Tag Archives: popurri

Anem a berenar?

Aquesta imatge correspon a un d’aquells típics plafons que els restaurants i cafeteries posen a fora al carrer per promocionar les ofertes del dia i fer que alguna persona s’hi deixi caure. I aquesta en concret és d’una granja-pastisseria oberta no fa gaire temps en un dels carrers més comercials i transitats del centre de Manresa. Per tant, ja podeu deduir que era vist per molta gent, com era el seu objectiu, d’altra banda. Fins aquí, res de nou a l’horitzó: una estratègia bastant simple de màrqueting i no per això menys efectiva. Ara bé, no sé jo si aquest cartell mal escrit va fer la funció que havia de fer o més aviat va servir perquè la gent amb una mica de coneixements lingüístics de català, se’n fotés a la cara i que persones com jo, s’afanyessin per “immortalitzar-lo”. I recordo que va estar uns quants dies a l’exterior, a la vista de tothom fins que potser algú ho devia comentar a l’encarregat/da de l’establiment i ho van canviar. O potser el canvi va ser, simplement, perquè l’oferta que anunciava ja havia deixat de ser vigent. Vés a saber …

El que està clar és que no crec que es pugui escriure pitjor la invitació que feien perquè hi anem a berenar: i és que em poso a rumiar en possibles combinacions de com fer-ho malament i estic convençut que no em surt pitjor que aquesta. Posats a ser una mica magnànims, podria disculpar l’infinitiu “brenar” ja que moltes vegades i molta gent ho pronuncia realment així, tal com està escrit, “menjant-nos” la primera vocal “e” (suposo que seria el mateix cas de “taronja” o “tronja”). Ara bé, pel que fa a l’altra part de la frase, crec que fins aleshores no havia vist mai escrit d’aquesta manera la forma verbal “vine”. Per cert, encara hi he d’anar però no sigueu mal pensats: no hi he anat encara perquè no és el tipus d’establiment que acostumo a visitar, no perquè donin un mal servei o el “brenar” que serveixin no valgui gaire la pena. Com no ho sé, m’estaré de dir l’opinió. Ara, ja em disculparan però és que t’ho posen tan bé que un no pot evitar d’agafar la càmera.

Anuncis

Deixa un comentari

Filed under Cafeteries-forns-fleques

Serveis de la llar (2). Serrallers

De vegades és curiós veure com l’ésser humà és capaç de fer les proeses més inimaginables i en canvi, espifiar-la quan es tracta de fer quelcom de molt més fàcil i habitual. Per què dic això? doncs perquè en aquesta imatge corresponent a una targeta d’aquelles que et trobes a les bústies anunciant serveis de tota mena -aviat arribarà el dia que me’n trobi una oferint serveis sexuals- segurament han tingut molta cura en escriure correctament una paraula de no gaire ús habitual -la de serrallers- i en canvi, pel que fa a la resta del text sembla com si haguessin guardat el diccionari a la prestatgeria pensant que ja n’hi havia prou. En efecte, estic convençut que si vas pel carrer demanant l’equivalent català de la paraula castellana “cerrajero”, poca gent ens ho sabria dir. Per contra, altres paraules que crec són més senzilles i d’ús més quotidià, han estat víctimes d'”atemptats” ortogràfics: plural en “as” en compte  de “es”, la conjunció “y” grega per la “i” llatina, manca d’una ela geminada, la “i” de “compromís” amb accent obert quan en català sempre és tancat, “crèdit” sense accent directament, ni obert ni tancat (i a més, amb una “s” final que no hi ha de fer res), etc.

Ja m’està bé tenir aquesta mena de targetes guardades a casa -no se sap mai- però si escriuen tan malament com instal.len panys i obren portes, potser si algun cop em quedo tancat a casa o no hi puc entrar, m’estimaria més que esbotzessin la porta directament.

Deixa un comentari

Filed under Serveis llar

Estètica (1)

Tradicionalment el món de l’estètica sempre ha estat molt més vinculat al gènere femení i en canvi, el masculí, potser per la tan arrelada tradició “hispànica” d’haver de ser un “macho” (o de semblar-ho), ha passat de llarg. Així per exemple, on s’ha vist que un home es depili el pit, es faci les celles o … déu meu, quin pecat, també els engonals! O que compri un perfum i no una simple ampolla d’aigua de colònia, d’aquelles de litre que trobes en qualsevol supermercat. Però la cosa va començar a canviar de mica en mica i encara recordo quan els homes començaren a fer sessions d’UVA -i ho confessaven!- i com també durant un temps es va posar de moda l’expressió “Metrosexual” -sent el seu màxim exponent, o com a mínim el més mediàtic, el jugador de futbol anglès David Beckam- com a reflex d’home que es preocupava per la seva imatge, moderna, fashion, vestia roba de marca, etc. És a dir, tot el contrari a mi. Sigui com sigui, ens alegrem d’aquesta evolució i de la incorporació del gènere masculí  en aquest àmbit, encara avui dia, bastant femení.

Tot i això, potser la munió de cremes i potingues vàries que hi ha ara per donar i vendre fa que els responsables d’alguns centres d’estètica -dirigits als homes- no estiguin gaire al cas de la bona escriptura en els seus flyers promocionals (ja em perdonareu per aquest anglicisme). I una bona mostra la teniu en aquest: fixeu-vos que “per el” hauria de ser “pel” o que l’home no s'”afeita” sinó que s'”afaita” (i potser també algunes dones), a més que al darrer paràgraf “son” hauria d’anar amb accent perquè és la forma verbal (tal qual està escrit és el nom o l’article) i la darrera frase -quan parla del personal qualificat- tampoc és que tingui gaire sentit en aquest paràgraf. Si aquesta gent depila com escriu, val més que em quedi com estic. Al cap i a la fi ja ho diuen … “on hi ha pèl, hi ha alegria”, oi?

Deixa un comentari

Filed under Estètica-perfumeria

Informàtica (1)

Quan fa uns dies tafanejava pel Web buscant imatges amb què il.lustrar la capçalera del bloc vaig topar amb un enllaç que porta a una entrada d’un altre bloc propietat d’un tal Álvaro (a qui no tinc el gust de conèixer) i que és bastant bo per al tema que ens ocupa en aquest de “Fartografia”. Es veu que com a antic treballador que era de la coneguda cadena de botigues d’informàtica PC City es va dedicar un dia a fotografiar les errades ortogràfiques en català incloses a la cartelleria. I ja us dic que n’hi ha algunes que són bastant bones (no us perdeu la “Z” per la “X”), tot i que n’hi ha alguna altra sobre la qual discreparia (p. ex. en el cas d'”emplenar” i “maneig”). Per tal que us en feu una idea, aquí us deixo l’enllaç. De fet, si venien ordinadors i altres dispositius informàtics com escrivien de malament els seus propis cartells, no és estrany que hagin hagut de plegar veles del nostre país.

2 comentaris

Filed under Informàtica-electrònica