Els “ultracossos” dels castellanismes

No farem escarafalls d’un altre dels enèsims castellanismes que envaeixen el català perquè ja estem tan acostumats que, malauradament, de vegades penso que ja els donem per bons per una simple qüestió d’avorriment. De totes formes, res més lluny de la meva intenció amb aquesta entrada que la d’avorrir-vos … faltaria més! El que passa és que la pretesa ironia amb què es pretén acompanyar cadascuna de les entrades del bloc (no sé, però, si ho aconsegueixo) no ha d’estar exempta d’un missatge educatiu o formatiu: en aquest cas, el de fer-nos veure com estem envoltats de paraules manllevades d’altres llengües, com si fossin pròpies. Em recorda aquella famosa pel·lícula de ciència ficció, “La invasió dels ultracossos” en què els humans, sense adonar-se, acaben dominats per uns éssers vinguts de l’espai i els fan canviar de comportament, tot i que no d’aparença. Només uns pocs ho descobreixen i lluiten per sobreviure entre humans que realment ja han deixat de ser-ho. Igual passa amb els castellanismes, que és com si s’anessin introduint poc a poc dins el català i al final aconsegueixen passar tan desapercebuts que fan perillar la “puresa” de l’idioma envaït. I d’aquí a acabar parlant el “Catañol” hi ha un pas.

Doncs bé, feta aquest preàmbul cinematogràfic, aquí us deixo un exemple més d’un “ultracos” que s’ha introduït al català i acceptat com a habitual, a la vegada que incorrecte depenent de com s’utilitzi. Fixeu-vos en aquestes dues imatges on apareix la paraula “recent”. S’ha de saber que és correcta en català sempre i quan s’utilitzi pròpiament com un adjectiu i posposat a un nom (p. ex. un conflicte recent, una descoberta recent, etc.), però en canvi no pot tenir la funció d’adverbi (anteposat al participi) sinó que en aquest cas l’hem de substituir per locucions del tipus “acabat de …”, “de nou” o altres construccions d’aquest estil segons el context. Aquí teniu uns quants exemples que he trobat tafanejant per la xarxa:

• No direm Portes recent pintades i sí Portes acabades de pintar.
• No direm La modificació recent aprovada i sí La modificació recentment aprovada o acabada d’aprovar.
• No direm Hi haurà ajuts per als recents nascuts i sí Hi haurà ajuts per als nounats. Això, però, amb o sense castellanisme, és avui dia en aquest país, autèntica ciència ficció.
• No direm Pa recent fet i sí Pa acabat de fer.
• No direm El 60% dels recents llicenciats ja han trobat feina i sí El 60% dels llicenciats d’enguany … Més ciència ficció!

És clar que si us penseu que aquesta mena d’errades és més pròpia de particulars que fan el seu cartellet amb bona fe però poca cura lingüística, o encara més cridaner, d’institucions educatives -encara que no siguin de l’àmbit estrictament de “lletres”-, aneu ben equivocats: en aquest enllaç de Barcelona Activa, dins l’Ajuntament de Barcelona, es demostra com l’administració pública, que també hauria de vetllar per la correcció de tot allò que comunica, també pot veure’s envaïda per aquests “ultracossos” vinguts de no se sap ben bé on. I si com diu la pregunta: “Ets universitari o recent llicenciat i busques feina?”, potser que us presenteu com a traductors, correctors i similars perfils professionals perquè de ben segur que ho fareu millor que la persona que l’hagi escrita.

Així doncs, i com diu en Donald Sutherland, un dels protagonistes de la pel·lícula abans citada (en la seva versió del 1974), perseguim els castellanismes pel bé de la nostra llengua. És clar que ell va acabar també envaït.