Declaració d’intencions

Hola a tothom,

Aquesta és la primera entrada d’aquest segon bloc meu que té una orientació completament diferent de la del primer, tot i que sempre m’he mostrat amatent a la seva temàtica. I és que fart de veure com per tot arreu es “maltracta” el català en la seva forma escrita (ja no parlem de l’oral) m’he decidit a obrir aquest bloc per fer públiques les nombroses pífies que molt sovint trobo escrites en fulletons de propaganda d’empreses i botigues, anuncis en revistes, cartells diversos, etc. Quan veig determinades “heretgies lingüístiques” del català no puc evitar fer d’inquisidor i penso que la gent, o bé no li importa en absolut cometre faltes d’ortografia i/o de sintaxi o bé té molt poca idea d’escriure correctament en aquest idioma. Si és pel primer motiu, dedueixo que els i les “infractores” no els hi deu importar gens que els qui ens n’adonem ens en puguem riure (tot i que tampoc se n’assabentin) i si és pel segon, tampoc seria gaire més “disculpable” perquè avui dia hi ha prou eines a l’abast de tothom (en paper i virtual) com per, com a mínim, tenir una mica més de cura. Oimés si es tracta de material la principal funció del qual és la d’arribar al màxim nombre de persones possible, però que quan ho veus mal escrit penso que no deixa de ser una propaganda nefasta.

No és qüestió de no cometre cap falta d’ortografia, sinó més aviat ser-ne conscient que se’n poden fer i, sobretot, tenir l’interès per esmenar-les. Jo mateix en faig però com en sóc conscient, sé que hi ha una eina que s’anomena “diccionari” que em pot ajudar a ser una mica millor en aquest sentit. També podria esmentar la més que (mal)utilitzada eina del corrector del programador de textos Word; però cal tenir en compte que no és infal·lible i que al cap i a la fi, l’ordinador no deixa de ser una màquina que executa les ordres que l’usuari li demana. I si l’ordre és incorrecta, aleshores la màquina farà una acció incorrecta. I no hi ha més. Aquí podríem dir allò de “quin mal ha fet l’ESO”, els correctors, la desídia de les mateixes persones, etc. Ja ens podem queixar de la persecució del català, de la seva poca presència en determinats àmbits més o menys quotidians i totes aquestes històries però si no comencem per la base i procurem ser més curosos amb la llengua que pretenem protegir, potser que aleshores ho deixem estar. No sé si és millor lluitar per fer sobreviure una llengua maltractada pels seus mateixos usuaris o deixar que mori d’inanició!

Bé, no ens posem tampoc dramàtics. La finalitat del bloc és, a més de la ja citada, riure’ns una mica de les nostres misèries lingüístiques. Així doncs, les entrades que seguiran a aquesta seran molt senzilles: una fotografia i un breu comentari i després, que cadascú digui el que li sembli més oportú. No tinc temps per estendre-m’hi més (per això ja tinc el bloc Marathon man) i el dia només té 24 hores i la setmana 7 dies. I donen per al que donen i per a res més. I a més, serem fidels a la dita que diu “més val una imatge que mil paraules”. De vegades, el comentari pot estar de més. Per cert, començo ara mateix per disculpar-me per les possibles errades ortogràfiques que jo mateix pugui cometre i demano intencionadament que se’m corregeixi. Només així podré millorar de mica en mica. Gràcies per endavant.

Per cert, si em demaneu el motiu del nom del bloc, no és més que la combinació de les paraules “fart” i “ortografia”. Potser és més fàcil d’identificar el seu sentit si es diu en castellà -“hartografia”- però mal començaríem si aquest bloc en català tingués un títol en castellà. Ep! i no tinc res en contra d’aquest idioma, que estic molt orgullós de saber-lo parlar. Conèixer idiomes eixampla horitzons i sempre he pensat que quan hi ha polèmiques lingüístiques, les llengües no fan mal sinó més aviat les intencions dels seus usuaris.