“Lleixiu literari”

Val a dir, d’entrada, que aquesta fotografia no és meva sinó que la vaig trobar no fa gaire per aquest món de les xarxes socials. L’aprofito, doncs, per afegir més llenya al foc de les “heretgies lingüístiques”. En primer lloc, i al respecte del cartellet, sóc conscient que de vegades és complicat llegir bé una paraula que inclogui les lletres “ll” i “x” gairebé una al costat de l’altra, fins i tot ho és per a mi mateix i m’hi d’esforçar per pronunciar-la correctament. Segon, no és la primera vegada que ens topem amb pífies d’aquesta mena en l’àmbit de les botigues i supermercats, i en aquest bloc podeu trobar-ne unes quantes (p. ex. aquí i en aquesta altra entrada). I certament sembla ser un espai idoni per “caçar-ne” alguna de tant en tant. Dit això, com són aquestes unes dates propícies perquè més d’un es perdi per una gran superfície en busca de joguines per regalar, el convido a perdre’s una estona per la secció d’articles de neteja de la llar quan estigui fart de remenar prestatges. De ben segur que hi trobarà llibres, diaris i revistes per “lleixir”.

Anuncis

Deixa un comentari

Filed under Supermercat

Sel·leccionem xalecs?

Vagi per endavant que aquestes dues imatges no són recents, les tenia guardades de fa temps, ni tampoc corresponen a la mateixa botiga però les poso juntes en una de sola perquè el sector del comerç proporciona molta “matèria primera” a aquest bloc. Quant al primer cas, l’errada de l’ela geminada és un dels “clàssics” dins l’ampli ventall d’errades ortogràfiques i reconec també que jo mateix he de consultar de tant en tant el diccionari per verificar si l’he de posar o no (p. ex. aquí). Això, però, no sembla que ho hagin fet els autors d’aquest cartell i en aquests casos insisteixo: no costa gaire consultar un diccionari si després no es vol que un “inquisidor de l’ortografia” com jo us deixi en evidència.

Pel que fa a la segona, dir que és un cartell d’una conegudíssima botiga de roba de Manresa de preus que fan treure la respiració i en què més d’un cop s’hi ha vist entrar algun que altre jugador del F.C. Barcelona (la gent que sigui de la ciutat no li serà gaire difícil esbrinar-ne el nom). Però no ens desviem del tema; sembla que els seus responsables no segueixen gaire l’actualitat internacional d’aquí a la vora, perquè no serà que els informatius de TV3 es van fer un fart de dir la paraula “armilla” per referir-se a tots els francesos que vestint “armilles grogues” protestaven i tallaven carreteres fa unes setmanes contra la política del seu president Emmanuel Macron. Curiosament allà no van ser titllats en cap moment de “terroristes”, com sí ho són aquí els CDR. Deuen ser els Pirineus, que eviten que arribin a les nostres contrades aires més propis del segle XXI.

Tot plegat, ja ho sabeu, si voleu formar part d’un CDR català vestiu una armilla groga i deixeu els “xalecs” per a uns altres. Si us han d’acusar de “terroristes”, “sediciosos”, “rebels”, “antipatriotes” … com a mínim que no se us titlli també de ser uns analfabets catalans.

 

 

Deixa un comentari

Filed under Roba-calçat

Barrabassades unionistes

Un any i mig després de la darrera entrada, Fartografia torna a l’activitat, tot i que no sé si això serà flor d’un dia o tindrà una certa continuïtat. De totes formes ja podeu comprovar que la present entrada tampoc aportarà res que sigui gaire significatiu, tret que penseu que ho sigui el deixar en evidència les barrabassades ortogràfiques a què ens hem acostumat a veure en aquests darrers temps des del bàndol unionista, espanyolista, constitucionalista, dictatorial, fatxa, etc. (poseu-hi l’adjectiu que cregueu més idoni), arran el conflicte del “procés català”. Qui em segueixi pel Facebook (l’única xarxa social on hi trec el cap) ja deu conèixer el meu posicionament en aquest tema que per descomptat, està a les antípodes dels missatges de les imatges; per això encara amb més ganes em prenc l’objectiu iniciàtic d’aquest bloc. D’evidenciar les barrabassades lingüístiques que cometi la gent “indepe” ja s’encarregarà el meu homòleg de l’altre bàndol, si és que n’hi ha algú que s’hi dediqui.

Dit i fet, aquí teniu unes poques mostres de l'”analfabetisme funcional” de certes persones que a base de pals i hòsties ens volen fer combregar amb les seves rodes de molí. Rieu una estona ja que és una de les poques coses que podem fer davant la repressió i injustícia a tots els nivells (polític, judicial, econòmic …) que estem patint.

I per acabar, aquesta altra imatge d’en Rivera (àlies “Ahora digo que no pacto con VOX y mañana firmamos el acuerdo”) que serviria també d’exemple del gran perjudici que ha fet la immersió lingüística (en català). Ja se sap, és molt millor la immersió en castellà que de sempre s’ha estat fent a EspaÑa.

Deixa un comentari

Filed under Política

Mala peça al teler universitari

Sovint en el món universitari els professors ens queixem de l’escassa, i dolenta, formació en general amb què arriba bona part de l’estudiantat, per descomptat també en aquells aspectes que tenen a veure amb la naturalesa d’aquest blog. Sobre això mateix, de vegades també s’ha comentat el dilema que podem tenir sobre si hem de dedicar part del nostre temps a esmenar errades en qüestions que suposadament han de tenir ja dominades, o passar de tot i fer-l’orni, pensant que això ja no és de la nostra competència; dit en altres paraules, en algun cas m’he demanat com redimonis ha pogut arribar a la universitat alguns estudiants que al meu més modest parer, no reunien uns certs mínims. De fet, la Facultat de Filosofia i Lletres ja fa uns quants anys que va decidir que tothom, a 1r curs, i a banda de la titulació que estigués cursant, havia de fer l’assignatura “Expressió oral i escrita” (a triar català o castellà). És a dir, una mena de curs propedèutic, semestral, de 6 crèdits i passant per caixa.

De totes formes, valdria més que no ens queixéssim tant i mirar-nos més el melic en tant que de vegades nosaltres no som tampoc un bon exemple de prèdica. Prova d’això són alguns escrits que provenen de diferents òrgans de la mateixa universitat i que podeu trobar en aquests sengles enllaços del bloc d’en Xavier Villalba: el primer és un fragment de la guia docent oficial d’un mòdul d’un màster, mentre que el segon és a propòsit de l’atac informàtic massiu del virus Wanacry de fa unes setmanes i del missatge que apareix en la pantalla dels ordinadors connectats a la xarxa de la UAB quan els connectem.

Certament, reconec que algunes d’aquestes errades detectades són d’un nivell elevat, que poden ser un pèl difícil de detectar. Però de totes formes, això no treu que un centre educatiu superior no hagi de mostrar una cura lingüística de tot allò que comunica, sigui qui sigui qui ho faci. I és clar, després ens trobem que els nostres estudiants no dominen gaire la llengua, ni la pròpia ni la primigènia, el llatí. I això ho podem trobar a la Facultat de Filosofia i Lletres; aquí us deixo la fotografia d’una pintada que hom va fer a l’entrada del seu Deganat amb motiu de la darrera vaga d’estudiants, i on es pot llegir aquesta expressió que vindria a significar “tot és comú” o “tot és de tothom”. No sóc gaire destre en llatí però després de buscar en diferents webs he arribat a la conclusió que “comunia” s’ha d’escriure amb dues emes. De totes formes, si algú m’ha de corregir li prego que ho faci: sempre és bo aprendre dels errors.

 

Deixa un comentari

Filed under Universitat

¡Catalufos, no pitéis el “ipno”!

La gent que em segueix en això de les xarxes socials (no gaires, tot sigui dit) i la que em coneix realment (espero que uns quants més) ja sap que més d’un cop m’he declarat persona que odia el futbol de totes totes. I no entraré, de nou, en explicar-ne els motius, només reiterar el que per mi és el principal i el pal de paller de la meva postura: en aquest país el futbol fa més mal que bé perquè fa que moltes persones que, d’entrada diríem que són “normals”, es comportin durant una estona (més o menys perllongada) com autèntics pallassos (si optem per l’accepció còmica) o com hooligans (si tirem per la vena més violenta). Per descomptat que també trobem molts aficionats a qui aquest esport només els provoca una visualització encara més evident de la seva imbecilitat o agressivitat. Per això intento no caure en aquest costat fosc del comportament humà i si algú m’ha de titllar d’imbècil o pallasso, doncs que sigui per un altre motiu (*).

Faig aquesta introducció perquè un cop més la final de la Copa del Rei de futbol d’aquest propassat dissabte entre Barça i Alavès ha estat un excel·lent aparador per deixar anar la bilis de la catalanofòbia a la qual ja estem més que acostumats. De fet, fins i tot podria dir que és la reacció o contraatac a la ja preceptiva xiulada que fan els aficionats catalans a l’himne espanyol. Per tant, empat a un pel que fa a suposades ofenses (personalment tant em fot que es xiuli l’himne com que jo sigui inclòs en un determinat col·lectiu pel simple fet de ser català). Ara bé, el que Fartografia no pot passar per alt de cap de les maneres és veure com fins i tot persones que es deuen sentir espanyoles fins la mèdul·la -ja sabem que ningú és perfecte- no són capaces d’escriure correctament una paraula de només 5 lletres, i que tan sols una la diferencia entre el castellà i català. Ara ja veiem que el futbol també deixa en evidència gent d’allò més analfabeta i després les maleïdes xarxes socials ja s’encarreguen de visualitzar-ho als quatre vents.

(*). Per descomptat que aquesta crítica no va dirigida a tota aquella gent que sent aficionada al futbol es comporta encara d’una forma razonable, que n’hi ha i en conec alguns. Les grans simplificacions fan que només ens fixem en els extrems i ens oblidem, en canvi, de tot el que hi ha pel mig.

Deixa un comentari

Filed under Castellà, Xarxes socials

L’error importa, el “tamany” … també

Són nombroses les entrades que en aquest bloc he dedicat a la qüestió dels castellanismes i tot i així, no me’n cansaré de continuar fent-ho. Malgrat que molts estiguin tan interioritzats dins el català més normatiu, que molta gent no se n’adoni o fins i tot que t’ho neguin quan fas l’observació pertinent, és una batalla que crec que no s’hauria de perdre llevat que arribi un dia que l’Institut d’Estudis Catalans ens digui que obre la porta a certes paraules que avui dia les qualifiquem de “castellanismes”, “barbarismes”, cas en el qual ja no podríem parlar d’un o altre sinó de “manlleus” o “estrangerismes”, com és el cas de molts neologismes la majoria d’ells provinents de l’anglès (anglicismes) o el francès (gal·licismes). No m’estendré gaire més en aquesta qüestió ja que ni en sóc un gran expert -reconec que sense voler jo mateix en deixo anar algun que altre, de castellanisme- ni tampoc em vull repetir més que la sopa d’all. Ara bé, això no vol dir que quan vegi algun pel carrer o directament me’l trobi a la bústia no hi hagi de ficar cullerada, oimés si són d’aquells tan habituals com alhora clamorosos, que fan obrir els ulls de bat a bat.

De fet, i només a tall de recordatori, aquí us deixo els enllaços a tres entrades anteriors que tracten el tema (estètica, mobiliari i finançament) i també, tot seguit us presento dos exemples més de castellanismes “clàssics” que fins i tot aquí ja hem tractat en més d’una ocasió. Més que res per donar també sortida al material que tinc recollit de fa temps i que em serveix de pretext per intentar reactivar aquest bloc, que ja fa uns mesos que està “mort”.

 

financiacio

El primer exemple torna a tractar la qüestió de si “financiem” o “financem” i veient això potser valdria més que algunes clíniques dentals oferissin als seus clients mentre esperen a ser atesos manuals d’ortografia en comptes de números endarrerits de revistes del cor, motor, salut o del que sigui (de fet, diria que això va a menys veient que ara tothom ja fa ús del seu mòbil per fer temps). Per la seva banda, aquest segon exemple passa per alt, tot i les grans ulleres del gos de l’anunci, que el que importa és la “mida” i no pas el “tamany“. I efectivament, com més gran sigui la pífia, més visible és.

tamany_si_importa

 

Deixa un comentari

Filed under Òptica, Serveis personals

Tatuatges en anglès i … dislèxics?

Fa un temps que porto un parell de tatuatges (o si ho preferiu tattoos) per gentilesa de Blackfish Tattoos de Manresa: era una cosa que tenia al cap i va ser passar, de casualitat i tot passejant, per davant d’aquest local i ficar-m’hi; primer va ser un, després d’uns mesos va venir el segon i ja tinc pensat un tercer, tots tres a la mateixa part del cos i tots tres relacionats amb el meu fill, visibles però alhora no gaire cridaners. I és que sempre he pensat que omplir-se el cos de tatuatges com podem veure en molts futbolistes -per dir un exemple- i amb uns motius que a priori, poc o res tenen a veure amb qui els porta (allò típic de sanefes, dibuixots geomètrics, lemes o frases que sonen bé, etc.) no fa per mi. Ja posats a deixar-me una petjada que se suposa ha de ser per a sempre, doncs què menys que estigui vinculada amb un motiu vital, personal, familiar. De totes formes, abans que us comencin a punxar amb l’agulla assegureu-vos bé del que heu encarregat perquè si el tatuatge inclou text, el mínim que s’ha de demanar és que estigui ben escrit, a banda de l’idioma en què s’escrigui. O si més no que la persona que us hagi de tatuar sàpiga més que vosaltres, en això de l’ortografia.

tatuatge_jon_bovi

Així, fixeu-vos en aquest tattoo com reprodueix malament el títol de la coneguda cançó It’s my life de la banda nord-americana Jon Bon Jovi. O el client anava del tot despistat i/o patia de dislèxia o al tatuador no li va aquest tipus de música i no coneix aquesta banda (o qui sap si sabia realment que el text era erroni i va deixar fer en venjança, justament, pel mal gust musical que demostrava tenir el client). Sigui com sigui, oi que el client sempre té la raó? També podria ser que aquest, després d’adonar-se de la seva espifiada, volgués expressar-ho amb una pintada d’empipament al carrer, com aquesta que us reprodueixo d’un conegut carrer del nucli antic de Manresa. És clar que pel que sembla la suposada dislèxia no coneix idiomes, oimés quan aquest país no es caracteritza, precisament, per acollir una majoria de gent que domini l’anglès amb un nivell prou bo com per no cometre aquestes errades.

fuck_yuo

Potser sí que fem cas de la política lingüística que propugna el “Ciutadà” Albert Rivera i avancem, d’una vegada per totes, cap a un veritable trilingüisme. Posats a escriure malament no un ni dos idiomes, fem-ho també amb un tercer. Per cert, si voleu veure els meus tatuatges, envieu-me un missatge amb una adreça mail i us els ensenyo, i comprovareu que el poc text que inclouen és correcte.

Deixa un comentari

Filed under Anglès, Xarxes socials

Puntada antifeixista a l’ortografia

Aquest bloc està farcit d’entrades que reflecteixen l’elevat grau d’invasió de castellanismes que pateix el català i aquesta que llegiu n’es un altre exemple. També s’ha dit més d’una vegada que el campus universitari de la UAB és un “magnífic” camp de proves que demostra que una part del seu estudiantat, a banda d’estar molt conscienciat políticament i identificat amb determinades opcions ideològiques, presenta serioses mancances si ens referim a un domini del català que poguéssim qualificar d'”acceptable”. Sóc conscient, d’altra banda, que en qüestió de castellanismes n’anem tan servits que és impossible no caure en el parany en un moment o altre, per molt que vigilem de no dir-ne cap.

2016-06-17 07.50.57

La imatge correspon a una de tantes pintades que decoren regularment els murs de les facultats de la UAB, en aquest cas concret la de Ciències Polítiques i de Sociologia. Val a dir que no és actual i si no recordo malament va aparèixer durant les darreres mobilitzacions dels estudiants de fa uns mesos. Hi podeu observar, com dèiem abans, un dels castellanismes més recurrents a la llengua catalana en tant que la paraula “patada” s’hauria de substituir per altres com “puntada de peu” o “cop de peu” i si qui dóna la patada és un animal (que n’hi ha uns quants de bípeds pul·lulant per les facultats), aleshores millor referir-s’hi com “coça”, “bitzac” o “guitza”.

De totes formes, jo mateix reconec que és difícil no fotre patades lingüístiques al català, oimés si com aquesta en qüestió es troba molt interioritzada al català i en aquest sentit, combrego amb aquest article d’opinió. De fet, no m’estranyaria que en aquest text algú hi trobés algun castellanisme, per la qual cosa demano disculpes per endavant.

Deixa un comentari

Filed under Castellà, Política, Universitat

Ideologies que maten … l’ortografia

Fa temps que tant a Espanya com a Catalunya estem instal·lats en una situació política certament inestable i que dóna molt de joc als mass media. En un cas perquè després de fer-nos perdre el temps anant a votar el 20-D tenim un govern en funcions -per cert, algú ho ha notat?-, uns líders polítics incapaços d’assolir un pacte i un escenari de repetició de nous comicis electorals per al 26-J. I en l’altre cas perquè tot i haver-se arribat in extremis a un acord per formar govern després de les eleccions del 27-S, el panorama per al president Puigdemont és com el d’un malabarista intentant fer el seu número circense i amb els pallassos d’un i altre cantó fent-li la guitza. I ara tenim l’amenaça dels i les “cupaires” de tombar els pressupostos i per tant, el risc que tornem a unes altres eleccions. Sens dubte que aquests temps són també -i suposo que és una conseqüència de l’anterior- propicis perquè els candidats remarquin la seva fermesa en pro d’una determinada ideologia i alhora, la seva oposició a unes altres amb què ataquen, quan no insulten, els seus rivals. Així, tenim el Partit Popular que titlla de “comunistes” els líders dels partits d’esquerra (pacte Podemos-IU), acusació que també fa l’omnipresent Albert Rivera així que pot, que és molt sovint perquè no deixa de tenir un micròfon adherit al seu cos com si fos un apèndix més. En aquesta línea, no passa dia que no es vulgui relacionar Podemos i Pablo Iglesias amb el règim “populista” de Nicolás Maduro a Veneçuela, fins i tot en visites al país com si es tractés d’un messies (oi Albert?) o convocant reunions del Consell de Seguretat Nacional per tractar la situació que s’hi viu. Sembla ser que ara la màxima preocupació de la ciutadania és Veneçuela i jo sense saber-ho … Suposo que alguna cosa haurem fet malament en una vida anterior perquè se’ns castigui amb aquests polítics.

Communisme_mata_1

No em posaré aquí a advocar per una ideologia i denigrar d’una altra, però ja posats a estar més “ideologitzats” que ningú, per què no en reivindiquem una que defensi uns certs mínims ortogràfics en el moment d’agafar un esprai i fer una pintada a qualsevol mur? Ni sóc comunista ni tampoc un nazi (tot i que aquí ho sembli), totes dues tenen a les seves esquenes milions de morts (és el que té portar a l’extrem certs postulats ideològics) i si s’acusa algú de ser hereu d’un comunisme demodé també es podria dir el mateix d’aquells que són hereus d’un règim, franquista per a més senyes, que veia amb bons ulls el nazisme quan aquest semblava que s’havia de menjar el món. En la línia del que reivindico, us poso aquestes dues imatges: la primera(*) anunciant que el comunisme mata i si bé ja ho sabíem (o si més no s’ha fet en nom seu), el que potser desconeixíem és que en castellà aquesta paraula s’escrigui amb una doble “M”. La segona imatge és molt il·lustradora del que pensa molta gent: que bona part dels militants i simpatitzants dels partits d’ultradreta tenen poques neurones al cap, i sovint en mode off. Deixant de banda que s’ha de ser molt fill de puta per pensar això, és d’analfabet escriure-ho així; hi ha gent que presumeix de “nazi” i ni sap escriure correctament un dels distintius més recurrents d’aquesta ideologia: la salutació amb el braç amunt va acompanyada del crit “Heil” i no “hait” … gilipollas!! (**)

13339707_10208453470327383_4031228098865864047_n

(*). Val a dir que aquesta pintada estava al costat d’una altra que deia el mateix en anglès i en aquest idioma sí és communism.

(**). Sóc conscient que aquest insult no és correcte en català però sempre m’ha agradat. Potser hauríem de dir “carallot”.

Deixa un comentari

Filed under Castellà, Política

Contra la gentrificació: no tot s’hi val

La gent que segueix aquest bloc sap que el seu objectiu és aportar un minúscul granet de sorra a la millora del trist panorama de la situació del català escrit que trobem en uns quants àmbits de la nostra vida quotidiana: anuncis, cartells, propaganda, pintades als carrers, xarxes socials, etc. De tant en tant també fa “incursions” al castellà perquè com a bilingües que som, també val la pena tenir una mica més de cura quan utilitzem aquest idioma. Ara bé, no recordo que Fartografia hagi dedicat alguna entrada a l’anglès tot i que sí una al francès. Per tant, com mai és tard per fer-ho, aquí en teniu la primera: considereu-ho com si l'”inquisidor lingüístic” que porto dins hagués fet les amèriques per enriquir la seva, ja elevada, cultura ortogràfica. I com qui no vol la cosa, o casualitats de la vida, l’exemple toca de ple un dels conceptes que s’explica sovint a l’àmbit de la Geografia urbana, del qual no en sóc un especialista però com a geògraf que sóc, de tant en tant l’explico en alguna de les meves classes.

Gentrificacio

Per a tota aquella gent que no sàpiga què vol dir aquest concepte, en poques paraules es refereix al procés de transformació d’un barri degradat i empobrit i pel qual la seva població original es veu desplaçada per una altra de més poder adquisitiu, amb el que això implica d’alça del preus dels habitatges (de compra i de lloguer) i canvi en les relacions socials, en les activitats econòmiques, ús de l’espai urbà i una millora en els serveis: per exemple, això ha passat als barris del Raval i Poble Nou de Barcelona, l’Albaicín de Granada, el de Triana a Sevilla, Malasaña en Madrid o el cas molt més paradigmàtic de la ciutat nord-americana de Sant Francisco. Resumint-ho molt, i d’acord amb la imatge que adjunto, seria la substitució d’habitatges socials per apartaments per a yuppys, artistes, bohemis, hipsters i algunes “tribus urbanes” més d’aquestes que van apareixent de tant en tant, demostrant amb això que ens equivoquem en buscar vida intel·ligent en altres planetes quan encara està per veure que n’hi hagi al nostre.

Però no ens desviem del tema: fixeu-vos com l’autor de la pintada reivindicativa ha tingut un petit lapsus i s’ha deixat la lletra “r” al bagul. Potser estem assistint al naixement d’una nova tribu, la dels “grafiters analfabets” o si més no, un pèl despistats. Tot plegat, està bé lluitar contra aquest procés de gentrificació però fóra bo fer-ho també amb una mica de vista. Per cert, en aquesta entrada podeu comprovar que la paraula “grafiti” s’accepta en castellà, però en canvi al català no em surt per enlloc.

Postdata: ja que parlem d’aquest tema heu de saber que el mot “vivenda” és un castellanisme i que el correcte en català és “habitatge“; reconec que a mi quasi se’m cola en el text i que ho he hagut de consultar al diccionari, de fet, diria que el primer, però, és molt més habitual de sentir que el segon.

Deixa un comentari

Filed under Política