Tag Archives: accents

A la UAB, accents clitorians?

El passat dijous (24 d’octubre) es va convocar una vaga estatal del sector de l’ensenyament amb motiu de l’aprovació al Congrés de Diputats de la polèmica LOMCE (Ley Orgánica para la Mejora de la Calidad Educativa) del no menys polèmic ministre Wert. Per descomptat les mobilitzacions i altres actes de protesta van estar a l’ordre del dia però a diferència d’altres dies, i pel que fa al meu entorn laboral habitual -la Universitat Autònoma de Barcelona-, la jornada fou tranquil·la i va transcórrer amb pau i harmonia: ni piquets que són més coercitius que informatius, ni barricades amb contenidors d’escombraries, ni talls de les vies dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, etc. Si no fos perquè molts estudiants no van fer acte de presència (quan sona la paraula “vaga” ja no s’arrisquen a venir) i molts professors vam fer docència en aules mig buides, ningú hagués dit que hi havia vaga. Eps! ha de quedar clar que els sindicats de la UAB no és que hi estiguessin en desacord sinó que ja es van apressar en fer un comunicat previ dient que ells ja farien altres actuacions. Per tant, no us amoïneu que tard o d’hora tornarem a tenir sarau en algunes Facultats de la UAB.

Sigui com sigui, aquestes jornades són idònies per passejar-se pel Campus de la UAB i “immortalitzar” alguns dels missatges pintats a les parets dels edificis. De fet, no és el primer cop que ho faig i aquí us deixo unes quantes entrades més publicades (19 de març i 24 de maig del 2012 i 15 d’abril d’enguany) que deixen palès, un cop més, com a la universitat hi arriben estudiants amb certes mancances bàsiques en escriure correctament el català (i diria que és aquest un mal comú a la resta de recintes universitaris). Així, fixeu-vos en les imatges següents. En primer lloc, una amb un missatge que si més no, és original i confesso que no l’havia vist enlloc; amb la primera frase no hi puc estar més d’acord perquè amb prou feines miro la TV ja que per al que fan, no val la pena perdre-hi el temps. De totes formes, i amb la segona frase, la pregunta que em va venir al cap en veure-la és: el comandament de la televisió és universal? serveix també per activar l’òrgan erèctil situat a l’angle anterior de la vulva? Perdoneu aquest possible to masclista de la meva reflexió però és que m’ho han posat tan fàcil … Al cap i a la fi, això deu voler dir que no ens estiguem tanta estona davant la pantalla i que follem més, parlant clar i català. Llàstima, però, que la frase inclogui una errada ortogràfica que hagués estat de fàcil solució, ja que l’accent és tancat. Llevat, és clar, que tingui un segon sentit i amb la indicació d’un accent obert es vulgui dir que la dona es mostri molt oberta a … No hem d’oblidar que per molta igualtat de gènere que volguem pretendre inculcar entre la ciutadania, el clítoris és, encara, un òrgan eminentment femení.

apaga_tv_encen_clitoris

Val a dir que prop d’on vaig fer aquesta foto hi havia altres missatges semblants, com “Apaga la TV i surt al carrer” o un altre de més curt i alhora contundent: “Revolució clitorial”. Potser amb tant clítoris la Plaça Cívica de la UAB acabarà sent un lloc on organitzar cursos d’autoconeixement de la sexualitat femenina, seminaris d’educació sexual alliberadora, antirepressiva, anticapitalista, antimasclista i antipatriarcal, hi posaran botigues de Tupper-sex, etc. Però no ens desviem del tema: l’accent és incorrecte i “punto pelota”, tant si és la forma de l’imperatiu com el present de l’indicatiu. D’altra banda, i ara plantejo un dubte: el verb “encendre” és correcte en aquesta frase? s’encén una TV, un clítoris o més aviat s’encén el llum, l’espelma, un cigar, la pipa, la sang (d’algú), una passió, un desig, etc? Aquí ho deixo perquè confesso que no n’estic segur.

La segona foto també és una mostra de com de vegades la UAB va mancada d’accents, en aquest cas en una situació tan clàssica com els accents diacrítics, és a dir, aquells que es posen per distingir parells de paraules que segons les regles d’accentuació no n’haurien de dur. Així, cal diferenciar entre donadones (entès com un ésser humà de gènere femení) de dóna i dónes (formes del verb “donar”). Potser l’autor/a d’aquest missatge venia de pintar els anteriors i clítoris amunt, clítoris avall, devia estar pensant més en alguna companya seva que en res més. Per sort, sempre trobarem alguna persona més assenyada que, a més de procurar pel compliment del contingut dels missatges reivindicatius, també vetlla per la formalitat de com es transmeten, ergo, l’ortografia. Prova d’això és la tercera fotografia on la forma verbal en qüestió apareix ben escrita. Clar que potser les dues pintades pertanyen a faccions estudiantils oposades i la segona va voler posar en evidència la primera! I és que la desunió del moviment estudiantil al Campus UAB donaria per fer una trilogia de novel·les de misteri, serial de ràdio, sèrie de televisió (amb o sense clítoris pel mig), un llargmetratge, una road movie

2013-10-24 12.21.53

2013-10-24 15.17.09

Anuncis

2 comentaris

Filed under Universitat

D’olives, pollastre i bacon

Des que porto gestionant aquest bloc m’adono que el món de la restauració en particular i de l’alimentació en general és molt ric en “heretgies lingüístiques” i que el nodreixen -mai millor dit- d’una forma bastant regular. I una prova més d’això que us estic dient és aquesta nova entrada que vindria a ser una mena de popurri estival, a partir d’unes quantes imatges que de fa temps tinc reservades per a situacions com aquesta. Si per aquestes dates tan poc propenses a plantar-se davant la televisió, les cadenes ens “martiritzen” amb els seus programes de resums d’altres programes per omplir la graella -Déu meu, com trobo a faltar de vegades la famosa “Carta de ajuste”-, i no haver de trencar-se la closca amb noves ofertes, aleshores per què no jo també? Per tant, com ara mateix tampoc estic gaire per la feina de redactar entrades individuals per a cadascuna de les imatges que adjunto, us les agrupo totes aquí perquè pogueu comprovar que si els diccionaris fossin productes gastronòmics d’una alta demanda, el panorama lingüístic i ortogràfic seria molt diferent del que ho és avui dia.

Així doncs, què us sembla si comencem per un aperitiu tan clàssic com poden ser unes olivetes? Us en faríeu creus de com m’arriben a agradar i com amb el pas dels anys he anat ampliant el ventall, de verdes a negres, amb i sense pinyol, dolces i picants, etc. Estic convençut que podria sobreviure bastant bé en una illa deserta amb uns quants llibres, unes tones d’olives i això sí, sense televisió ni telèfon. De totes formes, si bé em puc empassar qualsevol mena d’oliva no em foteu unes com les de la primera imatge perquè no sé ben bé quines són. Si la cooperativa de Guissona comercialitza pots d’olives com aquestes, aleshores potser que faci el cor fort perquè aneu a saber què estaré menjant. Una ràpida ullada al diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans ens trauria el dubte: l’os (sense accent) ens diu que és l’equivalent al “pinyol de l’oliva i altres fruits” i en canvi l’ós (amb accent tancat) indicaria un “mamífer carnívor de la família dels úrsids, plantígrad, de pelatge abundant, cua molt curta i cos corpulent”. Us imagineu una oliva gegantina (no podria ser de cap altra manera) farcida d’ós! en tindríem per triar ja que aquest podria blanc, bru, gris, malai, d’Alaska, morrut, negre americà, polar, tibetà, formiguer, rentador, etc. Tantes varietats com olives més “normals” trobaríem en una parada de mercat ben assortida. I si esteu buscant un pot d’olives amb òs (amb accent obert), només cal que us apropeu a una botiga d’aquesta cadena tan coneguda. Així de fàcil, les hi deuen “fabricar” especialment.

I que tal si després d’una tapa d’olives fem un plat com Déu mana i quin més clàssic també com una mica de pollastre? Igual que abans, la carn que més m’agrada de menjar, sobretot si a és a l’ast (mmm!!! la boca ja em regalima). Sempre he pensat que un dels millors “invents” de la natura és una bona ració de patates fregides (amb un bon oli d’oliva) que facin d’acompanyament d’un bon … pit de pollastre. És clar que si busqueu a la botiga aquesta part de l’anatomia del pobre animalot crec que no la trobareu, per molt que regireu per les prestatgeries. I això que el diccionari ho deixa ben clar: el pit és “la part anterior d’un quadrúpede o d’un ocell immediatament sota el coll” i posa com a exemples el pit de bou, de vedella, etc. De totes formes, quantes vegades en una conversa informal, hem deixat anar una “petxuga” en comptes de “pit”? O “pollu” i no “pollastre”? Confesso que a mi també se m’ha escapat en més d’una ocasió -potser pels efectes de les olives que abans m’he menjat- però d’aquí a veure-ho escrit en una botiga d’alimentació, se’m fa un pèl estrany. Ainss! quin mal li ha fet al pollastre l’assimilació de la “pechuga” castellana. I ara que hi penso, curiós que en aquest idioma no es digui “pecho de pollo”. Tant se val, en la mesura que pugui fer-ho, continuaré menjant carn de pollastre i tot i aquesta “heretgia lingüística” no se m’ha passat pel cap fer-me vegetarià.

Petxuga_pollastre

I per concloure aquesta entrada gastronòmica, què tal si canviem les olives per una mica de bacó? Al cap i a la fi, no tothom ha de tenir les mateixes preferències gastronòmiques que jo. Quan vaig veure aquest fulletó de propaganda a la meva bústia no li vaig fer el menor cas fins que les meus ulls van anar a parar a les cometes del “bacon”. Confesso que no sé tant de gramàtica catalana com per assegurar que l’ús d’aquesta figura sigui, en aquest cas, incorrecte i si heu llegit algunes entrades meves d’aquest bloc, us haureu adonat que jo també les utilitzo per referir-me a paraules que no figuren al català, a certes expressions, etc. De totes formes, si a la nostra llengua tenim la paraula “bacó”, aleshores per què no escriure-la? O ja posats, fem-ho “bé” i escrivim-la tal i com s’acostuma a pronunciar en anglès, ergo, “beicon”. És clar que si amb aquest fulletó es volia demostrar la capacitat bilingüe del possible comprador, fem-ho tot en ambdós idiomes, per exemple, què tal unes wings of pollastre? o unes ales de chicken? o un steak of vedella? I per acabar-ho d’arrodonir, tot això a uns heavenly prices.

Presentación1

8 comentaris

Filed under alimentació, Supermercat

Com diu que és el Conseller …?

Corren mals temps per a la lírica, com deia una cançó d’un grup de música bastant conegut quan jo era bastant més jove, i que es deia “Golpes Bajos”. I també per als polítics, d’un color i d’un altre, d’un i altre espectre ideològic. I no seré jo qui els disculpi i negui que no s’ho hagin guanyat a pols. Amb la que ens està caient a sobre a tots plegats, malgrat que a uns més que altres, i un té la impressió que l’anomenada “classe política” d’aquest p*** país està més per la tasca de discutir per una coma en un avantprojecte de llei i no tant pels problemes reals que patim (mai millor dit). De totes formes, una cosa és que ens mereixin la nostra general desaprovació (ara en diem “desafecció”) i una altra de ben diferent és que els qualifiquem i etiquetem d’una manera que ni ells mateixos sàpiguen què volem dir. I compte amb això perquè de tan estúpids que són (la majoria) correm el risc que pensin que nosaltres ho som tant o més (és allò que diuen que el lladre creu que tots som de la seva mateixa condició).

Doncs bé, en el meu intent de fer reviure aquest bloc amb aquesta segona altra entrada després d’estar uns quants mesos inactiu, us deixo aquesta imatge de fa gaire un any (disculpeu-me però no recordo si és meva o si alguna altra persona me la va passar molt amablement). En primer lloc, dir que es refereix al Sr. Felip Puig i Godes, que actualment ocupa el càrrec de Conseller d’Empresa i Ocupació, després d’haver estat el responsable del Departament d’Interior (per entendre’ns, qui manava el Cos dels Mossos d’Esquadra). Segon, la imatge en qüestió es refereix a aquesta època i m’imagino que devia ser presa arran la intervenció del nostre cos policial en alguna que altra manifestació (no recordo, però, quina ni per quin motiu es va convocar).

Puig_psicopata

Tercera, i com veieu a la imatge, sospito que a l’autor d’un missatge tan breu se li devia anar la ma a l’hora de posar l’accent allà on no tocava i es va equivocar d’un parell de lletres. És clar que també podríem pensar que el va escriure encara un pèl estabornit, després de rebre algun que altre cop de porra per part d’algun més que diligent policia (ep! poca broma amb això). I fins i tot, per fer una mica de broma, i per pensar en altres opcions, també que l’hagués escrit després de veure un programa d’aquells d’animals que s’han posat tan de moda per alguns canals de televisió (del tipus “Veterinaris” a TV3), com es diu “Pelo, Pico, PATA” del grup Antena 3. I sinó, que algú em digui el motiu de l’accent a la primera “A” i no a l'”O”. És que fins i tot se m’escapa el riure quan intento llegir la paraula tal i com està escrita. Això sí, l’autor ha tingut el detall de posar l’accent obert, que és el que correspon a la lletra A sempre en tots els casos que ha d’anar accentuada.

És clar que posats a pensar en opcions més peregrines, per què no pensar que l’autor del missatge realment es volia referir al Conseller com la femella de l’ànec i que a més a més, estigués tocada del bolet? De totes formes, aquesta seria una barreja de molt mal digerir, amb un accent en català i una paraula en castellà, llevat que potser l’hagi escrit una persona propera a un partit polític que aposta tant pel bilingüisme com C’s, o el mateix PP. Potser una mica agafat pels pèls però també és cert que avui dia ens podem esperar de tot. Oimés de la nostra classe política.

1 comentari

Filed under Universitat

La Universitat ja no és el que era

Ja sabem que aquests són temps difícils per a les universitats públiques del nostre país, i que si més no a la UAB s’ho han agafat molt a pit això de les jornades de vaga, reflexió, accions de protesta, etc. En aquest espai -no és el més adient per fer-ho- no seré jo qui critiqui llur eficàcia i aquí cadascú que faci com opini i cregui més convenient. De totes formes, ja són unes quantes les pintades reivindicatives que he anat observant al llarg d’aquest curs que inclouen unes quantes faltes d’ortografia i és clar, veure-les en un entorn on se suposa que els estudiants hi han hagut d’accedir havent demostrat prèviament un cert nivell de preparació (el famós examen de sel.lectivitat), com a mínim crida una mica l’atenció. D’altra banda hom podria pensar que això és una conseqüència més d’un sistema d’ensenyament de grau mitjà deficient i val a dir-ho també, francament millorable (en opinió de molta gent). Sense anar més lluny, jo, que faig docència a grups de primer curs, ho veig any rere any i sembla que la cosa no té vis de millora. Al cap i a la fi, un examen que aproven 9 de cada 10 estudiants no és que sigui gaire sel.lectiu, que diguem, i no seguiria al peu de la lletra la idea més bàsica de Darwin i de la seva obra mestra de la selecció natural de les espècies. Però no ens desviem del tema.

Aquí us ofereixo dues mostres més de la incompetència ortogràfica d’alguns dels membres de la comunitat universitària de la UAB (no puc assegurar que els seus autors siguin estudiants però tampoc ho hauríem de descartar). A la primera foto, i seguint al peu de la lletra el seu missatge, estic d’acord que sí ens hauríem de trobar però no tant al carrer sinó més aviat en una aula de reforç de català a fi de corregir errades tan ximples i simples com accentuar la forma verbal “” quan tothom sap, o ho hauria de saber, que no va accentuada (potser hagués quedat millor escriure el sinònim “vinent”). I encara sort que el seu autor/a no va escriure “” que sí va accentuat però que aquí no hi fa res. I pel que fa a la segona, és ben bé que les successives retallades aplicades al món universitari ha fet minvar la seva “excel.lència” (amb ela geminada) o potser, simplement, aquestes retallades també s’han acarnissat amb l’abecedari català i han fet desaparèixer aquesta lletra. Per tant, un motiu més per retrobar-nos tot plegat en una aula de reforç o com a mínim, de comprar uns quants quaderns d’exercicis per fer durant l’estiu ja que és quan, curiosament, les jornades de vaga s’esvaeixen del calendari reivindicatiu.

Per cert, un apunt que em va fer el meu col.lega en Pere Pinós quan vaig publicar aquesta segona foto al Facebook, i que se’m va passar per alt: en català el verb “acomiadar” és transitiu i per tant ha d’anar acompanyat d’un complement directe; ergo, s’acomiada algú, “EL” professorat i no “AL“.

5 comentaris

Filed under Universitat

“App”tualitzem-nos en accents!

Qui em conegui ja sabrà que no sóc gens aficionat a les noves tecnologies de la comunicació, que si els mòbils de darrera generació (ja no sé per quina anem), que si un Ipad, una Blackberry i vés a saber quines més històries d’aquestes. I ja no diguem de les aplicacions que hom pot baixar-se al mòbil … Confesso que tot això em supera i que des d’aquest punt de vista, m’he quedat al segle XX. Diguem que amb un simple mòbil que em serveixi per trucar i rebre trucades, ja en tinc més que suficient. Total, per al que l’utilitzo no em cal complicar-me la vida i si veiéssiu la meva factura per aquest concepte, entendríeu que el meu operador de telefonia mòbil no crec que faci gaire negoci amb mi. Per això no faig gaire cas dels nombrosos anuncis que m’arriben a les mans que provenen d’aquest món. Ara bé, com tinc al meu voltant gent que té les meves mateixes inquietuds lingüístiques, us deixo aquesta imatge per cortesia d’en Raül, un col.lega de curses “pirades”, que me l’ha passada via Twitter (en efecte, malgrat el que acabo de dir, tinc compte en aquesta xarxa social com també al Facebook, més que res per promocionar-hi els meus dos blocs).

Al cartell s’observa com potser deixada portar per la similitud amb el castellà, la persona encarregada de redactar el text ha accentuat l’expressió del que suposo deu ser un joc de paraules entre el verb “actualitzar” i la paraula “App” que, intueixo, fa referència al servei d’Apple de descàrrega d’aplicacions informàtiques per a l’iPhone, l’iPod i no sé quants gadgets més d’aquesta mena. Mentre en castellà sí és correcte la forma verbal “actualízate” (per ser paraula esdrúixola), en català seria “actualitza’t” però sense accent. Ains!! tan bé que sabem escriure aquest nou vocabulari provinent de les noves tecnologies i en canvi, ens oblidem del nostre, del de tota la vida. Ja posats, podríem demanar que algú pensi en una aplicació d’aquestes per baixar-se a l’aparell de torn que serveixi per corregir mentre estem escrivint. I no em val el simple corrector que ja ve incorporat als processadors de textos d’ús més habitual. Així doncs, potser que ens “apptualitzem” també en el correcte ús dels accents. Per cert, gràcies Raül.

Deixa un comentari

Filed under Telefonia

Va d’accents (2)

Repassant el meu mur del Facebook he recuperat aquesta imatge que vaig publicar l’estiu passat i que és un altre bon exemple del que deia fa un parell d’entrades en aquest bloc, sobre el tema dels accents, que als catalanoparlants se’ns ennueguen d’allò més i que, o bé els obviem de mala manera i “ancha es Castilla”, o bé quan ens decidim per col.locar-ne, ho fem sovint malament. Fixeu-vos en la imatge d’un flyer (que pedant que sóc) d’un servei de manteniment informàtic i com entre els accents que hi falten i els que hi són però incorrectament, qui ha redactat el text devia haver fet campana el dia que a l’escola o institut explicaven aquest tema. Podria pensar que tractant-se del servei que és, just en el moment de redactar el text amb l’ordinador i per una maleïda casualitat, la tecla de l’accent tancat no devia funcionar, però no crec que fos així perquè bé hi ha alguna altra paraula que sí el té, i val a dir que correctament. O potser va ser obra d’un maleït virus que vés a saber com i perquè, només atacava aquesta grafia. O ja posats a dir-la ben grossa, que l’autor del text és tan catalanista que va voler reafirmar aquest sentiment tan noble posant un èmfasi desmesurat en l’accent obert, per oposició al tancat, que aquest també el té el castellà.

I per cert, tinc un dubte amb l’expressió “posta a punt”- ja que no sé del cert si és una expressió acceptada en català o és un castellanisme. He consultat el diccionari i sembla ser que és correcte, però també he comprovat la paraula “posada” i per les accepcions que permet, us confesso que no n’he tret l’entrellat. De totes formes, si resultés que “posta” és correcte, i després de veure el desgavell amb els accents, m’inclinaria a pensar que ha estat més aviat un encert per casualitat que res més.

Deixa un comentari

Filed under Informàtica-electrònica

Va d’accents (1)

Sóc conscient que quan un idioma té allò que en diuen “accents” tenim molts números per espifiar-la en un moment o altre -i jo el primer. I és que en català o castellà -i a diferència d’altres idiomes com per exemple, l’anglès- a més de l’accent fonètic hi ha també l’ortogràfic; diguem que el primer té a veure amb la pronunciació de les paraules mentre el segon correspon a la correcta escriptura de les mateixes. Per això, no em resulta gens estrany que en aquesta “batalla” contra les “heretgies lingüístiques” en català, la categoria d’errades més reflectida hagi de ser aquesta. Oimés si el català ha tingut la perniciosa mania de diferenciar-se del castellà en, entre altres coses, tenir accents oberts, és a dir, amb la ratlleta orientada cap a l’esquerra (crec que en català el nom tècnic és “titlla”, equivalent al castellà “tilde”). Confesso que una de les meves limitacions idiomàtiques és no saber sempre si una vocal ha d’anar amb un o altre accent i si l’acabo escrivint correctament és perquè, o bé ho he vist escrit moltes vegades i ja l’he memoritzat, o bé perquè procuro consultar el diccionari en cas de dubte. I també és cert que sobre aquesta qüestió tenim molts vicis adquirits, és a dir, posem malament un accent pensant que és correcte perquè sempre ho hem fet de la mateixa manera i ningú ens ho ha corregit, o vam donar per bona la font d’informació inicial en què ens vam “inspirar”.

Doncs bé, tot seguit us ofereixo una petita mostra d’algunes de les errades més curioses quan es tracta d’accents. No dic típiques perquè considero que no ho són tant com altres. Així per exemple, no he vist mai la vocal “u” amb l’accent obert ja que tothom hauria de saber que quan va accentuada, sempre és tancada. És a dir, posats a equivocar-nos és més lògic fer-ho quan la vocal accepta les dues opcions (“e” i “o”). També convé saber que quan la paraula “si” és d’afirmació (un adverbi) aleshores “” va accentuat perquè en cas contrari indicaria una conjunció. D’altra banda, dos exemples de com l’accent no s’ha de posar: la forma verbal “actúa” en castellà sí va accentuada però no en català (és allò dels diftongs i hiats que mai m’ha quedat clar del tot) alhora que el femení d'”exclòs” no va tampoc accentuat (la conversió del masculí al femení implica passar d’una paraula aguda a una plana sense cap interès des del punt de vista dels accents). Potser en aquest darrer cas se’ls hi ha anat una mica la ma.

4 comentaris

Filed under Miscel·lània