Tag Archives: verbs

Fartografia és massa inquisitorial?

Pareu atenció a aquesta primera imatge que no fa gaire vaig trobar a l’aparador d’una sabateria de Manresa. Em va cridar molt l’atenció la paraula “cessació” i en el meu esperit més aferrissadament inquisitorial vaig pensar de totes totes que no era, en absolut, correcta, sinó que caldria haver escrit “cessament”. Així que ja m’estava preparant per a redactar una entrada com Déu mana quan se’m va passar pel cap de consultar el diccionari i per sorpresa meva, comprovo que estic equivocat i que és correcta: es refereix a l’acció de cessar, l’efecte (p. ex. la cessació d’hostilitats, la cessació del dolor, etc.). Teniu aquí, doncs, la prova, per una banda, de com fins i tot el zel per la vetlla del bon català ens pot portar a equivocar-nos i passar-nos de la ratlla. I de l’altra, i contràriament als antics inquisidors eclesiàstics, de com l’ortogràfic sap reconèixer les seves febleses humanes i admetre quan s’ha equivocat. Hagués pogut no fer cap referència a aquest cartell i ningú se n’hagués assabentat, però perquè vegeu que prefereixo fer prevaldre la dimensió correctora i educativa d’aquest bloc per sobre de la repressiva i sarcàstica, aquí em teniu per fer saber a la gent que la paraula “cessació” és correcta, igual que “cessament” (que va ser la que em va venir al cap en veure el cartell). Per això hi he afegit el símbol de “correcte”. En cap cas, però, haurem d’admetre un castellanisme tan habitual com “cese” (i en món del futbol en català es diu bastant sovint). De totes formes s’ha de reconèixer que per bé que vàlida, no crec que sigui gaire habitual; potser es deia més abans que no pas avui dia, en consonància amb l’antiguitat de la sabateria en qüestió.

Image

El cartell hagués estat perfecte si no fos per aquest petit “detall” de confondre la conjugació del verb “tancar” en la seva forma del participi. Tot i així, i perquè veieu que aquest és un error força habitual, us en poso la imatge d’un altre amb la mateixa badada, malgrat que els motius d’ambdós cartells són del tot diferents … o potser no tant: o és que una defunció no és un cessament absolut i irreversible de qualsevol signe de vida? Sigui com sigui, he de reconèixer que només per aquesta qüestió verbal no hagués fotografiat els cartells però ja posats, fem-ho. Sempre és bo aprendre dels propis errors, encara que siguin de pensament i no d’acte, i fer-ho extensiu perquè altri també se’n puguin beneficiar. Ja veieu que l’inquisidor no és tan dolent com alguns pensen i de vegades, fins i tot, pot ser una mica tou.

Image

1 comentari

Filed under Roba-calçat

¡Siéntate, guapa! Ponte cómoda y sexi

Una de les coses bones que té una professió com la meva és que si se’t dóna una mica bé i estableixes un bon feeling amb els estudiants, aquests també acaben responent i se’n recorden de tu, bé sigui per demanar-te opinió del que sigui, convidar-te a sopars i festes, o bé per voler contribuir a nodrir blocs com aquest. Així és, la foto que dóna peu a aquesta entrada me la va enviar no fa gaires dies en Víctor Salinas (un antic estudiant meu que encara circula per la Facultat), que a la seva vegada la va rebre d’una amiga seva i a qui li va faltar temps per publicar-la al seu bloc (aquí teniu la seva adreça). Hi explica com passejant per Portaferrissa de Barcelona va topar amb l’aparador d’una botiga de roba interior femenina bastant coneguda i hi va veure una errada tan “nostra” com és la d’algunes conjugacions de verbs errònies. Per descomptat no sé qui va escriure el missatge a l’aparador però el primer que em va venir al cap en veure el verb en qüestió és el següent: la forma “senta’t” prové del verb “seure” (p. ex. en una cadira) i en canvi “senteix-te” deu ser l’imperatiu del verb “sentir” (o “sentir-se” en la seva forma pronominal). Ara bé, si féssim l’equivalent al castellà veuríem que no és el mateix dir “SIÉNTETE guapa, cómoda y sexi” que “SIENTÁTE, guapa, qué eres muy cómoda y estás muy sexi”.

senteix-te

Deixant de banda aquesta errada en la conjugació d’un verb en una botiga de roba -si fos només això, encara- el que m’ha cridat més l’atenció són dues qüestions: primera, com efectivament, el paper de les xarxes socials pot ser efectiu per difondre situacions com aquesta amb una gran immediatesa i la interacció que s’estableix entre usuaris.  En aquest cas s’ha de reconèixer la voluntat de la botiga en corregir l’errada amb una certa rapidesa (al cap i a la fi entenc que això també deu formar part d’una estratègia de màrqueting). Com diu la mateixa autora del bloc, ha repercutit i se sent com l’enyorat personatge de TV3, el Capità Enciam (ara de l’ortografia) quan deia allò que els que tenim una certa edat recordem de que els petits canvis són poderosos (això i també el rastreig dels community managers, val a dir-ho).

I la segona qüestió que m’ha xocat és comprovar que no hi ha millor opció de no tornar a cometre una altra errada que eliminar el dubte que la pugui generar; dit en altres paraules, si accediu al bloc veureu que els responsables de la botiga s’han limitat a esborrar la pífia i … “punto y pelota”. No han substituït el “Senteix-te” per la forma verbal correcta (per cert, sabríeu dir quina és?). Potser és allò de “muerto el perro, se acabó la rabia” i fora problemes. De totes formes, cal recordar també que una bona opció per no cometre errades com aquesta és buscar expressions sinònimes i de les quals no poguem dubtar ni un moment; per exemple, què us sembla aquesta: “Posa’t guapa, còmoda i sexy cada dia”?

És clar que també podria ser que fent joc amb el nom de la botiga (Women’secret), hi hagués darrera d’això un missatge subliminal, secret, dirigit només al gènere femení i que s’escapi a tota lògica masculina (per descomptat, sempre un pèl curta). Sigui com sigui, i seguint el consell del bloc, no ens posarem primmirats i tampoc obrirem la porta a crítiques que provinguin dels sectors feministes més tancats, per això últim que acabo de dir. D’altra banda, estaria bé que a través de les mateixes xarxes socials algú fes arribar un altre missatge amb la versió correcta del text.

Deixa un comentari

Filed under Roba-calçat

Perfumeria no gaire pronominal

Fa temps que vaig veure aquest cartell en un establiment de les perfumeries “if” que no fa gaires mesos han obert a la deu ser la via més cèntrica de la ciutat de Manresa, el Passeig Pere III. Jo no sóc gaire coneixedor d’aquest món de la perfumeria i estètica variada, doncs amb prou feines em perfumo, no acostumo a posar-me cap colònia (tret de la del meu nen) i això sí, de tant en tant alguna cremeta a la cara en un va intent per detenir el pas del temps i dels anys. De vegades penso, però, que si un fa comptes deu sortir més rendible operar-se directament i fer-se una revisió de dalt a baix que no gastar-se calés en potingues i més potingues que, per a mi, són moltes vegades, una enganyifa. És clar que si aquesta branca del negoci s’ha de refiar de gent com jo ja pot agafar les maletes i deslocalitzar-se vers un altre país (igual que si parlem de món dels mòbils, per exemple). Però com no tothom ha d’actuar de la mateixa manera que jo, entenc que hi hagi gent (i molta) que es deixi “enlluernar” per les aromes i olors dels perfums, colònies i productes relacionats.

De totes formes, potser en aquesta cadena els efectes nasals dels seus articles són tan potents que fins i tot poden arribar a fer que la gent escrigui incorrectament els seus cartells publicitaris. Fixeu-vos en aquest -situat just al costat de l’entrada- com ja van començar malament ja que el verb “emportar” no existeix doncs en realitat és un verb pronominal, és a dir, un d’aquells que es conjuguen amb un pronom feble que coincideix amb la persona del subjecte i que no fa la funció de complement (altres vers d’aquest tipus són: abstenir-se, acarnissar-se, adir-se, adonar-se, captenir-se, cruspir-se, empassar-se, empatollar-se, entossudir-se, penedir-se, rebel·lar-se, etc.). Més enllà d’aquesta definició -que jo no ho hagués dit millor- el que està fora de dubte és que si un té una mica de cultural general ja veu que el verb està mal escrit i que fins i tot, la seva pronunciació no sona com hauria de sonar. En altres paraules, pronunciar això ja comporta, gairebé de forma implícita, afegir-hi al final el corresponent pronom, és a dir, “emporta‘t” (o “endur-se”). És més, acceptaria més fàcilment aquesta opció encara que després es pogués escriure malament (tipus “emportat”, com he vist en altres cartells similars), que no vol dir que potser després no li dediqués també una entrada com aquesta.

Tot plegat, si recordeu la pel.lícula “El perfum”, podríem imitar el protagonista principal que anava assassinant dones per trobar el perfum perfecte i aquí fer el mateix amb els que redacten malament els cartells, fins trobar una persona que no s’equivoqués mai, a l’estil del “El cartellista perfecte”. Potser ara m’he passat deu pobles … Apa, us deixo que em vaig a perfumar una miqueta.

Deixa un comentari

Filed under Estètica-perfumeria