Feixistes? insulteu bé, collons!

No enganyaré ningú si dic que aquests són uns temps convulsos des de molts punts de vista, també per descomptat, polític. El fet que siguem testimonis de com certs actes reivindicatius (manifestacions de l’11-S, vies catalanes, etc.) apleguen com més va més gent (tot i que des de Madrid i certes plataformes mediàtiques ho neguin per activa i per passiva), que cada cop es parli més de la celebració d’una possible consulta -quan no d’eleccions plebiscitàries-, de la impossibilitat legal i/o material que es faci (que potser requisaran les urnes?), que aquesta qüestió sigui tractada dia sí i dia també en molts mitjans de comunicació, d’un i altre costat (amb més serenor o directament amb un atac al seny i sense unes mínimes normes d’educació) … tot això i unes quantes coses més fan que hom tingui la sensació que als darrers anys s’hagi accentuat la “distància” entre Catalunya i la resta de l’Estat, o per dir-ho en terminologia més acuradament política, la “desafecció”. Que si uns volen marxar, que si uns altres volen quedar-se, que si tirem pel dret i fem una DUI (Declaració Unilateral d’Independència), que si ens envien la Brunete (no la mediàtica sinó la divisió cuirassada), que si ens insulten o insultem, que si quedarem fora de la Unió Europea i del sistema solar si gosem de fotre el camp o que tampoc n’hi haurà per tant com ens ho volen fer creure, etc. Amb aquest panorama és ben lògic que al final un acabi perdent l’oremus i ho reflecteixi també amb una pèrdua de coneixements ortogràfics.

Fixeu-vos en aquesta trilogia d’imatges. En primer lloc, dir que les dues primeres les podeu trobar a un conegut carrer del centre antic de la ciutat de Manresa (ja se sap que aquesta porta el virus independentista a la seva sang i que fins i tot va cometre l’heretgia d’acollir el 1892 l’assemblea en què es van aprovar les famoses “Bases de Manresa“, potser el primer text modern que defensava un cert autogovern per a Catalunya). No sé del cert l’autoria de la imatge de fons (la cara del mico) però si feu un volt per aquesta zona veureu uns quants murals de l’artista manresà Benvingut Parrilla en edificis ara abandonats i tapiats, que recorden els comerços que hi havia abans, i amb la finalitat de dignificar un barri que com tants altres d’altres ciutats, no és que estigui en els seus millors moments (aquí teniu el seu bloc). Potser en aquest cas concret el mural no és seu perquè si no m’hi he fixat malament, les seves obres venen firmades i aquest no. Tant se val, que el fons no ens faci perdre la missió d’aquesta entrada: de forma una mica dissimuladament algú altre hi ha escrit un missatge que és tant contundent com mal escrit.

Imatge

Imatge

No discutirem aquí sobre la veracitat de l’afirmació perquè entraríem en allò que en castellà diuen, “ver la paja en ojo ajeno y no ver la viga en el propio”, alhora que de “feixistes” en podem trobar arreu i de qualsevol nacionalitat. Sempre he pensat que no tot ha de ser negre o blanc i que de grisos l’escala pot ser molt llarga. Amb el context descrit al principi de l’entrada, segons que es digui avui dia, a qui i on, un pot acabar sent titllat de feixista, colpista i vés a saber de quantes coses més no gaire agradables, per descomptat. De totes formes, si hem d’insultar algú en funció de la seva tendència ideològica i els seus actes, fem-ho bé, collons! no és gaire difícil deixar anar uns quants improperis que siguin correctes. Llevat, és clar, que ara estiguem fent aquí una pilota massa grossa i l’autor del missatge realment volgués adreçar-se al col·lectiu de gent d’origen català que utilitza, encara, el FAX, un aparell que suposo que avui dia ha quedat arraconat de les botigues, oficines i bancs i que si se li explica a un jove què era i per a què servia, deurà pensar que està en una classe d’història d’abans de la Revolució Industrial.

Per si de cas, i si aquest missatge no anava adreçat a la gent que fa ús del fax, poso aquesta tercera imatge perquè la persona en qüestió vegi com s’ha d’insultar correctament. De totes formes, no us penseu ara que els antifeixistes catalans són uns perfectes lletrats i en canvi els altres són uns incultes i analfabets: per sort, de tot hi ha a la vinya del Senyor, sense distinció de credos ni ideologies. En cas contrari, de ben segur que aquest bloc seria titllat d’esbiaixat i ideològicament tendenciós.

Imatge

Advertisements

Deixa un comentari

Filed under Reflexió

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s