Tag Archives: r-l

Proletaris anorreats i dislèxics?

Arran d’aquests anys de crisi i escàndols polítics i financers de tota mena fa temps que circula per la xarxa una d’aquelles frases que són ben trobades i que romanen en l’imaginari col·lectiu; diu, en castellà: “la clase obrera no tiene obras, la clase media no tiene medios, la clase alta no tiene clase”. Una frase que, crec, defineix molt bé la situació del país malgrat que el discurs oficial apunta cap a un altre costat, amb un govern que està traient pit i que, temps al temps, encara tornarà a dir allò tan famós d'”España va bien”. Per alguns, sens dubte i per a molt més, sens subte que de cap de les maneres (un exemple). I en aquest segon grup cal incloure la classe obrera o si ho voleu en termes marxistes, la “proletària”. De fet, estic convençut que avui dia poca gent sabria el significat original d’aquesta paraula (fins i tot molts polítics de la dreta espanyola que d’ençà l’aparició de “Podemos” ara en veuen per tot arreu, de proletaris), així com també dubto que sàpiga identificar qui és un proletari de debò: un treballador de la construcció o potser el d’una gran empresa d’un sector industrial potent (siderúrgic, miner, automòbil, etc.)? Més aviat, ja entrats al segle XXI, diria que aquest concepte està més que démodée i que els manuals i llibres en general que en parlen deuen estar arraconats al Cementiri dels Llibres Oblidats de què parlava Carlos Ruiz Zafón en la seva famosa novel·la “L’ombra del vent”. És a dir, avui dia un proletari deu ser el més semblant a una espècie en vies d’extinció.

Ploretaris

És clar que sempre podem trobar excepcions, ni que siguin rere la porta dels lavabos d’un bar. Pareu compte d’aquesta imatge que adjunto on sembla que hem topat amb una persona que, a banda de ser víctima de les malifetes de policies i psiquiatres (no sé jo qui d’aquests dos grups és pitjor!), deu patir el que potser es podria diagnosticar com un cert grau de dislèxia. Desconec si les possibles pallisses de la policia o les avorrides sessions de teràpia psiquiàtrica de l’autor d’aquest missatge tan “decimonònic”, han derivat en l’intercanvi de lletres del concepte en qüestió que, no ho oblidem, és “proletari“. De totes formes, i segons el pensament marxista, puc entendre que la policia sigui un instrument de la classe capitalista -aquella que posseeix els mitjans de producció- per oprimir el proletariat, negar les seves reivindicacions i perpetuar un sistema d’explotació laboral. Ara bé, algú m’hauria d’explicar què hi tenen a veure també en això els professionals de la psiquiatria? És potser una forma més dissimulada de seguir fent el mateix i tenir el proletariat mansit, calmat? Ho dic perquè si d’això és tracta no caldria recórrer a aquest gremi i les classes dirigents disposen d’una eina més efectiva i barata per anorrear els “maleïts” proletaris, una que no falla mai: vegi’s aquesta altra imatge.

11800313_1022853927747823_1162307841661582074_n

Anuncis

Deixa un comentari

Filed under Cafeteries-forns-fleques, Política