Ens hem passat amb l’exfoliació?

Aquí ja s’ha dit més d’un cop que el món de l’estètica, perruqueria, perfumeria i altres àmbits més o menys afins són proclius a aparèixer-hi, i no és perquè l’administrador d’aquest bloc hi estigui renyit ja que més aviat no els freqüenta gaire, llevat d’una visita bimensual a la perruquera perquè posi una mica d’ordre al seu cuir cabellut que, sigui dit de passada, fa patxoca per l’edat que té tot i que també seria digne de sortir en un anunci del Just for men. Més aviat aquesta presència recorrent al bloc és ben merescuda perquè sense voler entrar-hi en els motius, és bastant habitual trobar alguna que altra errada ortogràfica digna de ser “retratada”. Per tant, a aquestes alçades de la pel·lícula hauríem de parlar de “clàssics”. Així doncs, fixeu-vos en les dues imatges que us adjunto, una al costat de l’altra (no us confongueu, pertanyen a comerços diferents): en primer lloc, la “destrucció de les capes superficials de l’epidermis” que és el que en realitat seria una “eXfoliació”, potser ha anat una mica més enllà del que seria desitjable i s’ha “cruspit” la lletra X. O qui sap si ha quedat molt dissimulada després que s’hi hagi aplicat el mateix “tiny” que a les pestanyes, quan m’imagino que més aviat s’hi hauria d’haver aplicat un “TINT“. És clar que si en català tenyim peces de roba, draps, teles, cabells, pestanyes i no sé quantes coses més, què menys que posar-hi un “tiny”, oi que sí?

Sembla que això ho tinguin més clar en el segon establiment al qual correspon la imatge de la dreta, amb aquesta noia tan bufona, pentinada, tenyida, hidratada, exfoliada i amb el cabell ben remogut després d’un bon massatge. Llàstima, però, que aquesta claredat no sigui la mateixa pel que fa a l’ela geminada atès que “capilar” du aquesta lletra. O també podria ser que el massatge fos amb final feliç i l’ela s’esvaís en un món de sensacions “capil·lars” fins aleshores mai vistes.

Però perquè veieu que l'”inquisidor lingüístic” que sóc jo també és humà, us poso aquesta tercera imatge amb el símbol de correcte. I potser us en demanareu el motiu? doncs ben fàcil: cliqueu en aquest enllaç de fa uns mesos i comprovareu com sembla que el personal de la mateixa botiga hagi anat a un curs intensiu de català perquè el maquillatge, ara sí, apareix correctament escrit en el cartell. Per tant, i actuant amb lògica, si aquesta perfumeria sortia abans al bloc per haver comès una “heretgia”, torna a fer-ho ara després que fos cremada a la pira dels “heretges”. No compto que la correcció del cartell respongui al fet d’haver vist aquest bloc, tot i que confesso que m’agradaria … què voleu que us digui, tothom és una mica vanitós.

 

Passeguem el gos?

Vagi per endavant que a mi sempre m’han agradat els animals de companyia més “habituals” (per entendre’ns, gats i gossos però res d’exotismes d’aquests que es posen de moda) i de fet, a casa tenim un felí gatú del qual n’estem molt, tot sigui dit. Òbviament, com tots els gats, respon al nom de “Mishi”. Quan era bastant més jove tenia una gossa i perquè veieu com m’agraden també, quan vaig pel carrer abans em miro el gos que la dona que el porta i tant se’m fot si aquesta està de bon veure. Per tot això, i quan tinc temps i hi penso, sempre em miro amb simpatia els programes d’aquesta temàtica “animalística”, tipus “Veterinaris” i maleeixo fins l’oll de l’os la gent que maltracta els animals. Ja en tenia prou, de raó, el gran Mahatma Gandhi quan deia que un país o una civilització pot ser jutjat per la forma com tracta els seus animals. Però no ens desviem del tema i anem a l’objectiu del bloc: fa un temps vaig veure aquesta foto en un plafó publicitari situat ben bé al centre de Manresa (a la plaça de Crist Rei) i que com veieu, és d’una residència canina i dels diferents serveis que ofereix. Fins aquí, res de nou. Potser ens pot cridar l’atenció la referència a això d'”Hotel caní”, qui sap si per diferenciar-ho d’un hotel no “caní” (posem per cas, “humà”?) però deu ser una qüestió de màrqueting o de naming. De ben segur que estaríem millor tractats i servits en aquest que en segons quins altres hotels de la nostra costa catalana, tan farcida com està.

Ara bé, fixeu-vos en els serveis d’aquest hotel perquè n’hi ha un de nou que no coneixia: el de “passegar” el gos. Fins ara sempre he pensat que en questió d’animals com aquests i de persones humanes, la gent els “passeja” (amb J) perquè fer el mateix amb G no sé ben bé què vol dir. És clar que també podria ser que el servei de “cangur” no es refereixi al que hom pot pensar com a més habitual sinó al de poder gaudir una estona de la companyia d’un mamífer marsupial del gènere Macropus, que camina a salts valent-se de les potes posteriors i de la cua, que són llargues i potents, propi d’Austràlia, Nova Guinea i les illes adjacents.

Sort que com va dir l’escriptora britànica George Elliot, “els animals són uns bons amics, no fan preguntes i tampoc critiquen“.