Vagi per endavant que el contingut d’aquesta entrada no té res a veure amb el motiu de la imatge que inclou i que simplement la vaig agafar, crec recordar, d’un diari en veure-hi una clamorosa errada ortogràfica, en castellà. I és que si ho recordeu bé, a mitjans del passat mes de maig van assassinar qui aleshores era la presidenta de la Diputació provincial de León, Isabel Carrasco, a mans de dues dones, mare i filla, amb motiu d’una revenja personal. Se’n va parlar a tort i dret d’aquesta tragèdia en mitjans de comunicació i com sempre, alguns abonant-se a una excessiva morbositat -pels motius, pel modus operandi, pel fet que el marit i pare era el cap de policia d’Astorga, etc.- en un desig no tan evident, per mi, d’aclarir els fets com més aviat d’esgarrapar uns quants punts més d’audiència. Un altre factor que va afegir més merda que res més és que en l’exercici de la seva tasca política, sembla que aquesta dona no era gaire ben estimada entre determinada gent i col·lectius. I d’això se’n va fer ressò les xarxes socials en les quals, i com ja s’ha dit en aquest bloc més d’un cop, algunes persones tenen la ma trencada en fer comentaris, com a mínim, desafortunats i dels quals després es penedeixen, rectifiquen, esborren, etc. Per exemple, recordeu aquesta entrada sobre una piulada en relació al darrer informe PISA? o aquesta altra sobre la situació del Teatro Español de Madrid?
La qüestió, però, és que com deia abans, no entro a analitzar els motius d’aquest assassinat (no es pot qualificar l’acció de cap altra manera), ni tampoc el tractament informatiu que se’n va fer, sinó en la correcció ortogràfica d’una de les pintades que van aparèixer en l’escenari del crim (sapigueu que la que us adjunto no va ser l’única). Fixeu-vos com l’autor/a d’aquesta en particular va cometre un altre “crim” (disculpeu-me per aquesta comparació) en confondre la lletra “Z” per la “C”. Potser qui la va escriure tenia el cap més posat en la persona a qui feia referència i no tant en la correcció ortogràfica del seu contingut. D’altra banda, desconec si aquesta errada és bastant freqüent en la llengua de Cervantes però per si de cas, aquí consta i que us serveixi d’exemple perquè si mai arriba el moment que hagueu d’acusar alguna persona de “cacic”, assegureu-vos de fer-ho correctament.
Per acabar, el meu més sincer condol a la família de la Sra. Carrasco, tot i que sigui amb retard. De ben segur que tothom -jo el primer- té alguns clars-obscurs a la seva vida però no compto que cap es mereixi un final com el d’ella.
Fartografia 