Sembla que aquests tornen a ser uns dies decisius per al futur d’Europa, i tot per un gra que li ha sortit al cul: Grècia. Ja fa un temps que les aigües hel·lenes baixen molt remogudes i que amb el darrer canvi de govern que hi ha hagut, la situació no ha millorat, potser més aviat perquè no deixen que ho faci no fos cas que l’exemple d’un govern d’una coalició de partits d’esquerres (Syriza, que vindria a ser una mena de “Podemos”) s’escampi a altres contrades: un país en fallida econòmica i social, ofegat pel seu deute i obligat a agenollar-se amb imposicions de més sacrificis a l’altar de la Troika (rebaixes de pensions, pujades de l’IVA, etc.). Sembla mentida com Europa es pugui trobar en un atzucac com aquest i pendent del que decideixen fer finalment els grecs, quan estem parlant d’una economia que a molt estirar deu representar una part molt minsa del PIB de la zona euro (no compto que arribi a l’1,5%) i que és conegut, bàsicament, pel seu iogurt, el pintoresc uniforme del soldats que fan el canvi de guàrdia davant el parlament, la violència dels aficionats d’alguns clubs de bàsquet, algunes illes paradisíaques i … ah! m’oblidava, ser també el bressol de la democràcia i de molts postulats filosòfics que encara tenen plena vigència. Però avui dia això últim tant se val, impera la dictadura dels mercats i si la gent d’un país gosa “rebel·lar-se” i triar un govern que no combregui amb les mateixes rodes de molí, aleshores tanquem l’aixeta del crèdit i exigim el pagament dels deutes contrets. I és clar, així no hi ha manera de sortir-se’n.
Potser enguany veurem allò que fent un joc de paraules, van batejar ja fa un temps com Greexit: la sortida o expulsió de Grècia de la Unió Europea, amb tot el que això pugui comportar per a uns i altres. I encara que vist des d’aquí això ens pugui semblar un fet llunyà, ningú està segur de les seves conseqüències econòmiques, monetàries i de fins on podria arribar el possible risc de contagi a altres països amb economies febles (llegeixi’s Espanya, entre altres). Fins i tot, des del punt de vista ortogràfic podríem veure desaparèixer la coneguda lletra de l’abecedari en castellà “y grega”, o això és el que es pot deduir de la pintada de la imatge adjunta i com sembla que hi ha hagut gent visionària que s’hagi avançat a possibles esdeveniments futurs: que sàpiga l’autor del missatge que es pot sentir tan lliure com vulgui, que pot fer les salvatjades que cregui més oportunes i també que en castellà la conjunció copulativa és “y” i no pas “i llatina” (sí ho seria en català).
Fartografia 