Tag Archives: cometes

Mengem-nos les cometes!

En aquesta altra entrada de fa un temps explicava com una paraula que hauria de ser tan habitual en l’àmbit dels forns i fleques, com és la de brioixeria, queda arraconada sovint per un castellanisme com és bollería. Per descomptat que el fet que la segona sigui més fàcil de pronunciar i escriure no hauria de disculpar que aparegués en cartells i propaganda en català d’establiments que es dediquen a aquesta activitat tan saborosa. Però què hi farem! Si els forners volen vendre “bollus” en comptes de brioixos ho haurem d’acceptar amb resignació si és que avantposem les ganes de menjar-ne a un radicalisme extrem i excloent. De totes formes això no treu que haguem de deixar passar l’oportunitat de ficar-hi cullerada i aportar el nostre petit granet de sorra (o de farina, llevat, sucre …) per seguir contribuint a la millora del català visible al carrer.

Quan vaig veure el cartell -per cert, d’un establiment de Berga- el primer que vaig pensar és que hi havien posat el signe de les cometes com si s’estigués demanant disculpes per no saber la paraula correcta en català -com si fos gaire complicat buscar-la al diccionari. Després, però, i si us hi fixeu bé, vaig comprobar que l’autor del cartell -i també qui hi va donar el seu vistiplau, si és que no són la mateixa persona- tampoc dominaven gaire el castellà, més que res perquè “bollería” porta accent atès que en aquest idioma, “ia” és un hiatus. És a dir, la separació de dues vocals successives en síl·labes distintes i que per tant, no formen un diftong. D’això que acabo de dir no us penseu que en sàpiga un munt de regles d’ortografia -en català o castellà- i si en aquest cas ho sé és més aviat per haver escrit molt i llegit encara més. I és clar, a força d’anar fent-ho, i amb algunes correccions per mig, és lògic que el meu cap retingui alguna que altra cosa. Tot plegat, que aquest cartell és una espifiada per partida doble, tant per l’ús incorrecte d’una paraula com per haver-la escrita malament. I podríem afegir, fins i tot, un tercer error atès que les mateixes cometes no estan tampoc ben aplicades. Tres paraules, tres errors, la mitjana no està gens malament!

Pa_i_bolleria

Aprofitant l’avinentesa, aquí teniu uns quants criteris que regulen l’ús d’aquest signe gràfic i que podeu trobar en qualsevol manual de gramàtica catalana:

  1. Indiquen una citació textual.
  2. Delimiten el nom d’un diari, revista, publicació, etc.
  3. Indiquen el pseudònim, sobrenom o àlies d’algú.
  4. Indiquen un ús irònic o emfàtic de la paraula.
  5. Delimiten un mot estranger o poc conegut.
  6. També s’utilitzen quan l’autor es veu “obligat” a utilitzar una paraula sabent que és incorrecta o inexacta però no troba cap altra de millor.

En el cas que ens ocupa, no compto que les cometes facin referència a cap diari ni obra de la literària universal, sospito que tampoc es refereix a l’àlies de la persona que regenta l’establiment i m’agradaria pensar que tampoc amaga un sentit irònic (allò d'”entri, entri i ja veurà quins brioixos li endosem”). Potser han volgut emfasitzar la qualitat dels seus productes (però això no treu que posin entre cometes la paraula correcta). I ja posats, ens queden les dues darreres opcions: sense voler entrar en discussions numantines, que aquest sigui un mot castellà no implica que hagi de ser considerat com a estranger (en aquest sentit i dins l’àmbit pastisser, parlaríem amb més propietat de “cupcakes”, “muffins”, etc.), tot i que ja sabem que a la capital del Berguedà la gent és bastant de la ceba. I per últim, qui sap si l’autor del cartell potser tenia una pistola apuntant-li al cap i sí es va veure obligat a escriure “bolleria” però que sàpiga la persona que tenia l’arma que en català hi ha una paraula equivalent, del tot vàlida malgrat que un pèl complicat de pronunciar i alhora d’escriure. De totes formes, o s’escriu tot el cartell en català o en castellà però aquesta barreja … què voleu que us digui; potser l’ha escrit algú afí al partit d’en Rivera (Albert per a ser més precisos).

Per acabar, us deixo aquest enllaç que explica també l’ús de les cometes -amb alguns exemples “curiosos”- alhora que també el d’altres signes de puntuació. M’imagino que els criteris deuen ser els mateixos que en castellà. I no us perdeu la distinció entre cometes simples, angleses i llatines; sembla mentida com unes ratlletes al principi i final de certes paraules poden donar per a tant.

Anuncis

3 comentaris

Filed under Cafeteries-forns-fleques

D’olives, pollastre i bacon

Des que porto gestionant aquest bloc m’adono que el món de la restauració en particular i de l’alimentació en general és molt ric en “heretgies lingüístiques” i que el nodreixen -mai millor dit- d’una forma bastant regular. I una prova més d’això que us estic dient és aquesta nova entrada que vindria a ser una mena de popurri estival, a partir d’unes quantes imatges que de fa temps tinc reservades per a situacions com aquesta. Si per aquestes dates tan poc propenses a plantar-se davant la televisió, les cadenes ens “martiritzen” amb els seus programes de resums d’altres programes per omplir la graella -Déu meu, com trobo a faltar de vegades la famosa “Carta de ajuste”-, i no haver de trencar-se la closca amb noves ofertes, aleshores per què no jo també? Per tant, com ara mateix tampoc estic gaire per la feina de redactar entrades individuals per a cadascuna de les imatges que adjunto, us les agrupo totes aquí perquè pogueu comprovar que si els diccionaris fossin productes gastronòmics d’una alta demanda, el panorama lingüístic i ortogràfic seria molt diferent del que ho és avui dia.

Així doncs, què us sembla si comencem per un aperitiu tan clàssic com poden ser unes olivetes? Us en faríeu creus de com m’arriben a agradar i com amb el pas dels anys he anat ampliant el ventall, de verdes a negres, amb i sense pinyol, dolces i picants, etc. Estic convençut que podria sobreviure bastant bé en una illa deserta amb uns quants llibres, unes tones d’olives i això sí, sense televisió ni telèfon. De totes formes, si bé em puc empassar qualsevol mena d’oliva no em foteu unes com les de la primera imatge perquè no sé ben bé quines són. Si la cooperativa de Guissona comercialitza pots d’olives com aquestes, aleshores potser que faci el cor fort perquè aneu a saber què estaré menjant. Una ràpida ullada al diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans ens trauria el dubte: l’os (sense accent) ens diu que és l’equivalent al “pinyol de l’oliva i altres fruits” i en canvi l’ós (amb accent tancat) indicaria un “mamífer carnívor de la família dels úrsids, plantígrad, de pelatge abundant, cua molt curta i cos corpulent”. Us imagineu una oliva gegantina (no podria ser de cap altra manera) farcida d’ós! en tindríem per triar ja que aquest podria blanc, bru, gris, malai, d’Alaska, morrut, negre americà, polar, tibetà, formiguer, rentador, etc. Tantes varietats com olives més “normals” trobaríem en una parada de mercat ben assortida. I si esteu buscant un pot d’olives amb òs (amb accent obert), només cal que us apropeu a una botiga d’aquesta cadena tan coneguda. Així de fàcil, les hi deuen “fabricar” especialment.

I que tal si després d’una tapa d’olives fem un plat com Déu mana i quin més clàssic també com una mica de pollastre? Igual que abans, la carn que més m’agrada de menjar, sobretot si a és a l’ast (mmm!!! la boca ja em regalima). Sempre he pensat que un dels millors “invents” de la natura és una bona ració de patates fregides (amb un bon oli d’oliva) que facin d’acompanyament d’un bon … pit de pollastre. És clar que si busqueu a la botiga aquesta part de l’anatomia del pobre animalot crec que no la trobareu, per molt que regireu per les prestatgeries. I això que el diccionari ho deixa ben clar: el pit és “la part anterior d’un quadrúpede o d’un ocell immediatament sota el coll” i posa com a exemples el pit de bou, de vedella, etc. De totes formes, quantes vegades en una conversa informal, hem deixat anar una “petxuga” en comptes de “pit”? O “pollu” i no “pollastre”? Confesso que a mi també se m’ha escapat en més d’una ocasió -potser pels efectes de les olives que abans m’he menjat- però d’aquí a veure-ho escrit en una botiga d’alimentació, se’m fa un pèl estrany. Ainss! quin mal li ha fet al pollastre l’assimilació de la “pechuga” castellana. I ara que hi penso, curiós que en aquest idioma no es digui “pecho de pollo”. Tant se val, en la mesura que pugui fer-ho, continuaré menjant carn de pollastre i tot i aquesta “heretgia lingüística” no se m’ha passat pel cap fer-me vegetarià.

Petxuga_pollastre

I per concloure aquesta entrada gastronòmica, què tal si canviem les olives per una mica de bacó? Al cap i a la fi, no tothom ha de tenir les mateixes preferències gastronòmiques que jo. Quan vaig veure aquest fulletó de propaganda a la meva bústia no li vaig fer el menor cas fins que les meus ulls van anar a parar a les cometes del “bacon”. Confesso que no sé tant de gramàtica catalana com per assegurar que l’ús d’aquesta figura sigui, en aquest cas, incorrecte i si heu llegit algunes entrades meves d’aquest bloc, us haureu adonat que jo també les utilitzo per referir-me a paraules que no figuren al català, a certes expressions, etc. De totes formes, si a la nostra llengua tenim la paraula “bacó”, aleshores per què no escriure-la? O ja posats, fem-ho “bé” i escrivim-la tal i com s’acostuma a pronunciar en anglès, ergo, “beicon”. És clar que si amb aquest fulletó es volia demostrar la capacitat bilingüe del possible comprador, fem-ho tot en ambdós idiomes, per exemple, què tal unes wings of pollastre? o unes ales de chicken? o un steak of vedella? I per acabar-ho d’arrodonir, tot això a uns heavenly prices.

Presentación1

7 comentaris

Filed under alimentació, Supermercat