A rostir les targes!

A qui no li ve de gusta un bon pollastre a l’ast acompanyat d’una ració de patates fregides o al caliu, unes costelletes de xai amb el seu suquet regalimant o uns saborosos peus de porc? Segur que no si ets vegetarià o vegà però si formes part del col·lectiu de carnívors que portes tota la setmana menjant poc i malament o en el pitjor dels casos, verduretes i cremetes perquè estàs fent règim, aleshores segur que ets dels que perden l’oremus el cap de setmana per uns plats com aquests. Doncs per gent com tu aquests negocis, que són de tota la vida, sembla que ara estiguin reviscolant ja que com més va més en veig de nous pels carrers. I me n’alegro, és positiu que hagi gent emprenedora que s’arrisca a obrir un negoci en un país com el nostre, que la té més que maltractada, i en un context com l’actual, ple d’incerteses.

Ara bé, el que no hauria de ser una incertesa és redactar correctament l’anunci amb què publicitar-se, atès que disposem de les eines per evitar-la. Si us fixeu en aquesta imatge veureu dues errades que, d’altra banda, són força habituals: una és escriure tal com pronunciem i l’altra és confondre conceptes d’un significat semblant. Pel que fa a la primera, certament, acostumem a pronunciar l’animal “conill” amb “U” quan s’escriu amb “O” (aquí teniu un primer exemple habitual i aquí un altre). Pel que fa a la segona qüestió, cal diferenciar entre “tarja” i “tarjeta“; la primera té uns significats molt específics (escut militar medieval de forma rectangular, placa rectangular o ovalada on hi ha escrit un nom, una indicació o obertura practicada a la part superior d’una paret o envà). En canvi, per al sentit més usat, quan volem referir-nos a un petit full de cartolina o plàstic que serveix per identificar-nos, acreditar-nos o “fidelitzar-nos”, aleshores fem servir una TARGETA (aquí també serveix la de crèdit).

Tot plegat, rostim les targes, portem la nostra targeta de punts, fem la comanda i paguem amb la targeta de crèdit. I bon profit! Per cert, sabíeu que un sinònim de “rostisseria” és “rostidoria”? No? doncs ja sabeu una cosa més.

Visca l’anarquia lingüística!

En el marc d’una operació policial anomenada “Cas Pandora” no fa gaires dies els Mossos d’Esquadra van fer un seguit de detencions i escorcolls en uns quants domicilis de Manresa i Barcelona, relacionats amb l’organització GAC (Grupos Anarquistas Coordinados), de qui se sospita que està al darrera de diversos atemptats amb explosius de fabricació casolana durant el 2012 i 2013 en caixers automàtics i oficines bancàries. D’entrada, fora bromes perquè la cosa és seriosa però ja que aquest bloc, a mes de crític contra les “heretgies lingüístiques”, vol ser també ser també una mica irònic (potser es queda només en la intenció), permeteu-me dos apunts a mode de preguntes: una, qui és l’encarregat de batejar les operacions dels cossos policials ja que als darrers anys, i malauradament, ens hem hagut de familiaritzar amb alguns que són ben curiosos (enllaç)? I la segona pregunta, també és ben curiós que un grup d’anarquistes s’autoqualifiqui de “coordinat”. Potser vaig errat però sempre havia associat la ideologia anarquista amb un cert deix de desorganització, descoordinació, que cadascú pugui fer la seva, etc. perquè al cap i a la fi, no sé jo com es pot organitzar una societat sense normes, jerarquies, autoritat, govern … Segur que entre les idees d’anarquistes tan reputats com Piotr Kropotkin, Lev Tolstoti, Pierre-Joseph Proudhon, Max Stirner, Mijail Bakunin, Emma Goldman, etc. hi ha molt més que aquests tòpics que acabo de dir però si voleu que us sigui sincer, no veig pas avui dia, ja entrat al segle XXI, cap col·lectiu humà gaire predisposat a no deixar-se governar per una autoritat i amb un conjunt de normes establertes. Acuseu-me, si voleu, de tenir el complex de ser un vedell en mig d’un ramat conduït per un pastor, però tampoc compto que amb aquesta postura estigui pixant fora de test i qui sap si potser són els anarquistes els que ho estan fent i encara no se n’han adonat.

Sigui com sigui, fixeu-vos en les dues primeres imatges que de fet correspondrien a una de sola si no fos que el missatge era un pèl llarg com perquè la meva càmera el captés sencer. Encara el podeu trobar al passadís que connecta el pàrquing de la Facultat de Filosofia i Lletres de la UAB amb l’accés als seus diferents edificis i va aparèixer després de les detencions policials dels presumptes anarquistes. En aquest bloc ja ha quedat retratada l'”anarquia” de molts estudiants (no estic dient que abracin aquesta ideologia) quan han de palesar les seves reivindicacions en una paret, i en aquest cas concret l’autor del missatge, d’una banda demostra un cert domini idiomàtic de l’anglès, castellà i català que faria feliç als ideòlegs de l’anomenat “Tractament integral de llengües” (TIL) aprovat per l’anterior govern del PP a les Balears. Ara bé, i d’altra banda, després s’observa una certa “dispersió” ja que els suposats “montatges” només existeixen en la ment d’una persona que no deu saber que aquesta paraula no existeix en català (i en canvi, sí “muntatges”), i després es passa al castellà per fer referència a la policia. Com es pot veure, una “anarquia lingüística” en tota regla en només 5 paraules; deu ser obra d’un agent policial infiltrat per desacreditar el moviment anarquista. I sort encara que en aquest deu haver-hi també militants que vetllen perquè l’anarquia no s’apoderi també d’un mínim rigor exigible en la qualitat ortogràfica: un botó de mostra seria la imatge inferior (també captada a la mateixa Facultat) en què el missatge sí apareix correctament escrit.

 

Quin “xurro” de “xurru”!

Recordo quan era petit que el meu pare em feia anar a una xurreria a comprar una bossa de patates per fer el típic piscolabis de la matinal del diumenge, la qual, per cert, encara segueix oberta després de tants anys. Aleshores, i suposo que era el més habitual pels condicionaments de l’època, el seu cartell estava escrit en castellà (què us penseu? que jo ja tinc una edat!) per la qual cosa deia, i correctament, “Churrería”. El cas que us exposo ara és un més de com la pronunciació al català de determinades paraules sempre pot portar una mica d’embolic, si prenem com a referència l’altre idioma que tenim més a ma, el castellà, amb la qual cosa fins un cert punt es podria “disculpar” aquest tipus d’errades entre vocals (que si una “O” o una “U”, que si una “A” o una “E”). Oimés si tenim la tendència a escriure tal qual pronunciem i ningú es veu lliure de caure-hi (jo el primer). Però justament per evitar-ho, i no em cansaré mai de repetir-ho, existeixen els diccionaris (en el format que vulgueu) que ens permeten fer una ràpida i fàcil consulta i no penjar cartells a l’aparador de l’establiment en qüestió que després siguin objecte de l’atac per part de l'”Inquisidor contra les heretgies lingüístiques en català”.

En aquest sentit, el cartell reprodueix una molt més que generalitzada errada ortogràfica en una paraula que, de tan “saborosa” que resulta, se’ns pot passar per alt i com deia abans, fins a un cert punt, disculpable. Com es dedueix, correspon a l’anunci d’un establiment del ram de la xocolateria, berenars i esmorzars i que anuncia a so de bombo i platerets la disponibilitat de un producte fet a base de pasta de bunyol i que té forma allargada i estriada, que es pot menjar recobert de xocolata o sucre, i que si està ben fet, obligadament ha de tacar (o “pringar”) d’oli . És ben cert, però, que si el demaneu tal qual està escrit en aquest exemple, no us amoïneu pas que ja us entendran perquè la pronunciació que utilitzarem serà amb la vocal “U”. Ara bé, sapigueu que si ho heu d’escriure i, encara amb més raó, anunciar-ho perquè ho vegi la gent, la segona “U” és en realitat, una “O”, ergo, “xurros”.

Fixeu-vos que fins i tot, per ressaltar l’oferta i donar-li un cert valor, l’autor del cartell ha posat entre cometes l’adjectiu “gratis” i amb una mida de text més gran que la paraula que designa el producte. Potser hagués estat millor posar dites cometes als “xurrus” ja que de vegades s’utilitzen (desconec si correctament o no) per indicar paraules o expressions que ja sabem que no són del tot correctes o que pertanyen a un altre idioma i per a les quals no trobem cap equivalència. I ja de passada, substituir aquest “gratis” per una expressió tan nostra com “de franc” (allò que s’obté sense pagar res) o per l’adjectiu “gratuït”.

Tot plegat, en part una espifiada de cartell (sóc conscient que tampoc és quelcom que faci obrir els ulls de bat a bat) però que de dues paraules, una sigui incorrecta i l’altra, millorable … què voleu que us digui? És gairebé un cent per cent d’encert en errades. Imagineu-vos si a més a més de “xurrus” oferissin també les típiques “porras”. Per cert, aquí us deixo aquest enllaç on s’explica breument què és una cosa i què és l’altra. Que us aprofitin.

Per acabar, us deixo aquí els enllaços a altres entrades relacionades amb la temàtica d’aquesta. Així també anem “refrescant” continguts ja publicats:

• Enllaç 1 (de basars i restauració exòtica).
  
• Enllaç 2 (nyaps a la Universitat).
• Enllaç 3 (més restauració exòtica).

Restauració (2) i de basars

Qui estigui al cas d’aquestes qüestions ortogràfiques que donen sentit a aquest bloc ja sabrà que el món dels comerços regentats pel que, des d’un punt de vista del “políticament correcte” s’ha anomenat “nouvinguts” (curiosament no he sentit mai l’expressió “anticvinguts”), dóna per a molt, sobretot si ens fixem en els cartells exteriors, els que des del carrer són més grans i visibles per a tothom. Ja sabem també que si som lògics i una mica comprensius, amb el poc temps que porten entre nosaltres, no se’ls pot demanar que parlin i escriguin un català “pur” i immaculat; no tendría sentit si els que portem aquí tota la vida tampoc som capaços de fer-ho del tot. Per tant, no és estrany que en els seus cartells i anuncis varis hi trobem alguna que altra errada, tot i que de vegades no et deixes de sorprendre per la “qualitat” d’alguna. Aquí en teniu dues mostres: la primera és d’un basar xinès de prop de casa meva i que cada cop que hi passo per davant no puc evitar de fixar-me en la paraula “juguinas” ja que podríem dir que “oralment” seria correcte però quan la veus escrita … uff!! I això que la resta de paraules són correctes. No sé si pensar que aquest pot ser, més aviat, un exemple de la nova versió del català si continuen arribant més xinesos a casa nostra.

I la segona mostra correspon a la cara exterior d’un fulletó d’un restaurant indú on se’ls ha colat la paraula “manjar” en comptes de “menjar” (potser és que abans estaven instal.lats a Can Xava i ja sabem com parlen per aquelles contrades). I us asseguro que si feies una ullada a la carta dels plats i els seus ingredients, queies de cul a terra de les errades que hi havia (llàstima que no tinc la imatge que ho demostri). També és cert, val a dir-ho, que després vaig veure un altre fulletó del mateix restaurant i la cosa havia millorat molt. Potser és que algun client els ho va fer veure mentre pagava el compte. Tant se val, crec que com a mínim s’ha d’agrair l’esforç d’aquesta gent que amb prou feina parlen català i no gaire més el castellà.