vegada que ens topem amb pífies d’aquesta mena en l’àmbit de les botigues i supermercats, i en aquest bloc podeu trobar-ne unes quantes (p. ex. aquí i en aquesta altra entrada). I certament sembla ser un espai idoni per “caçar-ne” alguna de tant en tant. Dit això, com són aquestes unes dates propícies perquè més d’un es perdi per una gran superfície en busca de joguines per regalar, el convido a perdre’s una estona per la secció d’articles de neteja de la llar quan estigui fart de remenar prestatges. De ben segur que hi trobarà llibres, diaris i revistes per “lleixir”.

Deixa un comentari

Filed under Supermercat