Tag Archives: castellanisme

Dessembossant la política catalana?

Ja fa deu dies que es van celebrar les eleccions al Parlament de Catalunya més importants, crec jo, dels darrers anys i el balanç és, com era d’esperar, d’allò més variat en funció de qui el faci. En aquest cas, però, i per variar, hi ha uns quants clars perdedors que no poden negar-ho, uns altres que volen afegir matisos als resultats obtinguts i algun que altre guanyador: en primer lloc, Unió desapareix del mapa polític català i si això es perllonga fins a les generals del desembre, potser tindrem la sort de veure, finalment, la jubilació (això sí, molt daurada) d’en Duran i Lleida. Per la seva banda el Partit Popular s’enfonsa i els catalans han decidit “netejar” una mica el Parlament (fent servir paraules de l’Albiol de quan es presentava per a les municipals a Badalona). Tercer, el PSC ha resistit millor la patacada -una “dolça” derrota?- potser més aviat per les ballarugues de l’Iceta perquè no compto jo que ningú faci cas de la seva proposta “fadaralista” (començant pel mateix PSOE). En quart lloc, l’experiment de “Podemos” i no sé quantes marques més sota el mateix paraigües no ha acabat de funcionar aquí i de fet, si durant la campanya electoral va ser difícil veure el Joan “menjatofu” Herrera i la Dolors “col bullida” Camats, després de les votacions la gent segueix sense saber ben bé qui n’era el cap visible (i com sempre, el Polònia de TV3 ho reflectia molt bé). A l’altra extrem tenim els guanyadors, la CUP i Ciutadans, que han augmentat, i molt, la seva presència al Parlament en relació al 2012 (de 3 a 9 i de 9 a 25), tot i que els “cupaires” són clau per a la investidura del president -sigui quin sigui aquest- mentre que la colla de l’Arrimadas no ha assolit el seu objectiu de desbancar una majoria independentista. I per últim, la coalició de Junts pel Sí, que no ha arribat a la majoria en escons i per tant, les lectures d’aquest fet són variades, segons qui la faci, de la plataforma mediàtica i les ulleres amb què ho faci. De totes formes, no m’estendré més en la valoració dels resultats perquè no és l’objectiu d’aquesta entrada, però si en voleu un parell de molt correctes, al meu modest parer, us deixo aquesta del Lonely Geographer i aquesta altra del Fot-li Pou.

Desembusaments

Sigui com sigui, el que està clar és que el mapa polític català segueix sent molt entretingut, amb 6 forces representades (de partits n’hi ha més) i diria que deu ser de les cambres autonòmiques amb més varietat de l’estat espanyol. Per sort, la política a casa nostra la considerem tan important com per no deixar-la en mans d’un bipartidisme funest PP-PSOE que moltes vegades acaba reduint-se a una mena de PPSOE. Alhora, però, és justament aquesta varietat la que pot complicar el funcionament del Parlament i per tant, l’obligada necessitat d’haver d’arribar a acords entre partits, fins i tot potser amb qui no s’hagués dit mai. Per sort, tenim a l’abast un desembossador que farà que la feina del dia a la cambra parlamentària sigui més fàcil i a més, la tenim en versió bilingüe, com li agradaria al Rivera i a aquesta noia … com es diu … ah sí! l’Arrimades. Llàstima que en el seu esperit d'”integrar” ambdues llengües s’hagi comès una errada, per suposat en la versió en català. I és que l’acció resultant del verb “desembossar” (també es pot escriure amb la vocal “u”) accepta diferents formes com ara “desembós“, “desembús“, “desembossada” i “desembussada” (totes quatre al Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans, tot i que dóna com a preferent la primera), però en cap cas la paraula “desembussament“.

Vejam si al final resultarà que “Ciudadanos” no serà prou capaç de treure’ns d’aquest atzucac en què estem ficats (com van repetint de plató en plató i dia rere dia), i en comptes de votar aquest partit haurem de prendre mesures més innovadores; d’entrada, contractar un equip de desembossadors que facin una bona desembossada de les clavegueres parlamentàries (també a nivell estatal) i dels mateixos partits polítics.

Anuncis

Deixa un comentari

Filed under Castellà, Serveis llar

Quaderns de repàs … també valencià?

Més d’un cop he dit en aquest bloc que no restringeixo l’educació del meu fill a l’àmbit estrictament escolar ja que a casa nostra tenim clar que l’educació inclou uns quants aspectes més, entre els quals també el reforç que nosaltres puguem donar-li: i amb això no vull dir inscriure’l en un munt d’activitats extraescolars que farien que el nen anés com una baldufa d’un lloc a un altre sense rumb. És per això que aquestes darreres setmanes abans de l’esperat (pels pares) inici de l’escola, dia sí i dia també li fem fer una mica de repàs de lectura i cal·ligrafia amb els clàssics quaderns de l’editorial Rubio, la mateixa de quan jo també me’ls havia d’empassar, fa d’això quatre dècades. Renoi! com passa el temps i com algunes coses no canvien gaire: aquí teniu una imatge d’un dels quaderns perquè la gent més jove sàpiga de què parlo i també l’enllaç a una entrada del setembre de 2013 en què en una reflexió sobre la cal·ligrafia ja en feia referència.

Cuadernos_Rubio_1

Sempre he cregut que aquests quaderns són molt idonis perquè el nen comenci a familiaritzar-se en el dibuix o grafia de les lletres (tot i les opinions i iniciatives per eliminar la lletra lligada dels plans docents, i que jo mateix ja vaig criticar en aquesta altra entrada) i en definitiva, perquè sàpiga escriure i llegir amb prou destresa, que és el mínim que se li pot demanar a qualsevol persona d’aquest país que hagi passat per l’escola. I és amb aquesta idea que com a pares, a casa nostra també fem una mica de mestres. De fet, em serveix també per recordar nocions de quan jo estudiava Magisteri, allà pel segle XIX. De totes formes, de la mateixa manera que un mestre es pot equivocar, també ho pot fer la gent que tingui l’encàrrec d’elaborar aquests quaderns. I com a botó de mostra us poso aquesta segona imatge en què es tracta d’exercitar les lletres “l” i “ll” amb un exemple que inclou el que potser és un dels castellanismes més estesos i alhora difícils de veure: si recordeu el que deia en aquesta entrada la paraula “melena” té en català un sentit del tot diferent al que tothom pensa -deposició o vòmit de sang negra- i que la mata de pèl lleonina s’hauria d’haver substituït per una “crinera“. Sí, ja ho sé, tothom utilitza la primera opció i la segona és més desconeguda però això no treu que les coses s’hagin de fer correctament. És clar que ben mirat, també podria tractar-se d’una “melena valenciana” pel que es dirà després.

Cuadernos_Rubio_2

Fixeu-vos en aquesta altra imatge en què apareix un verb que, d’entrada, no és gaire habitual en català donat que en el seu lloc és molt més comú “rentar“. Però eps! la forma “llavar” és correcta, apareix al diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans. Per tant, no ens deixem portar per una primera impressió, com ja vaig fer en aquesta altra entrada amb la paraula “cessació”.

Cuadernos_Rubio_2

I finalment, i en relació amb el deia abans sobre la possibilitat que el quadern estigui redactat en la varietat valenciana del català, o en contingui paraules, us adjunto una darrera imatge que inclou una forma d’expressió que després de fer la pertinent pregunta al consultori d’en Magi Camps (a La Vanguardia), vaig saber que és correcta en valencià -“El pare de Pep“- mentre que si es tracta de qualsevol altra variant del català hauríem de dir “El pare d’en/del Pep“. I tot plegat, davant del dubte sobre el possible origen valencià, agafo un dels quaderns i descobreixo que estan fets, justament, a València. Deixant de banda aquesta qüestió, ja es veu que tant una com altra varietat de català no són gaire diferents, com de fet reflecteix també aquest gag del Polònia amb els antics presidents Montilla i Camps. Ara que el govern de la Comunitat Valenciana ha canviat de mans i el seu president -en Ximo Puig- no és tant anticatalà com els anteriors, potser és el moment de construir ponts de diàleg (com es diu habitualment en terminologia política): aquí farem fer als nostres infants quaderns en valencià i més avall del riu Sènia en català, en la seva varietat dialectal occidental (que no es digui que tot queda centralitzat al voltant de Barcelona).

Cuadernos_Rubio_3

 

 

Deixa un comentari

Filed under Llibres, Reflexió

Entrenament “àgil” de castellanismes

Després d’unes darreres entrades amb un caràcter més de reflexió torno a una altra de les essències d’aquest bloc, la de denunciar les “heretgies lingüístiques” amb què em vaig topant en el dia a dia, en pintades a les parets dels carrers, propaganda a les bústies, anuncis de botigues, etc. Diguem que no requereixen un “desgast mental” per part meva (el meu cap ja no es troba en condicions de barrinar gaire) i qui sap si són més idònies per continuar captant l’interès dels possibles lectors del bloc. Dit això, fixeu-vos en aquestes dues imatges que us adjunto tot seguit. En primer lloc, no fa gaire que Tele 5 ha deixat d’emetre el programa “Vaya fauna”, una mena de talent show d’animals i propietaris i que a més de no tenir gaire bona audiència, ha rebut també crítiques d’associacions animalistes per l’ús i explotació d’animals amb l’objectiu de fer ximpleries que entretinguin el públic. D’entrada ja veieu que aquesta cadena de televisió sembla que es mogui com peix a l’aigua en un entorn circense, ja que el seu programa estrella també inclou un bestiari molt espectacular: per descomptat que m’estic referint al “Sálvame Deluxe”.

Entreno_gosos

Sempre m’he demanat perquè l’ésser humà s’entossudeix en buscar en animals uns comportaments que són antinaturals, i que molts de nosaltres no faríem per por al més gran dels ridículs, llevat que es vulgui explícitament sortir al Youtube. Però com sembla que els animals no tinguin desenvolupat aquest sentiment, doncs vinga … posem dalt l’escenari un ós que toqui una trompeta, un gos fent una “gymkana”, un cavall en un exercici de doma, un porquet amb un llacet, un lleó (que sempre dóna un cert toc “salvatge”) i un presentador que s’avingui a fer el ximple i ja tenim muntat el circ televisiu. Això sí, abans uns i altres hauran d’assajar i entrenar molt. I justa la fusta! heus aquí un dels castellanismes més habituals que s’han colat al català, com és l'”entreno“. Per tant, disposem-nos a entrenar gossos i a més, en versió trilingüe atès que al català i castellà, a l’anunci també hi han afegit l’anglès, en tant que m’imagino que entrenar un gos en agility deu consistir en practicar exercicis pels quals el cànid en qüestió ha de guanyar agilitat. Però com passa sovint, la inclusió d’un anglicisme sempre contribueix a donar una certa imatge de qualitat, que suposem que altres paraules més nostres no deuen atorgar.

I si voleu veure les evolucions dels gossos ensinistrats, què menys que assistir a una representació en un teatre amb un bon aforament en comptes d'”aforo“, una altra paraula “infiltrada”. Per cert, remarco també la “taquilla” no perquè sigui un castellanisme, que no ho és (explicació) sinó, simplement, per no respectar el plural (A-ES). És una qüestió que aquests dies d’estiu estic treballant amb el meu fill quan fem quaderns de repàs.

Sala_Els_Carlins

1 comentari

Filed under Animals-veterinaris, Espectacles

Calor? doncs un toldo de “quita i pon”

Avui, diumenge 21 de juny, comença l’estiu i com ve sent habitual una bona època perquè la gent comenci a pensar en com fer-ho per mitigar els estralls de la calor: ventiladors, aires condicionats, ventalls amb estampats, terrasses on poder prendre gelats i begudes refrescants, escapades a la platja, a la piscina del veí amb l’excusa de demanar-li només una mica de sal, etc. Per descomptat, també és aquest un bon moment perquè les botigues del ram puguin vendre amb més facilitat certes peces del parament de la llar que ajudin també a aquesta missió, entre altres, el típic TENDAL, definit en el diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans, com el “tros de tela que, mantingut estès a certa distància de terra, serveix per a fer ombra o d’aixopluc”. En altres paraules, allò que habitualment anomenem “toldo”, fent ús, un cop més, del que deu ser un dels castellanismes més típics que han aconseguit infiltrar-se al català. Sapigueu que també podríem utilitzar la paraula VELA, és a dir, un “tros de lona o de tela forta que es posa per fer ombra, protegir de la intempèrie, cloure un espai”.

I com a mostra d’aquest elevat grau d’arrelament, us poso dues imatges de sengles botigues on haureu de demanar que us ensenyin el mostrari de “toldos”, perquè si feu servir la paraula correcta en català, potser no us entendran. Per cert, tant en castellà com en català les pèrgoles s’accentuen: deu ser que amb la calor el signe d’accentuació s’ha acabat fonent.

Toldos_2

Toldos_1

D’altra banda, fixeu-vos a la segona imatge com per referir-se als adhesius que es posen i es treuen es recorre a l’expressió equivalent en castellà però amb la “i” llatina fent de conjunció copulativa. Curiosa combinació d’ambdues llengües. Per cert, sapigueu que després d’haver fet la corresponent consulta la forma correcta hagués estat “adhesius de posar i treure”. Deu ser que la calor també ens fa venir mandra quan s’han d’escriure bé els anuncis .

Deixa un comentari

Filed under Mobiliari-parament llar

On hi ha pèl … també hi ha nyaps

Ja s’ha dit aquí unes quantes vegades que els àmbits professionals de l’estètica, maquillatge, perruqueria i similars solen ser un camp adobat perquè Fartografia trobi algun que altre nyap lingüístic (sense haver d’anar més lluny, us recordo aquesta entrada encara recent). No m’estendre gaire per comentar les imatges incloses però quan veig la primera no deixo de pensar en una oferta del servei de depilació adreçat específicament a persones de nacionalitat anglesa i brasilera; si la persona que ha escrit aquest cartell volgués rectificar els nyaps, li afegeixo la tercera imatge que inclouen, correctament escrites, les dues paraules que fan referència a sengles part del cos: que sàpiga que la “ingle” és aquella en què s’ajunten les cuixes amb el ventre, altrament dit, ENGONALS. Per cert, estic encuriosit per saber en què es basa la diferència de preu en el pit masculí, aquests 16/19€: potser si la persona en fa de més o de menys, si està cobert de més o menys pèl, o si aquest és resisteix a l’acció depilatòria, si és llis o rinxolat (*) … i és que reconec que aquest és un món al qual no estic gaire avesat, tot sigui dit.

Ingle_axila

Per això últim, potser que em matriculi a una escola. És clar que segons on ho faci no sé si serà pitjor el remei que la malatia, ja que si ens anunciem malament i no fem honor al que se suposa ha de ser una escola -un centre d’aprenentatge de certs coneixements i tècniques- no crec jo que sigui aquest un bon començament. I ja posats en aquesta segona imatge, dubto de fins a quin punt en aquest cas l’acció d’informar-se exigiria del pronom feble “en”, és a dir, “Informa-te’n”. De totes formes, no m’hi fico gaire perquè ja sabeu que el dels pronoms és per mi un món complicat i ple de dubtes que requereixen de la consulta al manual. Així que ho deixaré estar no fos cas que la meva acció “inquisitorial” se’m girés en contra.

Escoles_maquillatje

Axil·la_engonal

Postdata(*): dubto de si l’expressió “cabell rinxolat” és correcte. Alguna ajuda?

3 comentaris

Filed under Estètica-perfumeria, Serveis personals

L’estètica del mal escriure

Recordeu aquesta entrada en què mencionava personatges tan dispars com en Bono (cantant) i l’altre Bono (polític espanyol que representa a la perfecció la “casta”)? Doncs bé, del primer fa temps que li he perdut la pista però del segon, i per desgràcia, no hi ha manera que ens en puguem desempallegar. És com una paparra i fins i tot, ara ha tingut la gosadia de publicar el segon llibre de les seves memòries “Diario de un ministro”. Deu ser allò de si no vols caldo, doncs dues tasses. Però anem al gra i no ens desviem del tema: fixeu-vos a la primera imatge com l’humà és l’únic ésser … intel·ligent (¿?) capaç d’entrebancar amb la mateixa pedra les vegades que convingui, i com per referir-se a “abonament” es recorre a un dels castellanismes més clàssics per substituir-lo. Esclar que també podria ser una picada d’ullet al resultat del partit de “Ciudadanos” (ara es fan dir així) a les eleccions al parlament andalús, ja que la frase podria passar per castellà en mig d’un anunci escrit en català. Per cert, adoneu-vos també de com els accents dels diferents serveis (“cavitació”, “liporeducció”, “exprés”, etc.) també s’han esvaït. Potser és cosa de la màquina del lipolàser que deu està mal calibrada i se’ls ha carregat tots, o qui sap si amb tanta “lipo” han quedat tan succionats que ni poden treure el nas.

Bono_mensual_estetica

I pel que fa a aquesta altra imatge, reconec d’entrada que no les tinc totes: ja sabem que avui dia el santoral pot ser més extens que una guia telefònica atès que de noms “nous” apareixen com de sota les pedres. De totes formes, no havia vist mai fins ara el primer nom de dona de la història de la humanitat escrit d’aquesta altra forma. No he estat capaç de trobar per la xarxa cap referència a aquest altre (¿?) nom i m’atreviria a dir que fins i tot, la persona més il·letrada sabria com escriure’l correctament. Podem pensar en un lapsus (en el teclat d’un ordinador les lletres “v” i “b” estan juntes), que l’autor de l’anunci ens vulgui demostrar el seu rebuig a aquesta història “creacionista” que sempre ens explicaven a catequesi o, simplement, que avorreix les pomes. Sigui com sigui, si realment és una errada, n’hi hauria per llogar-hi cadires però si per aquells misteris de la vida no ho és, aleshores demano disculpes.

Eba_Alvarez

1 comentari

Filed under Estètica-perfumeria

De política catalana …

 Ja fa un temps que, per bé o malament, ens hem despertat d’aquell somni que ens feia creure que des d’un punt de vista polític, Catalunya era una mena d’oasi lliure dels defectes i perversions propis del sistema polític de la resta de l’Estat. D’un temps ençà aquest miratge s’ha esvaït i la ciutadania catalana que vol estar informada no té més remei que patir un dia rere altre les notícies sobre escàndols, corrupteles, tràfic d’influència, portes giratòries entre el món de la política i l’empresarial, etc. i que tot plegat fa que no pari de créixer la tan anomenada “desafecció” de la gent vers la classe política. Després, aquesta mateixa s’esquinça les vestidures per l’aparició de moviments com el 15M, partits nous com Podemos, el creixement d’altres abans residuals com C’s i UPyD, la radicalització dels extrems (d’esquerra i dreta), una major presència i visibilitat de moviments feixistes i xenòfobs, etc. Com es diu en aquests casos, tal faràs, tal trobaràs.

ERC_compte

En la primera imatge que acompanya aquesta entrada faria bé Esquerra Republicana de Catalunya -que no ho oblidem, pretén ser partit de govern a les properes eleccions autonòmiques- de fer circular entre les seves bases municipals un manual de bones pràctiques ortogràfiques abans de penjar els seus cartells. I és que els afiliats i simpatitzants d’ERC de Sant Joan de Vilatorrada (al costat de Manresa) hauria de saber que l’opinió de la gent compta per fer més poble o si ho preferiu, es té en compte per aquesta finalitat. Es confon l’acció amb l’efecte. Per cert, imatge rebuda d’un dels seguidors del bloc, en Mariano (gràcies!!). I sense canviar de registre, què me’n dieu de la segona imatge? el Pujol ha passat de ser gairebé idolatrat per molta gent d’aquest país a caure al més terrible dels inferns: i és que es veu que això d’anar a Andorra no era tan sols per comprar formatge, carregar tabac i mirar de passar d’amagat sota les catifes del cotxe algun aparell d’electrònica que era difícil de trobar (i més car) una mica més avall. Suposo que ha decebut molta gent, a altra li ha donat carnassa per atacar el procés sobiranista i barrejar naps i cols i a molts més no els ha sorprès en absolut: és allò de “ja t’ho deia jo” o de “per aquí tothom ho sabia”.

Sigui quina sigui la sensació que tinguem d’aquest cas de corrupció -un més i a aquestes alçades ja no ens vindrà d’un- l’autor d’aquesta pintada hauria de saber que el cap del clan Pujol, en Jordi Pujol i Soley, pot ser qualsevol cosa però mai un “embusteru”, més que res perquè aquest insult o qualificatiu no existeix en català. Com moltes altres vegades recorrem a castellanismes quan també tenim les nostres pròpies paraules: en aquest cas un embustero és una persona que diu embustes, és a dir, segons el diccionari de la Real Academia Española, una mentira disfrazada con artificio (un sinònim seria embaucador) i la podríem substituir per “mentider”, “farsaire”, “falsari”, “que ensarrona” … Per tant, ara podem acusar en Pujol de moltes coses i de tots els mals del nostre país d’aquí a l’eternitat però d'”embusteru”, literalment, no.

Pujol_embusteru

Deixa un comentari

Filed under Política

Els xinesos són “cutxinus”?

Tinc la impressió que en qüestió de comerços, és difícil que tanqui les portes un que estigui regentat per gent immigrada -d’origen xinès, marroquí, indi, pakistanès, etc.- ja que per un motiu o altre aguanten el que calgui abans de fer aquest pas, que m’imagino deu ser l’últim que es planteja qualsevol botiguer abans de plegar veles. També és cert que molt sovint qui hagi comprat en alguns dels seus establiments pot sortir amb la sensació que aquesta gent no té gaires manies per voler mantenir una certa imatge d’ordre, netedat, armonia, etc. Qui no ha visitat mai un bassar xinès d’aquells de tot a 1€, una fruiteria paquistanesa o una carnisseria magrebina? No em negareu que des d’aquest punt de vista solen ser força diferents d’altres establiments del mateix ram regentats per gent del país. Diguem que deuen tenir altres preocupacions que no pas aquestes “ximpleries”, alhora que també el perfil més habitual dels seus clients tampoc ho deu tenir gaire en compte, per no dir gens. I si us plau, no vegeu en aquestes línies un cert to xenòfob perquè ni de lluny hi és: només constato una realitat que és molt evident i després que cadascú la valori com vulgui i desitgi.

xinus_cotxinus

 Llàstima, però, que alguns expressin el seu parer sobre aquesta questió de manera insultant i, perquè no dir-ho, racista: de xinesos en deu haver-hi de nets i polits com també de porcs i bruts, igual que qualsevol altra persona de qualsevol altra ètnia, religió, procedència, etc. O és que ens hem de creuer que tots els catalans de soca-rel som l’expressió màxima i més sublim de polidesa, de ser persones pulcres i endreçades? Per cert, si ens posem a insultar els xinesos perquè puguin ser bruts, fem-ho bé, amb un llenguatge correcte i no pas amb una expressió tan col·loquial i popular com alhora errònia. Alternatives? aquí en teniu unes quantes: “xinesos porcs, marrans, immunds, sutjosos, ronyosos, sòrdids, llardosos, nyafegosos”, etc. És clar que també podem pensar que potser l’autor d’aquesta expressió n’era del tot conscient però va trobar que aquesta altra opció era més “sonora”. Tot i així, el fet d’escriure tal i com de vegades diem certes expressions molt col·loquials i habituals (reconec que jo mateix dic més d’un cop “cutxinu” i “xinu”, però eps! per separat) no deixa de ser un flac favor al català correcte.

Deixa un comentari

Filed under Basar

Poder de convicció de Fartografia?

Res em faria més il·lusió que tenir la certesa que aquest bloc serveix per conscienciar la gent de la importància d’escriure bé el català, sobretot si allò que s’ha d’escriure ho ha de llegir altra gent, bé sigui perquè es tracta d’una pintada al carrer, bé d’un cartell d’un comerç, material de promoció, etc. Això voldria dir que el bloc tindria una certa audiència i remarcaria, encara més, la meva faceta una mica vanitosa per la qual a qualsevol blocaire li agrada que algú llegeixi allò que publica a la xarxa (allò que en castellà se sol dir “a nadie le amarga un dulce”). De totes formes, i si he ser sincer amb mi mateix i tocar de peus a terra, no compto que Fartografia tingui un volum de visites tan elevat com per sortir als rànquings de blocs amb més visites. Però deixarem la porta oberta per si de cas … Faig aquesta introducció perquè si us fixeu en aquesta primera imatge no hi veureu res d’especial, el cartell de la botiga no conté cap errada ortogràfica i per tant, no tindria sentit que fes esment … llevat que la compareu amb la que apareix en aquesta entrada del passat mes de març: la mateixa botiga amb el cartell, ara sí, esmenat: han passat de la forma incorrecta “sortit” a la correcta “assortiment” (també es pot dir “assortit”). Com deia a l’inici, ja m’agradaria que el canvi de cartell fos motivat per haver aparegut en aquest espai -voldria dir que hi han entrat- però serem modestos. En qualsevol cas, benvingut sigui el nou cartell i per cert, si compareu els dos us adonareu que el negoci s’ha ampliat: ara també compren plata (potser és que ja ens hem venut totes les joies i ara estem en una fase de recollir totes les rampoines que siguem capaços de trobar pels calaixos).

Assortiment_Berga

De fet, aquest tipus d’entrada per “premiar” les rectificacions no és la primera que podeu llegir al bloc; a l’abril del 2013 ja en vaig fer una altra sobre els interessos cobrats en la compra d’ulleres en una coneguda cadena d’òptiques d’un petit país dels Pirineus que ara, dia sí i dia també, surt als mitjans de comunicació espanyols perquè sembla que hem descobert que s’hi poden tenir comptes corrents opacs al fisc. Amb o sense frau fiscal, també val la pena recordar aquesta esmena “òptica”. I per acabar, us poso aquesta segona imatge tan curiosa de la cara d’un mico que recollia en aquesta altra entrada: recordeu que parlava de com algú no sabia insultar correctament i confonia els feixistes (en aquest cas catalans, que també en deu haver-hi) amb el “faxistes”, és a dir, la gent que encara al segle XXI s’entossudeix a seguir utilitzant un aparell anomenat fax. Doncs bé, ja fa un temps que algú altre es va dedicar a netejar la pintada de l’insult que hi havien escrit i ara es pot tornar a veure el mico sense cap màcula. Doncs gràcies, més enllà de les pintades encara hi ha persones que vetllen perquè l’art urbà es conservi en bones condicions, encara que en aquest cas vagi en detriment de trobar més material amb què fornir el bloc.

Sapigueu, doncs, que em comprometo a publicar de nou el material esmenat que vagi trobant; de totes formes, molt em temo que aquests casos són, més aviat, l’excepció que confirma la regla.

Faxista_4

 

Deixa un comentari

Filed under Òptica, Joieria, Segona mà

A “llimpiar” tota la merda!

Ja ho sabem: en aquest país tot està podrit i hi ha molta merda per netejar o si més no, aquesta és la sensació que un pot tenir després de fer una ullada a les notícies de qualsevol dia. D’una banda, el sistema financer espanyol, malgrat haver superat les proves d’estrès del BCE i que no fa gaires anys era el millor del món (en paraules d’en Zapatero), no deixa de sorprendre’ns amb casos tan mediàtics com ara el de les black card de Bankia i abans el de les preferents, les pensions milionàries als antics gestors de les caixes d’estalvi rescatades amb diner públic, el finançament a operacions immobiliàries de dubtosa rendibilitat, etc. D’una altra el sistema polític es troba en mans d’una “casta” (paraula ara molt de moda) que no el deixa anar, se l’ha fet seu i limita, quan no impedeix clarament, altres formes de participació ciutadana alternatives a les tradicionals, les de l’stablishment, que alhora les veu com a enemiges i antisistema. És allò que fa temps es diu de la “desafecció” de bona part de la població respecte el sistema de representació política. I per no parlar ara i aquí del debat sobre el referèndum a Catalunya, consulta, costellada o com li vulgueu dir, ja que això donaria per obrir un altre bloc. I en tercer lloc, què dir del sistema judicial? sempre ha tingut una imatge bastant dolenta, de lenta, ineficaç i el més greu i paradoxal, injusta. Només en casos d’alta volada i de repercussió mediàtica molt notable sembla que els jutges “estrella” (alguns han acabat, però, “estrellats”) es posin les piles: Gürtel, Bárcenas, EREs, Bankia i una interminable llista de casos. De totes formes, quan hom veu que en alguns d’aquests són els jutges els que acaben sent inhabilitats (per suposada mala praxi) i els xoriços els que campen lliurement pel carrer com si no hagués passat res, et fa pensar que la independència judicial continua sent una fal·làcia i que la bena que tapa els ulls de la Dama de la Justícia té molts forats esbiaixats.

Llimpiesa

És per tot això que quan vaig veure aquesta pintada no vaig saber què pensar: el podríeu llegir (ara ja l’han netejada) just al costat de la porta d’entrada de l’oficina principal de Caixabanc de Manresa (altrament dit, tothom hi acaba passant pel davant); no sé si es referia a la necessitat de netejar tot i tot i des de la base, i fotre tota la porqueria a l’abocador; no sé si més aviat era un missatge més concret i directe per alguna queixa d’un client vers aquesta entitat en particular; o si tan sols es tracta d’algun veí del barri reivindicant una acció més decidida per part de l’Ajuntament de la ciutat per fer més neta aquesta zona (ja us deia en aquesta entrada que fa temps tinc la sensació que aquesta és una qüestió que ha anat a menys dins el que és la gestió municipal diària).

Sigui com sigui, i posats a reclamar, per què no demanar una comissió de “llimpiesa” idiomàtica, integrada per uns quants agents de la policia local que vetlli perquè tot allò que es pinti als carrers de la ciutat -encara que contradigui les ordenances municipals en aquest aspecte- sigui correcte. Encara recordo una escena de la mítica pel·licula dels Monty Python, “La vida de Brian” en què un parell de soldats romans enxampen en Brian mentre estava escrivint un missatge antiromà en un mur (veieu-la cap el minut 23′ en aquest enllaç) en un llatí ple d’errades (per allò de les famoses declinacions) i, oh sorpresa!! el castiguen a escriure’l correctament 100 cops. Altrament dit, caldria incentivar les pintades urbanes amb un esprai en una ma i el diccionari a l’altra (o en termes més moderns, alguna aplicació al mòbil). Per cert, a la foto no es veu gaire bé però diria que la primera vocal de “Comissió” era una “U” la qual cosa, de poder ser confirmada, hagués estat la “neteja” total de qualsevol lògica ortogràfica.

Per acabar, i aprofitant que el Pisuerga passa per Valladolid, us colo en aquesta entrada que fa referència a Caixabanc aquesta altra imatge que em va passar una antiga estudiant meva fa un temps: sembla que la comissió de traducció català-castellà de l’entitat devia estar fent nones (gens estressada) i se’ls va passar per alt això: potser fruit d’un bilingüisme mal entès per certs partits polítics de casa nostra …

CaixaBank

Deixa un comentari

Filed under Bancs-caixes d'estalvi