Les altres no són pas dones?

Us poso en context, Festa Major Alternativa (FMA) de Manresa que es fa en paral·lel a la festa major “tradicional” de la capital del Bages, i que se celebren la darrera setmana d’agost. Aquesta FMA és organitzada per un seguit de col·lectius i entitats, més en concret, Arran, Ateneu La Sèquia, CUP, La Gatzara-Fot-li foc!, PAHC i Escola Popular i si doneu una ullada al seu programa veureu de quin pal va. A més, tal i com reivindica la seva web, “és un espai lliure d’agressions masclistes. Si et sents agredida i necessites ajuda, vés al punt de gestió d’agressions o a les barres”. Per descomptat que estic totalment d’acord amb això últim, faltaria més, i per descomptat també que personatges com en Bertín Osbone o tota la tropa de VOX no hi serien mai benvinguts, llevat que s’oferissin voluntaris per participar en un debat sobre les feminazis, el supremacisme feminista d’esquerres i comunista, chavista, bilduetarra i separatista, sobre la negació del canvi climàtic, o, encara millor, presentar-se per pujar a un escenari i deixar-se estomacar pels assistents jugant al punching ball. Però bé, feta aquesta introducció anem al tema, no sigui que la FMA faci seves aquestes propostes i em convidin a mi.

Ja sabem que darrerament, i per desgràcia, a qualsevol acte festiu multitudinari, o també anant sola pel carrer, moltes dones són víctimes d’agressions masclistes, bé només verbals o ja no tan verbals. Hom té la sensació que de “manades” no només existeix la de Pamplona del 2016 sinó que ara treuen el cap unes quantes més (exemple), i sense anar més lluny a Manresa també n’ha aparegut alguna; potser és la derivada d’un “efecte crida” o també perquè els seus membres deuen tenir la sensació que poden actuar amb una certa impunitat (i això no ho hem de desvincular de la presència de VOX en l’escenari polític NAZIonal). Sigui com sigui, trobo molt encertada tota iniciativa dirigida a augmentar la seguretat de les possibles víctimes davant d’un atac de qualsevol fill de puta d’aquesta mena.

Ara bé, també seria bo que la difusió de dites iniciatives es fes correctament: encara que no es vegi gaire bé, per la mida del text en el cartell, fixeu-vos com en aquest taller d’autodefensa sembla com si les lesbianes i les trans no fossin unes dones com altres. I és que humilment crec que o bé es puntualitza a quines altres dones es dirigeix el taller (hem de deduir que es refereix a les heterosexuals), o bé si aquestes no són incloses, aleshores la coma està de més. Des d’aquí, doncs, crido a la correcció ortogràfica i si cal també a incloure en el taller una katana a l’estil de les pel·lícules de Kill Bill i només quan la situació ho requereixi, fer cas del missatge que es pot llegir en aquesta pintada (cantonada c/ Sabateria amb c/ Sant Miquel, de Manresa):

La coma i variants del castellà

Fa cosa d’unes 5 setmanes que vaig publicar aquest escrit a propòsit del signe gramatical de la coma, després de veure per la xarxa una piulada que em va semblar molt idònia, divertida, i que juntament amb aquestes altres dues que ara afegeixo aquí, fan pensar que malgrat pot semblar una cosa molt insignificant, la coma dona molt de joc. D’altra banda, estic descobrint unes quantes variants de la llengua castellana, o de l’espanyol, que desconeixia. Ja sabem que una de les qüestions que tenen entre cella i cella tota aquella gent que està en contra d’una major presència del català, a Catalunya, en molts més àmbits que els actuals, es treuen del barret uns “nous” idiomes, com el valencià, el mallorquí, etc. amb l’argument que no tenen res a veure amb el català i negant d’aquesta manera la seva unitat en un espai territorial que va més enllà de la Catalunya estrictament autonòmica. Per descomptat que aquí també hauríem d’entonar un mea culpa i reconèixer que alguna cosa des de Catalunya s’ha estat fent malament durant molt de temps per haver arribat a aquesta situació (p. ex. aquesta idea tan “romàntica” com caduca dels “països catalans“). De totes formes, com som prou intel·ligents com per no caure en el mateix error, no diem que els murcians parlen “murcià” ni tampoc que hi ha un idioma que es remunta a uns quants mil·lennis en el temps, anterior al naixement del castellà, i que anomenem “castellanomanxec”.

Ara bé, potser sí que no existeixen unes noves versions del castellà que haguem descobert ara i que s’identifiquin amb un territori concret però sí que haurem d’acceptar que n’estan apareixent unes altres que es poden atribuir a un cert grup de persones que es pot identificar fàcilment per seguir la doctrina del “estás en España, habla español” o “enano, habla castellano”, entre altres de similars. Així, fixeu-vos en aquestes dues imatges i descobrirem que a més del “castellano imbécil” de l’anterior escrit, també podem aprendre el “español subnormal” i el “castellano paleto”. Llàstima que encara no haguem vist cap indici d’un castellà “Premi Nobel”, un de “científic”, etc.

En el fons, i venint de qui ve, en aquests dos exemples estic segur que la coma no falta, més aviat sobraria. M’ensumo que deuen provenir de gent que quan surt el tema lingüístic diu que no cal aprendre cap altra llengua perquè amb l’espanyol s’arriba a tot arreu (però després quan van a l’estranger i no els entenen parlen com un indi de les pel·lícules, poc a poc, i també cridant, com si l’altre fos sord). Sol ser la mateixa gent que afirma que ser monolingüe és millor que bilingüe (però després a les comunitats autònomes amb una cooficialitat de llengües ens demanem que també siguem trilingües). Tot plegat, amb gent d’aquest nivell és difícil no donar la raó a la Inés Arrimades i sentir-se una miiiiiica superior, és a dir, un “supremacista”. En tot cas, mai ens n’hauríem de fotre, prou pena tenen.

Posa-hi la coma, imbècil!

La coma, aquella petita ratlla que de vegades hom posa entre dues paraules, és un signe gràfic que com a norma general indica una pausa breu dins una oració i que se separa del caràcter següent amb un espai en blanc. Les situacions en què s’ha de col·locar són unes quantes i si voleu alguns exemples, aquí us deixo un parell d’enllaços web on trobareu informació més detallada i millor explicada del que ho pugui fer jo mateix (el Servei Lingüístic de la UOC i el Gabinet de Llengua Catalana de la UAB). En el meu cas, i després d’haver fet una ullada a aquests documents, he de reconèixer que tinc una certa tendència a posar més comes del compte, potser perquè mostro preferència per voler emfasitzar certs aspectes, destacar-los, etc. Per tant, vagi per endavant les meves disculpes si en aquesta entrada penseu que sobre algunes comes. D’altra banda, en aquest bloc no són gaires les entrades que he dedicat a aquesta qüestió, per exemple, podem destacar aquesta (inclou una fantàstica reflexió de l’escriptor Julio Cortázar) i aquesta altra; així doncs, ja es veu que per insignificant que ens pugui semblar aquest signe de puntuació té la seva importància, i no poca, ja que pot fer variar el significat d’allò que estàs dient o escrivint.

Una de les situacions que reclama la coma és, com s’indica en els documents que he enllaçat, abans i després d’un vocatiu. El vocatiu és un tipus de cas gramatical (i aquí ja ens endinsaríem en el camp de la lingüística, que ni de lluny és el meu fort) que s’utilitza per a identificar el nom amb què hom s’adreça directament a una persona o cosa personificada. I com acabo de dir, no posar la coma en un vocatiu porta a situacions com aquesta que us il·lustro. Val a dir que la imatge l’he trobada en el fantàstic blog Societat anònima, del qual en altres ocasions ja he extret material i que no em cansaré mai de recomanar-vos.

Sense voler ofendre, d’entrada, cap persona que es consideri espaÑola i molt espaÑola, unionista, constitucionalista i bla, bla, bla, trobo que aquesta frase de tan sols 10 paraules resumeix molt bé la impressió que de vegades tinc jo del país on m’ha tocat viure. No em justificaré perquè penso d’aquesta manera i si alguna persona creu que estic caient en l’insult gratuït li diré que posat a ser insultat, prefereixo que em titllin d'”imbècil” abans que em diguin “racista”, “xenòfob”, “etnicista”, “terrorista”, “proetarra” (allò tan clàssic de “nazi” ha acabat sent una pantalla superada de tants cops que s’ha banalitzat) i “supremacista”, el darrer insult que s’ha afegit a la llista, pel simple fet de ser independentista i voler que Catalunya sigui un estat. Humilment, penso que des d’un punt de vista polític, social, econòmic, mediàtic, etc. l’España d’avui dia és un país amb molts imbècils (i també que molta altra gent no independentista pensa el mateix), que aquesta imatge se l’està guanyant a pols, alhora que també estic convençut que hi ha gent molt maca amb qui no tindria cap problema en conviure-hi.

Tot plegat, usuari de Twitter @Perxis_9, si has de fer bandera de la bandera d’España (valgui la repetició) pensa en les comes, si no vols acabar fent una mica el ridícul.

Fumar és perillós per a la salut oi? i tant!

Avui dia ningú pot negar que fumar pot ser perjudicial per a la salut, tant de qui ho fa com també per als qui estiguin al seu voltant. Fent un repàs de la premsa digital, em trobo aquesta notícia que explica que un home mor perquè li ha explotat la cigarreta electrònica que estava fumant. I això que se suposa que aquest invent només implicava beneficis perquè havia d’ajudar els i les fumadores a deixar de consumir tabac tradicional, o a reduir progressivament els nivells de nicotina o, simplement, a continuar “fumant” en llocs on ara està prohibit (per allò del fum). Per mi, aquesta és una qüestió menor ja que fa molt temps que vaig deixar el vici i a casa meva i al meu entorn més immediat tampoc estan gaire per la causa; mentre no ens llencin el fum directament als morros tampoc sortirem al carrer demanant el sacrifici a la plaça pública de tot aquell que hagi comès el sacrilegi de … FUMAR!! Més aviat, però, sí que ho demanaríem per tota aquella gent que s’entossudeix a demostrar que, efectivament, fumar perjudica, i molt, la salut mental i que per efecte de la nicotina i altres substàncies contaminants, la gent pot perdre de vista la necessitat de consultar un diccionari abans d’anunciar el seu establiment.

Fixeu-vos en aquest cartell tan ben fet -on fins i tot les dues paraules escrites en anglès són correctes- com potser de tan vapor d’alta qualitat que hi ha havia en el taller on l’han fabricat, se’ls devia anar la ma en això de l’ela geminada. Jo reconec, ara mateix, que no em sé les normes de quan s’ha escriure i quan no aquesta lletra tan nostra, i que moltes vegades ho sé per una simple qüestió de memorització. Però també és cert, com també s’ha reivindicat aquí sovint, que davant el dubte no hi ha res millor i més fàcil que consultar un diccionari. És clar que si ens posem pesats amb aquests detalls “selectius”, algú ens pot enviar a l’àrea de servei de l’autopista AP-68 on fa uns mesos -en un viatge amb els meus estudiants- vaig trobar aquest curiós cartell a la porta dels lavabos. No és que inclogui cap errada ortogràfica si deixem de banda que, com es diu en aquesta altra entrada que inclou un text de Júlio Cortázar, la col·locació (o no) d’una coma dins una frase pot fer canviar el seu significat: en aquest cas es dóna a entendre que està prohibit fumar els tancs de benzina que es troben a prop (avui dia la gent és capaç de fumar qualsevol cosa) però no diu res d’altres tancs que estiguin més lluny. En canvi, havent posat una coma després del verb “fumar” la cosa ja hagués canviat i el missatge d’avís no cridaria tant l’atenció.

Com dèiem, a banda que fumar comporta riscos per a la salut, hom recomanaria a la gent una certa cura dels cartells amb què, ben elaborats o “casolans”, es convida la gent a fumar. I si realment us esteu plantejant de deixar-ho, només cal que feu una ullada a aquest altre cartell (del qual ja en vaig parlar fa un temps) i us ennuegareu amb el fum de la primera pipada.