I si us botem?

Se suposa que la universitat ha de ser un “temple de la saviesa” en què la gent que hi entra i després en surt ha d’haver adquirit un conjunt de coneixements, habilitats, competències … amb què afrontar després els reptes de la vida, que és molt dura tota ella. Esclar que això sovint es diu de l’alumnat però no pas de la gent que hi treballa, que també és molta i hi podem trobar perfils i nivells molt diferents. Aleshores, amb quina cara podem demanar als nostres estudiants que facin correctament allò que se li demana si després nosaltres tampoc som un exemple a seguir? I aquí en teniu una mostra, una més perquè en aquest bloc ja hi ha altres entrades anteriors que reflecteixen que la universitat, en general, també va coixa en alguns àmbits (per exemple, aquí i també en aquesta llarga reflexió).

D’altra banda, i anant al tema, ja sabem que en català la qüestió dels pronoms febles és, per a alguns (i jo no me n’excloc del tot), un mur infranquejable amb què es topa dia sí i dia també. Ho reconec, és un món no exempt de dificultats i si busqueu en aquest mateix bloc per l’etiqueta “pronoms”, us sortirà una bona pila d’entrades, algunes amb errades com la d’aquesta imatge (que val a dir que no és meva, la vaig trobar en el mur de Facebook d’un antic estudiant meu que ara exerceix a la Universitat Rovira i Virgili, de Tarragona).

Fixeu-vos que es tracta d’una de les errades més “clàssiques” en aquest àmbit i ara mirarem d’aclarir-la: d’entrada, els pronoms s’escriuen darrere del verb (dits també “enclítics”) quan van amb un infinitiu, gerundi o imperatiu i van separats del verb amb un guió o apòstrof; segon, si el verb acaba en vocal els pronoms EM, ENS, ET, ES, LA, EL, ELS, EN s’apostrofen, prenent la forma reduïda i aquí teniu uns quants exemples: “dóna’m”, “compra’t”, “mengi’s”, “mira’l”, “troba’ns” o també “VOTA’NS“. És a dir, la forma apostrafada “NS” correspon al pronom “ENS” (“vota a nosaltres”), allò que en castellà seria “VótaNOS“. Si voleu podeu consultar aquest enllaç o veure també aquest vídeo de l’Empar Moliné amb el seu estil sempre tan peculiar (que, ho reconec, a mi em cansa molt).

Tot plegat, potser que en comptes de votar-los els botem (en el sentit de treure fora algú, de despatxar-lo).