Analítica poc curosa?

No acostumo a llegir les etiquetes dels productes que em cauen a les mans, bé per mandra o bé perquè com la seva lletra acostuma a ser molt petita, la meva vista em recorda que ja no està per a gaires “proeses visuals”. Ara bé, de tant en tant sí que hi faig una ullada, deu ser allò del meu gen “inquisitorial” per detectar pífies ortogràfiques en tot allò que llegeixi. I la imatge que adjunto n’és una: dues errades en dues paraules que si no hagués estat per aquest zel haguessin passat per alt.

En primer lloc hem de saber que per aquelles particularitats de les llengües, hi ha alguns mots que no tenen el mateix gènere en català que en castellà. És el cas de la paraula “anàlisi“, mentre que al primer idioma és femení en el segon és més “varonil”. Això fa que de retruc, en aquesta etiqueta l’adjectiu “realitzat” s’hagi també de “feminitzar”, ergo, “realitzada“. I segon, una altra particularitat, mentre en castellà hi ha mots que no varien si són en singular o plural, en català sí que ho fan: a més de la paraula en qüestió (sense la lletra “s”) i per posar uns quants casos més, en castellà direm “la” o “las síntesis”, “hipótesis”, “tesis”, “el” o “los “paréntesis”, etc. i en canvi en català haurem de fer servir la forma singular.

Ja se sap que en tema de líquids sempre pot aparèixer problemes, depenent de si són més espessos, densos, o més fluids o dissolts. Un exemple? aquest:

Petards de Leonardo de Vinci?

Avui, diada de Sant Joan, encara puc sentir pel carrer alguns petards endarrerits de la nit anterior, ja sabeu, la més curta de l’any. Tot i ser la “meva” diada”, a casa no hem estat mai aficionats a això de comprar petards a aquestes casetes que un temps ençà, veiem a peu d’algunes carreteres o un pèl allunyades de llocs habitats, i que anuncien la venda de pirotècnia diversa. Però enguany hem volgut fer una excepció i ens hem fet amb un petit arsenal, res de l’altre món però el suficient com perquè el nen comenci a acostumar-s’hi (curiosament, en qüestió de foc, té més experiència “patumaire” que no pas en els petards). I vés a saber si per casualitat però a la primera ocasió que se’m va presentar em vaig topar amb això que us ensenyo tot seguit:  una banderola que anunciava “PEDARDS“. I us asseguro que aquesta errada no era un fet puntual sinó que la podíeu trobar a les banderoles de les altres casetes de la mateixa companyia.

La casualitat també ha fet que durant aquests dies estigui llegint el número que la revista Muy historia ha dedicat a la biografia de Leonardo da Vinci; entre altres coses, m’assabento que un dels trets característics de qui va ser un dels genis del Renaixement italià, era la seva escriptura especular, d’esquerra a dreta i que només es podia llegir com qui mira un objecte reflectit en un mirall, si fa o no fa com els “pedards” d’aquestes banderoles. Ja sabem que aquest personatge va ser un polifacètic i que va tocar molt bé moltes tecles: pintura, medicina, enginyeria, inventor, compositor musical, organitzador de festes i qui sap si també va ser un expert en explosius. De totes formes, ja us dic que alguns dels nostres petards van fer figa, com qui va fabricar també la banderola.

Diccionaris d’outlet?

No hi ha dia que no em trobi a la bústia propaganda de les botigues de mobles que miren d’encolomar els seus productes amb unes ofertes tan meravelloses que semblaria de ximples no presentar-s’hi i comprar el pis sencer amb els ulls tancats. Per sort, a casa nostra procurem ser racionals i no comportar-nos com si tinguéssim les butxaques foradades. A més, ja la tenim prou ben moblada com per pensar en canviar de mobles cada cop que canviem de calçotets. Per això, gairebé no fem cas de la propaganda llevat que incloguin nyaps ortogràfics, com els casos que us presento tot seguit. En primer lloc, aquest “avans” fa molt mal d’ulls i encara sort que no es veu gaire: és allò de la lletra menuda, com més ho sigui millor en casos com aquest, així passen més dissimulats (com també ho podeu recordar en aquesta entrada de fa molt de temps). Sí és més visible, però, el comiat dels stocks com també ho és el de l’accent que ja no hi és: devia estar tan bé de preu que els responsables de la botiga no han tingut ni temps de posar-lo a l’aparador.

I què dir de les altres dues imatges: no són errades d’aquelles que clamarien el cel, de fet són bastant “menors” i a ulls de moltes altres persones passarien del tot desapercebudes (eps, no pas per a Fartografia). Però no deixen de ser una mostra més de com sembla que a les botigues de mobles els diccionaris hagin desaparegut del tot, o com a molt encara podríem trobar un d’aquells exemplars de llibres d’atrezzo que es posen perquè els prestatges semblin més plens i que després, quan els obres, són de cartró. Tot plegat, ja es veu que el sector del moble està d’outlet intentant treure’s de sobre els seus stocks -no es venen pisos i no hi ha pisos per moblar- i seguint aquesta tendència, l’àmbit de l’ortografia fa temps que sembla que estigui venent també els diccionaris a preu de saldo.