Tag Archives: accents

Doc, posa-hi l’accent!

No fa gaires setmanes va ser notícia el 30è aniversari de l’estrena als cinemes de la primera pel·lícula de la famosa trilogia de “Regreso al futuro”, protagonitzada per en Michael J. Fox i Christopher Lloyd, i que de ben segur tothom ha vist més d’un cop de tant que l’han passat per televisió. I crec que deu ser una d’aquelles pel·lícules que mai ens cansarem de veure. Doncs bé, per si no ho recordàveu -i sinó, la premsa i les xarxes socials ja es van encarregar de fer-ho- a la segona entrega en Marty McFly viatjava al futur, més en concret al 21 d’octubre del 2015, és a dir, tot just fa un mes, i quedava astorat dels avenços tecnològics i invents que suposadament teníem en aquesta època: les vambes que es cordaven soles, caçadores autoeixugables*, cotxes voladors, skates que llisquen per l’aire i uns quants més, alguns dels quals encara són ficció i uns altres que ja estan entre nosaltres. Per cert, per aquelles mateixes dates vaig veure un reportatge del canal Discovery Max en què el director (Robert Zemeckis) i el guionista (Bob Gale) explicaven això mateix i confessaven que no van saber preveure un invent que indefectiblement és tan habitual avui dia com imprescindible per a molta gent: el telèfon mòbil (no recordo que esmentessin Internet i per si de cas ja ho faig jo).

12144943_1682504688651587_5195089690903460243_nDoncs bé, perquè veieu que hi ha gent amb molta imaginació i temps per perdre (o que es deu avorrir molt), en un mur de Facebook vaig trobar aquesta imatge ben curiosa que reproduïa una piulada i en què es veu com en Marty s’equivoca: fa un temps la Real Academia Española (RAE) va aconsellar (eps! però no era cap proposta normativa) la supressió dels accents diacrítics a l’adverbi “solo” i als pronoms demostratius, però tot i així encara som molts els que els continuem posant. Per tant, en aquest cas preferim no seguir el consell i pel que sembla, és aquest un tema que genera un cert debat entre autors, editors i acadèmics; d’entrada no m’imagino com deu ser una reunió entre els membres de l’Academia per debatre si cal introduir una nova paraula al diccionari (un exemple), o com deu ser formar part de l’equip que revisa definicions de les ja incloses, però qui sap si ens sorprendrien a tots plegats per l’elevat to de les seves discussions, l’acarnissament entre uns i altres, etc. El que sí està clar és que en Marty McFly i en Doc no van saber preveure que hi ha coses de la llengua que no es toquen, que la tradició val més que qualsevol argument i que si a l’escola ens castigaven fent escriure a la pissarra 100 vegades la paraula “sólo” (amb accent), i us ho dic per experiència pròpia, era per algun motiu …

Marty i Doc, estigueu tranquils perquè llevat dels que no tenen ni idea del tema dels accents, hi haurà gent que com jo, seguirà accentuant “sólo”: no voldria generar cap mena de confusió si mai he d’escriure un missatge com aquest (del sexe), ni tampoc tenir-la si hagués de veure aquesta pel·lícula sense saber de què va i si l’adverbi no estigués accentuat en el seu títol: si es tracta de sexe, no és el mateix dir “només una nit” que “estar sol una nit” (en el primer cas potser no en tindré prou i en el segon potser m’hauré de dutxar amb aigua freda).

accents_1

solo-una-noche-cartel1

(*). Per cert, a la pel·lícula hi ha una escena on en Marty cau dins un estany i just sortir-ne tot xop la seva jaqueta s’eixuga automàticament. Doncs bé, sabeu la diferència entre els verbs “assecar” i “eixugar?

1 comentari

Filed under Castellà, Miscel·lània

Ens hem passat amb l’exfoliació?

Aquí ja s’ha dit més d’un cop que el món de l’estètica, perruqueria, perfumeria i altres àmbits més o menys afins són proclius a aparèixer-hi, i no és perquè l’administrador d’aquest bloc hi estigui renyit ja que més aviat no els freqüenta gaire, llevat d’una visita bimensual a la perruquera perquè posi una mica d’ordre al seu cuir cabellut que, sigui dit de passada, fa patxoca per l’edat que té tot i que també seria digne de sortir en un anunci del Just for men. Més aviat aquesta presència recorrent al bloc és ben merescuda perquè sense voler entrar-hi en els motius, és bastant habitual trobar alguna que altra errada ortogràfica digna de ser “retratada”. Per tant, a aquestes alçades de la pel·lícula hauríem de parlar de “clàssics”. Així doncs, fixeu-vos en les dues imatges que us adjunto, una al costat de l’altra (no us confongueu, pertanyen a comerços diferents): en primer lloc, la “destrucció de les capes superficials de l’epidermis” que és el que en realitat seria una “eXfoliació”, potser ha anat una mica més enllà del que seria desitjable i s’ha “cruspit” la lletra X. O qui sap si ha quedat molt dissimulada després que s’hi hagi aplicat el mateix “tiny” que a les pestanyes, quan m’imagino que més aviat s’hi hauria d’haver aplicat un “TINT“. És clar que si en català tenyim peces de roba, draps, teles, cabells, pestanyes i no sé quantes coses més, què menys que posar-hi un “tiny”, oi que sí?

Sembla que això ho tinguin més clar en el segon establiment al qual correspon la imatge de la dreta, amb aquesta noia tan bufona, pentinada, tenyida, hidratada, exfoliada i amb el cabell ben remogut després d’un bon massatge. Llàstima, però, que aquesta claredat no sigui la mateixa pel que fa a l’ela geminada atès que “capilar” du aquesta lletra. O també podria ser que el massatge fos amb final feliç i l’ela s’esvaís en un món de sensacions “capil·lars” fins aleshores mai vistes.

Fotos_estetica

Però perquè veieu que l'”inquisidor lingüístic” que sóc jo també és humà, us poso aquesta tercera imatge amb el símbol de correcte. I potser us en demanareu el motiu? doncs ben fàcil: cliqueu en aquest enllaç de fa uns mesos i comprovareu com sembla que el personal de la mateixa botiga hagi anat a un curs intensiu de català perquè el maquillatge, ara sí, apareix correctament escrit en el cartell. Per tant, i actuant amb lògica, si aquesta perfumeria sortia abans al bloc per haver comès una “heretgia”, torna a fer-ho ara després que fos cremada a la pira dels “heretges”. No compto que la correcció del cartell respongui al fet d’haver vist aquest bloc, tot i que confesso que m’agradaria … què voleu que us digui, tothom és una mica vanitós.

Maquillatje_esmenat

 

Deixa un comentari

Filed under Estètica-perfumeria, Serveis personals

Accents … quina fotesa!

No fa gaires dies vaig trobar aquesta noticia al diari electrònic de Wilaweb.cat al voltant de la proposta del conegut escriptor i presentador Toni Soler d’eliminar els accents en el catala, sumant-se amb aixo al debat que hi ha sobre com resoldre problemes que la gramatica actual i “oficial” no recull (aqui en teniu una mostra). Efectivament, al seu bloc apareixia aquesta entrada amb data del 9 d’abril i que duia el titol de, justament, “I si eliminem els acents?” i en que per recolzar els seus arguments el text apareix sense cap accent ni dieresi. D’entrada he de dir que jo no soc filoleg (ni ganes que en tinc) i per tant no em voldria ficar alla on no em demanen i exposare aqui nomes la meva mes modesta i humil opinio al respecte ja que, de fet, aquest es el MEU espai per fer-ho (faltaria mes!). En segon lloc, certament el catala deu ser un idioma un pel mes complex que altres i mes dificil d’aprendre del tot correctament des del moment que, per exemple, hi trobem pronoms febles, vocals fortes i atones, accents oberts i tancats, l’ela geminada, doble essa i altres “particularitats” que podrien recolzar allo que sovint es diu del “fet diferencial catala”. De totes formes, m’imagino que altres llengues deuen tenir tambe les seves propies casuistiques, per la qual cosa argumentar que l’eliminacio dels accents ajudaria a fer que el catala sigui mes “atractiu” per captar nous parlants, em sembla una mica simplista. Diguem que els accents i altres “foteses linguistiques” no deuen ser l’unic motiu perque una llengua resulti poc atractiva.

toni-soler-prou

Tercer, tambe es diu que una part de la nostra comunicacio escrita diaria ja contempla el no us d’accents des del moment que es produeix i es transmet a traves dels dispositius mobils -llegeixi’s smartphones– i que, certament, ningu o poca gent s’escandalitza. Com ja s’ha dit en aquest mateix bloc (per exemple, en aquesta entrada) avui dia sembla donar-se mes valor a la practicitat, rapidesa i immediatesa (que no “idiotesa”) en la comunicacio que no a la correccio del text, el rigor, l’estil i … perque no dir-ho, tambe a la cal·ligrafia (en el cas cada cop mes rar que estiguem parlant d’un text manuscrit). Podriem mostrar-nos flexibles i acceptar que en determinats ambits la necessitat de ser curosos amb la llengua passi a un segon terme en pro d’aspectes com els acabats de citar. I aixo no hauria de suposar cap problema sempre i quan sapiguem diferenciar uns ambits d’uns altres, i ser tambe conscients que uns requereixen d’una determinada manera de fer i actuar que en uns altres no es valoren igual. Per exemple, i ja que he començat parlant del Toni Soler, si proposem d’escriure sense accents, aleshores per que no passem per televisio els gags del Polonia tal i com surten despres de la primera presa, amb els seus errors inclosos? O es que tothom diu sempre correctament allo que vol expressar sense equivocar-se o entrebancar-s’hi mai? Es tracta de dos ambits que sense estar a les antipodes no son ben be iguals, el primer vindria a ser com un esborrany del que sera despres el segon ambit, el resultat final que veura el teleespectador. La comunicacio quotidiana mes basica entre persones es plena de situacions linguistiques incorrectes i ningu parla tenint el diccionari i el manual al cap. Esclar que si ens quedessim amb la primera versio dels gags ja no podriem riure despres amb les preses falses.

I un altre problema que li veig a aquesta proposta d’eliminar accents es que estariem apostant per una via que potser acabaria reduint el valor de la bona escriptura fins a un nivell de banalitat. Si comencem per suprimir accents, quant temps passaria abans que fessim el mateix amb altres “molesties linguistiques”? No es que hom demani mantenir-se impassible davant els nous temps i que no s’hagi de plantejar en cap moment la revisio de les normes vigents; en aquest sentit estaria molt d’acord amb el paragraf d’aquest escrit de l’Albert Pla Nualart, quan es diu que “la llengua és i forma part dels seus parlants, ja que “sense parlants, la noció mateixa de llengua no tindria cap sentit. Però cal posar “certes restriccions” —unes normes— per garantir una comunicació eficient. Aquestes restriccions, els mateixos parlants les imposen de manera natural, “a favor de la viabilitat comunicativa i la cohesió lingüística de la comunitat parlant”, articulada gràcies a l’educació, la comunicació pública i la divulgació de coneixements“. Al cap i a la fi, i repeteixo que no soc filoleg, es ben cert que les probabilitats que una llengua sigui mes respectada augmenten a mida que ho fan tambe els seus parlants pero aixo no hauria d’implicar que comencem a ser massa permissius i suprimim certes particularitats que son les que li donen tambe riquesa i caracter diferencial. No compto que els que vetllen per la bona salut de l’espanyol es plantegin una mesura com aquesta i tampoc veig que sigui aquest un idioma que estigui de reculada.

En definitiva, es comença per sacrificar els accents i s’acaba per acceptar qualsevol text escrit en llenguatge de mobil i presentat en un context d’allo mes serios, o escoltant un presentador de noticies en horari de maxima audiencia que segueix el telepronter ple d’expressions com “vale”, “esto” i “pues”, d’aquelles que tota persona amb nomes un dit de front repeteix continuament quan esta parlant. Al cap i a la fi, oi que si fem de pintors no ens presentarem a un casament amb la roba de treball? oi que si assistim a un enterrament no ens comportarem com si estiguessim en un carnaval? Oi que si … trobariem molts situacions quotidianes on s’espera que actuem d’una manera concreta i no per aixo la vida ha de ser molt mes complicada, simplement cal saber diferenciar unes i altres. Si es questio de reduir la dificultat d’aprenentatge d’una llengua, aleshores fa temps que disposem de la solucio: es diu diccionari. Esclar que si no volem viure situacions com aquesta, aleshores potser si que el millor seria eliminar tota mena de norma: es allo de “mort el gos, morta la rabia”. Per acabar tota aquesta dissertacio, unes quantes imatges comiques sobre els accents: que la frivolitat no ens faci perdre la serietat. Per cert, la del sexe em sembla molt bona!

Accents_1

Accents_2

ATENCIÓ: he fet com el Toni Soler i us presento aquesta entrada sense cap accent i dieresi. Confesso que m’ha costat molt abans de publicar-la perque em fa mal als ulls i mes aviat, estic acostumat al contrari. Aviam si ara resultara que aixo m’agradara i em deixare d’estar de foteses com aquestes.

2 comentaris

Filed under Reflexió, Xarxes socials

L’estètica del mal escriure

Recordeu aquesta entrada en què mencionava personatges tan dispars com en Bono (cantant) i l’altre Bono (polític espanyol que representa a la perfecció la “casta”)? Doncs bé, del primer fa temps que li he perdut la pista però del segon, i per desgràcia, no hi ha manera que ens en puguem desempallegar. És com una paparra i fins i tot, ara ha tingut la gosadia de publicar el segon llibre de les seves memòries “Diario de un ministro”. Deu ser allò de si no vols caldo, doncs dues tasses. Però anem al gra i no ens desviem del tema: fixeu-vos a la primera imatge com l’humà és l’únic ésser … intel·ligent (¿?) capaç d’entrebancar amb la mateixa pedra les vegades que convingui, i com per referir-se a “abonament” es recorre a un dels castellanismes més clàssics per substituir-lo. Esclar que també podria ser una picada d’ullet al resultat del partit de “Ciudadanos” (ara es fan dir així) a les eleccions al parlament andalús, ja que la frase podria passar per castellà en mig d’un anunci escrit en català. Per cert, adoneu-vos també de com els accents dels diferents serveis (“cavitació”, “liporeducció”, “exprés”, etc.) també s’han esvaït. Potser és cosa de la màquina del lipolàser que deu està mal calibrada i se’ls ha carregat tots, o qui sap si amb tanta “lipo” han quedat tan succionats que ni poden treure el nas.

Bono_mensual_estetica

I pel que fa a aquesta altra imatge, reconec d’entrada que no les tinc totes: ja sabem que avui dia el santoral pot ser més extens que una guia telefònica atès que de noms “nous” apareixen com de sota les pedres. De totes formes, no havia vist mai fins ara el primer nom de dona de la història de la humanitat escrit d’aquesta altra forma. No he estat capaç de trobar per la xarxa cap referència a aquest altre (¿?) nom i m’atreviria a dir que fins i tot, la persona més il·letrada sabria com escriure’l correctament. Podem pensar en un lapsus (en el teclat d’un ordinador les lletres “v” i “b” estan juntes), que l’autor de l’anunci ens vulgui demostrar el seu rebuig a aquesta història “creacionista” que sempre ens explicaven a catequesi o, simplement, que avorreix les pomes. Sigui com sigui, si realment és una errada, n’hi hauria per llogar-hi cadires però si per aquells misteris de la vida no ho és, aleshores demano disculpes.

Eba_Alvarez

1 comentari

Filed under Estètica-perfumeria

Perruqueria versus ortografia o …

Aliens versus Predator! perdoneu pel títol però és que no fa gaire em vaig adormir veient aquesta pel·lícula i ara el meu subconscient m’ho ha recordat. Anem, però, al tema; són molts els àmbits professionals que, malauradament, estan renyits amb un ús correcte del català als seus anuncis i altres plataformes utilitzades per promocionar els seus serveis. Gairebé estan a matar, com els dos espècimens de la pel·lícula abans citada. Sembla ser que el fet de remenar el cap i el cuir cabellut amb xampús, colònies i altres potingues, o de socarrimar el cabell a altes temperatures amb l’assecador i la planxa deu desorientar les neurones i deixar-les amb tanta poca esma com per ni tan sols, voler assegurar-se després que allò que s’anuncia està ben escrit. Aquí us deixo dues mostres extretes de la revista Totoci, una publicació gratuïta farcida d’anuncis de restaurants, bars, altres comerços i serveis personals i que de tant en tant em cau a les mans.

A la primera imatge la perruqueria en qüestió potser sí que et podrà assessorar de com deixar-te barba però en cap cas t’ho farà bé si es deixen pel camí les dues esses que falten al verb. Jo no sé si la barba està o no de moda però el que és ben cert és que l’ortografia (correcta) ja fa molt de temps que sí ho va deixar de ser. Per cert, aprofito l’avinentesa per dir que a mi, personalment, això que ara es porta entre els homes i que anomenen “barbes hipster” sempre m’ha semblat una mica deixat, per dir-ho clarament, brut. I quedi clar que jo tampoc m’afaito del tot malgrat que sí em passo la “moto” regularment. Una altra cosa és que la gent que se les deixa li agradi donar aixopluc a la microfauna bacteriana … (notícia); en aquest cas, segurament alguna que altra bactèria s’haurà cruspit les esses que li falten al verb. Per cert, si voleu uns consells sobre com arribar a ser un bon hipster (no és només qüestió de barba ja que també se’n pot ser dona, tot i que ara mateix no m’imagino una dona barbuda), aquí en teniu uns quants.

Asesorament_barba

I la segona imatge no és que destaqui per contenir errades d’aquelles que clamen al cel però si parlem de núvies, ens estarem referint a un casament i sempre es diu que aquest ha de sortir perfecte, rodó. Doncs bé, no comença bé l’assumpte si la perruquera que ha pentinar la núvia ens ofereix un anunci amb un petit desori ortogràfic quants als accents. Potser és allò que en algun cas les tisores han tallat més del compte i en algun altre s’han deixat un manyoc (o bolic) de cabells. I és que de radiant no ho sé però segur que en aquest món no hi ha res que sigui perfecte i pel que vaig observant, encara menys en l’àmbit de les perruqueries, serveis d’estètica i altres per l’estil. I la propera entrada en serà una altra bona prova.

nuvia_i_perruquers

Per cert, quan visiteu la perruqueria perquè tingueu ganes de deixar enrere els cabells llargs i que us els tallin, aneu amb compte en com ho demaneu; si teniu la sort de topar-vos amb un/a perruquer/a que entre client i client es dediqui a fullejar el diccionari català i no les revistes del cor, potser us mirarà amb una certa estranyesa si li demaneu que us talli la melena (i aquí teniu l’explicació).

Deixa un comentari

Filed under Estètica-perfumeria, Serveis personals

Un possible competidor? Amén!

Ja sabeu que el campus universitari de la UAB per on em moc habitualment és un no parar a l’hora de trobar nyaps lingüístics en forma de pintades i missatges a les parets escrits, suposadament, per estudiants; gairebé els podem trobar per tot arreu i no cal buscar-los a sota les pedres. Diguem que és una autèntica font d’inspiració per al gestor d’aquest humil bloc. De totes formes, que això passi en un lloc de ciència i coneixement com aquest no deixa de ser preocupant i no em fa ser gaire optimista, la veritat sigui dita. Els esforços que hi esmerço i el temps que hi dedico en aquest bloc només pretenen conscienciar la gent i fer-los obrir els ulls sobre la necessitat de saber parlar i escriure correctament la llengua que molts donen per sabuda quan, en realitat, es troben a anys llum d’haver assolit un nivell prou bo com per no cometre, de vegades, autèntics disbarats. Fixeu-vos que molts pares inscriuen els seus fills en acadèmies d’idiomes estrangers i de reforç, del que sigui, però deixen de banda aquesta qüestió, potser perquè no en són prou coneixedors o bé perquè sent-ho no li’n donen la importància que es mereix: així tenim estudiants que són capaços de dir, escriure i fins i tot entendre, unes quantes paraules en anglès, alemany o xinès però alhora són incapaços de fer-ho amb unes quantes més en català (o castellà) sense que s’equivoquin.

Amen

Per sort, m’adono que no sóc un “lluitador” en solitari i que més gent s’afegeix a aquesta batalla. No em surten competidors sinó amics anònims que com jo, també vetllen armes per aquesta noble lluita. Fixeu-vos en aquesta imatge d’una pintada que com us deia al principi, la vaig trobar al campus de la UAB, en concret a la Facultat de Ciències de la Comunicació. No conec el context ni el motiu d’aquest missatge tan “eclesiàstic” però adoneu-vos com algú es va preocupar per apuntar que l’expressió semítica tan habitual per concloure les oracions s’escriu amb accent (tancant i per descomptat sobre la vocal “e”). Ni jo ho hagués fet millor, entre altres motius perquè no acostumo a passejar-me per aquest indret amb un esprai. Ja ho veieu, uns amb un ordinador i uns altres amb una mica de pintura però tots procurem pel mateix fi: ajudar la gent que no faci el ridícul quan hagi d’escriure en català (i castellà) en espais públics.

6 comentaris

Filed under Castellà, Universitat

A la UAB, accents clitorians?

El passat dijous (24 d’octubre) es va convocar una vaga estatal del sector de l’ensenyament amb motiu de l’aprovació al Congrés de Diputats de la polèmica LOMCE (Ley Orgánica para la Mejora de la Calidad Educativa) del no menys polèmic ministre Wert. Per descomptat les mobilitzacions i altres actes de protesta van estar a l’ordre del dia però a diferència d’altres dies, i pel que fa al meu entorn laboral habitual -la Universitat Autònoma de Barcelona-, la jornada fou tranquil·la i va transcórrer amb pau i harmonia: ni piquets que són més coercitius que informatius, ni barricades amb contenidors d’escombraries, ni talls de les vies dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, etc. Si no fos perquè molts estudiants no van fer acte de presència (quan sona la paraula “vaga” ja no s’arrisquen a venir) i molts professors vam fer docència en aules mig buides, ningú hagués dit que hi havia vaga. Eps! ha de quedar clar que els sindicats de la UAB no és que hi estiguessin en desacord sinó que ja es van apressar en fer un comunicat previ dient que ells ja farien altres actuacions. Per tant, no us amoïneu que tard o d’hora tornarem a tenir sarau en algunes Facultats de la UAB.

Sigui com sigui, aquestes jornades són idònies per passejar-se pel Campus de la UAB i “immortalitzar” alguns dels missatges pintats a les parets dels edificis. De fet, no és el primer cop que ho faig i aquí us deixo unes quantes entrades més publicades (19 de març i 24 de maig del 2012 i 15 d’abril d’enguany) que deixen palès, un cop més, com a la universitat hi arriben estudiants amb certes mancances bàsiques en escriure correctament el català (i diria que és aquest un mal comú a la resta de recintes universitaris). Així, fixeu-vos en les imatges següents. En primer lloc, una amb un missatge que si més no, és original i confesso que no l’havia vist enlloc; amb la primera frase no hi puc estar més d’acord perquè amb prou feines miro la TV ja que per al que fan, no val la pena perdre-hi el temps. De totes formes, i amb la segona frase, la pregunta que em va venir al cap en veure-la és: el comandament de la televisió és universal? serveix també per activar l’òrgan erèctil situat a l’angle anterior de la vulva? Perdoneu aquest possible to masclista de la meva reflexió però és que m’ho han posat tan fàcil … Al cap i a la fi, això deu voler dir que no ens estiguem tanta estona davant la pantalla i que follem més, parlant clar i català. Llàstima, però, que la frase inclogui una errada ortogràfica que hagués estat de fàcil solució, ja que l’accent és tancat. Llevat, és clar, que tingui un segon sentit i amb la indicació d’un accent obert es vulgui dir que la dona es mostri molt oberta a … No hem d’oblidar que per molta igualtat de gènere que volguem pretendre inculcar entre la ciutadania, el clítoris és, encara, un òrgan eminentment femení.

apaga_tv_encen_clitoris

Val a dir que prop d’on vaig fer aquesta foto hi havia altres missatges semblants, com “Apaga la TV i surt al carrer” o un altre de més curt i alhora contundent: “Revolució clitorial”. Potser amb tant clítoris la Plaça Cívica de la UAB acabarà sent un lloc on organitzar cursos d’autoconeixement de la sexualitat femenina, seminaris d’educació sexual alliberadora, antirepressiva, anticapitalista, antimasclista i antipatriarcal, hi posaran botigues de Tupper-sex, etc. Però no ens desviem del tema: l’accent és incorrecte i “punto pelota”, tant si és la forma de l’imperatiu com el present de l’indicatiu. D’altra banda, i ara plantejo un dubte: el verb “encendre” és correcte en aquesta frase? s’encén una TV, un clítoris o més aviat s’encén el llum, l’espelma, un cigar, la pipa, la sang (d’algú), una passió, un desig, etc? Aquí ho deixo perquè confesso que no n’estic segur.

La segona foto també és una mostra de com de vegades la UAB va mancada d’accents, en aquest cas en una situació tan clàssica com els accents diacrítics, és a dir, aquells que es posen per distingir parells de paraules que segons les regles d’accentuació no n’haurien de dur. Així, cal diferenciar entre donadones (entès com un ésser humà de gènere femení) de dóna i dónes (formes del verb “donar”). Potser l’autor/a d’aquest missatge venia de pintar els anteriors i clítoris amunt, clítoris avall, devia estar pensant més en alguna companya seva que en res més. Per sort, sempre trobarem alguna persona més assenyada que, a més de procurar pel compliment del contingut dels missatges reivindicatius, també vetlla per la formalitat de com es transmeten, ergo, l’ortografia. Prova d’això és la tercera fotografia on la forma verbal en qüestió apareix ben escrita. Clar que potser les dues pintades pertanyen a faccions estudiantils oposades i la segona va voler posar en evidència la primera! I és que la desunió del moviment estudiantil al Campus UAB donaria per fer una trilogia de novel·les de misteri, serial de ràdio, sèrie de televisió (amb o sense clítoris pel mig), un llargmetratge, una road movie

2013-10-24 12.21.53

2013-10-24 15.17.09

2 comentaris

Filed under Universitat

D’olives, pollastre i bacon

Des que porto gestionant aquest bloc m’adono que el món de la restauració en particular i de l’alimentació en general és molt ric en “heretgies lingüístiques” i que el nodreixen -mai millor dit- d’una forma bastant regular. I una prova més d’això que us estic dient és aquesta nova entrada que vindria a ser una mena de popurri estival, a partir d’unes quantes imatges que de fa temps tinc reservades per a situacions com aquesta. Si per aquestes dates tan poc propenses a plantar-se davant la televisió, les cadenes ens “martiritzen” amb els seus programes de resums d’altres programes per omplir la graella -Déu meu, com trobo a faltar de vegades la famosa “Carta de ajuste”-, i no haver de trencar-se la closca amb noves ofertes, aleshores per què no jo també? Per tant, com ara mateix tampoc estic gaire per la feina de redactar entrades individuals per a cadascuna de les imatges que adjunto, us les agrupo totes aquí perquè pogueu comprovar que si els diccionaris fossin productes gastronòmics d’una alta demanda, el panorama lingüístic i ortogràfic seria molt diferent del que ho és avui dia.

Així doncs, què us sembla si comencem per un aperitiu tan clàssic com poden ser unes olivetes? Us en faríeu creus de com m’arriben a agradar i com amb el pas dels anys he anat ampliant el ventall, de verdes a negres, amb i sense pinyol, dolces i picants, etc. Estic convençut que podria sobreviure bastant bé en una illa deserta amb uns quants llibres, unes tones d’olives i això sí, sense televisió ni telèfon. De totes formes, si bé em puc empassar qualsevol mena d’oliva no em foteu unes com les de la primera imatge perquè no sé ben bé quines són. Si la cooperativa de Guissona comercialitza pots d’olives com aquestes, aleshores potser que faci el cor fort perquè aneu a saber què estaré menjant. Una ràpida ullada al diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans ens trauria el dubte: l’os (sense accent) ens diu que és l’equivalent al “pinyol de l’oliva i altres fruits” i en canvi l’ós (amb accent tancat) indicaria un “mamífer carnívor de la família dels úrsids, plantígrad, de pelatge abundant, cua molt curta i cos corpulent”. Us imagineu una oliva gegantina (no podria ser de cap altra manera) farcida d’ós! en tindríem per triar ja que aquest podria blanc, bru, gris, malai, d’Alaska, morrut, negre americà, polar, tibetà, formiguer, rentador, etc. Tantes varietats com olives més “normals” trobaríem en una parada de mercat ben assortida. I si esteu buscant un pot d’olives amb òs (amb accent obert), només cal que us apropeu a una botiga d’aquesta cadena tan coneguda. Així de fàcil, les hi deuen “fabricar” especialment.

I que tal si després d’una tapa d’olives fem un plat com Déu mana i quin més clàssic també com una mica de pollastre? Igual que abans, la carn que més m’agrada de menjar, sobretot si a és a l’ast (mmm!!! la boca ja em regalima). Sempre he pensat que un dels millors “invents” de la natura és una bona ració de patates fregides (amb un bon oli d’oliva) que facin d’acompanyament d’un bon … pit de pollastre. És clar que si busqueu a la botiga aquesta part de l’anatomia del pobre animalot crec que no la trobareu, per molt que regireu per les prestatgeries. I això que el diccionari ho deixa ben clar: el pit és “la part anterior d’un quadrúpede o d’un ocell immediatament sota el coll” i posa com a exemples el pit de bou, de vedella, etc. De totes formes, quantes vegades en una conversa informal, hem deixat anar una “petxuga” en comptes de “pit”? O “pollu” i no “pollastre”? Confesso que a mi també se m’ha escapat en més d’una ocasió -potser pels efectes de les olives que abans m’he menjat- però d’aquí a veure-ho escrit en una botiga d’alimentació, se’m fa un pèl estrany. Ainss! quin mal li ha fet al pollastre l’assimilació de la “pechuga” castellana. I ara que hi penso, curiós que en aquest idioma no es digui “pecho de pollo”. Tant se val, en la mesura que pugui fer-ho, continuaré menjant carn de pollastre i tot i aquesta “heretgia lingüística” no se m’ha passat pel cap fer-me vegetarià.

Petxuga_pollastre

I per concloure aquesta entrada gastronòmica, què tal si canviem les olives per una mica de bacó? Al cap i a la fi, no tothom ha de tenir les mateixes preferències gastronòmiques que jo. Quan vaig veure aquest fulletó de propaganda a la meva bústia no li vaig fer el menor cas fins que les meus ulls van anar a parar a les cometes del “bacon”. Confesso que no sé tant de gramàtica catalana com per assegurar que l’ús d’aquesta figura sigui, en aquest cas, incorrecte i si heu llegit algunes entrades meves d’aquest bloc, us haureu adonat que jo també les utilitzo per referir-me a paraules que no figuren al català, a certes expressions, etc. De totes formes, si a la nostra llengua tenim la paraula “bacó”, aleshores per què no escriure-la? O ja posats, fem-ho “bé” i escrivim-la tal i com s’acostuma a pronunciar en anglès, ergo, “beicon”. És clar que si amb aquest fulletó es volia demostrar la capacitat bilingüe del possible comprador, fem-ho tot en ambdós idiomes, per exemple, què tal unes wings of pollastre? o unes ales de chicken? o un steak of vedella? I per acabar-ho d’arrodonir, tot això a uns heavenly prices.

Presentación1

7 comentaris

Filed under alimentació, Supermercat

Com diu que és el Conseller …?

Corren mals temps per a la lírica, com deia una cançó d’un grup de música bastant conegut quan jo era bastant més jove, i que es deia “Golpes Bajos”. I també per als polítics, d’un color i d’un altre, d’un i altre espectre ideològic. I no seré jo qui els disculpi i negui que no s’ho hagin guanyat a pols. Amb la que ens està caient a sobre a tots plegats, malgrat que a uns més que altres, i un té la impressió que l’anomenada “classe política” d’aquest p*** país està més per la tasca de discutir per una coma en un avantprojecte de llei i no tant pels problemes reals que patim (mai millor dit). De totes formes, una cosa és que ens mereixin la nostra general desaprovació (ara en diem “desafecció”) i una altra de ben diferent és que els qualifiquem i etiquetem d’una manera que ni ells mateixos sàpiguen què volem dir. I compte amb això perquè de tan estúpids que són (la majoria) correm el risc que pensin que nosaltres ho som tant o més (és allò que diuen que el lladre creu que tots som de la seva mateixa condició).

Doncs bé, en el meu intent de fer reviure aquest bloc amb aquesta segona altra entrada després d’estar uns quants mesos inactiu, us deixo aquesta imatge de fa gaire un any (disculpeu-me però no recordo si és meva o si alguna altra persona me la va passar molt amablement). En primer lloc, dir que es refereix al Sr. Felip Puig i Godes, que actualment ocupa el càrrec de Conseller d’Empresa i Ocupació, després d’haver estat el responsable del Departament d’Interior (per entendre’ns, qui manava el Cos dels Mossos d’Esquadra). Segon, la imatge en qüestió es refereix a aquesta època i m’imagino que devia ser presa arran la intervenció del nostre cos policial en alguna que altra manifestació (no recordo, però, quina ni per quin motiu es va convocar).

Puig_psicopata

Tercera, i com veieu a la imatge, sospito que a l’autor d’un missatge tan breu se li devia anar la ma a l’hora de posar l’accent allà on no tocava i es va equivocar d’un parell de lletres. És clar que també podríem pensar que el va escriure encara un pèl estabornit, després de rebre algun que altre cop de porra per part d’algun més que diligent policia (ep! poca broma amb això). I fins i tot, per fer una mica de broma, i per pensar en altres opcions, també que l’hagués escrit després de veure un programa d’aquells d’animals que s’han posat tan de moda per alguns canals de televisió (del tipus “Veterinaris” a TV3), com es diu “Pelo, Pico, PATA” del grup Antena 3. I sinó, que algú em digui el motiu de l’accent a la primera “A” i no a l'”O”. És que fins i tot se m’escapa el riure quan intento llegir la paraula tal i com està escrita. Això sí, l’autor ha tingut el detall de posar l’accent obert, que és el que correspon a la lletra A sempre en tots els casos que ha d’anar accentuada.

És clar que posats a pensar en opcions més peregrines, per què no pensar que l’autor del missatge realment es volia referir al Conseller com la femella de l’ànec i que a més a més, estigués tocada del bolet? De totes formes, aquesta seria una barreja de molt mal digerir, amb un accent en català i una paraula en castellà, llevat que potser l’hagi escrit una persona propera a un partit polític que aposta tant pel bilingüisme com C’s, o el mateix PP. Potser una mica agafat pels pèls però també és cert que avui dia ens podem esperar de tot. Oimés de la nostra classe política.

1 comentari

Filed under Universitat

La Universitat ja no és el que era

Ja sabem que aquests són temps difícils per a les universitats públiques del nostre país, i que si més no a la UAB s’ho han agafat molt a pit això de les jornades de vaga, reflexió, accions de protesta, etc. En aquest espai -no és el més adient per fer-ho- no seré jo qui critiqui llur eficàcia i aquí cadascú que faci com opini i cregui més convenient. De totes formes, ja són unes quantes les pintades reivindicatives que he anat observant al llarg d’aquest curs que inclouen unes quantes faltes d’ortografia i és clar, veure-les en un entorn on se suposa que els estudiants hi han hagut d’accedir havent demostrat prèviament un cert nivell de preparació (el famós examen de sel.lectivitat), com a mínim crida una mica l’atenció. D’altra banda hom podria pensar que això és una conseqüència més d’un sistema d’ensenyament de grau mitjà deficient i val a dir-ho també, francament millorable (en opinió de molta gent). Sense anar més lluny, jo, que faig docència a grups de primer curs, ho veig any rere any i sembla que la cosa no té vis de millora. Al cap i a la fi, un examen que aproven 9 de cada 10 estudiants no és que sigui gaire sel.lectiu, que diguem, i no seguiria al peu de la lletra la idea més bàsica de Darwin i de la seva obra mestra de la selecció natural de les espècies. Però no ens desviem del tema.

Aquí us ofereixo dues mostres més de la incompetència ortogràfica d’alguns dels membres de la comunitat universitària de la UAB (no puc assegurar que els seus autors siguin estudiants però tampoc ho hauríem de descartar). A la primera foto, i seguint al peu de la lletra el seu missatge, estic d’acord que sí ens hauríem de trobar però no tant al carrer sinó més aviat en una aula de reforç de català a fi de corregir errades tan ximples i simples com accentuar la forma verbal “” quan tothom sap, o ho hauria de saber, que no va accentuada (potser hagués quedat millor escriure el sinònim “vinent”). I encara sort que el seu autor/a no va escriure “” que sí va accentuat però que aquí no hi fa res. I pel que fa a la segona, és ben bé que les successives retallades aplicades al món universitari ha fet minvar la seva “excel.lència” (amb ela geminada) o potser, simplement, aquestes retallades també s’han acarnissat amb l’abecedari català i han fet desaparèixer aquesta lletra. Per tant, un motiu més per retrobar-nos tot plegat en una aula de reforç o com a mínim, de comprar uns quants quaderns d’exercicis per fer durant l’estiu ja que és quan, curiosament, les jornades de vaga s’esvaeixen del calendari reivindicatiu.

Per cert, un apunt que em va fer el meu col.lega en Pere Pinós quan vaig publicar aquesta segona foto al Facebook, i que se’m va passar per alt: en català el verb “acomiadar” és transitiu i per tant ha d’anar acompanyat d’un complement directe; ergo, s’acomiada algú, “EL” professorat i no “AL“.

4 comentaris

Filed under Universitat