Analítica poc curosa?

No acostumo a llegir les etiquetes dels productes que em cauen a les mans, bé per mandra o bé perquè com la seva lletra acostuma a ser molt petita, la meva vista em recorda que ja no està per a gaires “proeses visuals”. Ara bé, de tant en tant sí que hi faig una ullada, deu ser allò del meu gen “inquisitorial” per detectar pífies ortogràfiques en tot allò que llegeixi. I la imatge que adjunto n’és una: dues errades en dues paraules que si no hagués estat per aquest zel haguessin passat per alt.

En primer lloc hem de saber que per aquelles particularitats de les llengües, hi ha alguns mots que no tenen el mateix gènere en català que en castellà. És el cas de la paraula “anàlisi“, mentre que al primer idioma és femení en el segon és més “varonil”. Això fa que de retruc, en aquesta etiqueta l’adjectiu “realitzat” s’hagi també de “feminitzar”, ergo, “realitzada“. I segon, una altra particularitat, mentre en castellà hi ha mots que no varien si són en singular o plural, en català sí que ho fan: a més de la paraula en qüestió (sense la lletra “s”) i per posar uns quants casos més, en castellà direm “la” o “las síntesis”, “hipótesis”, “tesis”, “el” o “los “paréntesis”, etc. i en canvi en català haurem de fer servir la forma singular.

Ja se sap que en tema de líquids sempre pot aparèixer problemes, depenent de si són més espessos, densos, o més fluids o dissolts. Un exemple? aquest:

Gènere mal descomptat

Encara no fa gaire temps, i mentre anava en cotxe, vaig estar escoltant en un programa de ràdio un concurs entre escoles -crec que era al migdia a Catalunya Radio- i una de les proves em va incentivar a no canviar de dial: es tractava d’encertar el gènere (masculí o femení) de determinades paraules. Ja deveu saber que entre el català i el castellà alguns mots intercanvien els gèneres, com aquell que bescanvia cromos i postals, i com a botó de mostra, aquí en teniu un. I per descomptat, això no deixa de ser un altre factor que pot dificultar el correcte aprenentatge del català, si hom dóna per fet que encara es troba sovint, i en molts àmbits, en inferioritat de condicions respecte el castellà. Tot i així, de vegades sembla que els humans volguem entossudir-nos a afegir més dificultats de les que ja ens “imposa” la llengua per acabar dominant-la amb un nivell que podríem considerar com a força acceptable. I en aquest cas atribuint a una paraula un gènere diferent del que realment té, i el que és més sorprenent, quan en ambdós idiomes és el mateix, hi ha una plena coincidència. Per un cop que ens posem d’acord, ara va i una botiga ens vol buscar les pessigolles.

Fixeu-vos en aquesta imatge del cartell que fins fa unes setmanes es podia veure a l’aparador d’una coneguda botiga de roba infantil a Manresa i que per cert, sembla que li agradi això de sortir “retratada” en aquest bloc perquè ja va ser mereixedora d’una entrada anterior (aquesta sobre l'”esclavitud”). Tant en català com en castellà s’ha de descomptar en masculí i no pas en fememí. I fins i tot també en francès (décompte) i portuguès (desconto), per afegir dues llengües més properes a les nostres. Tindríem, doncs, una absoluta unanimitat idiomàtic de gènere. Per tant, l’autor d’aquest cartell no sé pas d’on devia treure aquest descompte canviat d'”orientació sexual”. És clar que avui dia, ben entrat el segle XXI, no tot és tan evident com pot semblar de bon principi, i quantes vegades hem pensat d’una persona que era carn i de la ben feta i després ens surt fet un peix bullit. I sinó, què me’n dieu d’aquesta imatge captada del mur del Facebook d’una antiga estudiant meva? No ho dic tant per si ser xinès implica tenir una inclinació sexual diferent de la resta d’habitants d’aquest planeta però si agrairia que algú m’expliquès què vol dir “otro”? Potser asexual? africà, indoeuropeu, amerindi?