De nou una altra entrada dedicada al saborós món de la pastisseria perquè el que jo em pensava, quan ho vaig veure, que era un fulletó de propaganda ben escrit, va i resulta que el meu ull, que tot ho veu, s’adona d’una errada ortogràfica allà on potser molta gent no s’hi hagués fixat (més que res per la mida de la lletra). I oimés venint d’una entrada anterior en aquest mateix àmbit que deixava en evidència que el que en castellà s’anomena “bolleria” en català hauríem de fer servir la paraula “brioixeria” per molt complica que sigui de pronunciar i escriure (per si no ho recordeu, aquí us en deixo l’enllaç). Doncs bé, fa pocs dies em vaig trobar a la bústia l’esmentat fulletó amb les dues cares plenes d’informació (es nota que hi ha calé) i em vaig fixar que la “maleïda” brioixeria de l’anvers estava ben escrita. Aleshores vaig pensar que qui va redactar el text havia tingut prou cura com per no passar per alt aquesta paraula tan “nostra” i no deixar-se portar per la “invasió” d’un castellanisme tan típic com “bollería”. Però com no es pot dir blat fins que no estigui al sac i ben lligat, se’m passa pel cap la idea de girar el full i veure què més hi deia. I ja sabeu que de vegades la curiositat pot no ser una bona companya de viatge. Fixeu-vos com en aquesta primera imatge apareix requadrada la paraula en qüestió en senyal d’encert mentre que a la resta del text no hi veig cap altra errada (si de cas al marge superior esquerre podríem dir que la forma verbal “quedaràs” -segona persona del singular- s’hauria de substituir per la tercera -“quedarà”, si es vol mantenir la coherència amb les formes “truqui o visiti’ns”. Però ho passarem per alt i no serem tan “tiquismiquis”.
Però com acabo de dir, giro full i vaig al seu revers i entre tanta oferta de productes i preus de fira trobo una “chocolata” en comptes de “xocolata”. Deu ser que el redactor escriu aquesta paraula tal com la deu pronunciar ja que en català acaba en “A” mentre que tothom sap que en castellà és amb la vocal “E”, és a dir, “chocolate”. Com es veu, no sempre tot allò que comença bé ha d’acabar de la mateixa manera. Una veritable llàstima. Potser la xocolata d’aquest obrador tenia una alta dosi de cacau i ja sabeu que us dels efectes que se li atribueixen és el generar una sensació de certa eufòria que, sigui dit de passada, amb el panorama tan desolador que ens envolta, ja va bé un cert “aïllament”. És clar que també podríem pensar en una opció més rebuscada i peregrina: que el seu autor sigui fidel seguidor del partit dels Ciutadans (d’Albert Rivera) i imbuït per les seves idees sobre el bilingüisme l’apliqui no tan sols a si es fa un discurs sencer en català o castellà, sinó també a les mateixes paraules que el componen, barrejant-hi ambdós. Per descomptat, una altra veritable llàstima, no l’opció política en sí mateixa (allà cadascú) sinó el fet de la barreja.
Per acabar, aquí us deixo un parell d’enllaços més relacionats amb el món de la pastisseria, aquest primer que podríem dir que en poques paraules, és un “popurri” de com no s’ha d’escriure, i un segon de més recent sobre els “xurrus”. I ja us avenço que aviat publicaré una altra entrada bastant curiosa sobre les lletres “ch” i “tx”.
Fartografia 