Si passat l’estiu és un bon moment per començar a fer règim i perdre la matèria grassa que s’hagi pogut guanyar en una època tan ociosa de l’any com és aquesta, diria que per deixar de fumar mai és un bon (o mal) moment. Oimés en els temps actuals en què els i les fumadores són assetjats per totes bandes i d’una manera o altra se’ls convida a deixar aquest vici tan insaludable: que si apujades del preu del paquet, que si més impostos, que si campanyes publicitàries amb imatges crues dels efectes que provoca el tabac, etc. Tot i mantenir algun que altre vici -la vida seria molt avorrida- fa temps que vaig deixar de fumar i ni tan sols m’hi animo en moments puntuals -p.ex. un casament- per la qual cosa no em puc imaginar què deu passar pel cap d’una persona fumadora quan decideix de ser-ho. De mètodes en deu haver-hi uns quants i ara mateix penso en els xiclets, pegats de nicotina, esprais bucals, certs medicaments, sessions d’hipnotisme, d’acupuntura i pel que estic veient darrerament, sembla que un nou sector de negoci en aquest àmbit són les cigarretes electròniques.
Ara bé, veient aquestes dues imatges que us adjunto potser que comencem a considerar un altre mètode: el lingüístic. Curiosament són de la mateixa joieria que surt en aquesta altra entrada al bloc, la qual cosa fa pensar que els seus responsables no deuen vendre prou joies com per poder comprar un diccionari i/o potser tenen el cap massa enterbolit pel fum del tabac que fumen. Pel que fa a la primera, passo per alt la manca d’apòstrof entre el pronom i el verb de la forma “Te invita” perquè comparant-ho amb el que ve després seria una nimietat. Altres cops he dit que en els meus anys que porto a la universitat i de corregir pràctiques, informes i treballs redactats pels estudiants, he vist gairebé de tot. Però vés per on la imaginació humana sembla no tenir límits i sempre s’acabaran trobant “perles” com aquesta: he regirat uns quants diccionaris i no he trobat enlloc el verb “Oprovar”. Deu ser que qui hagi escrit el cartell no fa cas de la seva pròpia medecina, no ha tastat (o “oprovat”) una cigarreta electrònica i aneu a saber quina classe de tabac fuma, perquè no conegui ni l’existència del pronom català “ho”.
I si amb això no en teniu prou per rumiar-vos si heu de deixar o no de fumar, us poso una segona imatge on crida molt l’atenció com el que és una capsa feta amb diferents tipus de materials (fusta, llauna, cuir, etc.) i que serveix per a desar-hi un objecte, ergo, allò que sempre s’ha dit “estoig”, s’ha convertit en una paraula inventada que dedueixo deu ser la “catalanització” del castellà “estuche”. També és aquesta una altra bona mostra de com de vegades no s’ha d’escriure -en català- tal i com es parla -de malament, per descomptat- i alhora seria una bona ocasió per no fer el ridícul i consultar un diccionari. Amb “ensurts lingüístics” com aquests no hi ha dubte que un fumador empedreït deixarà el vici enrere i esdevindrà en membre actiu de qualsevol associació o lliga antitabac.
Sigui com sigui, i deixeu-vos de punyetes, sempre he pensat que la millor manera per aconseguir-ho és comprovar com cal gratar-se més la butxaca en veure que el preu de la caixeta de tabac no para d’apujar. És clar que sempre trobarem gent que abans de deixar de fumar, s’estimarà més deixar de menjar. Si ja ho diu aquest article …
Fartografia 