Tag Archives: castellanisme

Calor? doncs un toldo de “quita i pon”

Avui, diumenge 21 de juny, comença l’estiu i com ve sent habitual una bona època perquè la gent comenci a pensar en com fer-ho per mitigar els estralls de la calor: ventiladors, aires condicionats, ventalls amb estampats, terrasses on poder prendre gelats i begudes refrescants, escapades a la platja, a la piscina del veí amb l’excusa de demanar-li només una mica de sal, etc. Per descomptat, també és aquest un bon moment perquè les botigues del ram puguin vendre amb més facilitat certes peces del parament de la llar que ajudin també a aquesta missió, entre altres, el típic TENDAL, definit en el diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans, com el “tros de tela que, mantingut estès a certa distància de terra, serveix per a fer ombra o d’aixopluc”. En altres paraules, allò que habitualment anomenem “toldo”, fent ús, un cop més, del que deu ser un dels castellanismes més típics que han aconseguit infiltrar-se al català. Sapigueu que també podríem utilitzar la paraula VELA, és a dir, un “tros de lona o de tela forta que es posa per fer ombra, protegir de la intempèrie, cloure un espai”.

I com a mostra d’aquest elevat grau d’arrelament, us poso dues imatges de sengles botigues on haureu de demanar que us ensenyin el mostrari de “toldos”, perquè si feu servir la paraula correcta en català, potser no us entendran. Per cert, tant en castellà com en català les pèrgoles s’accentuen: deu ser que amb la calor el signe d’accentuació s’ha acabat fonent.

Toldos_2

Toldos_1

D’altra banda, fixeu-vos a la segona imatge com per referir-se als adhesius que es posen i es treuen es recorre a l’expressió equivalent en castellà però amb la “i” llatina fent de conjunció copulativa. Curiosa combinació d’ambdues llengües. Per cert, sapigueu que després d’haver fet la corresponent consulta la forma correcta hagués estat “adhesius de posar i treure”. Deu ser que la calor també ens fa venir mandra quan s’han d’escriure bé els anuncis .

Anuncis

Deixa un comentari

Filed under Mobiliari-parament llar

On hi ha pèl … també hi ha nyaps

Ja s’ha dit aquí unes quantes vegades que els àmbits professionals de l’estètica, maquillatge, perruqueria i similars solen ser un camp adobat perquè Fartografia trobi algun que altre nyap lingüístic (sense haver d’anar més lluny, us recordo aquesta entrada encara recent). No m’estendre gaire per comentar les imatges incloses però quan veig la primera no deixo de pensar en una oferta del servei de depilació adreçat específicament a persones de nacionalitat anglesa i brasilera; si la persona que ha escrit aquest cartell volgués rectificar els nyaps, li afegeixo la tercera imatge que inclouen, correctament escrites, les dues paraules que fan referència a sengles part del cos: que sàpiga que la “ingle” és aquella en què s’ajunten les cuixes amb el ventre, altrament dit, ENGONALS. Per cert, estic encuriosit per saber en què es basa la diferència de preu en el pit masculí, aquests 16/19€: potser si la persona en fa de més o de menys, si està cobert de més o menys pèl, o si aquest és resisteix a l’acció depilatòria, si és llis o rinxolat (*) … i és que reconec que aquest és un món al qual no estic gaire avesat, tot sigui dit.

Ingle_axila

Per això últim, potser que em matriculi a una escola. És clar que segons on ho faci no sé si serà pitjor el remei que la malatia, ja que si ens anunciem malament i no fem honor al que se suposa ha de ser una escola -un centre d’aprenentatge de certs coneixements i tècniques- no crec jo que sigui aquest un bon començament. I ja posats en aquesta segona imatge, dubto de fins a quin punt en aquest cas l’acció d’informar-se exigiria del pronom feble “en”, és a dir, “Informa-te’n”. De totes formes, no m’hi fico gaire perquè ja sabeu que el dels pronoms és per mi un món complicat i ple de dubtes que requereixen de la consulta al manual. Així que ho deixaré estar no fos cas que la meva acció “inquisitorial” se’m girés en contra.

Escoles_maquillatje

Axil·la_engonal

Postdata(*): dubto de si l’expressió “cabell rinxolat” és correcte. Alguna ajuda?

3 comentaris

Filed under Estètica-perfumeria, Serveis personals

L’estètica del mal escriure

Recordeu aquesta entrada en què mencionava personatges tan dispars com en Bono (cantant) i l’altre Bono (polític espanyol que representa a la perfecció la “casta”)? Doncs bé, del primer fa temps que li he perdut la pista però del segon, i per desgràcia, no hi ha manera que ens en puguem desempallegar. És com una paparra i fins i tot, ara ha tingut la gosadia de publicar el segon llibre de les seves memòries “Diario de un ministro”. Deu ser allò de si no vols caldo, doncs dues tasses. Però anem al gra i no ens desviem del tema: fixeu-vos a la primera imatge com l’humà és l’únic ésser … intel·ligent (¿?) capaç d’entrebancar amb la mateixa pedra les vegades que convingui, i com per referir-se a “abonament” es recorre a un dels castellanismes més clàssics per substituir-lo. Esclar que també podria ser una picada d’ullet al resultat del partit de “Ciudadanos” (ara es fan dir així) a les eleccions al parlament andalús, ja que la frase podria passar per castellà en mig d’un anunci escrit en català. Per cert, adoneu-vos també de com els accents dels diferents serveis (“cavitació”, “liporeducció”, “exprés”, etc.) també s’han esvaït. Potser és cosa de la màquina del lipolàser que deu està mal calibrada i se’ls ha carregat tots, o qui sap si amb tanta “lipo” han quedat tan succionats que ni poden treure el nas.

Bono_mensual_estetica

I pel que fa a aquesta altra imatge, reconec d’entrada que no les tinc totes: ja sabem que avui dia el santoral pot ser més extens que una guia telefònica atès que de noms “nous” apareixen com de sota les pedres. De totes formes, no havia vist mai fins ara el primer nom de dona de la història de la humanitat escrit d’aquesta altra forma. No he estat capaç de trobar per la xarxa cap referència a aquest altre (¿?) nom i m’atreviria a dir que fins i tot, la persona més il·letrada sabria com escriure’l correctament. Podem pensar en un lapsus (en el teclat d’un ordinador les lletres “v” i “b” estan juntes), que l’autor de l’anunci ens vulgui demostrar el seu rebuig a aquesta història “creacionista” que sempre ens explicaven a catequesi o, simplement, que avorreix les pomes. Sigui com sigui, si realment és una errada, n’hi hauria per llogar-hi cadires però si per aquells misteris de la vida no ho és, aleshores demano disculpes.

Eba_Alvarez

1 comentari

Filed under Estètica-perfumeria

De política catalana …

 Ja fa un temps que, per bé o malament, ens hem despertat d’aquell somni que ens feia creure que des d’un punt de vista polític, Catalunya era una mena d’oasi lliure dels defectes i perversions propis del sistema polític de la resta de l’Estat. D’un temps ençà aquest miratge s’ha esvaït i la ciutadania catalana que vol estar informada no té més remei que patir un dia rere altre les notícies sobre escàndols, corrupteles, tràfic d’influència, portes giratòries entre el món de la política i l’empresarial, etc. i que tot plegat fa que no pari de créixer la tan anomenada “desafecció” de la gent vers la classe política. Després, aquesta mateixa s’esquinça les vestidures per l’aparició de moviments com el 15M, partits nous com Podemos, el creixement d’altres abans residuals com C’s i UPyD, la radicalització dels extrems (d’esquerra i dreta), una major presència i visibilitat de moviments feixistes i xenòfobs, etc. Com es diu en aquests casos, tal faràs, tal trobaràs.

ERC_compte

En la primera imatge que acompanya aquesta entrada faria bé Esquerra Republicana de Catalunya -que no ho oblidem, pretén ser partit de govern a les properes eleccions autonòmiques- de fer circular entre les seves bases municipals un manual de bones pràctiques ortogràfiques abans de penjar els seus cartells. I és que els afiliats i simpatitzants d’ERC de Sant Joan de Vilatorrada (al costat de Manresa) hauria de saber que l’opinió de la gent compta per fer més poble o si ho preferiu, es té en compte per aquesta finalitat. Es confon l’acció amb l’efecte. Per cert, imatge rebuda d’un dels seguidors del bloc, en Mariano (gràcies!!). I sense canviar de registre, què me’n dieu de la segona imatge? el Pujol ha passat de ser gairebé idolatrat per molta gent d’aquest país a caure al més terrible dels inferns: i és que es veu que això d’anar a Andorra no era tan sols per comprar formatge, carregar tabac i mirar de passar d’amagat sota les catifes del cotxe algun aparell d’electrònica que era difícil de trobar (i més car) una mica més avall. Suposo que ha decebut molta gent, a altra li ha donat carnassa per atacar el procés sobiranista i barrejar naps i cols i a molts més no els ha sorprès en absolut: és allò de “ja t’ho deia jo” o de “per aquí tothom ho sabia”.

Sigui quina sigui la sensació que tinguem d’aquest cas de corrupció -un més i a aquestes alçades ja no ens vindrà d’un- l’autor d’aquesta pintada hauria de saber que el cap del clan Pujol, en Jordi Pujol i Soley, pot ser qualsevol cosa però mai un “embusteru”, més que res perquè aquest insult o qualificatiu no existeix en català. Com moltes altres vegades recorrem a castellanismes quan també tenim les nostres pròpies paraules: en aquest cas un embustero és una persona que diu embustes, és a dir, segons el diccionari de la Real Academia Española, una mentira disfrazada con artificio (un sinònim seria embaucador) i la podríem substituir per “mentider”, “farsaire”, “falsari”, “que ensarrona” … Per tant, ara podem acusar en Pujol de moltes coses i de tots els mals del nostre país d’aquí a l’eternitat però d'”embusteru”, literalment, no.

Pujol_embusteru

Deixa un comentari

Filed under Política

Els xinesos són “cutxinus”?

Tinc la impressió que en qüestió de comerços, és difícil que tanqui les portes un que estigui regentat per gent immigrada -d’origen xinès, marroquí, indi, pakistanès, etc.- ja que per un motiu o altre aguanten el que calgui abans de fer aquest pas, que m’imagino deu ser l’últim que es planteja qualsevol botiguer abans de plegar veles. També és cert que molt sovint qui hagi comprat en alguns dels seus establiments pot sortir amb la sensació que aquesta gent no té gaires manies per voler mantenir una certa imatge d’ordre, netedat, armonia, etc. Qui no ha visitat mai un bassar xinès d’aquells de tot a 1€, una fruiteria paquistanesa o una carnisseria magrebina? No em negareu que des d’aquest punt de vista solen ser força diferents d’altres establiments del mateix ram regentats per gent del país. Diguem que deuen tenir altres preocupacions que no pas aquestes “ximpleries”, alhora que també el perfil més habitual dels seus clients tampoc ho deu tenir gaire en compte, per no dir gens. I si us plau, no vegeu en aquestes línies un cert to xenòfob perquè ni de lluny hi és: només constato una realitat que és molt evident i després que cadascú la valori com vulgui i desitgi.

xinus_cotxinus

 Llàstima, però, que alguns expressin el seu parer sobre aquesta questió de manera insultant i, perquè no dir-ho, racista: de xinesos en deu haver-hi de nets i polits com també de porcs i bruts, igual que qualsevol altra persona de qualsevol altra ètnia, religió, procedència, etc. O és que ens hem de creuer que tots els catalans de soca-rel som l’expressió màxima i més sublim de polidesa, de ser persones pulcres i endreçades? Per cert, si ens posem a insultar els xinesos perquè puguin ser bruts, fem-ho bé, amb un llenguatge correcte i no pas amb una expressió tan col·loquial i popular com alhora errònia. Alternatives? aquí en teniu unes quantes: “xinesos porcs, marrans, immunds, sutjosos, ronyosos, sòrdids, llardosos, nyafegosos”, etc. És clar que també podem pensar que potser l’autor d’aquesta expressió n’era del tot conscient però va trobar que aquesta altra opció era més “sonora”. Tot i així, el fet d’escriure tal i com de vegades diem certes expressions molt col·loquials i habituals (reconec que jo mateix dic més d’un cop “cutxinu” i “xinu”, però eps! per separat) no deixa de ser un flac favor al català correcte.

Deixa un comentari

Filed under Basar

Poder de convicció de Fartografia?

Res em faria més il·lusió que tenir la certesa que aquest bloc serveix per conscienciar la gent de la importància d’escriure bé el català, sobretot si allò que s’ha d’escriure ho ha de llegir altra gent, bé sigui perquè es tracta d’una pintada al carrer, bé d’un cartell d’un comerç, material de promoció, etc. Això voldria dir que el bloc tindria una certa audiència i remarcaria, encara més, la meva faceta una mica vanitosa per la qual a qualsevol blocaire li agrada que algú llegeixi allò que publica a la xarxa (allò que en castellà se sol dir “a nadie le amarga un dulce”). De totes formes, i si he ser sincer amb mi mateix i tocar de peus a terra, no compto que Fartografia tingui un volum de visites tan elevat com per sortir als rànquings de blocs amb més visites. Però deixarem la porta oberta per si de cas … Faig aquesta introducció perquè si us fixeu en aquesta primera imatge no hi veureu res d’especial, el cartell de la botiga no conté cap errada ortogràfica i per tant, no tindria sentit que fes esment … llevat que la compareu amb la que apareix en aquesta entrada del passat mes de març: la mateixa botiga amb el cartell, ara sí, esmenat: han passat de la forma incorrecta “sortit” a la correcta “assortiment” (també es pot dir “assortit”). Com deia a l’inici, ja m’agradaria que el canvi de cartell fos motivat per haver aparegut en aquest espai -voldria dir que hi han entrat- però serem modestos. En qualsevol cas, benvingut sigui el nou cartell i per cert, si compareu els dos us adonareu que el negoci s’ha ampliat: ara també compren plata (potser és que ja ens hem venut totes les joies i ara estem en una fase de recollir totes les rampoines que siguem capaços de trobar pels calaixos).

Assortiment_Berga

De fet, aquest tipus d’entrada per “premiar” les rectificacions no és la primera que podeu llegir al bloc; a l’abril del 2013 ja en vaig fer una altra sobre els interessos cobrats en la compra d’ulleres en una coneguda cadena d’òptiques d’un petit país dels Pirineus que ara, dia sí i dia també, surt als mitjans de comunicació espanyols perquè sembla que hem descobert que s’hi poden tenir comptes corrents opacs al fisc. Amb o sense frau fiscal, també val la pena recordar aquesta esmena “òptica”. I per acabar, us poso aquesta segona imatge tan curiosa de la cara d’un mico que recollia en aquesta altra entrada: recordeu que parlava de com algú no sabia insultar correctament i confonia els feixistes (en aquest cas catalans, que també en deu haver-hi) amb el “faxistes”, és a dir, la gent que encara al segle XXI s’entossudeix a seguir utilitzant un aparell anomenat fax. Doncs bé, ja fa un temps que algú altre es va dedicar a netejar la pintada de l’insult que hi havien escrit i ara es pot tornar a veure el mico sense cap màcula. Doncs gràcies, més enllà de les pintades encara hi ha persones que vetllen perquè l’art urbà es conservi en bones condicions, encara que en aquest cas vagi en detriment de trobar més material amb què fornir el bloc.

Sapigueu, doncs, que em comprometo a publicar de nou el material esmenat que vagi trobant; de totes formes, molt em temo que aquests casos són, més aviat, l’excepció que confirma la regla.

Faxista_4

 

Deixa un comentari

Filed under Òptica, Joieria, Segona mà

A “llimpiar” tota la merda!

Ja ho sabem: en aquest país tot està podrit i hi ha molta merda per netejar o si més no, aquesta és la sensació que un pot tenir després de fer una ullada a les notícies de qualsevol dia. D’una banda, el sistema financer espanyol, malgrat haver superat les proves d’estrès del BCE i que no fa gaires anys era el millor del món (en paraules d’en Zapatero), no deixa de sorprendre’ns amb casos tan mediàtics com ara el de les black card de Bankia i abans el de les preferents, les pensions milionàries als antics gestors de les caixes d’estalvi rescatades amb diner públic, el finançament a operacions immobiliàries de dubtosa rendibilitat, etc. D’una altra el sistema polític es troba en mans d’una “casta” (paraula ara molt de moda) que no el deixa anar, se l’ha fet seu i limita, quan no impedeix clarament, altres formes de participació ciutadana alternatives a les tradicionals, les de l’stablishment, que alhora les veu com a enemiges i antisistema. És allò que fa temps es diu de la “desafecció” de bona part de la població respecte el sistema de representació política. I per no parlar ara i aquí del debat sobre el referèndum a Catalunya, consulta, costellada o com li vulgueu dir, ja que això donaria per obrir un altre bloc. I en tercer lloc, què dir del sistema judicial? sempre ha tingut una imatge bastant dolenta, de lenta, ineficaç i el més greu i paradoxal, injusta. Només en casos d’alta volada i de repercussió mediàtica molt notable sembla que els jutges “estrella” (alguns han acabat, però, “estrellats”) es posin les piles: Gürtel, Bárcenas, EREs, Bankia i una interminable llista de casos. De totes formes, quan hom veu que en alguns d’aquests són els jutges els que acaben sent inhabilitats (per suposada mala praxi) i els xoriços els que campen lliurement pel carrer com si no hagués passat res, et fa pensar que la independència judicial continua sent una fal·làcia i que la bena que tapa els ulls de la Dama de la Justícia té molts forats esbiaixats.

Llimpiesa

És per tot això que quan vaig veure aquesta pintada no vaig saber què pensar: el podríeu llegir (ara ja l’han netejada) just al costat de la porta d’entrada de l’oficina principal de Caixabanc de Manresa (altrament dit, tothom hi acaba passant pel davant); no sé si es referia a la necessitat de netejar tot i tot i des de la base, i fotre tota la porqueria a l’abocador; no sé si més aviat era un missatge més concret i directe per alguna queixa d’un client vers aquesta entitat en particular; o si tan sols es tracta d’algun veí del barri reivindicant una acció més decidida per part de l’Ajuntament de la ciutat per fer més neta aquesta zona (ja us deia en aquesta entrada que fa temps tinc la sensació que aquesta és una qüestió que ha anat a menys dins el que és la gestió municipal diària).

Sigui com sigui, i posats a reclamar, per què no demanar una comissió de “llimpiesa” idiomàtica, integrada per uns quants agents de la policia local que vetlli perquè tot allò que es pinti als carrers de la ciutat -encara que contradigui les ordenances municipals en aquest aspecte- sigui correcte. Encara recordo una escena de la mítica pel·licula dels Monty Python, “La vida de Brian” en què un parell de soldats romans enxampen en Brian mentre estava escrivint un missatge antiromà en un mur (veieu-la cap el minut 23′ en aquest enllaç) en un llatí ple d’errades (per allò de les famoses declinacions) i, oh sorpresa!! el castiguen a escriure’l correctament 100 cops. Altrament dit, caldria incentivar les pintades urbanes amb un esprai en una ma i el diccionari a l’altra (o en termes més moderns, alguna aplicació al mòbil). Per cert, a la foto no es veu gaire bé però diria que la primera vocal de “Comissió” era una “U” la qual cosa, de poder ser confirmada, hagués estat la “neteja” total de qualsevol lògica ortogràfica.

Per acabar, i aprofitant que el Pisuerga passa per Valladolid, us colo en aquesta entrada que fa referència a Caixabanc aquesta altra imatge que em va passar una antiga estudiant meva fa un temps: sembla que la comissió de traducció català-castellà de l’entitat devia estar fent nones (gens estressada) i se’ls va passar per alt això: potser fruit d’un bilingüisme mal entès per certs partits polítics de casa nostra …

CaixaBank

Deixa un comentari

Filed under Bancs-caixes d'estalvi

Virus de l’ebola ortogràfic?

Som conscients que la sanitat pública és un dels pilars bàsics del nostre “estat del benestar” (cada cop és més recorrent, però, l’expressió “estat del malestar”), una de les conquestes socials més importants que garanteix un mínim de qualitat de vida a la població. Ja sabem també que amb les darreres retallades aplicades pels nostres governs, el d’aquí i el d’allà, la situació ha empitjorat i potser per això hauríem de posar en quarantena (mai millor dit) allò que sempre se’ns ha dit i repetit -i nosaltres ens ho hem cregut- que el sistema sanitari públic espanyol era dels millors del món. Personalment, jo no tinc prou criteris com per rebutjar de ple aquesta afirmació atès que per sort, no en sóc usuari perquè fins el moment no he tingut cap problema de salut, i tampoc cap membre directe de la meva família (també és cert que som part dels centenars de milers de ciutadans que preferim pagar una mútua, encara). De totes formes, no cal ser gaire pispa per adonar-se que la situació no ha millorat i suposo que difícilment ho pot fer si entre tots estem demanant potser massa a un sistema que disposa de menys recursos que anys enrere: tancament de plantes, de quiròfans, situacions tenses als CAP, acomiadament de personal (infermers, metges, etc.), copagaments de medicaments, etc.

I ara tenim això de l’ebola i tot el rebombori mediàtic que ha aixecat el cas de la infermera contagiada, tant per tractar-se d’una malaltia “importada” com, i sobretot, per la pèssima i ridícula gestió que n’estan fent les autoritats sanitàries, tant les de Madrid com les del Ministeri. Això sí, no perdem de vista, però, que el darrer brot de legionel·losi a Catalunya ha provocat ja 10 morts. Sigui com sigui, la sanitat espanyola està “tocada” i d’això també s’han de ressentir fins i tot les qüestions més insignificants sent-ne una la que pertoca a aquest bloc. Us ho explico: entre setembre i octubre un familiar va haver d’ingressar per un infart a dos hospitals diferents (Terrassa i Manresa) i com és de rigor, vam passar-nos unes quantes hores de visita repartides entre l’habitació, cafeteries, quioscos, etc. Per combatre alguna que altra estona d’avorriment, i passejant amunt i avall pels passadissos, vaig fixar-me en els cartells escrits que anava trobant -deu ser per defecte “professional”- i és clar, hi vaig trobar algunes errades tot i que ni molt greus i en algun cas, un pèl “rebuscades”.

Paseu_hospital

 

Intermedi

La primera imatge és un clàssic que no val la pena que ens hi aturem (per si no hi heu caigut, el verb “passar” en català s’escriu amb dues esses) i sembla que ja ens “convidi” a no entrar a una zona condicionada per guardar residus que poden fer “pupa”. Veiem que probablement el virus dels castellanismes s’ha entès també per aquesta sala i ha afectat el cartell d’avís, ja que l’expressió correcta hauria de ser “emmagatzematge” o “emmagatzemament intermedi”. Confesso que això d'”emmagatzement” em sona més a francès, tot i que en aquest idioma la paraula seria emmagasinage. De totes formes, em voldria aturar una estona a la paraula “intermig”. Buscant informació resulta que aquest és un cas típic del en diuen una ultracorrecció o hipercorrecció, és a dir, la mania de molta gent en corregir per excés allò que ja és correcte. Aquesta és una pràctica habitual de molts catalans quan ens sembla que una paraula o expressió és incorrecta perquè s’assembla molt al castellà o bé perquè “sona com el castellà”. Altrament dit, creiem que una forma correcta de la llengua és incorrecta i la canviem per una altra que considerem que és més correcta o que sona «més catalana», tan sols per diferenciar-la del castellà. Potser, doncs, el fet de voler ser més català que ningú comporta l’aplicació d’una regla més enllà del seu àmbit, com també que moltes ultracorreccions deriven de l’intent d’evitar castellanismes. Per exemple, en aquests dos enllaços podeu trobar més informació (1 i 2). Així doncs, encara que no ens ho sembli, “intermedi” és una paraula correcta (en aquest enllaç hi teniu uns quants exemples més).

Hospital_mutua_Terrassa

Per últim, fixeu-vos en aquesta altra imatge que, crec, inclou dues errades més, tot i que confesso que no les tinc totes: en primer lloc, diria que el verb contagiar és transitiu i per tant, exigiria un complement directe sense la preposició “a” (o les contraccions “al” i “als”). Per tant, suposo que hauríem de dir “contagiar els malalts” (aquí teniu alguns exemples més). I segon, de nou tornem al complicat món dels pronoms febles (sempre penso en el President Montilla del Polònia de TV3), ja que en aquest cas crec que aquest “li” hauria de ser “us ho” … o potser “l’hi”. Reconec que igual que aquest personatge, de vegades em faig un embolic.

2 comentaris

Filed under Sanitat

I si “arrangem” la llengua?

Recordeu aquesta anterior entrada de fa uns mesos sobre l’ús de les cometes? Si aneu a la part del final veureu les diferents aplicacions que té aquest signe ortogràfic: que sí per a una citació textual, delimitar el nom d’una publicació, indicar l’àlies o pseudònim d’una persona, donar un ús irònic o emfàtic a una paraula, delimitar un mot estranger i … també per escriure una paraula sabent que és incorrecta o inexacta però no som capaços de trobar cap altra de millor. Doncs bé, fixeu-vos en aquesta primera imatge que vaig prendre fent el badoc en una de les nombroses botigues de roba que trobareu pel carrer Major de Lleida -que per cert, passa per ser un dels eixos comercials més llargs d’Europa. Encara que sembli una mica masclista, ja us podeu imaginar que hi vaig entrar seguint la meva dona ja que ella sí que hi estava realment interessada. Però al que anàvem: em va cridar molt l’atenció veure entre cometes la paraula “arreglos” que tantes vegades diem -i jo el primer. A banda que en català és incorrecta -un cop més, és un típic castellanisme- vaig pensar que qui va escriure el cartell ja era conscient que estava cometent una “heretgia lingüística” i que va posar-hi les cometes com si estigués demanant disculpes. Si va ser amb aquesta intenció, disculpada queda i de fet, no he sabut veure en el cartell cap més errada.

Arreglos

De totes formes, li proposo a la persona en qüestió una altra paraula que sí és correcta en català i que no cal, per tant, que vagi entre cometes. Fixi-s’hi en aquesta segona imatge i veurà que els “arreglos” de roba són “arranjaments”, en el sentit de fer la vora d’uns pantalons, ajustar una peça de roba a les mides del client, sargir un forat, etc. Potser una de les poques coses bones que ens ha portat aquesta maleïda crisi que no hi ha manera que ens en desempalleguem, és que ara la gent aprofita més que abans la roba que té i en comptes de comprar-ne de nova al cap de pot emps, la fa durar més, bé reciclant-la o bé arranjant-la. D’aquí que veiem pel carrers locals dedicats específicament a aquest sector i que es recuperin oficis que ja es donaven per perduts o que havien quedat reclosos a l’àmbit familiar, com el de cosidora. Perquè us en feu una idea, en aquest enllaç podeu veure’n una mostra, extret del programa “Els matins” de TV3 de l’Helena Garcia Melero; de totes formes, si voleu que sigui sincer, no m’imagino aquesta mossa cosint un pedaç de cuir als pantalons dels seus fills (la veig massa “xic” com per fer-ho). Per cert, sapigueu que amb la quantitat de comerços que hi ha al carrer Major de Lleida, no en trobareu cap -si no se m’ha passat per alt- que es dediqui a fer arranjaments de la llengua.

2014-08-06 13.32.20

Postdata: casualitats de la vida, després de publicar aquesta entrada vaig ensopegar amb una altra botiga d'”arreglos” de roba. Deu ser que aquest castellanisme és tan vell com la iaia de l’aparador. Ara bé, fixeu-vos a la dreta el llistat de feines d’arranjament de roba que fa aquesta iaia: algun dia m’hi he de passar i demanar-li què vol dir “modernitzar”? potser entrar amb uns pantalons de pota d’elefant i sortir amb uns de “pitillo”?

Presentación1

2 comentaris

Filed under Roba-calçat

Operació sortida … ortogràfica també?

Ja fa uns dies que oficialment es va donar inici a la tradicional operació sortida de vacances d’estiu, com si es tractés de la graella de sortida d’una prova del mundial de fórmula 1, i com si la gent que s’arrisca a anar-se’n de casa en aquestes dates per gaudir d’un merescut descans, no pogués fer-ho abans o després de l’agost. Tant se val, la gent que com jo agafem el cotxe perquè ens agrada anar de ruta i no ens importa gaire fer uns quants centenars de quilòmetres per arribar a la destinació, procurem no haver de destinar una part del pressupost vacacional per fer front a “sorpreses” desagradables que ens arribin en forma de notificació del Servei Català de Trànsit, un cop ja hem guardat el record de les vacances en el nostre racó de memòria (mental i del pendrive). Qui, de tant en tant, no ha rebut una “invitació” per contribuir a les arques públiques havent de pagar una multa de trànsit que creiem no ens mereixem, que pensem que potser sí ens la mereixíem però que no n’hi ha per a tant, etc. Eps, no voldria que ara penséssiu que jo em trobo en aquesta situació, ans el contrari, fa molt de temps que no me’n posen cap i toco fusta i creuo els dits perquè mantingui el meu historial gairebé net com una patena. Penso que ja em buiden prou les butxaques per altres conceptes com per a sobre, que me les hagi de regirar encara més per una qüestió com aquesta.

Molta gent pensa, i no seré jo qui els faci canviar d’opinió, que moltes de les multes es posen amb un esperit purament recaptatori i que no ajuden gaire a millorar la seguretat en les carreteres, quan suposadament aquest hauria de ser el seu principal i únic objectiu. Més aviat potser pot tenir l’efecte invers des del moment que els conductors poden estar més pendents de possibles radars (fixos i mòbils) que no pas del que hi ha a la carretera per on circulem. I suposo que per això, de tant en tant, algú que ha rebut la notificació que dèiem unes línies més amunt, agafa un esprai i expressa la seva indignitat i ràbia contra el cos policial. De totes formes, potser hauria d’haver rebut la multa -si és que és el cas- per caure en el parany d’un castellanisme tan típic com el de la imatge, atès que l’acció a què es refereix el missatge és RECAPTAR i no pas “RECAUDAR” i per tant qui l’exerceix és un RECAPTADOR.

Mossos_recaudadors

I per acabar, una pregunta: qui infracciona els que posen infraccions? ho demano perquè si us fixeu en la segona imatge, a l’apartat anomenat tan pomposament “Fet constitutiu de la infracció” hi podeu veure un altre castellanisme. Així doncs, més aviat el seu autor/a hauria de REPRENDRE les classes de català. Es veu, doncs, que l’ús del bon català també ha fet la seva particular operació sortida però tot apunta que està allargant molt el seu retorn. I és que circular per les magnífiques autovies de les Castelles té això, que de tants quilòmetres que pots fer-hi sense trobar-te cap cotxe et dóna temps per practicar el castellà i barrejar-lo després amb el català, en una mena de “catañol”.

Multa_mossos

1 comentari

Filed under Policia-cossos de seguretat