Per Reis, un manual d’ortografia?

No és habitual que aquest bloc faci referència a cap “heretgia lingüística” sobre les preposicions, és a dir, aquelles paraules invariables que introdueixen elements nominals o oracions subordinades substantives fent-los dependre  d’alguna paraula anterior. Suposo que són tan poca cosa que fins i tot un ull tan perspicaç i agut com el de Fartografia, les passa per alt perquè deu pensar que no val la pena perdre-hi el temps (de fet, en aquest enllaç trobareu les dues úniques entrades sobre les preposicions d’aquest bloc). De totes formes, i tenint en compte que just ahir es van celebrar a moltes ciutats les cavalcades dels Reis d’Orient, no estaria de més que algú pensés en incloure a la llista de regals un manual de gramàtica catalana específic sobre preposicions. Prova d’això és aquesta foto d’un senyal de circulació de la Policia Local de Manresa en què la preposició tònica i composta “des de” (per separat) apareix en la seva versió castellana (tot junt). És aquest un petit detall més del fet diferencial català. Per si serveix d’ajuda i alguna persona del cos policial ensopega de casualitat amb aquest escrit, li deixo un parell d’enllaços amb més informació detallada sobre el fascinant món de les preposicions (xtec i UOC).

Ara us deixo perquè no us voldria robar temps llegint aquest bloc i que no jugueu amb els vostres fills en un dia tan assenyalat com avui. Jo és el que vaig a fer: muntar un altre Playmobil que els Reis han deixat al balcó per al nostre fill; i és que a aquest pas tindrà tot el catàleg en pocs anys més i acabarà sent nomenat “client predilecte” de la multinacional alemanya.

Tampoc n’hi ha per tant!

Un dels seguidors d’aquest bloc i alhora un antic bon estudiant meu -en Mateu Morillas- m’ha enviat un enllaç a una notícia publicada el dijous a l’edició digital de La Vanguardia. I confesso que quan vaig veure el seu titular pensava que, o bé es tractava d’una broma o bé el redactor de la notícia s’havia passat, en la seva frenada, uns quants pobles i el titular no es corresponia amb el fet relatat. Però després de llegir-la dos cops vaig arribar a la conclusió que no m’havia equivocat i que, efectivament, la cosa anava de debò. I ara em pregunto: Potser aquest home vol fer el mateix (amb l’anglès) que jo amb el català però amb mètodes molt més expeditius? Hauré tingut jo alguna malèvola influència? Potser les meves ànsies inquisitorials contra les heretgies lingüístiques en català s’han trasllat a altres idiomes i encara més, han travessat l’oceà?

Si llegiu la notícia veureu que es tracta d’un intent d’atemptat -matusser, tot sigui dit- d’una persona indignada perquè el cartell que veieu en la imatge conté una errada tipogràfica: a la conjunció an (en català “i”) li falta una “d” final (hauria de ser and). No sé què se li devia passar pel seu cap per tenir aquesta sortida; potser el seu estat de … m’imagino que d’una certa indignació responia al fet que aquesta errada provenia d’una entitat que es dedica, justament, a la formació de personal educatiu: si perdeu una mica el temps i aneu al web comprovareu que la Teacher Standards and Practices Commission is Oregon’s licensing agency for all educators (no us ho tradueixo perquè a aquestes alçades ja deuríeu saber què significa). No m’imagino aquesta actitud tan radical a casa nostra, més que res perquè de ben segur que si ens ho agaféssim al peu de la lletra, faltarien olles a pressió de totes les que serien menester. Finalment, per sort tot va quedar en un ensurt i la cosa no va anar més enllà. De totes formes, és de suposar que a partir d’ara la gent d’aquella contrada tindrà més cura d’allò que escriu i sobretot, d’allò que encarrega que s’escrigui perquè després s’exposi al públic en general.

I la cirereta del pastís, un apunt que no deixa de ser còmic: aquest home no va poder fer explotar la bomba que finalment no existia, perquè per a la seva preparació havia seguit unes instruccions descarregades d’internet que estaven farcides d’errades ortogràfiques i tipogràfiques i a les quals va atribuir que no funcionés. Doncs noi, ximple que has estat, potser que abans et facis amb un manual d’instruccions que sigui fiable. Perquè veieu que no sempre ens podem refiar de tot el que es publica a la xarxa.

Mobiliari i parament de la llar (3)

Fixeu-vos en aquesta imatge extreta d’un catàleg de mobles per a la llar que il.lustra una errada també bastant habitual a l’hora d’escriure dues preposicions que quan les pronunciem (en català), sonen bastant semblants; no pas en castellà que aquest problema el tenen superat, si més no en aquest cas concret. Es tracta de la semblança oral entre “en” i “amb” però de significat bastant diferent, òbviament. La primera, i resumint-ho una mica, pot indicar l’indret on és o s’esdevé alguna cosa (p. ex. “he viscut en tres cases diferents” o “una estàtua que hi ha en una de les places de la ciutat”), el temps dins el qual o durant el qual quelcom s’esdevé (p. ex. “fer una cosa en quinze dies, en menys d’una setmana, en poc temps”) i algun significat més (i ja no parlem de la mateixa partícula en forma de pronom o article). Per la seva banda, la preposició “amb” (per entendre’ns, l’equivalent al castellà “con”) no té tanta història i denota relacions que, com diu el diccionari, fan referència a l’acompanyament, la concurrència a una acció, el contacte, l’instrument, el mitjà.

Per mi, aquest seria un bon exemple de com en cas de dubte, i si som bilingües però alhora no som molt destres en cap de les dues llengües, podríem resoldre’l recorrent al castellà. Donant per fet que pels motius que siguin, potser hi ha més gent que encara domina més aquest idioma que el català -i no vull polemitzar amb ningú i molt menys amb els seguidors de “Ciutadans” o de la plataforma “Convivència Cívica Catalana” (o potser és “Cínica”, ara no ho recordo del cert)- és fins a un cert punt lògic que es produeixi aquest tipus d’errada. Però això no disculparia tampoc que no s’hagin d’esmenar, oimés si això no suposa cap dificultat afegida més enllà de dedicar uns instants a la consulta d’un diccionari. I és que si traduíssim al castellà la frase promocional no podem negar que sona una mica “fatal”: “Además del precio, fíjese CON la calidad”. Ara us convido a fer aquest mateix exercici amb totes les preposicions “en” que hi ha en aquesta entrada i les substituïu per “amb” i veureu què en surt de tot plegat.