Tag Archives: castellanisme

Mala peça al teler universitari

Sovint en el món universitari els professors ens queixem de l’escassa, i dolenta, formació en general amb què arriba bona part de l’estudiantat, per descomptat també en aquells aspectes que tenen a veure amb la naturalesa d’aquest blog. Sobre això mateix, de vegades també s’ha comentat el dilema que podem tenir sobre si hem de dedicar part del nostre temps a esmenar errades en qüestions que suposadament han de tenir ja dominades, o passar de tot i fer-l’orni, pensant que això ja no és de la nostra competència; dit en altres paraules, en algun cas m’he demanat com redimonis ha pogut arribar a la universitat alguns estudiants que al meu més modest parer, no reunien uns certs mínims. De fet, la Facultat de Filosofia i Lletres ja fa uns quants anys que va decidir que tothom, a 1r curs, i a banda de la titulació que estigués cursant, havia de fer l’assignatura “Expressió oral i escrita” (a triar català o castellà). És a dir, una mena de curs propedèutic, semestral, de 6 crèdits i passant per caixa.

De totes formes, valdria més que no ens queixéssim tant i mirar-nos més el melic en tant que de vegades nosaltres no som tampoc un bon exemple de prèdica. Prova d’això són alguns escrits que provenen de diferents òrgans de la mateixa universitat i que podeu trobar en aquests sengles enllaços del bloc d’en Xavier Villalba: el primer és un fragment de la guia docent oficial d’un mòdul d’un màster, mentre que el segon és a propòsit de l’atac informàtic massiu del virus Wanacry de fa unes setmanes i del missatge que apareix en la pantalla dels ordinadors connectats a la xarxa de la UAB quan els connectem.

Certament, reconec que algunes d’aquestes errades detectades són d’un nivell elevat, que poden ser un pèl difícil de detectar. Però de totes formes, això no treu que un centre educatiu superior no hagi de mostrar una cura lingüística de tot allò que comunica, sigui qui sigui qui ho faci. I és clar, després ens trobem que els nostres estudiants no dominen gaire la llengua, ni la pròpia ni la primigènia, el llatí. I això ho podem trobar a la Facultat de Filosofia i Lletres; aquí us deixo la fotografia d’una pintada que hom va fer a l’entrada del seu Deganat amb motiu de la darrera vaga d’estudiants, i on es pot llegir aquesta expressió que vindria a significar “tot és comú” o “tot és de tothom”. No sóc gaire destre en llatí però després de buscar en diferents webs he arribat a la conclusió que “comunia” s’ha d’escriure amb dues emes. De totes formes, si algú m’ha de corregir li prego que ho faci: sempre és bo aprendre dels errors.

 

Anuncis

Deixa un comentari

Filed under Universitat

L’error importa, el “tamany” … també

Són nombroses les entrades que en aquest bloc he dedicat a la qüestió dels castellanismes i tot i així, no me’n cansaré de continuar fent-ho. Malgrat que molts estiguin tan interioritzats dins el català més normatiu, que molta gent no se n’adoni o fins i tot que t’ho neguin quan fas l’observació pertinent, és una batalla que crec que no s’hauria de perdre llevat que arribi un dia que l’Institut d’Estudis Catalans ens digui que obre la porta a certes paraules que avui dia les qualifiquem de “castellanismes”, “barbarismes”, cas en el qual ja no podríem parlar d’un o altre sinó de “manlleus” o “estrangerismes”, com és el cas de molts neologismes la majoria d’ells provinents de l’anglès (anglicismes) o el francès (gal·licismes). No m’estendré gaire més en aquesta qüestió ja que ni en sóc un gran expert -reconec que sense voler jo mateix en deixo anar algun que altre, de castellanisme- ni tampoc em vull repetir més que la sopa d’all. Ara bé, això no vol dir que quan vegi algun pel carrer o directament me’l trobi a la bústia no hi hagi de ficar cullerada, oimés si són d’aquells tan habituals com alhora clamorosos, que fan obrir els ulls de bat a bat.

De fet, i només a tall de recordatori, aquí us deixo els enllaços a tres entrades anteriors que tracten el tema (estètica, mobiliari i finançament) i també, tot seguit us presento dos exemples més de castellanismes “clàssics” que fins i tot aquí ja hem tractat en més d’una ocasió. Més que res per donar també sortida al material que tinc recollit de fa temps i que em serveix de pretext per intentar reactivar aquest bloc, que ja fa uns mesos que està “mort”.

 

financiacio

El primer exemple torna a tractar la qüestió de si “financiem” o “financem” i veient això potser valdria més que algunes clíniques dentals oferissin als seus clients mentre esperen a ser atesos manuals d’ortografia en comptes de números endarrerits de revistes del cor, motor, salut o del que sigui (de fet, diria que això va a menys veient que ara tothom ja fa ús del seu mòbil per fer temps). Per la seva banda, aquest segon exemple passa per alt, tot i les grans ulleres del gos de l’anunci, que el que importa és la “mida” i no pas el “tamany“. I efectivament, com més gran sigui la pífia, més visible és.

tamany_si_importa

 

Deixa un comentari

Filed under Òptica, Serveis personals

Puntada antifeixista a l’ortografia

Aquest bloc està farcit d’entrades que reflecteixen l’elevat grau d’invasió de castellanismes que pateix el català i aquesta que llegiu n’es un altre exemple. També s’ha dit més d’una vegada que el campus universitari de la UAB és un “magnífic” camp de proves que demostra que una part del seu estudiantat, a banda d’estar molt conscienciat políticament i identificat amb determinades opcions ideològiques, presenta serioses mancances si ens referim a un domini del català que poguéssim qualificar d'”acceptable”. Sóc conscient, d’altra banda, que en qüestió de castellanismes n’anem tan servits que és impossible no caure en el parany en un moment o altre, per molt que vigilem de no dir-ne cap.

2016-06-17 07.50.57

La imatge correspon a una de tantes pintades que decoren regularment els murs de les facultats de la UAB, en aquest cas concret la de Ciències Polítiques i de Sociologia. Val a dir que no és actual i si no recordo malament va aparèixer durant les darreres mobilitzacions dels estudiants de fa uns mesos. Hi podeu observar, com dèiem abans, un dels castellanismes més recurrents a la llengua catalana en tant que la paraula “patada” s’hauria de substituir per altres com “puntada de peu” o “cop de peu” i si qui dóna la patada és un animal (que n’hi ha uns quants de bípeds pul·lulant per les facultats), aleshores millor referir-s’hi com “coça”, “bitzac” o “guitza”.

De totes formes, jo mateix reconec que és difícil no fotre patades lingüístiques al català, oimés si com aquesta en qüestió es troba molt interioritzada al català i en aquest sentit, combrego amb aquest article d’opinió. De fet, no m’estranyaria que en aquest text algú hi trobés algun castellanisme, per la qual cosa demano disculpes per endavant.

Deixa un comentari

Filed under Castellà, Política, Universitat

Aneu a cagar … el tió!!

Són aquestes unes dates en què, qui mes qui menys, tothom acaba una mica tip de tot, d’haver de fer regals i no saber què regalar, de rebre’n algun que després no se sap què fer-ne, d’àpats pantagruèlics que no s’acaben mai i que empalmen un amb el següent, del missatge nadalenc de Sa Majestat el Rei, del partit de costellada de la selecció catalana de futbol … i per descomptat d’escoltar també les mateixes expressions en català tan típiques i òbvies com alhora incorrectes. No m’estendré gaire en aquesta qüestió perquè crec que aquests dos enllaços que us adjunto ho fan millor que jo -que dit de passada, tampoc és gaire difícil: el primer correspon a un article del digital cultural Núvol (secció “Homo Fabra”) dedicat a les 5 aberracions lingüístiques nadalenques més habituals. Per la seva banda, el segon enllaç porta a una entrada del bloc El Clot de les Ànimes i es refereix a una d’aquestes cinc expressions que com més va més sento a dir arreu: “cagatió“. Sobre aquesta, pareu compte de com pot canviar el seu sentit per un simple accent i també de com des de fora poden confondre el Tió amb la figura del Caganer. Potser que ens deixem de cabòries i en comptes de fer cagar el tió fem cagar el caganer a cops de bastó, que el nom ja ho porta.

cagar-la-300x225

És clar que TV3 tampoc ajuda gaire a la normalització lingüística nadalenca: al programa del 24 de desembre del Polònia, en el seu tradicional missatge final, al molt Honorable President Mas se li va escapar això de “Reis Mags”. I mira que tot el sarau que hi ha muntat és per construir una futura república catalana.

CXBenndWMAAkSQ0

1 comentari

Filed under Xarxes socials

Mossos: insultem-los correctament

Tenint en compte que l’anterior entrada anava de presumptes anarquistes detinguts pels Mossos d’Esquadra, en el marc de l’operació “Pandora”, anem a contrarestar-ho i dedicarem ara unes quantes línies a la policia catalana. A banda d’això, darrerament també han estat el centre d’atenció per saber quin paper assumirien en el cas que el parlament català decidís tirar pel dret i, curt i ras, declarés la independència, si obeirien les ordres del Ministeri d’Interior -per entendre’ns, Jorge Fernández Díaz i la seva trepa- o pel contrari, es mantindrien “fidels” al govern. La veritat és que no m’agradaria estar en el lloc dels agents quan se suposa que aquests reben ordres d’uns superiors i estan sotmesos a una estructura jeràrquica. El temps acabarà dient-nos què passarà però sigui com sigui, ja sabem que els Mossos, pel simple fet de ser un cos policial, crec que no han gaudit mai de molta simpatia entre la gent. I m’imagino que això mateix es pot aplicar a la Policia Nacional i la Guàrdia Civil espanyoles, la Gerdamerie francesa, els Carabinieri italians, la Policia de Segurança Pública portuguesa, etc. Tot i la bona tasca que deuen fer uns i altres en mantenir un cert nivell de seguretat als seus respectius països, també se’ls deu associar amb conductes més criticables com ara abús en l’ús de la força, corrupció i una altra que ens afecta de més a prop (a la butxaca) i més sovint, com és el de les multes de trànsit (per cert, sabeu la diferència entre “trànsit” i “tràfic”?).

Mossos_pamplinas

Qui no ha tingut mai un mal pensament vers una patrulla de mossos quan ens han clavat una multa, després de sortir retratat amb un radar camuflat? De ben segur que més d’un penjament hem deixat anar com a teràpia momentània per la ràbia que sentim en veure la “recepta” i que se’ns acomiadin amb un “que tingui un bon dia”. Per tant, posats a insultar-los, fem-ho bé. Aquesta imatge que us adjunto compliria aquesta norma només en part ja que la paraula “pamplines” és una paraula castellana que indica una cosa insubstancial o un engany petit: és a dir, a més d’un castellanisme l’autor de la pintada comet l’error d’aplicar malament un suposat insult i a més no deu saber que en català tenim expressions equivalents tan maques com “ximpleries“, “poca-soltades“, “bestieses“, “camàndules” o “falòrnies” (per gentilesa d’en Magí Camps i del seu consultori lingüístic al diari La Vanguardia).

Per cert, la present no és la primera entrada dedicada als Mossos d’Esquadra ja que fa més d’un any també vaig publicar aquesta altra, a propòsit de la visió que té molta gent sobre aquest cos i de com sembla que la seva funció principal sigui només la de recaptar diners a través de les multes.

Deixa un comentari

Filed under Policia-cossos de seguretat

El FEU abusa a la UAB!

En anteriors entrades d’aquest bloc ja he demostrat que el campus de la UAB és un camp abonat perquè l’inquisidor lingüístic que porto dins meu faci de les seves i evidenciï aquells missatges que de tant en tant hi apareixen, en forma de cartells, pintades, etc. i que inclouen alguna “heretgia”. Per exemple, en aquesta entrada criticava l’abandó de l’apòstrof, aquí ho feia sobre l’oblit dels accents “divins” i aquí em fotia dels accents “clitorians”, en aquesta altra una deficient “organització” dels estudiants i per acabar aquest recordatori, en aquest cinquè enllaç us mostro els dubtes sobre les assemblees (si busqueu en aquest bloc per l’etiqueta “Universitat” us sortiran uns quants exemples més). Doncs bé, fa pocs dies vaig topar-me amb aquest cartell a la mateixa entrada de la Facultat de Filosofia i Lletres on es veu que aquesta darrera paraula està sobrevalorada. I és que ja sabem que el nivell mig de bona part dels estudiants que accedeixen a un grau universitari és, per norma general i cada cop més, francament millorable i poc podem fer nosaltres després per redreçar la situació quan el pal de paller de l’educació en aquest país -les etapes de primària i secundària- està més tort que recte, i les diferents polítiques educatives aplicades -ara una, ara una altra- no ajuden, precisament, a redreçar-lo. Per això no és estrany veure missatges com aquest que, amb poques paraules, es carrega un concepte clau de l’estadística.

Mitja

I és que per si no ho sabeu, en català no existeix una nota “mitja” sinó que direm la nota “mitjana”, com el quocient que resulta de dividir la suma de valors d’un conjunt entre el nombre d’elements que el formen. És a dir, allò que en castellà s’anomena “media”. Per tant, heus aquí un clar castellanisme de caire estadístic. I cal anar amb compte de no confondre-ho amb la “mediana”, que es refereix a la dada situada al centre d’un conjunt de valors estadístics, ordenats de menor a major, i que té el mateix nombre de dades tant per sobre com per sota. O sigui, allò que en castellà també s’anomena … “mediana”. Per tant, demanaria als membres d’aquest Front Estudiantil Unitari que tinguin més cura del seu vocabulari ja que si estan criticant que la universitat pública està en un procés d’elitització, sembla que ells vulguin “vulgaritzar-la” encara més del que ho està. I si no es demanar gaire, que no n’abusin, amb una sola “S”. Encara rai que algú es va adonar d’aquest “abús” i ho va corregir, se’m va avançar.

Però no deixo de banda aquest Front, associació d’estudiants de la qual reconec que no en tenia coneixement i no em sona que s’hagi prodigat gaire per aquesta Facultat als darrers cursos. El passat dijous va convocar una vaga sobre la qual no entraré a discutir si tenen o no motius per fer-ho -per a uns quants estudiants sempre n’hi ha i per a la majoria sembla que no n’hi ha per tant ja que un cop més, la vaga no va tenir gaire seguiment. Sigui com sigui, per la Facultat podies recollir un volant (en castellà diem “octavilla”) com el que us adjunto i on s’explicava el perquè de la vaga: doncs bé, suposo que la persona o equip que el va redactar no deu conèixer la funció de la barra espaiadora del teclat d’un ordinador ja que les 17 línies del text (totes tret de la darrera) pateixen d’aquest “oblit”. D’això sí que en podem dir un veritable abús: potser ara ser “elitista” deu voler dir transgredir una de les normes més bàsiques d’un redactat.

Manifest_FEU

 

Deixa un comentari

Filed under Universitat

Dessembossant la política catalana?

Ja fa deu dies que es van celebrar les eleccions al Parlament de Catalunya més importants, crec jo, dels darrers anys i el balanç és, com era d’esperar, d’allò més variat en funció de qui el faci. En aquest cas, però, i per variar, hi ha uns quants clars perdedors que no poden negar-ho, uns altres que volen afegir matisos als resultats obtinguts i algun que altre guanyador: en primer lloc, Unió desapareix del mapa polític català i si això es perllonga fins a les generals del desembre, potser tindrem la sort de veure, finalment, la jubilació (això sí, molt daurada) d’en Duran i Lleida. Per la seva banda el Partit Popular s’enfonsa i els catalans han decidit “netejar” una mica el Parlament (fent servir paraules de l’Albiol de quan es presentava per a les municipals a Badalona). Tercer, el PSC ha resistit millor la patacada -una “dolça” derrota?- potser més aviat per les ballarugues de l’Iceta perquè no compto jo que ningú faci cas de la seva proposta “fadaralista” (començant pel mateix PSOE). En quart lloc, l’experiment de “Podemos” i no sé quantes marques més sota el mateix paraigües no ha acabat de funcionar aquí i de fet, si durant la campanya electoral va ser difícil veure el Joan “menjatofu” Herrera i la Dolors “col bullida” Camats, després de les votacions la gent segueix sense saber ben bé qui n’era el cap visible (i com sempre, el Polònia de TV3 ho reflectia molt bé). A l’altra extrem tenim els guanyadors, la CUP i Ciutadans, que han augmentat, i molt, la seva presència al Parlament en relació al 2012 (de 3 a 9 i de 9 a 25), tot i que els “cupaires” són clau per a la investidura del president -sigui quin sigui aquest- mentre que la colla de l’Arrimadas no ha assolit el seu objectiu de desbancar una majoria independentista. I per últim, la coalició de Junts pel Sí, que no ha arribat a la majoria en escons i per tant, les lectures d’aquest fet són variades, segons qui la faci, de la plataforma mediàtica i les ulleres amb què ho faci. De totes formes, no m’estendré més en la valoració dels resultats perquè no és l’objectiu d’aquesta entrada, però si en voleu un parell de molt correctes, al meu modest parer, us deixo aquesta del Lonely Geographer i aquesta altra del Fot-li Pou.

Desembusaments

Sigui com sigui, el que està clar és que el mapa polític català segueix sent molt entretingut, amb 6 forces representades (de partits n’hi ha més) i diria que deu ser de les cambres autonòmiques amb més varietat de l’estat espanyol. Per sort, la política a casa nostra la considerem tan important com per no deixar-la en mans d’un bipartidisme funest PP-PSOE que moltes vegades acaba reduint-se a una mena de PPSOE. Alhora, però, és justament aquesta varietat la que pot complicar el funcionament del Parlament i per tant, l’obligada necessitat d’haver d’arribar a acords entre partits, fins i tot potser amb qui no s’hagués dit mai. Per sort, tenim a l’abast un desembossador que farà que la feina del dia a la cambra parlamentària sigui més fàcil i a més, la tenim en versió bilingüe, com li agradaria al Rivera i a aquesta noia … com es diu … ah sí! l’Arrimades. Llàstima que en el seu esperit d'”integrar” ambdues llengües s’hagi comès una errada, per suposat en la versió en català. I és que l’acció resultant del verb “desembossar” (també es pot escriure amb la vocal “u”) accepta diferents formes com ara “desembós“, “desembús“, “desembossada” i “desembussada” (totes quatre al Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans, tot i que dóna com a preferent la primera), però en cap cas la paraula “desembussament“.

Vejam si al final resultarà que “Ciudadanos” no serà prou capaç de treure’ns d’aquest atzucac en què estem ficats (com van repetint de plató en plató i dia rere dia), i en comptes de votar aquest partit haurem de prendre mesures més innovadores; d’entrada, contractar un equip de desembossadors que facin una bona desembossada de les clavegueres parlamentàries (també a nivell estatal) i dels mateixos partits polítics.

Deixa un comentari

Filed under Castellà, Serveis llar

Quaderns de repàs … també valencià?

Més d’un cop he dit en aquest bloc que no restringeixo l’educació del meu fill a l’àmbit estrictament escolar ja que a casa nostra tenim clar que l’educació inclou uns quants aspectes més, entre els quals també el reforç que nosaltres puguem donar-li: i amb això no vull dir inscriure’l en un munt d’activitats extraescolars que farien que el nen anés com una baldufa d’un lloc a un altre sense rumb. És per això que aquestes darreres setmanes abans de l’esperat (pels pares) inici de l’escola, dia sí i dia també li fem fer una mica de repàs de lectura i cal·ligrafia amb els clàssics quaderns de l’editorial Rubio, la mateixa de quan jo també me’ls havia d’empassar, fa d’això quatre dècades. Renoi! com passa el temps i com algunes coses no canvien gaire: aquí teniu una imatge d’un dels quaderns perquè la gent més jove sàpiga de què parlo i també l’enllaç a una entrada del setembre de 2013 en què en una reflexió sobre la cal·ligrafia ja en feia referència.

Cuadernos_Rubio_1

Sempre he cregut que aquests quaderns són molt idonis perquè el nen comenci a familiaritzar-se en el dibuix o grafia de les lletres (tot i les opinions i iniciatives per eliminar la lletra lligada dels plans docents, i que jo mateix ja vaig criticar en aquesta altra entrada) i en definitiva, perquè sàpiga escriure i llegir amb prou destresa, que és el mínim que se li pot demanar a qualsevol persona d’aquest país que hagi passat per l’escola. I és amb aquesta idea que com a pares, a casa nostra també fem una mica de mestres. De fet, em serveix també per recordar nocions de quan jo estudiava Magisteri, allà pel segle XIX. De totes formes, de la mateixa manera que un mestre es pot equivocar, també ho pot fer la gent que tingui l’encàrrec d’elaborar aquests quaderns. I com a botó de mostra us poso aquesta segona imatge en què es tracta d’exercitar les lletres “l” i “ll” amb un exemple que inclou el que potser és un dels castellanismes més estesos i alhora difícils de veure: si recordeu el que deia en aquesta entrada la paraula “melena” té en català un sentit del tot diferent al que tothom pensa -deposició o vòmit de sang negra- i que la mata de pèl lleonina s’hauria d’haver substituït per una “crinera“. Sí, ja ho sé, tothom utilitza la primera opció i la segona és més desconeguda però això no treu que les coses s’hagin de fer correctament. És clar que ben mirat, també podria tractar-se d’una “melena valenciana” pel que es dirà després.

Cuadernos_Rubio_2

Fixeu-vos en aquesta altra imatge en què apareix un verb que, d’entrada, no és gaire habitual en català donat que en el seu lloc és molt més comú “rentar“. Però eps! la forma “llavar” és correcta, apareix al diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans. Per tant, no ens deixem portar per una primera impressió, com ja vaig fer en aquesta altra entrada amb la paraula “cessació”.

Cuadernos_Rubio_2

I finalment, i en relació amb el deia abans sobre la possibilitat que el quadern estigui redactat en la varietat valenciana del català, o en contingui paraules, us adjunto una darrera imatge que inclou una forma d’expressió que després de fer la pertinent pregunta al consultori d’en Magi Camps (a La Vanguardia), vaig saber que és correcta en valencià -“El pare de Pep“- mentre que si es tracta de qualsevol altra variant del català hauríem de dir “El pare d’en/del Pep“. I tot plegat, davant del dubte sobre el possible origen valencià, agafo un dels quaderns i descobreixo que estan fets, justament, a València. Deixant de banda aquesta qüestió, ja es veu que tant una com altra varietat de català no són gaire diferents, com de fet reflecteix també aquest gag del Polònia amb els antics presidents Montilla i Camps. Ara que el govern de la Comunitat Valenciana ha canviat de mans i el seu president -en Ximo Puig- no és tant anticatalà com els anteriors, potser és el moment de construir ponts de diàleg (com es diu habitualment en terminologia política): aquí farem fer als nostres infants quaderns en valencià i més avall del riu Sènia en català, en la seva varietat dialectal occidental (que no es digui que tot queda centralitzat al voltant de Barcelona).

Cuadernos_Rubio_3

 

 

Deixa un comentari

Filed under Llibres, Reflexió

Entrenament “àgil” de castellanismes

Després d’unes darreres entrades amb un caràcter més de reflexió torno a una altra de les essències d’aquest bloc, la de denunciar les “heretgies lingüístiques” amb què em vaig topant en el dia a dia, en pintades a les parets dels carrers, propaganda a les bústies, anuncis de botigues, etc. Diguem que no requereixen un “desgast mental” per part meva (el meu cap ja no es troba en condicions de barrinar gaire) i qui sap si són més idònies per continuar captant l’interès dels possibles lectors del bloc. Dit això, fixeu-vos en aquestes dues imatges que us adjunto tot seguit. En primer lloc, no fa gaire que Tele 5 ha deixat d’emetre el programa “Vaya fauna”, una mena de talent show d’animals i propietaris i que a més de no tenir gaire bona audiència, ha rebut també crítiques d’associacions animalistes per l’ús i explotació d’animals amb l’objectiu de fer ximpleries que entretinguin el públic. D’entrada ja veieu que aquesta cadena de televisió sembla que es mogui com peix a l’aigua en un entorn circense, ja que el seu programa estrella també inclou un bestiari molt espectacular: per descomptat que m’estic referint al “Sálvame Deluxe”.

Entreno_gosos

Sempre m’he demanat perquè l’ésser humà s’entossudeix en buscar en animals uns comportaments que són antinaturals, i que molts de nosaltres no faríem per por al més gran dels ridículs, llevat que es vulgui explícitament sortir al Youtube. Però com sembla que els animals no tinguin desenvolupat aquest sentiment, doncs vinga … posem dalt l’escenari un ós que toqui una trompeta, un gos fent una “gymkana”, un cavall en un exercici de doma, un porquet amb un llacet, un lleó (que sempre dóna un cert toc “salvatge”) i un presentador que s’avingui a fer el ximple i ja tenim muntat el circ televisiu. Això sí, abans uns i altres hauran d’assajar i entrenar molt. I justa la fusta! heus aquí un dels castellanismes més habituals que s’han colat al català, com és l'”entreno“. Per tant, disposem-nos a entrenar gossos i a més, en versió trilingüe atès que al català i castellà, a l’anunci també hi han afegit l’anglès, en tant que m’imagino que entrenar un gos en agility deu consistir en practicar exercicis pels quals el cànid en qüestió ha de guanyar agilitat. Però com passa sovint, la inclusió d’un anglicisme sempre contribueix a donar una certa imatge de qualitat, que suposem que altres paraules més nostres no deuen atorgar.

I si voleu veure les evolucions dels gossos ensinistrats, què menys que assistir a una representació en un teatre amb un bon aforament en comptes d'”aforo“, una altra paraula “infiltrada”. Per cert, remarco també la “taquilla” no perquè sigui un castellanisme, que no ho és (explicació) sinó, simplement, per no respectar el plural (A-ES). És una qüestió que aquests dies d’estiu estic treballant amb el meu fill quan fem quaderns de repàs.

Sala_Els_Carlins

Deixa un comentari

Filed under Animals-veterinaris, Espectacles

Calor? doncs un toldo de “quita i pon”

Avui, diumenge 21 de juny, comença l’estiu i com ve sent habitual una bona època perquè la gent comenci a pensar en com fer-ho per mitigar els estralls de la calor: ventiladors, aires condicionats, ventalls amb estampats, terrasses on poder prendre gelats i begudes refrescants, escapades a la platja, a la piscina del veí amb l’excusa de demanar-li només una mica de sal, etc. Per descomptat, també és aquest un bon moment perquè les botigues del ram puguin vendre amb més facilitat certes peces del parament de la llar que ajudin també a aquesta missió, entre altres, el típic TENDAL, definit en el diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans, com el “tros de tela que, mantingut estès a certa distància de terra, serveix per a fer ombra o d’aixopluc”. En altres paraules, allò que habitualment anomenem “toldo”, fent ús, un cop més, del que deu ser un dels castellanismes més típics que han aconseguit infiltrar-se al català. Sapigueu que també podríem utilitzar la paraula VELA, és a dir, un “tros de lona o de tela forta que es posa per fer ombra, protegir de la intempèrie, cloure un espai”.

I com a mostra d’aquest elevat grau d’arrelament, us poso dues imatges de sengles botigues on haureu de demanar que us ensenyin el mostrari de “toldos”, perquè si feu servir la paraula correcta en català, potser no us entendran. Per cert, tant en castellà com en català les pèrgoles s’accentuen: deu ser que amb la calor el signe d’accentuació s’ha acabat fonent.

Toldos_2

Toldos_1

D’altra banda, fixeu-vos a la segona imatge com per referir-se als adhesius que es posen i es treuen es recorre a l’expressió equivalent en castellà però amb la “i” llatina fent de conjunció copulativa. Curiosa combinació d’ambdues llengües. Per cert, sapigueu que després d’haver fet la corresponent consulta la forma correcta hagués estat “adhesius de posar i treure”. Deu ser que la calor també ens fa venir mandra quan s’han d’escriure bé els anuncis .

Deixa un comentari

Filed under Mobiliari-parament llar